Guanyador del debat? Catalunya, no.

Dilluns a la nit es va celebrar el primer dels dos debats entre el Sr. Rajoy i el Sr. Zapatero. Jo era a Ripollet, participant en un acte de campanya d'Esquerra amb en Jordi Portabella, però vaig poder-ne escoltar la segona hora per la ràdio mentre tornava cap a casa. I allò es podia dir de qualsevol manera, menys debat. En un debat hi ha d'haver diàleg, s'ha d'enraonar, contraposar idees i conceptes, discutir i, fins i tot, enriquir-te amb els arguments del teu contrincant. Però allà només hi havia dos discursos enrocats que no interaccionaven i del què es tractava era de veure quin dels dos candidats enfonsava l'altre. Això és un debat a Espanya? Doncs anem ben arreglats.


Ara bé, malgrat el foc creuat entre els dos candidats, tots dos estaven d’acord amb un únic missatge de fons: el bipartidisme. Aquí no hi ha discussió. O blanc o negre. Aquest és el joc del PP i del PSOE. Sotmetre el poble català a l'Espanya en blanc i negre. Sotmetre Catalunya a un model radial, centralista d'infraestructures que frena l'impuls de la competitivitat catalana amb els grans espais econòmics d’Europa. Repeteixo, aquí no hi ha discussió. La seva prioritat no és Catalunya. Ni la del PP, ni la del PSOE. El gran i únic perdedor del debat vam ser tots/es els catalans.


El debat que interessa a Catalunya no és el Zapatero–Rajoy. El debat que interessa als catalans és aconseguir un finançament just i proporcional a l'esforç que fem amb els nostres impostos. El debat que interessa a Catalunya és que s'inverteixi tot allò que ens pertoca en infraestructures i que es treballi perquè les infraestructures que encara són propietat de l'Estat funcionin bé, com la xarxa de rodalies i els regionals de Renfe.


Ja sabem que el progrés de Catalunya no interessa al PP, però no ens deixem enganyar: tampoc interessa al PSOE. I ara des del PSOE-PSC criden la gent a les urnes dient que si tu no hi vas, ells tornen. Que torna l'extrema dreta, que tornen els hereus del franquisme. Primer ens diuen tot això, però després hi pacten. Perquè el PSOE-PSC ha pactat i signat amb el PP lleis tan regressives com la llei de partits. El front PSOE-PP és el responsable directe del tancament les emissions de TV3 al País Valencià. Mentrestant, el PSC beneeix i diu amén a cada pacte PSOE-PP. Aquesta és la realitat. Això és el què passa sempre.


El PSOE-PSC es deixa intimidar pel PP com es deixaven abans intimidar per l'Exèrcit o l'Església. El PSOE-PSC acaba fent la política espanyolista del PP, només perquè el PP no s'enfadi. Si fins i tot persones del PSOE com el Sr. Bono podrien ser perfectament militants del PP sense haver d'esforçar-se a canviar ni una coma del seu discurs. El PP i PSOE són dues cares d’una mateixa moneda: Espanya.


I el mateix els passa a CiU. Diuen que faran respectar Catalunya, però són els primers a deixar-se intimidar pel PP i a deixar-se entabanar pel PSOE. Ja hem oblidat el seu suport incondicional als 8 anys d'Aznar? Ja no ens recordem d'aquella nit del 21 de gener del 2006 que el Sr. Mas i el Sr. Zapatero van retallar i encongir l'estaut d'autonomia de Catalunya? Els dirigents de CiU sempre acaben fent la política que convé a l'estat espanyol, mani qui mani. Ja sabem què pensa l'unionista Sr. Duran i Lleida: "a la gent tan se li'n fot, la sobirania"


Només Esquerra pot plantar cara al PP. Un grup parlamentari d'Esquerra fort i nombrós és el malson de Rajoy, però també de Zapatero. Només això ja és motiu suficient per votar Esquerra.


PS: Aquesta nit participo a aquest acte de campanya electoral a Montcada i Reixac amb en Xavier Vendrell. Hi esteu tots/es convidades!