Lectura recomanada: "Responsabilitats: votar, liderar i preparar-se per a la resistència"

Avui, últim dia de Festa Major a Viladecavalls, us recomano la lectura de l'article d'en Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, titulat "Responsabilitats: votar, liderar i preparar-se per a la resistència" [article] el qual subscric completament i que us copio a continuació:

Responsabilitats: votar, liderar i preparar-se per a la resistència

Josep Huguet

La presidenta d’Òmnium Cultural va declarar, després de la multitudinària manifestació de dissabte, que ara és l’hora dels polítics. Si això vol dir que hi ha un clam per fer un pas endavant i que els polítics de tradició catalanista –entre ells autonomistes de CiU i federalistes de PSC-ICV- han de demostrar que volen fer aquest pas endavant, d’acord. Ha de quedar clar la protesta de dissabte va ser massiva, però no majoritària, ja que sis milions de catalanes i catalanes es van quedar a casa, pels motius que fossin. Però això no treu que la manifestació va ser un èxit històric, més gran que el de la manifestació del 1977. Si aquesta va servir per aconseguir l’Estatut d’Autonomia, que ens han robat, la de dissabte ha de servir per anar de l’Estatut a l’Estat Català.

Però si entenem la declaració de Casals com que els ciutadans manifestant-se un dia ja han fet la feina, ens equivoquem. Recordem que en pocs mesos hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Bona part dels manifestants continuaran votant partits autonomistes i federalistes que no estan disposats a fer cap pas endavant cap a l’Estat Català, així que no podem passar la responsabilitat exclusivament als polítics, perquè hi ha electors que trien a representants que van a la manifestació però no s’atreveixen a fer un pas endavant de la mitjana del seu electorat. Si sumem a aquesta part, els que tenen por al canvi (autonomistes i federalistes), no es mourà res. És l’hora que els electors facin un gest i triïn opcions que obertament volen avançar cap a l’Estat Català. L’única opció sòlida, independentista i progressista és Esquerra Republicana de Catalunya. Seria ridícul que després de tot el que estem patint, hi hagués una quantitat enorme de vot en blanc i que quedés desfalcat el partit que ha tirat endavant el procés de la reforma estatutària i ha ajudat a clarificar definitivament que la voluntat dels ciutadans de Catalunya no cab a la Constitució Espanyola.

D’altra banda, tenir presència majoritària al carrer no vol dir que els ciutadans més conscienciats sobre el dret a decidir i la independència ocupin llocs de representativitat de la societat organitzada. El milió i escaig de persones que va sortir al carrer s’ha de plantejar liderar tot el que pugui, des de la comunitat de veïns, a patronals, sindicats i cambres, passant per associacions de veïns, de mares i pares d’alumnes i direccions d’empreses. L’independentisme no pot ser una foguerada cíclica, sinó un actitud permanent, i això comporta hores d’esforç i sacrifici. Res és gratuït.

Després de votar i liderar, la tercera responsabilitat dels ciutadans –amb les opcions polítiques independentistes representades a les diferents administracions- és preparar-se per a la resistència. De forma intel·ligent, s’hauran de fer polítiques d’insubmissió legal des de les institucions i desobediència civil per part dels ciutadans. Hem de tenir clar que això pot comportar conseqüències judicials, no ens enganyem. En altres ocasions, ja he comentat aquest tema i s’ha obert cert debat al bloc. Només imaginem què passarà quan una institució pública, un Ajuntament, una escola..., es negui a aplicar una normativa sorgida de la retallada del TC que es considera injusta per als drets dels ciutadans catalans. Comencem a imaginar-nos-ho. Ho haurem de solucionar tots junts. Aquesta fase hi serà, més llarga o més curta, però ens trobarem amb dificultats. És l’hora dels valents i les valentes, siguin polítics, representants de la societat civil o ciutadans de peu. I en el moment en què hi hagi el conflicte jurídic, es crearan corrents de solidaritat a Catalunya i a l’estranger.

Permeteu-me un comentari final lligat amb l'article del Conseller Huguet. La manifestació de dissabte passat va representar el canvi de paradigma. El poble català ha declarat la fi de l'autonomisme i ha començat la transició cap a la independència. Ara més que mai, tots hi hem de posar de la nostra part per avançar amb fermesa cap a la independència. Govern i gent; societat civil i institucions; partits polítics i entitats. El nostre clam ha de ser únic per avançar imparablement cap a la llibertat. I els representants polítics hem de tenir el coratge d'anar al davant i mantenir-nos ferms fins al final del procés. No en tingueu cap dubte: els homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya ens hi deixarem la pell. Com deia aquell la llibertat no es demana, la llibertat es pren, s'exerceix i es proclama.


PS. Espero que hagueu passat una bona Festa Major. Si us ve de gust, ens veiem aquesta nit al correfoc!