12 de juliol 2010

Lectura recomanada: "Responsabilitats: votar, liderar i preparar-se per a la resistència"


Avui, últim dia de Festa Major a Viladecavalls, us recomano la lectura de l'article d'en Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, titulat "Responsabilitats: votar, liderar i preparar-se per a la resistència" [article] el qual subscric completament i que us copio a continuació:


Responsabilitats: votar, liderar i preparar-se per a la resistència
Josep Huguet

La presidenta d’Òmnium Cultural va declarar, després de la multitudinària manifestació de dissabte, que ara és l’hora dels polítics. Si això vol dir que hi ha un clam per fer un pas endavant i que els polítics de tradició catalanista –entre ells autonomistes de CiU i federalistes de PSC-ICV- han de demostrar que volen fer aquest pas endavant, d’acord. Ha de quedar clar la protesta de dissabte va ser massiva, però no majoritària, ja que sis milions de catalanes i catalanes es van quedar a casa, pels motius que fossin. Però això no treu que la manifestació va ser un èxit històric, més gran que el de la manifestació del 1977. Si aquesta va servir per aconseguir l’Estatut d’Autonomia, que ens han robat, la de dissabte ha de servir per anar de l’Estatut a l’Estat Català.

Però si entenem la declaració de Casals com que els ciutadans manifestant-se un dia ja han fet la feina, ens equivoquem. Recordem que en pocs mesos hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Bona part dels manifestants continuaran votant partits autonomistes i federalistes que no estan disposats a fer cap pas endavant cap a l’Estat Català, així que no podem passar la responsabilitat exclusivament als polítics, perquè hi ha electors que trien a representants que van a la manifestació però no s’atreveixen a fer un pas endavant de la mitjana del seu electorat. Si sumem a aquesta part, els que tenen por al canvi (autonomistes i federalistes), no es mourà res. És l’hora que els electors facin un gest i triïn opcions que obertament volen avançar cap a l’Estat Català. L’única opció sòlida, independentista i progressista és Esquerra Republicana de Catalunya. Seria ridícul que després de tot el que estem patint, hi hagués una quantitat enorme de vot en blanc i que quedés desfalcat el partit que ha tirat endavant el procés de la reforma estatutària i ha ajudat a clarificar definitivament que la voluntat dels ciutadans de Catalunya no cab a la Constitució Espanyola.

D’altra banda, tenir presència majoritària al carrer no vol dir que els ciutadans més conscienciats sobre el dret a decidir i la independència ocupin llocs de representativitat de la societat organitzada. El milió i escaig de persones que va sortir al carrer s’ha de plantejar liderar tot el que pugui, des de la comunitat de veïns, a patronals, sindicats i cambres, passant per associacions de veïns, de mares i pares d’alumnes i direccions d’empreses. L’independentisme no pot ser una foguerada cíclica, sinó un actitud permanent, i això comporta hores d’esforç i sacrifici. Res és gratuït.

Després de votar i liderar, la tercera responsabilitat dels ciutadans –amb les opcions polítiques independentistes representades a les diferents administracions- és preparar-se per a la resistència. De forma intel·ligent, s’hauran de fer polítiques d’insubmissió legal des de les institucions i desobediència civil per part dels ciutadans. Hem de tenir clar que això pot comportar conseqüències judicials, no ens enganyem. En altres ocasions, ja he comentat aquest tema i s’ha obert cert debat al bloc. Només imaginem què passarà quan una institució pública, un Ajuntament, una escola..., es negui a aplicar una normativa sorgida de la retallada del TC que es considera injusta per als drets dels ciutadans catalans. Comencem a imaginar-nos-ho. Ho haurem de solucionar tots junts. Aquesta fase hi serà, més llarga o més curta, però ens trobarem amb dificultats. És l’hora dels valents i les valentes, siguin polítics, representants de la societat civil o ciutadans de peu. I en el moment en què hi hagi el conflicte jurídic, es crearan corrents de solidaritat a Catalunya i a l’estranger.


Obtener Adobe Flash Player



Permeteu-me un comentari final lligat amb l'article del Conseller Huguet. La manifestació de dissabte passat va representar el canvi de paradigma. El poble català ha declarat la fi de l'autonomisme i ha començat la transició cap a la independència. Ara més que mai, tots hi hem de posar de la nostra part per avançar amb fermesa cap a la independència. Govern i gent; societat civil i institucions; partits polítics i entitats. El nostre clam ha de ser únic per avançar imparablement cap a la llibertat. I els representants polítics hem de tenir el coratge d'anar al davant i mantenir-nos ferms fins al final del procés. No en tingueu cap dubte: els homes i dones d'Esquerra Republicana de Catalunya ens hi deixarem la pell. Com deia aquell la llibertat no es demana, la llibertat es pren, s'exerceix i es proclama.


PS. Espero que hagueu passat una bona Festa Major. Si us ve de gust, ens veiem aquesta nit al correfoc!

8 comentaris:

xarnegos ha dit...

estic al·lucinant...
de manipulació hi ha molta i sobretot per part dels organitzadors dels actes...finalment us assembleu als que van convocar la mani a Madrid contra l'abortament, les mateixes crítiques. Ho sento però no és una qüestió de manipulació, és una qüestió física. O esteu dient que la física és inexacta? no funciona la ciència de la física? Em sembla a mi que esteu confonent el desig amb la realitat, tant comú entre els nacionalismes (espanyol, català...) i les religiosistats ( sigui quina sigui).
Es pot calcular més o menys, hi ha una eina: http://www.acme.com/planimeter/
Aquí pots calcular els metres quadrats que ocupaven els manifestants, jo ho he fet i surten amb una estensió generosa (i basant-me en el recorregut ofert per mitjans que afirmen la xifra d'un milió) em surten entre 15 i 20 hectàrees. és a dir, entre 15.000 i 20.000 m2. Posant com a molt 2 persones per metre quadrat (i és molt, el màxim és 1'7 persones per metre quadrat), et sortiria un màxim de 40.000 persones. Posa-li més si vols, posa que els carrers del voltant hi hagués la mateixa densitat amb el mateix espai, és a dir, el doble. No surten els números.

Crec, que tot i no compartir cap tipus de nacionalisme (ni espanyol, ni català, ni basc, ni francès...) us queda molt per mobilitzar i convèncer. Així és la vida, o què es pensaven aquests polítics, que desde la desconexió de la societat es pot muntar una mani desde el poder? Per això falta teixit social, confiança...o uns fets com els de l'onze de març a Madrid.

Aquí uns enllaços:

http://manifestometro.blogspot.com/
http://www.acme.com/planimeter/
http://lynce.es/es/manifadetalle.php?cod=44
recorregut: http://lynce.es/es/manifadetalle.php?cod=44

comptem amb criteri.

xarnegos

el més fort de tot és de com els polítics juguen amb els sentiments i les expectatives de les persones, ja veuriem si hagués sigut una mani contra la corrupció com es comptava. A mode de reflexió.

Ànims i a continuar amb el blog.
De bloger a bloger

Anònim ha dit...

Hola,
Només volia fer un apunt al comentari del "xarnegos": una hectàrea són 10.000 metres quadrats: només s'ha de multiplicar 100 x 100.
Per tant, tot i que no estic d'acord amb les teves cabòries, fes bé els càlculs i posa-li els metres correctes com a mínim. i després digues el que vulguis però ajusta els càlculs...

Anònim ha dit...

Un petit detall, amic xarnegos, i t'ho puc dir perque jo evidentment hi era; res de 1 manifestant per m2; jo, com la majoria, no ens vàrem poder ni moure de tanta gent; tant és així que no hi va haver manifestació sino que va ser una concentració. Per desgràcia per mí amb la calor que feia en un metre quadrat erem 5.

Vaig trigar 1 hora a fer 200 metres al Passeig de Gràcia... però és que Rambla Catalunya també anava plena, i els transversals com Provença, Mallorca o València, i altres paral·lels. I de la resta no ho puc dir perque era impossible físicament arribar-hi o veure-ho.

Ara refés els teus numeros, corregint el petit detall que 1 hectàrea no són 1000 sino 10 000 m2, i ja veuràs (sorpresa!) quin és el resultat, i com en realitat dones xifres semblants, si no superiors, a les d'Omnium. És el que tenen les matemàtiques.

I un altre petit detall; no vaig sentir NINGÚ, entre el milió llarg de persones, reclamant l'Estatut. Amb tota la lògica del món el que volem (jo crec que ara ja una majoria) és la independència... i si és així tinc molt clar que la tindrem per molt que diguin a les Espanyes, o la gent com tu que, amb tot el dret, està per la dependència de Madrid (és incomprensible, per cert, triar la dependència quan es pot triar la independència... però a la Guerra contra Napoleó la gent a Espanya cridava "¡vivan las caenas!).

Les coses ara són així. Només fa dos anys no m'ho hauria pogut ni imaginar.

Un darrer petit detall; entre la gent que jo conec i que no és catalana d'origen... molta hi va anar!

I sí, queda molt per mobilitzar i convèncer, però potser no cal; a molta de la gent que jo conec, votant del PSC per cert, i que segueix la Roja! no l'ha convençuda ningú. Ha vist les coses, que mira que són clares, i ha anat a la mani.

Estan canviant moltes coses. Qui sap si aviat no t'hi veurem a tu en algun acte d'aquest tipus.

Una salutació,

Tomeu

Lluís Soler Turu ha dit...

Comparteixo completament les aportacions de l'anònim 23:01 i d'en Tomeu. No hi insistiré


Xarnegos, només voldria fer un breu comentari respecte això que dius que "ens queda molt per mobilitzar, convèncer, que fa falta teixit social, confiança..."
No es pot menystenir tan alegrement un fenomen social volintari tan ampli com el moviment de les consultes populars sobre la independència. Això no és teixit social? No és teixit social l'organització de referèndums a centenars de municipis de Catalunya sense cap ajuda institucional? No és tenir confiança en nosaltres mateixos? A tots els municipis el Sí a la independència ha obtingut un suport aclaparador. No és convèncer això?

El poble català tenim dret a decidir el nostre futur com a país. Cap tribunal està per sobre la voluntat popular.

Salut i blocs!

Anònim ha dit...

Si breve, dos veces bueno:
"¿Puede preguntar CDC a ERC si su actuación ha servido para la independencia o, con la excusa de la susodicha, se ha paseado en coche oficial, ha colocado a hermanos y amigos, ha hecho president al enviado de Zapatero y ha sostenido el peor gobierno de nuestra historia reciente? Quizás no se trata de sacar tanto la estelada, ni de hacer proclamas subidos en el Audi A-8, sino de gobernar correctamente y en el camino correcto. Dejemos, pues, los armarios en paz, porque abrirlos siempre trae sorpresas. Por ejemplo, ¿qué encontraríamos en el de ERC, la independencia de Catalunya o el cadáver de Carod?
Además de hacer President de Catalunya al enviado de ZP.
Pilar Rahola. La Vanguardia.

Lluís Soler Turu ha dit...

Anònim,
Malgrat el soroll de la Sra Rahola -amb el qual no penso perdre ni un segon-, reflexiona un moment on érem fa 7 anys com a país i on som ara. Hem fet molta feina i ha valgut la pena fer-la. Hem portat el país a les portes de fer l'últim gran pas cap a la independència. I sí, això ho hem aconseguit fent president un senyor que es diu Montilla i que no va néixer a Catalunya, que no és independentista, però que ha votat a favor de lleis com la llei de consultes o la del cinema. On la Sra Rahola només hi vol veure "el enviado de ZP", jo hi veig cohesió de país. Perquè Catalunya és plural i mentre no hi hagi majoria social al Parlament favorable a la independència, hem de seguir sumant. I també és cert que encara ens cal anar més enllà, que el PSC ha de trencar amb el PSOE i que CiU no pot seguir servil als mandats de determinades empreses i lobbys econòmics contraris a la independència. Ara bé, només amb una Esquerra Republicana de Catalunya forta podrem arrosegar els dos principals partits del país a abandonar l'autonomisme i el federalisme i sumar-se a la centralitat política que es va respirar el passat 10 de juliol, una centralitat que definitivament ha virat cap a l'independentisme. Això, ho hem fet amb 7 anys.
Salut!

Anònim ha dit...

Veig que hi ha gent que no sap ni de mates ni de sociologia. Miraré basant-me en totes dues, reforçar el darrer missatge del Lluis: estem a un pas de la independència.

Són 7 mil.lions. Tots sabem que aproximadament un 20% de la població vol la indepèndencia (aquest % el reafirma el % de vots dels referendums independents), per lo tant estem parlant d´1.4 mil.lions de persones. Són parox. les que van anar a la mani del dia 10J. Una mani independentista!
Tots sabem que quan España tensa la corda, el vot independent puja. Per lo tant, crec que no és exagerar dir que ERC tindrà pel cap baix 1.2 mil.lions de vots a les properes eleccions (el Puigcercós multiplicarà per 2.2 els millors resultats del Carod al 2003 aconseguits en un altra moment de gran tensió amb España).
Si aprox. 3 mil.lions de persones anirant a votar, ERC es farà amb facilitat amb el govern i tindrem un President independentista. A partir d´aquí, la independència serà només questió de "bufar i fer ampolles". Aquesta és la realitat.
No us deixeu enganyar per les enquestes. Aquelles que diuen que el PP serà la 3era. força més votada per davant ERC. Que CiU és a un pas de la majòria absoluta. No us ho creieu.
Puigcercós President i Carod Conseller en Cap!!! I a la primavera, el Lluis alcalde de Vila.

Lluís Soler Turu ha dit...

anònim 14:14,
Tan de bo fos així, però em sembla que no ho tindrem tan fàcil... De moment, encara hem de seguir picant molta pedra per assolir la llibertat. Divendres ho vam veure clar, vam ser 21 diputats votant a favor de la independència. La propera legislatura serem molts més!!
Salut!