La Paraula és vostra

(Me'n vaig a dormir. Demà serà un dia llarg, que començarà d'aquí una estona quan em soni el despertador a les 7:30. Demà aniré a fer d'interventor per la candidatura de Gent d'Esquerra a la Seu d'ERC-Terrassa. Abans però, us penjo una reflexió escrita pels dos Joans, que comparteixo plenament. Compten amb el meu suport, i demà també comptaran amb el meu vot. Bona nit!)


La paraula és vostra

Sembla que va ser ahir però ja fa dos mesos llargs que vam començar aquesta intensa campanya per a la Presidència i la Secretaria general d’Esquerra. I ha plogut molt, mai més ben dit. Però en el que a nosaltres es refereix, mai es podrà dir que hagi estat una pluja que hagi pogut erosionar les sigles ni les persones que han liderat el partit de Macià i Companys en tots aquests anys.


Vam ser els primers en formalitzar els dos noms que liderarien l’equip. També els primers en presentar un programa gradualista i realista. Ambiciós. Calendaritzat. Amb objectius tangibles i concrets com la proposta d’una candidatura unitària del catalanisme a Europa el 2009 o la necessitat de condicionar les aliances polítiques el 2010 a la reivindicació del concert econòmic. Hem fet un programa per portar a la pràctica allò pel que vam decidir presentar-nos: perquè Esquerra torni a liderar el debat i marqui l’agenda en els reptes immediats i a mitjà termini que com a país se’ns plantegen.


Ja des d’un primer moment, amb els companys de l’equip de candidatura ens vam proposar que la nostra fos una campanya que evités qualsevol gest que de portes enfora pogués ser aprofitat per aquells que no són precisament amics d’Esquerra. Aquells que faran el possible per tornar a la Catalunya en blanc i negre. La Catalunya de les dues voreres enfrontades de la plaça Sant Jaume que tants anys van dividir el país en dos blocs.


Davant la crítica fàcil, sempre hem respòs amb la proposta. Davant la desqualificació, el silenci responsable. Front al mal rotllo i l’estómac, la rèplica ha estat la mà estesa i la bona voluntat. Així ho hem mantingut tot aquest temps. Perquè ens ho creiem. Perquè hem dit des del primer dia que no pararíem fins aconseguir de nou la unitat del partit. I perquè tot allò que es digui en contra d’alguna candidatura, al final, acaba repercutint contra el partit. Perquè Esquerra som tots. I totes.


En aquests més de 60 dies hem fet allò que sempre hem fet des que militem a Esquerra: trepitjar territori i parlar amb la nostra gent. Pràcticament cada tarda de tot aquest temps hem visitat una comarca on ens hem reunit amb els i les militants d’arreu dels Països Catalans. I, sobretot, hem escoltat. Dèiem al començament de tot aquest procés que el capital d’Esquerra és la seva gent. Precisament per aquest motiu vam batejar la candidatura amb el nom de Gent d’Esquerra. I és a ells a qui ens devem. Per això hem centrat els nostres esforços en estar el més propers possibles a la militància per copsar en primera persona què volen per al futur del partit, per al futur del país.


Però a més d’això hem continuat, com no podia ser d’una altra manera, amb les nostres responsabilitats parlamentàries. Hem estat en primera línia en temes de vital importància com el finançament o la necessitat de blindar i millorar el model d’escola catalana.


Ara ja està tot dit. Els homes i les dones d’Esquerra Republicana tenen demà la possibilitat d’escollir qui volen que passi al capdavant del partit els propers quatre anys. Però ni dues persones ni les 18 que s’escolliran en el 25è Congrés per integrar-se a l’Executiva nacional serien res sense aquesta força transformadora i dinàmica que representen els 10.000 homes i dones que prenen part en el partit, que es comprometen amb Catalunya i els Països Catalans. Nosaltres ja hem parlat. Ara us toca a vosaltres.

Un sincer i sentit: gràcies de tot cor.


Joan Puigcercós i Boixassa - Joan Ridao i Martín