Junts pel Sí

Des de ben jove, vaig prendre consciència política de lluita per uns ideals de justícia social i llibertat nacional, dues lluites que per mi són indestriables. No hi haurà justícia social sense alliberament nacional, perquè l'explotació d'un poble per un altre no és res més que una forma més d'explotació de l'home per l'home. Als 16 anys vaig començar la meva militància a l'esquerra independentista revolucionària, en organitzacions independentistes de l'òrbita del que ara conformen les CUP. Des de que vaig fer 18 anys, el 1998, he votat sempre. L'any 2002 em vaig implicar en política municipal a Viladecavalls, com a independent a la candidatura d'ERC, i el gener de 2004 em vaig fer militant. Ara tinc 35 anys, i avui ja fa quasi 12 anys que sóc membre del partit de Macià i Companys. Reconeixent encerts i errors, estic orgullós de la feina que hem fet i de la nostra contribució a que avui siguem on som com a país.

Normalment he votat sempre ERC per convicció de que és el partit que millor representa els meus anhels de justícia social i llibertat nacional. També confesso que, des del 1998 fins ara, alguna vegada he votat d'altres opcions i no me n'avergonyeixo: sempre he votat pensant en què era el millor pel nostre país i per la gent que hi vivim. És precisament per això, que aquest cop votaré Junts pel Sí. Perquè estic fermament convençut que és la candidatura més transversal i més preparada per portar el nostre país a la llibertat per la que sempre he lluitat.

Molts amics i companys m’heu preguntat com és que la gent d'ERC hem estat capaços d’haver-nos ajuntat amb CDC i, en concret, amb l'Artur Mas. I la meva resposta sempre ha estat: perquè ara és necessari. Perquè necessitem enviar un mandat democràtic incontestable a la comunitat internacional. Perquè si no ho féssim així no guanyaríem. I guanyar no és només guanyar unes eleccions. Guanyar el diumenge és guanyar la llibertat de fer un país millor, més just i més democràtic. De començar a construir entre tots un nou país des de baix cap a dalt.

És per tot això que no m'avergonyeixo gens de compartir candidatura amb l'Artur Mas. Jo no sóc dels que votaré amb el nas tapat. Tot el contrari. Ara és necessari. I el que és més important, ara és possible, i ho farem possible. Estic convençut que Junts pel Sí és l’opció guanyadora per fer el més aviat possible, i amb seguretat jurídica i base legal, la transició de ser una comunitat autònoma humiliada i condemnada a la desaparició a esdevenir un país lliure amb tot el futur per davant.

Si també creus que ara és el moment, i que és el vot de la teva vida, et demano el vot per nosaltres, pels més de 110.000 candidats i candidates de Junts pel Sí.

Junts aconseguirem la independència i la justícia social per Catalunya.
Aquest diumenge, votem Junts pel Sí.

No al tancament del CAP

Foto extreta de l'àlbum Facebook "9-8-2011 VOLUNTARIADO CAP ERNEST LLUCH (CAN TRIAS )"per Neus Casasola Sotillo

Aquests dies sóc fora de vacances, i no us puc garantir una actualització massa freqüent del bloc. Però malgrat no ser gaire per al poble aquest mes d'agost, sí que m'agradaria fer una breu referència a les mobilitzacions dels nostres veïns i veïnes en lluita contra el tancament del CAP Ernest Lluch, l'únic CAP del terme municipal de Viladecavalls que dóna cobertura sanitària a més de 7000 persones.

Les retallades de CiU a la Generalitat de Catalunya -amb l'inestimable suport del PP aprovant els pressupostos- han afectat greument un dels serveis públics fonamentals de la societat catalana: la sanitat pública. Aquest estiu estem patint les conseqüències de les retallades en matèria sanitària, amb el tancament dels CAP a diversos municipis, també a Viladecavalls. Segons la política de retallades de CiU, el CAP del nostre poble ubicat al barri de Can Trias ha de romandre oficialment tancat els mesos d'agost i setembre (com a mínim).

Des de finals del passat mes de juny, cada dimecres s'estan portant a terme multitudinàries manifestacions per reclamar que no es tanqui el CAP durant l'estiu. Atès que amb les manifestacions no es va poder evitar el tancament, el divendres 29 de juliol un grup de veïns i veïnes usuaries del CAP van mobilitzar-se per mantenir obert el CAP i autogestionar-lo. Gracies a les seves mobilitzacions i a la seva lluita, actualment han aconseguit que tres metges, quatre infermeres i quatre auxiliars passin consulta al CAP els dimarts i els dijous de sis a vuit de la tarda, de forma voluntària. Bravo a tots i totes les voluntaries, veïns, veïnes, treballadors i treballadores del CAP que estan fent possible mantenir el CAP obert de forma autogestionada. Tot el meu suport i ànims des de la distància!

Si com jo, sou fora de Viladecavalls, podeu seguir tota la informació actualitzada de les activitats al CAP Ernest Lluch a través del blog i el grup de Facebook contra el tancament del CAP i, si ho voleu, també podeu deixar-hi els vostres comentaris de suport.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

 clica aquí per ajudar a pagar les multes.

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.


Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.


Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.


Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.


Avui, 11 de maig de 2011, em solidaritzo amb Acció Cultural del País Valencià publicant al meu bloc aquest editorial conjunt a blogs i pàgines webs. Com deia en Manuel de Pedrolo, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Diumenge tothom al Teatre Grec de Barcelona!

A principis d'aquest any, us vaig presentar en aquesta nota al bloc la macroconsulta "Catalunya decideix" promoguda per Esquerra perquè els nostres electors fixessin les condicions irrenunciables per negociar un futur acord de govern a la Generalitat. Després de nou mesos recollint enquestes, aquest diumenge es faran públics els resultats de la macroconsulta en l'acte final de la campanya Catalunya Decideix.


Diumenge al matí, en Joan Puigcercós i la resta de candidats/es a les properes eleccions al Parlament donaran a conèixer els resultats de les enquestes que entre tots i totes hem anat fent aquests darrers mesos. Per tant, és el dia que donarem a conèixer les 5 condicions indispensables per formar part d'un possible Govern de la Generalitat. A aquestes cinc condicions, caldrà afegir-li la que ja va fer pública el president d'Esquerra Joan Puigcercós: Esquerra només pactarà amb qui accepti convocar un referèndum sobre el futur de Catalunya la propera legislatura; si ningú no l'accepta, Esquerra estarà a l'oposició. Ha arribat l'hora del dret a decidir i, si Esquerra és prou forta el 28N, tots els partits s'hauran de mullar.


Algú potser pensarà que això només són paraules buides. Doncs fem memòria: l'any 2003 la nostra condició irrenunciable per formar govern a la Generalitat va ser redactar i aprovar un nou text estatutari. Gràcies a la confiança que ens van fer centenars de milers de persones amb el seu vot, vam tenir la força necessaria per engegar aquell procés de nou Estatut. Avui, després de tot aquest llarg procés que va culminar amb les retallades del TC d'aquest estiu passat, una part important de la societat catalana ha pres consciència que l'encaix de Catalunya amb Espanya és impossible i que la independència nacional és l'única garantia per encarar els reptes de futur del nostre país. Gràcies a aquella condició irrenunciable d'Esquerra l'any 2003, avui estem vivint l'avenç social de l'independentisme més gran de la història recent al nostre país.


Com diu el company Tardà, la militància d'Esquerra som els camàlics de la història d'aquest país. Per això aquest cop exigim la convocatòria d'un referèndum oficial perquè el poble de Catalunya decideixi democràticament quin és l'status polític que volem per la nostra nació. Perquè Esquerra som el vot útil de l'independentisme. Si Esquerra és forta, hi haurà referèndum. I si Esquerra és forta, prioritzarem cinc compromisos més: si voleu conèixer de primera mà quines seran les condicions irrenunciables d'Esquerra per negociar un futur acord de govern, esteu convidats a venir aquest diumenge 24 d'octubre a les 11h del matí al Teatre Grec de Barcelona. Ara és l'hora de la gent valenta!

Fem un pas endavant. Vota Sí!

El proper 25 d'abril a Viladecavalls es portarà a terme la Consulta sobre la independència. Si tens més de 16 anys i estàs empadronat al poble, t'animo a votar Sí a la independència de la nostra nació. Perquè votar "Sí" és el vot útil el proper 25A, i ho és per diversos motius:


1. Votar "Sí" serveix per fixar el dret a decidir a l’agenda política del nostre país. Tal com està la situació política actual i l'estat d'ànim de la gent, en aquests moments l’única idea que fa moure centenars de milers persones un diumenge al matí és la idea de la llibertat nacional i la del procés democràtic cap a la independència. Es va veure el 13D i el 28F, i estic segur que es tornarà a veure el 25A. Cap de les altres opcions sobre l’estatus polític del país és capaç d’una mobilització popular tan enorme com la que estan aconseguint les plataformes locals que organitzen consultes sobre la independència.


2. Votar "Sí" ajuda a perdre la por sobre el procés d’independència. Massa sovint els qui no volen que els Països Catalans decideixin el seu futur en llibertat treuen el fantasma de la divisió social, d'allò que ens separa. Aquest argument es desmunta completament quan es veuen al Telenotícies centenars de milers de persones anant a votar tranquil·lament i amb actitud festiva sobre la independència de Catalunya. Gent de totes de les edats, que parlen llengües diferents, que tenen orígens diferents, i que sobre moltes qüestions tenen discrepàncies profundes són capaces d'expressar-se lliurement a favor del "sí" o del "no" en un procés netament democràtic i profundament cívic.


3. Votar "Sí" és un vot útil per a internacionalitzar la nostra proposta d’Estat propi per a la nació catalana. Molts mitjans de comunicació internacionals s’han fet ressò de la nostra reivindicació, i avui podem dir que Catalunya comença a ser al costat dels pobles que estan a la pole position dels processos d’autodeterminació. Novament, en la tercera onada del 25A vindran observadors internacionals d’altres nacions que volen imitar el moviment de consultes que s’ha estès a Catalunya com una taca d’oli.


I després del 25A, caldrà recollir el testimoni des de les institucions. Des d'Esquerra hem fet feina: una Llei de consultes aprovada que permet realitzar referèndums, un reconeixement parlamentari de les consultes sobre la independència i la vigència del dret a l’autodeterminació de la nació catalana. Ara cal seguir treballant per, com explicava en Joan Puigcercós aquest diumenge [article], posar data a la democràcia exercint el dret a decidir: aquesta és la nova fita que l'independentisme posa a l'agenda política del país.


PS. Enllaç relacionat: Plataforma Viladecavalls Decideix [web]

Televisió sense fronteres

Estic recollint signatures per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) "Televisió sense fronteres". Si algú no ha signat i vol fer-ho, em pot enviar un correu-e a slluis@viladecavalls.cat i quedem un moment per signar.

Tu decideixes, Catalunya decideix

Ahir al vespre, en un acte celebrat a la sala Luz de Gas de Barcelona, es va donar el tret de sortida a una macroconsulta promoguda des d'Esquerra Republicana de Catalunya per preguntar a 140.000 electors quines han de ser les condicions irrenunciables per a negociar un futur acord de govern a la Generalitat.

L'enquesta comença amb una pregunta ben clara: "Estàs d'acord que la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya sigui el primer compromís d'Esquerra a la propera legislatura?" El nostre candidat, en Joan Puigcercós, ho ha dit ben clar: Esquerra pactarà amb qui accepti aquesta condició, i si ningú no l'accepta, Esquerra estarà a l'oposició. Ha arribat l'hora del dret a decidir i tots els partits s'hauran de mullar.

A continuació es presenten 20 propostes agrupades en 5 blocs, de les quals cada l'elector ha de prioritzar 5 d'aquestes 20 propostes, una de cada bloc. Els blocs del 1 al 4 presenten 16 mesures que haurà d'aplicar el Govern de la Generalitat i demana als participants que prioritzin quins han de ser els compromisos d'Esquerra per a la propera legislatura:

Bloc 1. Un país modern i competitiu: respostes a la crisi. Amb mesures com la creació d'un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdit a empreses, autònoms i famílies.

Bloc 2. El debat de les esquerres: polítiques socials. Aquest bloc inclou propostes com garantir l'acollida de la immigració basada en el coneixement del país, la llengua, la cultura i l'accés digne al treball.

Bloc 3. Un país connectat en xarxa: territori i infraestructures. Amb mesures com la revolució verda: reducció del consum energètic, augment de la producció d'energies renovables fins que siguin un 25% del total de la producció energètica l'any 2015 i democratització de la producció d'energia.

Bloc 4. Identitat i republicanisme. Amb preguntes com la reforma de l'estructura del govern per reduir els alts càrrecs i reforma a fons de la funció pública per avaluar el treball dels funcionaris.

El bloc 5 fa referència a les reivindicacions davant el govern de l'Estat espanyol i inclou mesures com reclamar el Concert Econòmic quan s'acabi el model de finançament vigent; la coherència de vot a Madrid, exigir als partits catalans que defensin al Congrés el mateix que voten al Parlament; i el control català dels aeroports catalans, traspàs de la xarxa de trens regionals, connexió Barcelona-Alacant en tren d'alta velocitat i aprovació al Congrés del Fons de Rescat de Peatges per finançar-ne la progressiva desaparició.

Si esteu interessats en respondre l'enquesta, envieu un correu-e a viladecavalls@esquerra.org i ens posarem en contacte amb vosaltres ben aviat. Junts decidirem el full de ruta d'aquest país per als propers quatre anys. Esquerra tornarà a ser decisiva i, si ho vols, tu posaràs les condicions a futurs negociacions d'acords de govern o governabilitat. Aquest és el nostre compromís.

Per si us interessa, us deixo els enllaços d'algunes notes de premsa sobre l'acte d'ahir:

Vilaweb: Puigcercós obre la campanya defensant el paper jugat pel tripartit

Diari Avui: ERC atribueix al pacte amb el PSC l’ascens independentista

3cat24: Puigcercós condiciona un futur pacte de govern a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació

Diari el Punt: ERC comença la precampanya recordant que només tornarà al govern si es fa una consulta

"el dret a decidir és un dret inalienable"

STOP violència masclista

Clica per llegir el manifest.

Us deixo l'enllaç d'una anotació al bloc de l'Helena Solà, d'Esquerra-Cerdanyola, que m'ha posat la pell de gallina. STOP violència masclista.

Esquerra, per la transparència

La política és l'únic instrument que tenim per defensar les nostres idees; per donar credibilitat i dignificar la política cal donar una resposta a cada problema, cal obrir debats i tancar-los amb propostes. Aquí teniu les propostes d'Esquerra.

acte públic dijous 17 de setembre a Terrassa amb Joan Puigcercós

Nosaltres, Junqueras

A Catalunya i a la resta de Països Catalans cal restaurar la confiança en la política i en la noció mateixa del compromís públic. I més en temps de crisi. Ara ens calen gestos de coratge ciutadà que ajudin a reforçar la il·lusió col·lectiva. Per això és una molt bona notícia que l’Oriol Junqueras hagi decidit fer un pas endavant i opti a esdevenir, en les properes eleccions del 7 de juny, diputat del Parlament Europeu. La seva trajectòria com a historiador, professor universitari, divulgador cultural i periodista, caracteritzat de sempre per una insubornable visió social i nacional, són una carta de presentació excel·lent davant l’opinió pública.


Avui ja som una colla de generacions que, després de la transició, hem crescut amb les promeses incomplertes de caminar cap a la sobirania i el benestar. La realització com a nació plena passa per una altra forma de fer política, que miri als ulls dels problemes de la gent i que els sàpiga dir no pas allò que volen sentir sinó, sobretot, allò que han de saber. El dret a decidir i les reformes estructurals que hem d’encarar ens han de conduir cap a un altre escenari en què els catalans puguem recuperar la confiança en nosaltres mateixos. Hem de recuperar el control del nostre destí, tal com ho vam començar a fer després d’una llarga dictadura i tal com ja ho havíem fet el primer terç del segle XX. Malgrat les adversitats, el poble català ha sobreviscut com a nació, perquè la seva gent ha treballat de valent per encapçalar grans moviments transformadors, com la revolució industrial o la superació de la crisi i la inserció en el mercat europeu a finals del segle passat.


El futur que ja ha començat passa per la globalització i per treballar amb les eines necessàries per aprofitar les oportunitats de mirar-nos el món sense por, amb el convenciment que el nostre autogovern, les nostres empreses i la nostra cultura, d’arreu dels Països Catalans, tenen moltes coses a dir i a compartir amb els altres pobles i nacions d’arreu.


Europa és la gran oportunitat per mostrar-nos tal com som. Cal que la nostra veu s’hi expressi amb claredat, amb l’orgull de representar de manera desacomplexada una nació gran, amb una llengua que és la vuitena amb més parlants de la Unió Europea. Des de Ramon Llull fins a Gaudí, Dalí, Miró, Tàpies o Barceló, hem contribuït a escriure les pàgines de la història cultural d’Europa i volem reivindicar el nostre dret a construir Europa al costat dels Estats.


Europa, en la dinàmica de crisi actual, es juga tant la possibilitat d’encapçalar la societat del coneixement, per liderar la transformació i la sostenibilitat dels sistemes de producció del nou ordre internacional, com la pervivència d’un model social que garanteixi la cohesió, el benestar i la igualtat d’oportunitats per a tothom.


Per superar els reptes ens cal el suport de la gent. I només amb l’aprofundiment de les llibertats democràtiques de pobles i ciutadans ens podrem identificar de veritat amb el projecte europeu. Perquè Catalunya i els Països Catalans també es construeixen des d’Europa. La tasca és certament difícil i no podrem resoldre tots els problemes, però podrem avançar si som capaços de superar l’estadi de la queixa i de la disputa partidista que ens ha dividit els darrers trenta anys, i que ha impedit assolir moltes fites que encara tenim pendents.


Avui, al poble català li calen idees clares, esforç i un esperit constructiu per unir totes les capacitats vers un projecte que desperti l’entusiasme col·lectiu. Nosaltres ens fiem de l’honestedat i la preparació de l’Oriol Junqueras. Sabem que ell reuneix les qualitats i les virtuts per encapçalar un moviment que, pas a pas, redreci la confiança i la il·lusió de tots plegats en l’anhel de ser cada cop més lliures.


Nosaltres, Junqueras.




Si vols donar suport a la candidatura d'Oriol Junqueras al Parlament Europeu, signa el manifest!

10 Mil a Brussel·les per l'autodeterminació

En un context de crisi econòmica estructural, calen solucions estructurals. De res serveixen els pedaços. Aquests dies hem vist com l'estat espanyol només ha adoptat mesures per salvar les dues grans potes que sustenten l'economia madrilenya: la construcció i la banca. Fixeu-vos-hi: Quants expedients de regulació d'ocupació (ERO) heu sentit a les notícies que hi hagi hagut a la comunitat de Madrid? Cap. Quines mesures ha pres el govern espanyol per fer fron als ERO que, curiosament, només es porten a terme a empreses ubicades als Països Catalans? Cap.


L'any passat vaig escriure aquest apunt que, malauradament, avui continua sent completament vigent. Deia així: "Lògicament, els governs espanyols inverteixen a Espanya. Al territori que ells consideren Espanya. Ells si que tenen clar, què és Espanya i què no és Espanya. Inverteixen a Extremadura, a Andalusia, a Castella la Manxa, etc. Però no a Catalunya. I tant és que mani el PP o el PSOE. Aquí no hi ha debat. En el model d’organització territorial de l’estat, el PP i el PSOE són simples fotocòpies. Tots dos partits tenen claríssim que Catalunya no és Espanya."


Una vegada més, ha quedat constatat que el govern espanyol de torn no farà res per Catalunya. Ni en un context de crisi com l'actual. No faran res. Aquest és el primer gran entrebanc per superar la crisi.


Perquè el nostre país pugui fer front a la crisi, cal que el Govern de Catalunya pugui injectar ajudes al motor de l'economia catalana, al nostre teixit industrial. Cal impulsar la innovació, la recerca i el desenvolupament, la creació de patents així com l'exportació de nous productes catalans cap a mercats internacionals, aprofitant les oportunitats que ens brinda la globalització. Però aquí ve el segon problema. Catalunya pateix un asfixiant espoli fiscal per part del govern espanyol que no ens permet disposar de suficient liquiditat per poder injectar ajudes. Són 18.000 milions d'euros anuals en impostos que Espanya roba cada any a totes les persones que vivim a Catalunya.


Repeteixo: en un context de crisi econòmica estructural, calen solucions estructurals. Ara més que mai, ens cal un estat propi. Sense poder gestionar els recursos que genera la nostra economia ens costarà moltíssim superar aquesta crisi.


"10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació" és una iniciativa sorgida de la societat civil que pretén fer conèixer al món el desig dels Països Catalans a decidir democràticament el nostre futur. Demà dissabte, 10.000 catalans i catalanes ens manifestarem pels carrers de Brussel·les amb l'objectiu d'aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català. Demà no anem a Brussel·les a demanar el dret a l'autodeterminació, perquè ja el tenim. Demà anem a Brussel·les a dir que el volem exercir.


El passat més de gener, el ple ordinari de l'Ajuntament de Viladecavalls va aprovar una moció on s'adheria als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel·les el proper 7 de març.


Demà al matí, una representació d'Esquerra-Viladecavalls serem a Brussel·les sota el clam de "volem l'estat propi!" i acompanyant l'Oriol Junqueras, candidat d'Esquerra a les eleccions europees. Perquè, com deia el poeta, tot està per fer, però tot és possible!

800 anys del naixement de Jaume I

Em sumo a la campanya promoguda des del bloc d'en Vicent Partal per commemorar els 800 anys del naixement del rei Jaume I [wiki].


Jaume I va conquerir Mallorca, Menorca, les Pitiüses, el País Valencià i Múrcia, en la seva campanya contra els musulmans, repoblant el país amb catalans. Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. El rei en Jaume fou anomenat "el Conqueridor" per les seves accions memorables i victòries incontestables. Jaume I fou qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.


Vuit-cents anys després del seu naixement, commemorem l'efemèride recordant el seu llegat. Coincideixo amb els companys de Criteri: "la reivindicació dels nostres orígens i la seva dignificació és un tasca bàsica per a forjar el nostre futur. Conèixer i reivindicar la figura del rei en Jaume és conèixer i reivindicar la història i la pàtria completa."


A la imatge, podeu veure el Penó de la Conquesta [wiki]. Acabo aquesta nota d'homenatge, citant un fragment del Llibre dels Fets (podeu descarregar-lo sencer aquí):

282. E quan uench altre dia a hora de uespres enuiam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Ualencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la rambla el reyal, e la torra, e quan uim nostra senyera sus en la torre descaualgam del caual, e endreçam nos ues hoirent, e ploram de nostres vyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos hauia feyta.

Estat Propi al Facebook

Ahir en Saül Gordillo es feia ressò al seu bloc d'una campanya que vaig iniciar des de la plataforma social Facebook per donar una nova empenta a la iniciativa www.estatpropi.cat. El que va començar com una prova de les possibilitats del Facebook ha acabat teixint una xarxa de 164 sobiranistes que creix cada dia. En Jesus Ferré també en va fer referència al seu bloc. Avui he llegit una altra nota que en feia referència al bloc de l'Enric I. Canela.

Moltes gràcies a tots pels vostres enllaços i per fer xarxa sobiranista, des dels blocs i des del facebook!


PS: aprofito per agrair al Manel Rebollal que m'hagi enllaçat al seu bloc. Al seu bloc "Polinyà de matinada" hi trobareu reflexions interessants sobre política nacional o municipal de Polinyà.

Presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes

Si la química m'ho permet, avui a les 19h faré el possible per acostar-me a la seu nacional de l'Omnium Cultural (Carrer Diputació 276, principal, Barcelona) i assistir a l'acte de presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes de la qual sóc un dels 530 blocaires adherits. Els blocaires Xavier Mir, Saül Gordillo i Victor Alexandre participaran a l'acte, es presentarà el blocaire número 500 i els promotors de la XBS exposaran els seus plans de futur. Estic segur que serà una jornada interessant. Per descomptat, hi esteu tots i totes convidades!


PS: Xavier, gràcies per citar-me a la teva anotació. Per mi va ser una sorpresa llegir el meu nom entre tants blocaires sobiranistes de referència! Espero que l'hidrogen m'ho permeti i ens puguem veure aquest vespre!

Som una nació i diem prou

Hi ha una expressió típica que diu "D'avui en vuit", que ve a dir que comptant des d'ara, falten 8 dies perquè passi alguna cosa. Una expressió que em va perfecte per dir-vos que d'avui en vuit agafo els ferrocarrils catalans des de Terrassa i me'n vaig a la mani. Bon cap de setmana!

Aprofito per informar-vos que el dijous 29 de novembre hi ha ple ordinari a les 21h. A veure qui la diu més grossa aquest cop...

freebatasuna

La detenció i empresonament de la direcció de Batasuna ha provocat que blocaires bascos iniciïn una campanya de denúncia a través d'un mem o cadena de missatges. Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna.

Sobre aquest tema, comparteixo la reflexió que en Joan Ridao ha penjat al seu bloc.

Esquerra-Viladecavalls inicia la campanya de denúncia "Jo també tinc un amic..."

La Diada Nacional de Catalunya dóna el tret de sortida al nou curs polític. Enguany, la Secció Local d’Esquerra-Viladecavalls hem començat aquest nou curs polític amb una campanya de denuncia popular anomenada “Jo també tinc un amic...”. Com molta gent ja va veure, diversos militants i simpatitzants d’Esquerra-Viladecavalls vam assistir al sopar popular del passat 10 de setembre vestits amb unes singulars samarretes taronges.



La campanya va ser acollida amb curiositat i complicitat per bona part de les persones que van assistir al sopar popular. De totes maneres, a jutjar per determinades expressions facials, em sembla que les samarretes no van fer gens de gràcia a alguns dels comensals assistents, concretament a 6+1 persones -i als seus amics, per descomptat- que feien bastant mala cara o es posaven vermells quan ens llegien les esquenes.



Com podeu veure a les fotografies, cadascuna d’aquestes samarretes porta un breu missatge imprès a la part del darrera. Els diferents missatges denuncien situacions irregulars derivades de determinades decisions polítiques que l’Il·lustríssim i el seu equip de govern han pres durant aquests tres primers mesos de legislatura.



Una vegada més torno a denunciar des d’aquest bloc que l’equip de govern està ocultant informació necessària perquè els dos regidors del grup municipal d’Esquerra puguem exercir les nostres responsabilitats polítiques d’oposició. En tots els casos es tracta d’informació que, amb la llei a la mà, ha de poder ser consultada pels regidors de l’oposició si aquests així ho sol·liciten.



Els lectors habituals d’aquest bloc ja coneixeu que l’equip de govern CiU-PVA no ha portat a terme ni una sola reunió i/o comissió informativa amb els grups municipals a l’oposició. Paral·lelament, des d’Esquerra hem registrat desenes d’instàncies sol·licitant informació diversa en relació a un gran nombre de temes i situacions irregulars. Cap ens ha estat degudament resposta.



Les tasques d’oposició són tant legítimes i dignes com les tasques de govern. Aquesta afirmació és òbvia per tots els que ens considerem demòcrates. Malauradament, sempre hi ha alguna persona que intenta aprofitar-se del sistema democràtic per fer del “mobbing polític” la seva “passió i compromís”. No obstant, que ningú oblidi el refranyer popular: qui la fa, la paga.



Amb quasi 100 dies de govern, ha quedat claríssim que l’Il·lustríssim vol marcar diferències entre regidors de primera -els de govern- i regidors de segona -l’oposició-. Tanmateix, ni ell ni ningú podrà prendre mai als regidors d’Esquerra la nostra condició de representants del poble. Els seus esforços són inútils. La gent d’Esquerra ens devem als nostres electors i treballar pel bé del poble també vol dir investigar i denunciar totes aquelles situacions irregulars que es derivin de la gestió política de l’equip de govern. “Jo també tinc un amic que vol respostes”.



La campanya de denúncia popular “Jo també tinc un amic...” és oberta a la vostra col·laboració. El que us demano és ben senzill. Només cal que ens feu arribar un correu electrònic a viladecavalls@esquerra.org o que em deixeu un comentari al bloc amb les vostres propostes de missatges per imprimir noves samarretes de denúncia. Si us animeu, també us podeu unir al nostre grup en properes accions d’aquesta campanya de denúncia popular. Com deia el poeta, no et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.

El món ha de saber-ho

Fa poc més de mitja hora que s'ha donat el tret de sortida a la campanya proposada per en Xavier Mir. El que hem de fer és molt senzill: es tracta de visionar massivament el vídeo del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes:



Mir proposa que a partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es visioni tantes vegades com es pugui aquest documental per tal que pugi posicions als rànquings de YouTube i entri al circuit dels més vistos. El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part. (A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental).

Acabo de llegir al bloc d'en Xavier Mir que "en Noam Chomsky ha vist el documental i ell també ho diu: “el món ha de saber-ho”. Doncs som-hi: fem-ho saber a tot el món. Escampem-ho intensivament i no parem de visionar el reportatge."