18 de febrer 2008

Today Kosovë, tomorrow Catalonia


M'adhereixo a la campanya promoguda des del bloc d'en Fantassin, i no em puc estar de penjar algunes reflexions personals arran de la declaració d'independència de Kosovë:


- Hi ha moltes raons que impedeixen establir paral·lelismes entre els processos d'alliberament català i kosovar. La història demogràfica, social i política no es pot comparar amb la situació de qualsevol altre territori europeu que dels que reclamem la plena sobirania. Avui ho comentàvem al bloc del meu amic Josep Margalef.


- Per altra banda, ningú pot discutir que la declaració d'independència d'ahir al migdia crea un nou precedent legal i legítim al si de la Unió Europea. Es tracta d'un cas més entre les moltes declaracions d'independència que hi ha hagut al continent europeu en aquests últims anys. La declaració unilateral d'independència de Kosovë es demostra viable en l'actual marc europeu i mundial de relacions internacionals. Pel cas català, jo sóc partidari d'aconseguir la independència a través d'un referèndum d'autodeterminació, tal com va succeir a Montenegro.


- En la meva opinió, cal que les institucions catalanes diguin alt i clar que es posicionen a favor del reconeixement del nou estat de Kosovë, fent que Catalunya es posi al costat dels estats com França, Alemanya, el Regne Unit o Italia. L'Europa de la modernitat aposta per reconèixer el nou estat. En canvi, només Sèrbia, Rússia, Grècia i Espanya hi estan en contra. Aquí podeu veure el llistat complet d'estats que ja han reconegut a Kosovë.


- Ara toca treballar perquè Kosovë consolidi la seva estabilitat, democràcia i superi les tensions interètniques per garantir la viabilitat del nou estat. Cal facilitar que Kosovë s'integri a la UE i reconegui els valors de la Unió. No podem oblidar que la independència només és un camí, un mitjà. El que compta són els dies que venen després. L'objectiu és aconseguir un país de primera, un país on el nivell de vida dels tots els ciutadans sigui millor, independentment de la seva llengua, ètnia o religió.


Bon dia Kosovë! Felicitats, ànims i a treballar!

6 comentaris:

Albert ha dit...

Magre veig que un país que no reconeix Kosovë com a estat independent deixi fer un referendum d'autodeterminació dins les seves actuals fronteres.
M'avergonyeixo de pertanyer a la força a un país tan retrògrada i capquadrat.
No permetran que un tros gros del pastís econòmic se'ls escapi. I tot i així, deixa'm dubtar que al referendum guanyés el SI.
Això sí, si algun dia es fa el referendum aniré a votar encara que per raons laborals estigui a Nova Zelanda!
He dit

Còdol, el català emprenyat

Lluís Soler ha dit...

Independentment del resultat, la victòria més important seria el simple fet de poder preguntar al poble català en referèndum quin futur desitgen per Catalunya. Negar el dret a decidir dels pobles, no és res més que vulnerar els drets democràtics de la ciutadania. I això està passant a l'Estat Espanyol.

Josep ha dit...

El govern espanyol s'ha "cagat a les calces", literalment.
Si bé és cert que la realitat d'uns i altres és prou diferent, avui veient el Ministre d'Exteriors, és evident la por que tenen.
A més, proper el 9 de Març, i analitzant com està situació, no reconeixeran la decisió democràtica del Kosovë.
Penso que dins del Partit que sense voler-ho ens governa, hi hauran postures més favorables, si més no, a la consulta popular.
Però per ells és arriscat valorar-ho ara mateix.

Lluís Soler ha dit...

Josep,
Mentre els estats que conformen l'Europa democràtica i moderna saluden la independència de Kosovë, Espanya s'aïlla internacionalment. Tot plegat recorda aquells acudits de "van quatre superpotències mundials: Grècia, Xipre, Espanya i Serbia..."

Com ha passat en altres ocasions, Espanya acabarà sent l'últim estat europeu que reconegui la independència de Kosovë. En alguns aspectes, PP i PSOE són vulgars fotocòpies... Catalunya ha de pronunciar-se internacionalment i desmarcar-se del govern espanyol.

salutacions!

Cassoulet Toulousain ha dit...

Benvolgut Lluís,

Avui volia deixar un comentari al teu bloc sobre el tema que planteges tenint en compte una reflexió que em passava pel cap de fa dies (m’he registrat i tot!). La meva sorpresa ha estat molt gran quan he vist que tant tu mateix com en Pere Cardús heu deixat anar idees força semblants a la meva al bloc d’en Josep Margalef.
El tema de Kosovë és realment molt interessant pel que fa a la independència i l’autodeterminació de “comunitats” que anomeno així per tal d’evitar controvèrsies amb paraules com regions, països, nacions, estats, pobles...
Per una banda, cal estar molt feliç pel fet que una comunitat hagi aconseguit la seva independència (tot i que alguns no la reconeguin) seguint la voluntat de la majoria del seus integrants. És ben cert que en aquest cas no hi hagut un referèndum però les darreres eleccions donen, al meu parer, força legitimitat a la decisió que han pres els governants kosovars.
Per altra banda, s’ha de reconèixer l’enorme fracàs que suposa l’enèsima fragmentació de l’ex-Iugoslàvia. I dic que és un fracàs, no per la independència de Kosovë sinó per la potinera actuació de la resta de nacions que van fomentar l’aparició d’un país artificial que podríem anomenar de tipus “tutti-frutti” després de la Segona Guerra Mundial. Quan les coses es fan malament, acaben malament. I si es deixa fer a gent com Tito o Milosevic, doncs pitjor.
I dic “malament” perquè, tot i que la independència de la “comunitat” kosovar és legítima i omple d’esperança molts cors independentistes, encara queden molts dubtes sobre la seva viabilitat immediata i futura. Dubtes que es fan extensius a les minories sèrbies que queden al nou país.
Per a mi, el punt clau és el teu comentari sobre el País Valencià perquè es podria dir que és el paral•lelisme geopolític més clar de tots els que es poden fer (si deixem de banda tots els conflictes bèl•lics que hi ha hagut als Balcans, és clar). Es tracta d’un territori amb una població de base que ha estat substituïda al llarg del temps per una altra d’orígens diferents, però propers. De fet, l’exemple d’en Josep sobre la independència del Bages (muntanya de Montserrat inclosa) és una extrapolació del que ja succeeix avui en dia.
Tenint en compte tot això, i defensant la independència de Kosovë, no sembla contradictori reclamar els Països Catalans? L’argument d’en Pere Cardús és el que em fa més patxoca “Catalunya té dret a decidir el seu futur si hi ha un poble que ho reclama” i “(ningú) pot reclamar la propietat de Catalunya emparant-se en un moment pretèrit”. Això és el que m’agradaria escoltar més sovint quan es parla d’independència: deixem la Història de banda i parlem del moment actual i de les persones d’avui en dia. Després veurem si surt una cosa o una altra.
De qualsevol manera, penso que una reflexió tant llarga és bastant inútil quan escoltes a les enquestes que la meitat dels enquestats no sabrien dir el nom d’un ministre espanyol (Racòmetre) i dubto molt que el de cap conseller de la Generalitat...

(Perdoneu l’extensió del comentari.)

Lluís Soler ha dit...

Amic Cassoulet,

Estàs perdonat per l'extensió del comentari. Només faltaria, hehehe. Em sembla un comentari molt interessant. Sobre Kosovë estem d'acord, no cal que hi afegeixi res més.


Planteges una interessant pregunta sobre si reclamar la independència dels Països Catalans entra en contradicció amb defensar la independència de Kosovë. Jo no ho veig així. És cert que, en l'actualitat, al País Valencià els partidaris de la independència dels Països Catalans són una minoria. Tampoc sabem què passarà en un futur. En cas de que es fes una consulta popular i el País Valencià es pronuncies majoritariament en contra d'un procés d'independència en aquest territori, jo ho acceptaria, però deixaria la porta oberta per si mai canvien d'opinió. Estic segur que la construcció dels Països Catalans lliures començarà per la independència del principat de Catalunya. A partir d'aquell moment, els ciutadans de la resta de territoris de parla catalana ja valoraran què els convé més: si seguir dins Espanya o si sumar-se al projecte d'un nou Estat Català a Europa.


No em cansaré mai de repetir que la independència només és un mitjà per aconseguir més benestar pels ciutadans. Aquest és l'objectiu real, aconseguir un país de primera. Com deia aquell, serem allò que vulguem ser. Tot és qüestió de voluntats. Ningú pot negar el dret a decidir dels pobles, regions, nacions o comunitats o digues-li com vulguis.

Salutacions!