Un consell per no ficar-se de peus a la galleda

Si em permeteu un consell, no us cregueu tot el que us reenvien per correu-e. Sovint, contrastar la informació estalvia fer el ridícul de forma espantosa.

Per exemple: això és fer el ridícul, i això és contrastar la informació.

Premis primavera a "Qui la diu més grossa"

Feia dies que ho tenia pendent. Alguns ho estàveu esperant amb impaciència. Seguint el concurs que vaig iniciar des d'aquest bloc, em disposo a guardonar els càrrecs electes guanyadors del premi "qui la diu més grossa" dels plens de març i abril. Com que el ple ordinari de març es va dividir en dues parts, i se'n van dir de molt grosses, em permeto la llibertat de premiar dues frases.


Ple ordinari 27 març 2008 (1era part): La guanyadora és la portaveu de CiU, Sr. Regina Parellada, amb la frase "amb aquesta moció, vostès volen coartar la nostra llibertat d'expressió". Aquesta brillant afirmació va ser pronunciada per defensar el vot en contra de CiU a la moció presentada pel PSC demanat la nul·litat del contracte de publicitat entre l'Ajuntament de Viladecavalls i el Canal Català Vallès. Cal assenyalar que en aquests programes de televisió, que tenen un cost de 12.000€ anuals i estan pagats amb diners públics, només hi poden participar els regidors de l'equip de govern. Al meu entendre, aquesta manca de pluralisme en un mitjà audiovisual pagat amb diners públics vulnera diversos articles de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Com sempre, només es recorden de les lleis quan els beneficien.


Ple ordinari març 2008 (continuació del ple celebrada el 3 d'abril): La frase guanyadora la va pronunciar l'Il·lustríssim Alcalde Sr.Homs, davant les protestes d'un nombrós grup de comerciants de Can Trias per l'aprovació del nou "mercadillu" municipal. La frase va ser clara i contundent, pronunciada a la balconada de l'Ajuntament minuts després de finalitzar el plenari. "Jo faig el que em dóna la gana". Em sembla que ningú discutirà que mereix ser immortalitzada.


Ple extraordinari abril 2008: Ara pecaré d'immodèstia, però em sembla que la frase guanyadora la vaig dir jo, Lluís Soler i Turu, portaveu d'Esquerra. De fet, em va anar de ben poc que l'Il·lustríssim no em retira la paraula després de dir-la. Li va coure, tothom ho va veure, li va coure molt. I és que ja ho diu la dita, que no ofèn qui vol, sinó qui pot. El ple extraordinari d'abril va ser convocat de divendres per dilluns, i com a portaveu del grup d'Esquerra només vaig tenir una hora al matí de dilluns (de 9h a 10h, perquè jo no tinc la dedicació exclusiva i he d'anar a treballar per guanyar-me la vida, com tothom) per revisar els expedients de les modificacions puntuals de dos plans parcials (Viladecavalls Centre i Can Pepet) així com els plans de seguretat i salut de diverses obres, entre elles, la piscina. Després de queixar-nos reiteradament de l'incompliment dels articles 38.3, 39 i 40 del Reglament Orgànic Municipal, a l'últim punt de l'ordre del dia li vaig dir ben clar el què pensava: "Il·lustríssim Alcalde, aquesta manera de fer cada dia em recorda més a les maneres del Sr. Aznar. Vostè té el poder i té la majoria. Nosaltres només tenim la llei per defensar-nos."

“Qui la diu més grossa”: Tanquem el 2007 i encetem l’any 2008

El dia 31 de gener es va tancar la votació popular per decidir qui seria el guanyador del concurs “Qui la diu més grossa” dels plens de l’any 2007. Amb 38 participants, aquests han estat els resultats:

- Il·lustríssim Alcalde: “nosaltres som set, vostès són dos” (juliol 2007): 19 vots (50%)

- Il·lustríssim Alcalde: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada” (setembre 2007): 7 vots (18%)

- Sr. Francisco Vega: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” (octubre 2007): 25 vots (65%)

- Sr. Santi Griera: “abans d'escriure al meu bloc, m'hauria d'informar” (novembre 2007): 5 vots (13%)

- Sr. Antoni Raso: "“la partida d’indemnitzacions de 117.000€ també inclou les jubilacions” (desembre 2007): 8 vots (21%)

Els resultats no deixen lloc a dubtes. El Sr. Francisco Vega queda proclamat com el campió del “Qui la diu més grossa” de l’any 2007, i la seva frase passarà a la gran final del concurs “Qui la diu més grossa” de la legislatura 2007-2011.


Sense més preàmbuls, anem a repassar els primers plens del 2008, a veure qui l’ha dit més grossa:

Ple extraordinari 28 de gener 2008

Com ja us vaig comentar, l’Il·lustríssim Sr. Alcalde va decidir de forma unilateral que calia convocar un ple extraordinari per fer efectiva la renuncia de la fins llavors regidora Glòria Ullés, enlloc d’esperar a dijous 31 i incloure aquest assumpte dins l’ordre del dia del ple ordinari que ja s’havia convocat. Espero que tots estigueu d’acord amb mi que la guanyadora del concurs va ser la mateixa protagonista d’aquell ple, la meva companya de partit, Glòria Ullés, amb la frase “Si es veritat -tal i com ells diuen- que hi ha cel, estic convençuda que ells no hi aniran.” Una sentència sincera, directa i contundent que, sense assenyalar a ningú en concret, va fer posar vermell uns quants dels presents a la sala. Una frase que mereix ser recordada i premiada.

Ple ordinari 31 de gener 2008

Fa uns dies, avançava la frase guanyadora de l’accèssit en aquesta anotació. Va ser pronunciada per l’Il·lustríssim Sr.Homs: “Un exemple de la bona salut democràtica d'aquest ajuntament són les mocions tan crítiques que vostès presenten”. En aquest ple però, el primer premi tampoc se l’emporta l’Il·lustríssim. En aquesta ocasió, la guanyadora del Qui la diu més grossa ha estat la Sra. Regina Parellada amb la frase “En quan al projecte de l’escola taller, no s’ha tancat cap escola. Ha finalitzat un projecte de dos anys.” Em sembla que no cal que digui res més. Bé, sí, només afegiré una cosa. L’endemà al matí, poques hores després d’haver pronunciat aquestes paraules, el mal govern va acomiadar de forma improcedent als dos professors de l’escola taller que havien defensat la necessitat de mantenir l’escola taller oberta. En Jesus i Nacho poden comptar amb tot el meu suport.

Ple extraordinari 11 de febrer 2008

La polèmica del finançament dels dos camps de gespa artificial va centrar el debat polític d’aquest ple extraordinari. Ja ho vaig comentar. En aquesta sessió, va ser l’Il·lustríssim Sr.Homs l’encarregat de dir-la ben grossa. Aquí teniu la frase guanyadora: “Vull puntualitzar que en cap moment s’ha ocultat informació al portaveu del grup d’Esquerra”. Genial. Doncs jo vull recordar un altre cop que va ser l’equip de govern CiU-PVA qui va decidir unilateralment negar-nos la presència al consell d’administració de Viladecavalls Multigestió, i que tampoc convoquen les comissions informatives de l’àrea tècnica ni de l’àrea de serveis a les persones que ells mateixos van decidir constituir i aprovar, com a mostra de la seva particular “generositat”. Ja ho va dir Goebbels: “una mentida repetida mil vegades, s’acaba convertint en realitat”. Però a nosaltres no ens enganyen. La gent d’Esquerra no callarem mai. Allà on el govern de CiU-PVA vengui fum i menteixi, els meus companys i jo explicarem la veritat i desmuntarem la farsa. Amb seriositat i contundència. Amb fermesa i educació.

Ple ordinari gener 2008 (II): "la bona salut democràtica" a Viladecavalls

Avui dimarts, el Diari de Terrassa publica una notícia sobre el ple de dijous passat que val la pena comentar. Es tracta de la proposta de la creació d'un síndic municipal de greuges, que va ser presentada pel grup municipal d'ICV. Tal com diu el Diari, des d'Esquerra considerem que la presentació d'aquesta moció no hagués tingut sentit si l’equip de govern respectés que l’administració ha de tractar a tothom per igual, seguint la més estricta aplicació de la llei. Però això, desgraciadament, a Viladecavalls no passa.


M'ha sorprès, i per això ho comento, que el diari destaqui la frase que l'Il·lustríssim Alcalde va pronunciar per defensar el posicionament en contra d'aquesta proposta: "Un exemple de la bona salut democràtica d'aquest ajuntament són les mocions tan crítiques que vostès presenten". Una frase que, per la seva alta càrrega demagògica, mereix un accèssit als premis qui la diu més grossa de l'any 2008.


Cal anar molt amb compte amb aquesta mena d'afirmacions, i no caure en el parany de confondre drets amb privilegis. Els grups municipals tenen el dret per llei de presentar propostes i mocions al plenari per tractar qualsevol assumpte. Per tant, aquí simplement s'està complint el que estableix la llei, i encara sort. Perquè en altres aspectes ni això. I aquí ve el problema. El problema ve quan l'equip de govern no compleix la llei. El problema ve quan l'Il·lustríssim i la seva majoria no donen resposta a les instàncies presentades pels regidors dels grups de l'oposició. El problema ve quan l'equip de govern no convoca les comissions informatives obligatòries per llei. El problema ve quan se'ns impedeix l'accés a la informació. El problema ve quan se'ns nega el dret de rèplica als plens o, directament, se'ns retira la paraula. I així podria seguir durant una bona estona, però em sembla que ja us podeu fer una idea del què vull dir quan afirmo que l'equip de govern no tracta a tothom per igual.


El que em sap més greu de tot plegat és que precisament això és l'autèntica notícia. Amb 8 mesos de legislatura, s'acumula una llarga llista d'incompliments de la llei per part de l'equip de govern, però d'això el Diari no en diu ni piu. Ara bé, nosaltres no callarem. En aquell ple, jo mateix vaig replicar a l'Il·lustríssim Alcalde que si alguna cosa mancava en aquest consistori per culpa de l'equip de govern era la "bona salut democràtica"; però que no patissin, que des d'Esquerra farem arribar al Síndic de Greuges de Catalunya tots i cadascun dels drets per llei dels regidors del grup municipal d'Esquerra que l'equip de govern ha vulnerat.


Ja ho veieu. Aquesta és la seva "bona salut democràtica". Els hauria de caure la cara de vergonya de dir aquestes coses i quedar-se tan amples.

Premi “Qui la diu mes grossa” desembre 2007. Qui serà el guanyador de l’any?

A jutjar per les estadístiques de visitants al bloc, en aquests moments ja puc afirmar que els premis “Qui la diu més grossa” s’han convertit en una de les seccions més llegides pels lectors d’aquest bloc. Així doncs, seguint amb el què ja s’ha convertit amb un clàssic, em disposo a guardonar el regidor/a de Viladecavalls guanyador del premi "Qui la diu més grossa" del passat ple de desembre.


Si el mes passat em queixava que l’Il·lustríssim Alcalde feia trampes per endur-se el premi dos mesos seguits –recordo que el mes passat va repetir una frase premiada d'un altre ple-, al ple de dimecres passat va succeir tot el contrari. L’Il·lustríssim Alcalde no va obrir boca per defensar cap dels punts de l’ordre del dia. Simplement es va limitar a llegir els acords que els funcionaris li havien escrit. Encara que sembli increïble, l’Il·lustríssim Sr. Homs no va tenir el valor de defensar políticament la decisió més important de l’any i que marcarà el mal govern en els propers mesos: els pressupostos municipals pel 2008.


Així doncs, aquest cop el premi se l’emporta un nou càrrec electe. I el guanyador és... El Sr. Antoni Raso, regidor d’hisenda, amb la següent cita: “la partida d’indemnitzacions de 117.000€ també inclou les jubilacions”. Senzillament brillant. De la seva gran frase entenc que del què abans se’n deia "indemnitzacions per acomiadaments improcedents de personal", ara se’n dirà "jubilacions MOLT anticipades de personal".


El nom no fa la cosa. Tan és dir-ne "acomiadament improcedent" que "jubilació MOLT anticipada". Perquè el problema real és que el mal govern continua ratllant els noms que hi ha a la seva llista negra de treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Aquest any 2008 malgastaran 117.000€ -diners que han estat recaptats entre tots els contribuents- en acomiadar personal de forma improcedent. Em sap greu, però és el que hi ha.


I ja que hi estic posat, aprofito per anunciar-vos que he obert una nova enquesta a la barra lateral del bloc perquè sigueu vosaltres, els lectors i lectores, els qui decidiu qui s’emporta el Gran Premi “Qui la diu més grossa” de l’any 2007, entre tots els guardonats de cada mes d'aquesta legislatura. L’enquesta es tancarà el dia 31 de gener de l’any 2008. Molta sort a tots els aspirants!!


No podia acabar aquesta nota sense desitjar-vos que passeu unes bones festes!!!
Salut a tothom, i que el tió us cagui moltes coses!

Ple novembre 2007: Premiats del mes a "qui la diu més grossa"

Seguint el concurs que vaig iniciar des d'aquest bloc el passat mes d'octubre, em disposo a guardonar els càrrecs electes guanyadors del premi "qui la diu més grossa" del passat ple de novembre. Em sap greu perquè els càrrecs de confiança que actuen com a regidors de CiU a l'ombra encara no tenen dret a veu als plens. És una pena perquè, en alguns casos, fan cara de tenir moltes coses a dir. Qui sap, potser amb el temps podran intervenir en el debat, ves a saber, a mi amb aquest equip de govern ja no m'estranya res...


Anem al gra. Aquest mes he decidit concedir dos guardons, un accèssit i un primer premi. L'accèssit se l'emporta l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls, el Sr. Homs, que va reafirmar-se amb que no compren les queixes dels regidors de l'oposició perquè "les comissions informatives estan molt ben pagades". Una frase que va ser mereixedora de premi el passat setembre, i que aquest cop només s'emporta l'accèssit. Però que consti que a partir d'ara no val repetir frases per tornar a guanyar el premi! Tothom té dret a dir "la més grossa", i repetir frases és trampa. Entesos?


Si em permeteu un incís, els regidors d'Esquerra ens queixem perquè nosaltres treballem tots dos i l'Il·lustríssim Sr. Alcalde ha agafat la mala costum de convocar les comissions informatives a les 12h del migdia. Això fa que, en el meu cas, hagi d'abandonar el meu lloc de treball una estona abans, per poder arribar puntualment a les 12h a l'ajuntament, i després marxar de Viladecavalls per tornar al laboratori, i dinar depressa i corrents per seguir treballant.


És cert, que els regidors de l'oposició tenim el dret d'abandonar el nostre lloc de treball per assistir a les comissions informatives, però les empreses també tenen el dret de descomptar-nos les hores que abandonem el nostre lloc de treball de la nostra nòmina. Així doncs, li recomano a l'Il·lustríssim Sr. Alcalde que digui les coses pel seu nom i que deixi d'explicar-nos contes de la vora del foc. Si convoca a les 12h del migdia és perquè li dóna la gana i punt. Ho fa per molestar, per venjança o per ves a saber quin motiu obscur i retorçat. Amb això no el guanya ningú.


Però si l'Il·lustríssim Sr. Alcalde s'emporta l'accèssit... Qui s'emporta el primer premi? Doncs ni més ni menys que el Sr. Griera, regidor de medi ambient, que va fer mèrits propis per guanyar-se'l a pols. A conseqüència d'aquesta nota que vaig penjar l'altre dia, el Sr. Griera em va venir a trobar abans del ple i va tenir la santa barra de dir-me que "abans d'escriure al meu bloc, m'hauria d'informar". Doncs s'ha guanyat el premi. Felicitats!


Potser algú no trobarà que sigui una gran frase. Però fixeu-vos. Si ja és lamentable haver d'aguantar que l'Il·lustríssim em digui a dos plens consecutius que perdre més de 3 hores de la meva jornada laboral està molt ben pagat, el que és indignant és que el regidor de medi ambient em digui que m'hauria d'informar abans d'escriure al meu bloc, quan aquest equip de govern ha estat una pila de mesos actuant de forma completament il·legal sense convocar cap comissió informativa, i ara que els hem obligat a convocar-les exercint el poder de la llei, ara a sobre s'han tret de la màniga que només pot assistir un únic representant d'ERC a cada comissió, així poden vetar la meva presència a la comissió informativa tècnica -on informa el Sr. Griera-, a la de ple i a la junta de portaveus. I no només s'acontenten amb això, sinó que l'equip de govern fa venir tot el seu regiment de càrrecs de confiança a totes les comissions, que n'hi ha una bona pila.


Apa doncs felicitats a tots dos, i que vagi bé el pont a qui tingui la sort de fer-ne!

Ple extraordinari octubre 2007 (I): neixen els Premis "qui la diu més grossa"

Ahir va ser un ple d’aquells que no deixen a ningú indiferent. Necessitaré escriure diversos apunts al bloc per tractar els assumptes més rellevants d’aquesta sessió plenària extraordinària. Incloure tots els temes del ple en una sola crònica al bloc em portaria a redactar un escrit tan extens que acabaria avorrint al personal. Per tant, anirem a pams.


Avui però, no entraré pròpiament en matèria. Tal com han transcorregut els plens des de l’inici d’aquesta legislatura, i les bestieses que s’arriben a dir durant les sessions plenàries, he decidit engegar el meu particular repartiment de premis a les bestieses més sonades. Un concurs que he batejat com a Premis “qui la diu més grossa”.


Des de la constitució de l’Ajuntament, hem estat convocats a tres plens, dos extraordinaris i un ordinari. Crec doncs, que és just que comenci concedint dos premis als regidors guanyadors dels anteriors plens, i segueixi concedint el Premi “qui la diu més grossa” al regidor guanyador del ple extraordinari d’ahir.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple extraordinari del 12 de juliol de 2007, se l’emporta l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “nosaltres som set, vostès són dos”. Sense comentaris.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple ordinari de 27 de setembre de 2007, se’l torna a emportar l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”, referint-se a les queixes que els grups de l’oposició hem mantingut perquè l’equip de govern s’ha saltat reiteradament la llei en aquesta qüestió.


Al ple extraordinari d’ahir, el guanyador del concurs no ha estat l’Il·lustríssim Alcalde. Estic segur que els lectors que vau assistir al ple estareu d’acord amb mi si li concedeixo el Premi “qui la diu més grossa” al Regidor de Governació i Primer Tinent d’Alcalde Sr. Paco Vega Aragón, amb la frase: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” referint-se al president de la promotora immobiliària Akasvayu.


Algú dirà que aquesta última frase és una metàfora o, potser, un “calentón sin importancia”. Tan de bo. Però jo no puc oblidar que, pocs dies després de les eleccions, familiars d’un dels militants d’Esquerra van ser objecte d’amenaces i van patir un intent d’agressió. Allò no va ser cap broma. Sincerament, no m’agradaria gens estar a la pell dels sis regidors i regidores de CiU. Perquè ells i elles són els socis de govern del Sr. Vega. I ahir, el Sr. Vega va deixar ben clares les conseqüències de ser el seu soci i fer un pas en fals: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato”.