La República del Sí. #joBosch

Aquesta nit de dissabte és un bon moment per reconciliar-me amb el bloc. Ahir va començar la campanya electoral de les eleccions al Congrés i Senat espanyols que tindran lloc el pròxim 20N. Per tothom és sabut que la gent d’Esquerra Republicana aspirem a no haver-nos de presentar mai més a aquestes eleccions, i aquest dia arribarà quan assolim la independència dels Països Catalans. El nostre projecte polític de país és construir una República Catalana independent, lliure, on tothom tingui les mateixes oportunitats, on es garanteixin uns serveis públics universals i incondicionals, un país econòmicament pròsper que pugui aprofitar i desenvolupar tot el seu potencial de generació i distribució de riquesa i de benestar, un país econòmic social i ambientalment sostenible, un país solidari, cívic i amb un sistema educatiu basat en l'equitat i l'excel·lència. Seguir sent una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol erosiona el nostre benestar i retalla les nostres possibilitats com a país; els Països Catalans podríem ser un referent europeu en qualitat de vida i prosperitat econòmica i en canvi som un país asfixiat i al límit en molts aspectes. És per això, perquè a Espanya se’ns hi ha perdut molt, que la gent d’Esquerra Republicana, Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí hem unit esforços en aquestes eleccions per tornar a bastir un grup parlamentari republicà independentista d’esquerres fort i nombrós al “Congreso”, encapçalat per l'Alfred Bosch.


Al nostre país, aquests comicis arriben en un moment on la societat catalana viu un interès creixent per la política. De fet, segons l'últim anàlisi del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l’interès per la política dels catalans ha arribat als nivells més alts de l’historial de sondejos fets fins ara. Els qui hi estan molt o bastant interessats han passat del 39% de l’abril del 2006 fins al 55% d’aquest octubre. Fa cinc anys les xifres eren al revés. A l’abril del 2006 hi havia un 59% de la societat catalana -la majoria- que deien que els interessava poc o gens la política. L’últim sondeig del CEO també indica la freqüència amb què es discuteix de política a casa o amb els amics, i aquesta freqüència també es situa en un màxim: en aquests moments, el 57% diuen que en parlen molt o bastant, contra un 42% que diuen que no en parlen mai o gairebé mai. Novament, fa cinc anys les xifres eren a la inversa.


Els resultats dels sondejos del CEO confirmen estadísticament que la societat catalana s'ha polititzat, i molt, en els darrers cinc anys. Els motius d’aquesta politització social són diversos i complexos i no voldria simplificar-los, però crec que n’hi ha tres de fonamentals: l’esclat de la crisi econòmica que colpeja durament amplis sectors de la nostra societat (atur, habitatge, retallades socials, manca de liquiditat per la petita i mitjana empresa, etc.), la crisi de confiança ciutadana en la qualitat de les nostres institucions democràtiques i en el sistema de partits polítics, i el deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya reflectit en les constants agressions de l’Estat cap a l’autonomia (sentència de l’Estatut, atacs reiterats contra el català a l’escola, dèficit fiscal, etc.).


Avui la política interessa més que mai. Hem passat de la desafecció política a la insatisfacció política, dos conceptes que cal no confondre. Fixem-nos que mentre les coses semblava que funcionaven, la societat més aviat mostrava un cert desinterès pel sistema polític, allò que els experts van anomenar la desafecció. Però ara que tot falla, l’interès de la societat catalana per identificar culpables i trobar solucions s’ha disparat. I això ha generat un sentiment d’insatisfacció amb el sistema tradicional de partits polítics però també un interès creixent per la política com a eina vàlida per solucionar l’actual situació. En aquest context, la gent d’ERC posem en valor el pensament polític republicà en totes les seves vessants, més enllà de certa tendència a reduir el seu significat en oposició a la monarquia com a fórmula de govern (que, tot sigui dit, no legitimem). El republicanisme és la lluita per la llibertat, entesa com a no dominació. El republicanisme és acció política a favor de la justícia social, de defensa de l’estat del benestar, de l’economia productiva sostenible enfront a l’especulativa, de l’organització democràtica del treball, del desenvolupament sostenible... El republicanisme és acció política a favor de la llibertat nacional, de la construcció d’un Estat Català en el marc de la Unió Europea.

Justícia social i llibertat nacional són dos objectius polítics indestriables de la nostra acció política republicana. En l’actual context d’insatisfacció i alhora d’interès creixent per la política, la gent d’ERC hem d’esforçar-nos per donar un paper protagonista als valors i actituds del republicanisme. Valors com la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Actituds com la corresponsabilitat, la cooperació i el diàleg. Els nostres valors i les nostres actituds segurament no són ni pitjors ni millors, però són nostres i n’estem orgullosos. Els nostres valors i actituds són la nostra eina per fer recuperar la confiança de la ciutadania en la política, els representants electes i les institucions democràtiques. La nostra manera de fer política és la nostra eina per construir la República Catalana. La República del benestar. La República de la prosperitat. La República del Sí.

Adéu la comunitat autònoma del No. Construïm la República del Sí. 
El proper 20 de novembre, vota la candidatura d'Esquerra Republicana+Reagrupament+Catalunya Sí!