Una majoria per la independència

Us penjo els enllaços de dos interessants articles d'en Xavier Vendrell, Vicesecretari de Coordinació Interna i Acció Electoral d'Esquerra, publicats recentment a l'Avui, i que parlen sobre el concepte de patriotisme social i sobre l'estratègia d'Esquerra per a la consecució de la independència dels Països Catalans.

Una majoria per la independència (I)

Una majoria per la independència (II)

Ple ordinari 25 de gener: Prou mentides, Sr. Homs

Dijous passat es preveia un Ple tens. I així va ser. L’incompliment reiterat, per part de l’alcalde, dels diversos mandats de Ple aprovats per unanimitat sobre el polèmic projecte del Quart Cinturó, les mentides que repetidament ha volgut fer creure a tots els veïns i veïnes, i l’ocultament sistemàtic d’informació sobre qualsevol tema a tots els grups de l’oposició han generat al consistori una situació de tensió tan gran, que aquesta va acabar esclatant en el primer Ple de l’any. Però anem a pams.

En Sebastià ja estava molt nerviós de bon començament. M’imagino que l’amoïnava pensar que, en qualsevol moment, algun dels quatre portaveus de l’oposició podia posar la veritat sobre la taula, i desmuntar la gran mentida convergent sobre el consens en la gestió del conflicte del Quart Cinturó. Tot just començar el Ple, el Sr. alcalde es va equivocar alterant l’ordre dels torns de paraula dels diferents portaveus dels grups municipals i, a continuació, la va espifiar amb el torn de votacions, impedint que els regidors d’ICV i d’Esquerra poguéssim expressar amb normalitat el sentit del nostre vot. Els nervis el traïen, tothom ho notava.

Un dels punts més calents va ser la proposta d’aprovació inicial del projecte de la piscina municipal a Can Trias. Els convergents proposaven aprovar un projecte de piscina municipal que ha TRIPLICAT el seu cost, i que ara val 1,6 milions d’euros. Cal tenir present que aquest import és quasi una quarta part del pressupost ordinari de l’Ajuntament de Viladecavalls (l’any 2006 el pressupost ordinari va ser de 7,2 milions d’euros). Doncs sembla que als convergents això els importa ben poc, perquè no han elaborat cap mena de pla de finançament de l’obra, ni tampoc tenen cap calendari d’execució del projecte.

Davant la possibilitat que CiU -en minoria- endeuti l’Ajuntament de tal manera que el municipi quedi hipotecat durant anys sense poder fer cap inversió, els arguments de PSC, ERC, ICV i PP van ser completament coincidents, malgrat les diferències polítiques que hi pugui haver entre els diversos grups de l’oposició. De fet, tots els partits veiem necessària la construcció d’una piscina municipal a Can Trias, però és indispensable que l’equip de govern clarifiqui com pensa pagar aquesta obra i quins són els terminis d’execució. Si això no quedava clar, és evident que els convergents només estaven venent fum amb aquesta aprovació. Per tant, el més assenyat era retirar el punt de l’ordre del dia.

El portaveu del PP va manifestar que “el cost de la piscina s’havia triplicat”. En Joan d’Iniciativa va deixar clar que “la piscina és un anhel pels veïns de Can Trias”, però que “sense previsió de finançament, ni calendari d’execució, l’equip de govern només podria posar la primera pedra i fer-se la foto”. Des d’Esquerra, la Glòria va demanar que es retirés el punt de l’ordre del dia: “Nosaltres no qüestionem el cost del projecte -que s’ha triplicat- però no veiem gens clar com es pensa pagar. Des d’Esquerra hem treballat molt per la piscina municipal i seguirem treballant, però aprovar aquest projecte seria crear falses expectatives.” La Glòria va acusar a l’equip de govern de “temerari, agosarat i imprudent” per voler portar a aprovació el projecte de la piscina sense saber com pagar-lo. I va posar un exemple: el nou edifici de l’escola de música, que es va començar fa més de quatre anys i encara no està acabat. La intervenció del portaveu del PSC va anar amb la mateixa línia, subscrivint les intervencions dels altres grups de l’oposició i recordant que el PSC sempre ha plantejat la necessitat d’elaborar un pla d’equipaments municipals.

El Sr. alcalde no podia defensar allò que era indefensable. Aprovar el projecte de la piscina sense una previsió de finançament era una temeritat que només responia a promocionar l’alcaldable de CiU. El Sr. Homs va quedar en evidència, i es va procedir a la votació per la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia. El punt es va retirar per amplia majoria amb els vots favorables de tots els grups, tot i que crec que no va ser per unanimitat. Potser m’equivoco, però a tots els assistents ens va semblar que un dels regidors convergents no va alçar el braç. Llàstima que l’alcalde no vagi tenir el coratge de demanar els vots en contra i les abstencions, perquè aleshores ja no tindria dubtes sobre aquest tema. Crisi interna a CiU-Viladecavalls? El temps ho dirà... Però reconec que tinc moltes ganes de llegir l’acta del Ple, per confirmar el sentit del vot de cadascun dels regidors de CiU en aquest punt i en el següent...

El següent punt també va ser retirat de l’ordre del dia. L’equip de govern proposava diverses modificacions a les Normes Urbanístiques del Pla General d’Ordenació de Viladecavalls, però sense informar adequadament ni discutir-les amb els grups de l’oposició. L’argument que CiU va comunicar als grups de l’oposició -pocs dies abans del Ple- és que amb aquestes modificacions “puntuals” tan sols es volien esmenar alguns “errors” que havien detectat des dels serveis tècnics d’urbanisme, com si només es tractés d’un pur tràmit administratiu. Vull fer notar al lector que per modificar les Normatives Urbanístiques és necessària majoria absoluta, i aquest no és un tema per aprovar-lo a la babalà sense saber concretament què s’està modificant i per què, que últimament la premsa va plena d’escàndols urbanístics... L’equip de govern va reflexionar, entenent que calia informar d’aquest tema amb més calma, i es va aprovar la seva retirada amb el suport de tots els grups. Bé, aquí tampoc tinc clar si tots els regidors de CiU van votar a favor de la retirada del punt, perquè l’alcalde tampoc va demanar vots en contra o les abstencions, i es va limitar a dir “s’aprova la retirada” sense aclarir si hi havia unanimitat... Però no patiu, ja ho esbrinaré.

A continuació, es portava al Ple una proposta de resolució presentada per PSC, ERC, ICV i PP. En aquesta resolució es demanava l’assistència dels regidors, amb veu i sense vot, a les Juntes de Govern Local. Per tots aquells que no estigueu familiaritzats amb el Reglament Orgànic Municipal (ROM), faig un incís i explico què és això de les “Juntes de Govern Local”. La Junta de Govern Local es tracta d’una comissió presidida per l’alcalde i formada pels regidors de l’equip de govern, que es reuneix setmanalment per aprovar llicències d’obres, liquidacions d’impostos i taxes, expedients urbanístics, activitats econòmiques, contractacions menors que no han de passar per aprovació del Ple...

A causa de l’actual situació de l’Ajuntament, on l’equip de govern es troba en minoria, els grups de l’oposició considerem necessària la nostra presència a les Juntes de Govern Local, oferint la nostra
participació en aquestes juntes per millorar la governabilitat del municipi. La proposta deixava clar que hi participarem sense vot, ja que els temes de la Junta de Govern Local són potestat de l’alcalde. De totes maneres, conèixer in situ els temes que es tracten a les juntes seria un exercici de transparència per par de l’equip de govern, que actualment ens tramet les actes de les Juntes per correu electrònic amb quasi un mes de retard. La proposta es tractava d’una manifestació oberta i sincera per part de tots els partits de l’oposició però, tot i així, l’alcalde va intentar retirar la proposta de l’ordre del dia, donant-nos la seva paraula que hi podríem assistir. Això no va ser acceptat per cap dels grups de l’oposició, i es va procedir a la votació, aprovant la proposta per unanimitat. Almenys en aquest punt la votació va ser clara...

Tot plegat és ben estrany, perquè l’assistència dels regidors de l’oposició a les Juntes s’ha donat dues vegades durant aquesta legislatura –primera etapa en minoria de CiU, i durant l’últim trimestre del 2005 a causa del traspàs d’en José Mª Castellanos, l’anterior secretari-. Així doncs, quin interès podia tenir l’alcalde a retirar aquesta proposta de l’ordre del dia? Bé, a mi em sembla indiscutible que va ser un intent a la desesperada de seguir amagant informació als grups de l’oposició. Però el problema de fons no és que CiU amagui la informació sistemàticament, el problema real és que l’actual equip de govern de CiU no se’n surt al capdavant de l’Ajuntament, i com que són conscients de la seva pèssima gestió, intenten tapar-ho amagant informació als seus adversaris polítics. Doncs ara ho tindran més difícil, amb el que tot el poble hi surt guanyant.

Em salto les mocions –si tinc temps ja les comentaré en una altra anotació- i vaig directe a l’últim punt: els precs i preguntes. El polèmic Quart Cinturó va ocupar bona part de les intervencions dels portaveus del PSC, ERC i ICV i els arguments van tornar a ser coincidents. Fa mesos que el Sr. Homs fa gala públicament d’un consens que no té. Un consens que ell mateix va decidir trencar, només per la seva ànsia de sortir a la foto i el seu afany de protagonisme personal. L’alcalde ha tensat massa la corda i, finalment, la corda s’ha trencat. Particularment, a mi m’ha sabut molt greu que el Sr. Homs, aprofitant-se del seu càrrec, hagi actuat de forma absolutament partidista amb un tema tan important com el Quart Cinturó, i que incompleixi reiteradament l’únic que uneix en un sol front a totes les forces polítiques del consistori: els mandats de Ple.

El portaveu d’ICV va apuntar a la seva intervenció, que “l’alcalde no té el suport d’ICV amb les últimes negociacions amb Fomento. El que es presenta com a gran problema va ser només un acord verbal entre Fomento i CiU. I ara en Sebastià surt a la premsa i tanca el problema. Doncs per ICV, el tema del Quart Cinturó no està tancat. Perquè CiU va simplificar tot el problema en allargar el cobriment parcial, però es va oblidar de tota la resta.” En Joan Olivares continuava dient que “L’únic que han solucionat és un gran impacte mediàtic, possiblement meditat i planificat, perquè cap dels grups de l’oposició hem assistit a cap reunió. Ja no hi ha consens. El Sr. Homs s’ha aprofitat del consens per promocionar-se com a candidat a l’alcaldia. La col·laboració ha ultrapassat la ratlla d’aprofitament.” El portaveu d’ICV va acabar convidant a l’equip de govern a reeditar l’especial del Quart Cinturó publicat la passada legislatura i a donar la cara d’aquells continguts davant dels veïns afectats.

La meva companya Glòria Ullés, portaveu d’Esquerra, va subscriure la intervenció del portaveu d’ICV. La Glòria insistia que “els grups de l’oposició no hem participat en res, no hem pogut estar presents a les negociacions, se’ns ha donat la informació només quan l’equip de govern ho ha cregut convenient i tot això s'ha fet quan, teòricament, els mandats de Ple marcaven que la gestió de la tota la informació sobre aquest tema era responsabilitat de tots els grups polítics.” La portaveu d’Esquerra va continuar la intervenció dient que “El que ens sap més greu és que la informació que s’ha traslladat per part de l’equip de govern ha estat molt dirigida, perquè s’ha parlat exclusivament del soterrament. Per què no explica l’equip de govern als veïns que només hi ha 300.000€ per equipar les plataformes que cobriran el Quart Cinturó, i que amb aquesta quantitat de diners no es pot fer cap equipament en condicions dignes? Sr. Homs, vostè ha jugat a fer-se la víctima davant de la gent, davant dels mitjans. Però resulta que s’aproven mocions, i els acords no surten a cap de les seves intervencions a la premsa. Dimecres passat el Sr. Homs sortia a la televisió dient que Viladecavalls estava content. Doncs li anunciem que ERC no està contenta, i que molts veïns del poble tampoc ho estan.”

El portaveu del PSC també va voler deixar clara la seva postura. En Francisco Garcia va començar explicant que estan d’acord amb el plantejament d’ERC i ICV i que pensen que “l’alcalde no ha gestionat gens bé la confiança que li van donar els portaveus dels grups municipals. L’alcalde ha utilitzat aquesta confiança en una sola direcció, i això no s’ho inventa ell, es pot consultar l’hemeroteca de la premsa comarcal.” A més, el portaveu del PSC afirmava que l’equip de govern i, en particular, l’alcalde “no ha sabut negociar, no sap negociar, i que l’Ajuntament de Viladecavalls no té un interlocutor idoni per liderar les negociacions amb Fomento”. Per altra banda, en Francisco Garcia va senyalar que l’alcalde només s’ha preocupat del cobriment i de sortir a la foto, però “s’ha oblidat del tractament de les molèsties on es realitzaran les obres, de la partida de diners de l’ajardinament un cop s’hagi cobert l’obra, del soterrament de la línia d’alta tensió i de negociar una solució pels veïns de la Tendera. Tot això ja es va tractar a l’última comissió informativa, i va quedar clar que CiU i el Sr. Alcalde havien trencat el consens.”

El Sr. Alcalde, Sebastià Homs, va abaixar la mirada i no va respondre cap de les intervencions. Però fixeu-vos si té ànsia de sortir a la foto que l’endemà del Ple, enlloc de treballar per recuperar el consens, va tenir la barra de penjar una anotació al seu bloc apareixent com l’únic protagonista de tot plegat i agraint el suport que ha rebut durant aquests dos mesos que s’ha estat fent la víctima en totes i cadascuna de les seves intervencions als mitjans. Prou mentides, Sr. Homs. N’estem farts.

Acabo aquesta llarguíssima nota sobre el Ple, explicant les preguntes que Esquerra vam fer a l’equip de govern, i que el Sr. alcalde no ens contestarà fins el mes que ve:

- Demanem a l’equip de govern que clarifiqui si pensen treballar amb pressupostos prorrogats del 2006, perquè ens imaginem que no tenen cap intenció d’elaborar els pressupostos 2007, però no se’ns ha informat.

- El cost del projecte del nou pavelló del casc antic supera de llarg l’import de la licitació. Què pensen fer amb aquest tema?

- Demanem explicacions al regidor de medi ambient sobre les suposades accions que està emprenent respecte la línia d’alta tensió, de les quals no ha informat a cap dels grups de l’oposició però sembla que si que ha informat a un grup de veïns de Can Trias que li donen suport a través d’un comunicat veïnal.

- Després de dos mesos, l’equip de govern ens ha contestat que tenen la intenció de llogar una carpa per Carnestoltes –ho vam preguntar el passat ple de novembre-. Quan val el lloguer d’aquesta carpa? A quina partida pressupostària es pensa carregar aquest cost?

- Li recordem al senyor Alcalde que el passat desembre va declarar que el dia 8 de gener s’inauguraria el nou edifici de l’escola de música? Quan pensen acabar les obres?

- Sol·licitem informació sobre la demanda judicial que l'Ajuntament hauria d’haver interposat a correus, seguint els mandats del Ple. S’ha tramitat? Si no s’ha fet res, exigim que es tramiti amb la màxima celeritat.

- Després de dos mesos, ens han contestat que la Plaça de la Vinya ja s’ha finalitzat. Ens alegrem d’aquesta finalització, però no podem dir el mateix de la Plaça de la Verbena. Aprofitem per recordar a l’equip de govern que està prohibit realitzar inauguracions 54 dies abans de les eleccions municipals i que, des d’Esquerra, arribarem fins on calgui si l’equip de govern incompleix la llei en aquest aspecte.

Les respostes al proper Ple. I disculpeu-me l’extensió d’aquest article. Almenys espero que no us hagi avorrit la lectura!

PS: les fotos són de les nevades de l’any passat ;-) Les vaig fer des de casa, espero que us agradin!

amb la mirada a Escòcia

El 16 de gener es van complir 300 anys del tractat polític que va unir Escòcia i Anglaterra. Segons les enquestes, l'Scottish National Party podria guanyar les eleccions del proper maig. Us penjo un breu documental realitzat per l'equip Vilaweb TV, on es pot veure a Tony Blair molt nerviós davant Alex Salmond, líder del SNP, que està convençut que el 2007 pot esdevenir clau per assolir la independència a Escòcia.



Els desitjo tota la sort del món a les properes eleccions. Haurem d'estar ben atents i prendre bona nota de tot el que passi a Escòcia en els propers mesos. Perquè tinc el pressentiment que seran bones notícies...

Jo també compro música en català!

M’adhereixo a la campanya promoguda per en Pere Meroño i que podeu consultar aquí.

Us parlaré de dues formacions musicals que canten en català. En primer lloc vull donar a conèixer els Hemisferi Centre [web i bloc], una formació a l’alça, que ha estat guanyadora del premi internacional Carles Sabater 2006 a la millor cançó en català de l’any. La cançó guanyadora es titula “presa del meu cos” i la podeu escoltar des d’aquí.

Hemisferi Centre entrarà als estudis de gravació a finals d’aquest mes per enregistrar el seu primer treball discogràfic. En Toni Xuclà serà el productor de l’àlbum i també hi col•laborarà en David Rosell, guitarrista dels desapareguts Brams i actual guitarrista dels Dept.

Hemisferi Centre és un grup a cavall entre Terrassa i Viladecavalls. De fet, tres dels seus set components són de Viladecavalls i, a més, ens coneixem des de fa molts anys. Aprofito doncs per felicitar a l’Oriol, en Josep Jaume i a l’Ignasi, amb els qui he compartit molts bons moments a Viladecavalls –sobretot amb l’Ignasi, que va ser un dels meus grans amics de la infància al poble-, també vull felicitar a en Lluís –que també ens coneixem des de fa uns quants anys a través de les JERC de Terrassa– i finalment felicitar a la resta del grup, perquè tots ells (i ella) han hagut d’esforçar-se i treballar molt per poder arribar on són ara.

Us penjo un vídeo de Stockdeso TV, on podreu veure un resum de les actuacions musicals d’en Gerard Sesé i d’Hemisferi Centre al lliurament del Premi Carles Sabater 2006, al pavelló del Prat Gran d'Escaldes-Engordany (Andorra).

L’altre grup del que vull fer referència són els valencians Obrint Pas. Ja fa molt temps que volten pels escenaris i m’agraden molt. Tinc tots els seus CD’s originals. Si encara no els coneixeu, us els recomano. Si voleu sentir-los o veure algun videoclip, us deixo uns quants enllaços directes a cançons i vídeos que podeu trobar a l’apartat multimedia de la discogràfica manresana Propaganda pel Fet.

Cançons:

Del Sud (amb la col·laboració de Miquel Gil i Borja Penalba)

No tingues por

Vídeos:

Més Lluny

La Flama

M’has convençut, Saül

Sóc un lector habitual del bloc del periodista Saül Gordillo. Els seus articles d’anàlisi política i, sobretot, la seva minuciosa tasca de control i monitorització de la bloquesfera política catalana l’han convertit en el blocaire català de referència obligada per tots aquells que ens endinsem en l’univers dels blocs. Les seves dades han esdevingut un referent fiable a la xarxa, i així ho demostren les seves recents aparicions al Telenotícies de TV3, al Minoria Absoluta de RAC1 i a L’oracle de Catalunya Ràdio.

Dissabte passat, en Saül escrivia al seu bloc una breu ressenya sobre la bloquesfera política al nostre municipi, conjuntament amb altres novetats blocaires. De fet, jo mateix li vaig comentar per correu electrònic que havia incorporat a la barra lateral del meu bloc una nova categoria d’enllaços on recollia altres blocs polítics de Viladecavalls. Ara que al poble ja som quatre blocaires polítics en actiu, em sembla molt interessant poder oferir la possibilitat de contrastar les meves opinions personals amb les opinions recollides als blocs d’en Sebastià, en Quico i en Carles. Gràcies de nou per l'enllaç, Saül!

En Saül és un enèrgic defensor de que els lectors puguin escriure comentaris als blocs, i el sobta que en Sebastià, en Quico i jo tinguem desactivada aquesta opció. Suposo que tots tres tenim les nostres experiències personals. La meva, segurament alguns encara la recordeu, va ser amb el fòrum de debat que teníem a penjat l’antiga web d’Esquerra. Un fòrum que, desgraciadament, es va convertir en una tribuna oberta de personatges anònims que llançaven insults, mentides i amenaces contra tots els càrrecs electes locals, fossin del color que fossin. A part de tots els insults que vam rebre tan la Glòria com jo mateix, la gota que va fer vessar el vas va ser uns missatges anònims dirigits contra el portaveu socialista. Aquest fet que va portar l’executiva local d’Esquerra a prendre la decisió de tancar definitivament aquell espai virtual de debat.

Fa dies que reflexiono sobre la possibilitat d’admetre la publicació de comentaris al meu bloc. Fins ara, les aportacions i comentaris que alguns lectors m’heu fet arribar via correu electrònic han estat molt interessants. A més, el debat i l’intercanvi d’idees és una de les virtuts d’internet i, en particular, dels blocs. Per altra banda, no vull que el meu bloc s’utilitzi per publicar missatges anònims ofensius, tal com va passar amb el fòrum de la web d’Esquerra.

M’has convençut, Saül. Després de donar-hi moltes voltes, faré la prova. He decidit activar els comentaris al meu bloc però, per evitar la publicació d’anònims ofensius, també he activat la moderació de comentaris. A més, per tal d’evitar la suplantació d’identitats, serà un requisit indispensable que els lectors que vulguin publicar comentaris siguin usuaris registrats de Blogger (el registre és gratuït). Així doncs, espero els vostres comentaris i desitjo que aquest pas sigui entès com una aposta pel diàleg en el marc d’un respecte mutu.

viladecavalls.cat

Acabo de llegir un correu electrònic del responsable d’informàtica de l’Ajuntament que ens informa que ja es troba activat el domini viladecavalls.cat al servidor de correus electrònics de la corporació. Mentre em configurava el domini.cat al meu correu electrònic de regidor, he recordat un article molt bo d’en Vicent Partal que va escriure ara ja fa més d’un any: al món com el que som.

Per cert, el meu nou correu electrònic és slluis@viladecavalls.cat

Carta oberta a en Carles Rodríguez

Benvolgut Carles,

Dilluns vaig llegir l’última anotació del teu bloc. Amb aquesta carta oberta, miraré d’abordar les qüestions que planteges. Però en primer lloc vull agrair-te els elogis: m’alegro que t’agradi el meu estil a l’hora d’escriure, que et sorprenguis cada cop que llegeixes les meves anotacions i que mai et quedis indiferent després de llegir-les. A més, estic content d’haver pogut trencar el tòpic que els científics no sabem escriure!

Estic completament d’acord amb tu quan afirmes que “d’errors en cometem tots”. Jo el primer. Està clar que qui té boca s’equivoca, i que Esquerra hem comès errors en aquesta legislatura, igual que també hem tingut encerts. Governar i haver de prendre decisions comporta el risc d’equivocar-te o d’encertar-la, amb la dificultat que en política només es pot saber si has actuat correctament un cop ja has pres les decisions i no hi ha marxa enrere. De totes maneres, una mateixa actuació vista des de diferents criteris polítics a tu et pot semblar un error, i a mi un encert.

Dius que trobes a faltar una “petita dosi d’autocrítica” al meu bloc. Doncs malgrat no t’ho sembli –potser pel que has llegit fins ara-, em considero una persona molt perfeccionista i extremadament autocrític, a vegades fins i tot potser massa. De fet, em sembla que si una cosa ens sobra a Esquerra és autocrítica. No pateixis: faré autocrítica des d’aquest bloc cada cop que ho consideri oportú.

Per altra banda, he trobat molt interessant poder conèixer de primera mà la teva opinió sobre alguns aspectes de la meva última anotació, titulada “L’hora d’Esquerra”. Llegint les preguntes que formules, crec que has malinterpretat les meves paraules. En cap moment he fet esment a possibles preferències sobre pactes post-electorals.

Fixa’t que jo em refereixo simplement a definir un pla de mandat catalanista i d’esquerra, és a dir, a elaborar un full de ruta que determini les actuacions a realitzar durant la legislatura 2007-2011. Des del meu punt de vista, un pla de mandat catalanista i d’esquerra a Viladecavalls pot ser possible tan amb un govern CiU+Esquerra com amb un govern PSC+ICV+Esquerra. En qualsevol cas, els pactes sempre depenen de les afinitats programàtiques i polítiques entre els diferents grups, de l’estratègia i la tàctica de cada partit i, evidentment, de la composició política del consistori fixada pels resultats de les eleccions municipals.

Sobre el pas d’en Fèlix Farré des del PSC cap a CDC, sento decebre’t però desconec els detalls de com va anar tot plegat, i no em puc posicionar sobre qui ho va fer bé i qui ho va fer malament.

Per últim, fixa’t que jo no dic en cap moment que “ICV només ven fum i bon rotllo”. Això t’ho dius tu solet. Concretament, el que jo vaig escriure a la meva última anotació és textualment “Allà on els ecosocialistes venguin fum i bon rotllo, nosaltres explicarem la veritat i desmuntarem la farsa”. Com que em sembla que no has entès a què em refereixo, te’n faré cinc cèntims.

Des del meu punt de vista, vendre fum és, per posar un exemple, donar per aprovat el projecte de “reordenació de zona d’equipaments (C/Pintor Casas-Av.Barcelona) i nou Centre Cívic” -cito textualment l’últim butlletí d’ICV, nº4;2006-. Almenys, al grup municipal d’Esquerra no ens consta que l’Ajuntament hagi aprovat enderrocar l’actual Centre Cívic Paco Cano –d’uns 1400m² edificats- per construir un nou Centre Cívic en una altra ubicació, actuacions que, per altra banda, em semblen completament inviables i inassumibles econòmicament pel nostre Ajuntament.

Així mateix, per posar un altre exemple, vendre bon rotllo és publicar –i torno a citar l’últim butlletí d’ICV- que “l’executiu finalment hagi fet seva la proposta d’ICV per realitzar millores a les zones esportives”. M’imagino que us referiu a que ICV és la responsable d’haver paralitzat la construcció de la coberta de la pista poliesportiva de Can Trias, actuació que s’havia de realitzar des de Viladecavalls Multigestió -de la qual ICV n’ocupa la presidència-, abans que Esquerra haguéssim d’abandonar l’equip de govern. O qui sap, potser us referiu al nou pavelló del casc urbà, actualment una obra faraònica de disseny superfashion que tinc la sensació que acabarà costant molt més del que Esquerra havíem previst inicialment, i tot per culpa d’una mala gestió de l’equip de govern en minoria de CiU...

Aquesta mena d’afirmacions presents als vostres butlletins responen a una forma de fer política a la que ICV ja em té acostumat. Els últims butlletins d’ICV han anat carregats de demagògia oportunista, que només pot ser fruit de la por i la incertesa que provoca una bona feina davant unes eleccions properes. Però en política no tot val. És inexcusable que un grup amb una llarga trajectòria en el panorama polític recorri a la demagògia i el fangueig per tal d’aconseguir un cert protagonisme entre el veïnat.

No m’allargo més. Crec que ja està tot aclarit i, per part meva, dono per tancat aquest tema. Bé, només afegiré una reflexió final: malgrat tot el que es digui en alguns butlletins, jo seguiré treballant per Viladecavalls amb il·lusió, i seguiré obert a asseure’m i discutir propostes amb tots els grups polítics del municipi. Només espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies perquè, en cas contrari, és tot el poble qui en surt perjudicat. I això és el que em sap més greu de tot plegat.

Cordialment,

Lluís

PS: no t’enfadis per lo de “iniciativus”. Us ho dic amb tot el meu afecte i sense cap ànim d’ofendre a ningú. ;-)

L'hora d'Esquerra

Feliç any nou a tothom!!! Espero que hagueu passat unes bones festes i que aquest any 2007 es puguin acomplir tots els vostres propòsits.

El temps passa volant. Sembla que fos ahir quan CiU va trencar el pacte de govern amb Esquerra a l’Ajuntament de Viladecavalls, però ja només falten cinc mesos per les eleccions municipals. Amb el canvi d’en Fèlix Farré per en Sebastià Homs, CiU ha perdut el seu “pal de paller” a Viladecavalls. Mentre l’alcalde Fèlix va liderar el projecte convergent per al poble, fins al punt que es va arribar a associar aquest projecte de municipi a la seva figura, l’alcalde Sebastià només s’ha preocupat de promocionar-se, de sortir als mitjans de comunicació i d’esborrar l’empremta que Esquerra vam deixar a l’Ajuntament i al municipi amb la nostra obra de govern. La manca de lideratge d’en Sebastià ha provocat que el govern en minoria de CiU tan sols treballi sobre el dia a dia, i que els seus regidors vagin cadascú pel seu cantó actuant sense cap planificació a curt o mig termini. Si en Fèlix era el “pal de paller” de CiU, en Sebastià s’ha convertit en el seu “pal a la roda”.

Mentrestant, a Esquerra redefinim el nostre perfil propi en el nou cicle polític que començarà d’aquí pocs mesos. Estem treballant per tornar la il·lusió i l’esperança en el futur a aquells grups socials que ara han caigut en un cert desconcert que alimenta el conformisme i el fatalisme. La nostra perspectiva a mig termini és el desplegament d’un model de convivència basat en els valors republicans. Valors com el civisme, la cohesió, la identitat i la sostenibilitat. Principis que defineixen el model propi d’Esquerra, un model de poble basat en la llibertat, en les polítiques d’igualtat i en el respecte a un marc de drets i deures per la ciutadania.

A curt termini es tracta, d’una banda, de garantir la definició i aplicació d’un pla de mandat catalanista i d’esquerra a Viladecavalls, a partir del nostre programa electoral i de les eines i plans ja existents al municipi; d’altra banda, d’aplicar i desenvolupar les polítiques pròpies de la societat del benestar per a la majoria de la població: habitatge, serveis socials, educació, sanitat, seguretat pública, esports...

Esquerra volem ser decisius. Esquerra volem governar per donar els serveis necessaris per millorar el benestar de les persones, per satisfer de la millor manera possible les necessitats actuals de les nostres empreses i comerços, per modernitzar la nostra societat i avançar cap a la independència. Esquerra volem seguir fent poble. I per això encapçalem la nostra candidatura amb un equip que suma i que és el més potent que pot presentar el nostre grup. Perquè Esquerra, en aquest nou cicle, hi vol guanyar.

Aquest final d’any ha vingut acompanyat de revistes municipals, de pamflets i d’opinions de grups polítics que han intentat desmentir, sense èxit, el pacte per esborrar la nostra feina. Però no patiu. Que vagin fent. Allà on el PSOE digui que Esquerra no ha treballat per al poble, hi contraposarem les dades de la nostra bona gestió durant dos anys a l’equip de govern. Allà on els convergents esborrin la nostra feina, nosaltres respondrem constructivament i en positiu. Allà on els ecosocialistes venguin fum i bon rotllo, nosaltres explicarem la veritat i desmuntarem la farsa. Allà on el PP vulgui provocar, replicarem amb fermesa i educació. Allà on els uns facin propostes repetides de fa quatre anys, nosaltres posarem sobre la taula compromisos innovadors i realistes.

Companyes, companys, s’acosta l’hora de la veritat. Una altra vegada, tan o més que el 2003, és l’hora d’Esquerra. Ànims, que només falten cinc mesos. Com deia aquell, ara més que mai, sense descans i fins a la victòria sempre.