El primer ple ordinari de l’Il·lustríssim i la seva majoria

“Ara sabrem qui mana”. Aquestes són, sens dubte, les quatre paraules que resumeixen el primer ple ordinari de la legislatura. Són les quatre paraules amb les que l’Il·lustríssim ens va amenaçar l’endemà de les eleccions i que mira de recordar-nos amb cadascuna de les seves decisions. Dijous passat, tal com era d’esperar, va tornar a fer gala de les seves paraules, del seu despotisme i de la seva majoria.


L’ordre del dia, amb 21 punts, contenia diversos tràmits administratius relacionats amb assumptes importants pel municipi que -des del meu punt de vista- caldria resoldre durant aquest mandat. Em refereixo a temes com l’ampliació de l’Escola Rosella, la construcció del nou pont de Sant Miquel de Gonteres sobre la via del tren o la tan necessària piscina municipal. Tanmateix, les formes de l’equip de govern CiU-PVA són nefastes. És lamentable que l’Il·lustríssim no vagi tenir la decència política de convocar al conjunt dels 13 regidors del consistori per informar-nos prèviament sobre aquests 21 punts de l’ordre del dia. Aquesta és una mostra més de la seva nul•la voluntat per consensuar res amb els que no pensem com ell. Us ho deia l’altre dia: les seves paraules són eixorques.


“Ara sabrem qui mana”. És clarificador que l’Il·lustríssim no es vagi posar vermell quan donava compte al ple d’un informe elaborat pel secretari-interventor on es recullen els drets d’accés dels regidors a la informació, però que a hores d’ara encara hi hagi més de vint instàncies presentades per Esquerra pendents de resolució on, en la majoria dels casos, l’únic que sol•licitem és poder consultar els expedients i informació diversa sobre les actuacions de l’equip de govern. Els acomiadaments, contractacions, adjudicacions, concursos inexistents o l’estat de comptes de l’Ajuntament són exemples d’assumptes on l’equip de govern i, en concret, l’Il•lustríssim Alcalde vulneren la llei en matèria d’accés a la informació. Des del grup municipal d’Esquerra els hem concedit 100 dies per rectificar aquesta situació de vulneració reiterada de la llei, i no ho han fet. No obstant, coneixem els nostres drets i a partir d’ara exigirem el compliment estricte de la llei.


Un tema a destacar també va ser l’aprovació dels pressupostos per l’any 2007. Un pressupost municipal és l’expressió en xifres d’una voluntat política concreta, en el nostre cas, la voluntat política de l’Il·lustríssim i la seva majoria. Un pressupost on l’únic que queda clarament definit és la política de contractacions de càrrecs de confiança propers a CiU i el seu nou organigrama polític de treballadors que molt probablement acabin actuant com a regidors a l’ombra. Es tracta de noms com Roger Mestre, Josep Faure o Antoni Florido per citar només tres exemples d’alts càrrecs contractats per l’Ajuntament que es troben vinculats directa o indirectament a CiU-Viladecavalls, dels quals l’equip de govern ens oculta les seves autèntiques responsabilitats laborals al consistori.


En canvi, el que no queda gens clar és el full de ruta d’inversions pel municipi. De fet, dins el nou pressupost pel 2007, el capítol de despeses destinades a inversions cau i es queda a zero. Una maniobra que l’equip de govern CiU-PVA després esmena al següent punt de l’ordre del dia, portant a ple una modificació del pressupost per incloure partides pressupostaries destinades a inversions. Potser algú es pregunta per què no han aprovat el pressupost directament enlloc de fer aquesta estranya maniobra d’aprovar un pressupost i després modificar-lo. M’ensumo diversos motius, però no sé en quin grau pesen més o menys. Partint de la base que l’equip de govern està obligat a lliurar una copia dels pressupostos municipals a tots els grups municipals pel seu estudi i seguiment, segurament dificultar l’accés a la informació sobre les inversions que l’equip de govern té previstes i facilitar molt la feina a l’hora de quadrar els números de les despeses i els ingressos municipals han estat motius de pes per actuar d’aquesta manera tan poc habitual. Per cert, cal agrair la “cortesia” de l’equip de govern per lliurar-nos una copia dels pressupostos pel 2007 quatre dies abans de la sessió plenària. “Ara sabrem qui mana.”


Per finalitzar, voldria fer esment als tres últims punts del ple, on s’havien de resoldre cinc recursos de reposició presentats fa dos mesos pel grup municipal d’Esquerra i diverses al·legacions i recursos de reposició presentats pel grup municipal d’ICV i també pel grup municipal del PSOE. De forma unilateral, l’Il·lustríssim i la seva majoria van decidir que només es farien tres votacions, agrupant els recursos en tres paquets, un paquet per cada grup polític demandant, enlloc de resoldre cada recurs per separat. La incapacitat de diàleg que l’Il·lustríssim manté amb els regidors dels grups municipals a l'oposició ens obligava a votar d’un sol cop totes les resolucions favorables i desfavorables dels recursos presentats.


Amb un exemple quedarà més clar. Des d’Esquerra vam presentar cinc recursos: recurs contra l’acord de la “nova imatge corporativa” al·legant que no compleix el decret Decret 139/2007 de la Generalitat, contra l’aprovació de la modificació de les normes urbanístiques al·legant que l’expedient no conté cap dels annexos gràfics als quals les citades modificacions fan constants referències, contra l’aprovació dels plans urbanístics Filvisa i Can Mir al·legant que els expedients no es trobaven a secretaria i contra l’aprovació dels sous de l’Il·lustríssim Alcalde, el Primer Tinent d’Alcalde i la Segona Tinent d’Alcalde al·legant que a data 12 de juliol, amb els pressupostos prorrogats del 2006, no hi havia consignació pressupostaria per fer front a aquestes despeses.


Doncs bé, de tots aquests recursos, l’equip de govern estimava el de la “nova imatge corporativa” i desestimava els altres quatre. A més, la desestimació dels altres quatre es basava en què no tenim proves de la manca d’informació, i al·legant que “és la nostra paraula contra la seva” se’ns acusa indirectament de mentiders. En el cas del recurs dels "sous de l’Il·lustríssim, del primer i de la segona tinent" a la desestimació s'assegura que sí que hi havia consignació pressupostària al pressupost prorrogat de 2006 -mentida-, però per si de cas, ara ja tenen aprovat el pressupost de 2007, així ja no han de patir pels seus sous, ara segur que hi haurà consignació.


Era clar que l’Il·lustríssim ens parava un parany, obligant-nos a votar d’un sol cop les cinc resolucions, sense donar-nos la possibilitat de votar favorablement a l’estimació del recurs sobre la “nova imatge corporativa” i votar en contra de la desestimació dels altres quatre. És a dir, si volíem votar favorablement a l’estimació del recurs de l’Escut de Viladecavalls, estàvem obligats a votar favorablement a les quatre desestimacions on ens acusaven de mentiders. I nosaltres podem ser moltes coses, però no som mentiders. La informació que reclamem mancava abans del ple extraordinari de juliol, i segur que a hores d’ara encara manca als expedients objecte dels recursos. Ens ha passat un cop, però no ens tornarà a passar. El pròxim cop tindrem proves, i l'excusa de “és la seva paraula contra la nostra” ja no serà vàlida.


La portaveu d’Esquerra, Glòria Ullés, va demanar a l’Il·lustríssim que ens permetés votar la resolució de cada recurs per separat. S’hi va negar. Fins i tot jo, que no hauria d’intervenir durant el debat al ple, vaig intentar fer entrar en raó a l’Il·lustríssim que no ens podia obligar a votar tots els recursos en paquets. No sé quina part de “volem votar cada resolució de cada recurs per separat” no va entendre. Perquè estic segur que ho va entendre perfectament. En fi, “ara sabrem qui mana”.