Ple ordinari maig 2008 (II): recurs contra la sol·licitud il·legal de préstec

El passat ple, l'equip de govern va incloure un punt a l'ordre del dia per ratificar un préstec de 2.512.930 euros per pagar l'edificació d'un edifici plurifamiliar d'habitatges a l'Avinguda Barcelona. Faig èmfasi en l'acció de "ratificar", a causa de que la Societat Municipal Viladecavalls Multigestió SL ja va aprovar i signar aquest préstec el passat 11 de març de 2008 (amb la signatura de l'Il·lustríssim Alcalde). Dos mesos i mig més tard, el préstec arriba al ple. Lamentablement, les coses no s'han fet com calien, ja que la sol·licitud d'aquest crèdit no s'ajusta a la legalitat vigent.


M'explico. L'article 54 del Text refós de la llei reguladora d’hisendes locals diu textualment el següent:

Artículo 54. Operaciones de crédito a largo plazo de organismos autónomos y sociedades mercantiles.
Los organismos autónomos y los entes y sociedades mercantiles dependientes, precisarán la previa autorización del Pleno de la corporación e informe de la Intervención para la concertación de operaciones de crédito a largo plazo.

La llei és claríssima: "previa autorización del pleno de la corporación e informe de la intervención". Doncs ni una cosa, ni l'altra. A l'expedient no hi havia cap informe jurídic de secretaria-intervenció, ni cap anàlisi del nivell d’endeutament, ni cap anàlisi d’ofertes, ni, per descomptat, s’havia convocat cap concurs per concedir aquest crèdit. Per què complicar-se la vida, no? Tenir majoria atorga aquesta mena privilegis.


Amics i amigues lectores, aquest és l'equip de govern CiU-PVA. Tots set regidors i regidores són còmplices d'aquesta manera de fer, aquí ja no es salva ningú. Tenen majoria i fan el que els dóna la gana. Però alerta; cap majoria dóna dret a passar-se les lleis i el ple per l'arc triomfal. Cap dret. A ningú. Encara que ells siguin set i nosaltres només siguem dos, les coses s'han de fer ben fetes. Per aquest motiu hem presentat un recurs de reposició contra aquest acord. A veure quina martingala s'empesquen per evadir el compliment de la llei.


Només es recorden de les lleis quan els beneficien. Ja he perdut el compte de les vegades que he hagut de repetir aquesta frase al ple. Com diria aquell, vergonya d'altri.