Els trets sense bala o les paraules eixorques de l'Il·lustríssim

El passat mes d’agost em vaig proposar no escriure sobre política municipal per poder arribar al setembre amb les piles ben carregades. No obstant, no us amagaré que no m’he pogut estar d’anar seguint l’activitat blocaire municipal. Una de les reflexions que més em va sorprendre va ser la que apareix a l’últim paràgraf de l’article que va penjar l’Il·lustríssim el passat dia 17 d’agost al seu bloc. És aquesta:

“(...) govern i oposició hauran de seure plegats per a parlar d’aquests i altres projectes. Com deia al principi l’alcalde ho és de tots els veïns i s’ha de trobar la manera per a consensuar les grans actuacions per al nostre poble, no fer-ho és treballar per a reforçar el nombre de ciutadans insatisfets amb la política.”

Senzillament increïble. Tal com han transcorregut els primers mesos de la legislatura CiU-PVA, és l’únic que puc dir d’aquest últim paràgraf. Repeteixo, no m’ho empasso. I menys després de la postura absolutista i totalitària que l’Il·lustríssim va adoptar just l’endemà de les eleccions, i que tothom va poder presenciar públicament el 12 de juliol durant el transcurs del passat ple. Vull recordar que el mateix Il·lustríssim i el seu equip de govern CiU-PVA s’estan dedicant a fer el que podríem definir com a “mobbing polític” als regidors de l’oposició.

Fa temps que des d’aquest bloc denuncio públicament les mentides (1, 2, 3, 4, 5...) de l’Il·lustríssim Sr. Homs. Aquest cop, les paraules buides de l’Il·lustríssim em van recordar una sentència que vaig llegir fa temps. Es tracta d’una màxima que el jesuïta Antonio Vieira va escriure al Sermó de Sexagèsima o de l’Evangeli: “Palavras sem obra são tiros sem bala: atroam, mas não ferem.” La traducció al català és senzilla: “Paraules sense obres són trets sense bala: fan soroll però no mal”. Des del meu punt de vista, aquesta és una màxima que han de tenir present totes les persones que ens dediquem a fer política.

Fixeu-vos. Ben aviat farà 100 dies de govern CiU-PVA. Per si algú pensava el contrari, amb 100 dies, m’he assegut un total de ZERO vegades per a discutir sobre algun projecte per al municipi amb l’Il·lustríssim i l’equip de govern CiU-PVA, ja que l’Il·lustríssim i els regidors sota les seves ordres han convocat un total de ZERO comissions informatives. Ens han donat resposta a un total de ZERO instàncies presentades per Esquerra sol·licitant informació diversa, i n’hem presentat més de vint des de l’inici de la legislatura. Ja m’explicareu què vol dir l’Il·lustríssim amb això de “trobar la manera de consensuar les grans actuacions”. Queda ben clar que, almenys de moment, les paraules de l’Il·lustríssim són eixorques, són estèrils, són -com deia el jesuïta- trets sense bala: fan soroll però no mal.

Encara recordo la patètica exhibició de prepotència de l’últim ple. Aquella nit del 12 al 13 de juliol jo mateix vaig demanar des d’aquest bloc a l’Il·lustríssim que reflexionés en aquest sentit, amb una nota que acabava dient que “rectificar és de savis”. Després de llegir els seus mots, em sap greu que -un cop més- l’Il·lustríssim alcalde s’ompli la boca de paraules buides i no rectifiqui cap de les seves accions. No n'hi ha prou amb quatre paraules amables penjades al seu bloc. Calen fets. Perquè no sé pas com “govern i oposició hauran de seure plegats per a parlar d’aquests i altres projectes” si l’Il·lustríssim alcalde no té ni la decència política de convocar les comissions informatives que la llei estableix com a obligatòries. De veritat, si algú ho sap, que m’ho expliqui.