04 de setembre 2007

reflexions personals en veu alta

Avui és just començar agraint la paciència a tots els lectors i lectores fidels d’aquest bloc, sobretot els que no heu tingut la sort de fer vacances a l’agost. Estic segur que em perdonareu la inactivitat d’aquest últim mes. Necessitava fer vacances, desconnectar i carregar piles. L’últim curs ha estat un dels més durs de la meva vida a tots els nivells: professional, polític i personal.

Escrivint aquestes línies, miro enrera satisfet d’haver sabut trobar forces per plantar cara a les adversitats amb les quals l’atzar de la vida em va fer ensopegar mesos enrera. Aquesta és l’única fortalesa que compta: la fortalesa de la resistència. Una fortalesa que m’ha permès assaborir, quan arriben, els petits moments de dolçor que ens pot brindar la vida.


Gràcies per l’ajuda i suport de tots aquells i aquelles que vau estar al meu costat quan vaig tocar fons, que em vau donar la mà perquè pogués sortir del pou i que m’heu acompanyat durant aquests mesos tan difícils per mi. Sense vosaltres no hauria pogut tirar endavant. Estic content de saber que em trobo envoltat de persones que m’estimen i que puc comptar amb elles en els moments més difícils. Fa deu mesos vaig patir un d’aquells moments. Gràcies a tots i totes per ajudar-me a tornar a ser el Lluís alegre i combatiu de sempre.


Espero que els lectors també sapigueu perdonar-me el to personal que ha agafat aquesta reflexió excepcional; ja sabeu que no m’agrada parlar de la meva vida privada en aquest bloc. Molt probablement, alguns no sabreu ni de què parlo. Ara tant se val, ja és aigua passada. Malgrat això, avui tenia la necessitat expressar en veu alta sentiments i sensacions que m'han rondat pel cap aquests dies de vacances.


Així doncs, reprenc l’activitat habitual del bloc. La política, evidentment.

Salut i blocs!

PS: no us oblideu de seguir clicant el vídeo sobre el cas Èric Bertran!!!

7 comentaris:

Pere Cardús ha dit...

Benvingut enyorat Lluís,

el to personal del teu darrer "post" és encertat de totes totes perquè això, en definitiva, és un bloc personal on parles de diverses coses (especialment de país i de política) amb molta honestedat i intel·ligència. Crec sincerament que ets una persona molt vàlida per a la política perquè, malgrat les situacions desagradables que has hagut de suportar darrerament, t'has mantingut al peu del canó sense deixar d'albirar l'horitzó de llibertat que ens fa sortir de casa i fer dobles jornades (laboral+política) amb un somriure de felicitat.
M'agrada la teva lluita perquè és la meva encara que de tant en tant tinguem punts de vista lleugerament diferents. M'agrada la teva reflexió perquè ja ens fa una mica més lliures i dignes.
Reconec en el teu esforç i a la teva mirada el somriure saludable i fresc que tant irrita a l'enemic.
Ells ens volen esclaus i tristos, però nosaltres som valents i alegres. Tal com diu aquell "amb el somriure, la revolta!"

Gràcies per tot.

Albert ha dit...

Ei!
Doncs dono la benvinguda de nou al Lluís alegre!
Seguirem aquí per ajudar-te en el que calgui, tot i que fa deu mesos no ho pogués fer per ignorància de la problemàtica.
Apa, salut i força !!!

Guille ha dit...

ei sole! ara ja t'ho podem tornar a dir no ? :P

quan siguis conseller aniré al salsa rosa i em faré ric amb anécdotes teves XD

Així m'agrada amb optimisme! Val més que et preparis que ara ve la tesis...

L'altre dia no et vaig saber veure a l'aquelarre (i mira que acostumes a ser fàcil de localitzar).

fins aviat!

Anònim ha dit...

Ey Lluis.soc el toni, m'alegro de llegir les teves paraules. Veig que tens ànims i empemta com sempre per tirar endavant. Saps que som molts els que et llegim, així que ens has donat una alegria. Continua repartint aquesta força. Felicitats per tot.
Salutacions.
Toni.
BCN.
PD: estic entrant al documental de l'Èric tant com puc.

Lluís Soler ha dit...

Pere,
Gràcies per les teves paraules. És tot un luxe poder tenir comentaristes d'alt nivell al meu bloc! Estic segur que el nostre dia arribarà, amic Pere, perquè la nostra lluita és ferma i constant. Fins ben aviat!


Albert,
Inconscientment, em vas ajudar molt fent-me passar estones divertidíssimes al lab. Pensa que mai oblidarem els concursos d'imitadors del MdV... Hoooola,hola,hola... niño,niño,niño... Albert, tu també ets una mina, no en dubtis mai! Gràcies per tot!


Guille,
xDDD, això és un cop baix! a Salsa Rosa em podries enfonsar en la més absoluta misèria. Sort que els bons amics no expliquen el que saben ;-) Gràcies per tot Guille!

Aquest setembre he començat a escriure un draft del quart article. Si tot va com tinc previst, publicaré aquest quart i un cinquè, i després la batalla final amb la tesi.

Ja em va dir un ocellet que tu també eres a l'aquelarre... A veure si quedem abans de que tornis a marxar!!!

Lluís Soler ha dit...

Hola Toni!
Ostres, m'alegra molt saber que encara vas seguint el bloc. Com cada any, aquest Onze el passaré a Barcelona. Si també hi ets, ja et faré un sms a mig matí i anem a fer aquella cervesa que tenim pendent ;-)
A reveure!

Anònim ha dit...

Hola lluís.
D'aquest any que no passi. Pago jo.
Fins dilluns.
Salutacions.
Toni.