26 d’octubre 2007

Ple extraordinari octubre 2007 (I): neixen els Premis "qui la diu més grossa"

Ahir va ser un ple d’aquells que no deixen a ningú indiferent. Necessitaré escriure diversos apunts al bloc per tractar els assumptes més rellevants d’aquesta sessió plenària extraordinària. Incloure tots els temes del ple en una sola crònica al bloc em portaria a redactar un escrit tan extens que acabaria avorrint al personal. Per tant, anirem a pams.


Avui però, no entraré pròpiament en matèria. Tal com han transcorregut els plens des de l’inici d’aquesta legislatura, i les bestieses que s’arriben a dir durant les sessions plenàries, he decidit engegar el meu particular repartiment de premis a les bestieses més sonades. Un concurs que he batejat com a Premis “qui la diu més grossa”.


Des de la constitució de l’Ajuntament, hem estat convocats a tres plens, dos extraordinaris i un ordinari. Crec doncs, que és just que comenci concedint dos premis als regidors guanyadors dels anteriors plens, i segueixi concedint el Premi “qui la diu més grossa” al regidor guanyador del ple extraordinari d’ahir.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple extraordinari del 12 de juliol de 2007, se l’emporta l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “nosaltres som set, vostès són dos”. Sense comentaris.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple ordinari de 27 de setembre de 2007, se’l torna a emportar l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”, referint-se a les queixes que els grups de l’oposició hem mantingut perquè l’equip de govern s’ha saltat reiteradament la llei en aquesta qüestió.


Al ple extraordinari d’ahir, el guanyador del concurs no ha estat l’Il·lustríssim Alcalde. Estic segur que els lectors que vau assistir al ple estareu d’acord amb mi si li concedeixo el Premi “qui la diu més grossa” al Regidor de Governació i Primer Tinent d’Alcalde Sr. Paco Vega Aragón, amb la frase: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” referint-se al president de la promotora immobiliària Akasvayu.


Algú dirà que aquesta última frase és una metàfora o, potser, un “calentón sin importancia”. Tan de bo. Però jo no puc oblidar que, pocs dies després de les eleccions, familiars d’un dels militants d’Esquerra van ser objecte d’amenaces i van patir un intent d’agressió. Allò no va ser cap broma. Sincerament, no m’agradaria gens estar a la pell dels sis regidors i regidores de CiU. Perquè ells i elles són els socis de govern del Sr. Vega. I ahir, el Sr. Vega va deixar ben clares les conseqüències de ser el seu soci i fer un pas en fals: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato”.

Cap comentari: