28 d’octubre 2007

Una nació, una selecció! Aquest cop, les bitlles

Vull felicitar a totes les persones implicades en les negociacions que han portat a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) a aconseguir el reconeixement internacional i a esdevenir membre de ple dret de la Federació Internacional. És una fita important perquè aquesta disciplina esportiva és reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional.




La discreció ha estat la clau de l'èxit. Aquest cop, les maniobres a les que ja ens té acostumats la federació espanyola no han servit de res per frustrar el reconeixement internacional de la FCBB.

26 d’octubre 2007

Ple extraordinari octubre 2007 (I): neixen els Premis "qui la diu més grossa"

Ahir va ser un ple d’aquells que no deixen a ningú indiferent. Necessitaré escriure diversos apunts al bloc per tractar els assumptes més rellevants d’aquesta sessió plenària extraordinària. Incloure tots els temes del ple en una sola crònica al bloc em portaria a redactar un escrit tan extens que acabaria avorrint al personal. Per tant, anirem a pams.


Avui però, no entraré pròpiament en matèria. Tal com han transcorregut els plens des de l’inici d’aquesta legislatura, i les bestieses que s’arriben a dir durant les sessions plenàries, he decidit engegar el meu particular repartiment de premis a les bestieses més sonades. Un concurs que he batejat com a Premis “qui la diu més grossa”.


Des de la constitució de l’Ajuntament, hem estat convocats a tres plens, dos extraordinaris i un ordinari. Crec doncs, que és just que comenci concedint dos premis als regidors guanyadors dels anteriors plens, i segueixi concedint el Premi “qui la diu més grossa” al regidor guanyador del ple extraordinari d’ahir.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple extraordinari del 12 de juliol de 2007, se l’emporta l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “nosaltres som set, vostès són dos”. Sense comentaris.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple ordinari de 27 de setembre de 2007, se’l torna a emportar l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”, referint-se a les queixes que els grups de l’oposició hem mantingut perquè l’equip de govern s’ha saltat reiteradament la llei en aquesta qüestió.


Al ple extraordinari d’ahir, el guanyador del concurs no ha estat l’Il·lustríssim Alcalde. Estic segur que els lectors que vau assistir al ple estareu d’acord amb mi si li concedeixo el Premi “qui la diu més grossa” al Regidor de Governació i Primer Tinent d’Alcalde Sr. Paco Vega Aragón, amb la frase: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” referint-se al president de la promotora immobiliària Akasvayu.


Algú dirà que aquesta última frase és una metàfora o, potser, un “calentón sin importancia”. Tan de bo. Però jo no puc oblidar que, pocs dies després de les eleccions, familiars d’un dels militants d’Esquerra van ser objecte d’amenaces i van patir un intent d’agressió. Allò no va ser cap broma. Sincerament, no m’agradaria gens estar a la pell dels sis regidors i regidores de CiU. Perquè ells i elles són els socis de govern del Sr. Vega. I ahir, el Sr. Vega va deixar ben clares les conseqüències de ser el seu soci i fer un pas en fals: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato”.

25 d’octubre 2007

Inauguració Parc de Recerca de la UAB



Pels amics i amigues que m'ho heu demanat perquè no ho vau poder veure, us penjo el vídeo la notícia del TN de divendres passat (19-10-2007) on fan referència a la inauguració del Parc de Recerca de la UAB. Sí, un servidor apareix manipulant un equip de generació d'hidrogen a partir del segon 35, als laboratoris del centre tecnològic Matgas, on he desenvolupat bona part de la meva futura tesi doctoral, sota la direcció del Dr. Juan Casado Giménez i la Dra. Maria Muñoz Tapia, i al costat dels meus companys Dr. Jorge Macanás i Angélica Maria Candela. Sense el treball constant del nostre petit grup de recerca, aquest reportatge a Matgas sobre l'hidrogen no hauria estat possible. A tots quatre en particular, i a la resta de membres de GTS i de la unitat de Química Analítica en general, el meu agraïment i petit homenatge des d'aquest bloc.


Aquest és el meu lloc de treball. Aquesta tarda hi ha ple extraordinari, però no tothom es pot permetre el luxe de plegar de treballar a les 17:30 per arribar a les 18:00 a la sala de plens de l'Ajuntament de Viladecavalls. Queda ben clar que la "generositat" de l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls també inclou facilitar l'assistència dels regidors de l'oposició als plens. A aquest pas quedaré empatxat de tanta il·lustríssima generositat...

24 d’octubre 2007

Demà dijous, ple extraordinari a les 18h

Dijous passat, la Glòria em va trucar per comunicar-me que l'havien convocat a una comissió informativa d'un ple extraordinari. Com ja us podeu imaginar, jo no en sabia res ni havia rebut cap convocatòria. La "generositat" de l'Il·lustríssim només permet la presència d'un membre d'Esquerra a cada comissió informativa. Bé, no passa res, la presència d'un membre de cada grup municipal és el mínim que marca la llei. Almenys la pressió política efectuada ha obligat a l'Il·lustríssim i la seva majoria a complir l'ordenament jurídic en aquest sentit. És el primer cop des de l'inici de la legislatura que l'equip de govern compleix el què marca la llei en matèria de comissions informatives. Ja era hora.


La sorpresa se la va emportar la Glòria quan va arribar a la comissió informativa i es va trobar una nodrida representació d'assessors de CiU allà asseguts. Mica en mica, anem descobrint les funcions reals de persones com Toni Florido, Susanna Salvador o Josep Faure. Ja vaig escriure fa unes setmanes que aquests càrrecs de confiança actuarien com a regidors a l'ombra. Com podeu veure, no m'equivocava. L'Il·lustríssim i la seva majoria veten la presència a la comissió informativa dels regidors de l'oposició que hem estat escollits democràticament però, en canvi, a la citada comissió hi assisteixen tots els seus càrrecs de confiança. Algú necessita alguna prova més clara de que aquestes persones són comissaris polítics que actuen de regidors a l'ombra?


En fi, demà a les 18h tenim ple extraordinari. Entre els punts de l'ordre del dia, hi trobem temes interessants com la proposta d'ordenances fiscals pel 2008 o el plec de clàusules per la selecció d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals. Sí, ho heu llegit bé. Sembla que l'equip de govern tira l'Ajuntament per la finestra i ha decidit posar gespa artificial als dos camps de futbol municipals. I el més curiós és la fórmula del lísing per fer front a la despesa, una fórmula que es fa servir sovint per pagar bens mobles, com per exemple vehicles o ordinadors. Però un lísing per pagar gespa? Ho trobo ben estrany. Jo em pregunto què passaria si el pagador (que en el nostre cas serà l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL) deixés de pagar les quotes d'arrendament de les gespes per algun motiu X. Seria ben curiós veure com l'arrendador arrenca la gespa i se l'emporta dels camps de futbol.


Tinc la sensació que serà un ple distret... Suposo que per això l'han convocat a les 18h. Convocar un ple a les 18h és una mesura per dificultar l'assistència al ple, tan del públic com dels regidors de l'oposició. Hi ha molta gent que a aquella hora encara tenim obligacions laborals. Jo mateix, tinc obligacions docents fins a les 19h a la UAB i, a hores d'ara, encara estic buscant algun professor que em pugui substituir a l'última hora de classe per poder assistir al ple. No els costava res convocar el ple a les 21h. Com sempre. Però l'Il·lustríssim i la seva majoria ja ens tenen acostumats a la seva particular "generositat".

20 d’octubre 2007

Conferència Nacional 2007

El debat estratègic de la Conferència Nacional d’Esquerra ha finalitzat. Ha estat un dia molt llarg i ara estic mentalment esgotat per analitzar en profunditat el text final de la ponència. Sintetitzant molt, el text que hem aprovat entre tots els companys i companyes estableix les línies estratègiques que ha de seguir el partit per arribar a exercir el dret a decidir i assolir la independència nacional, a partir de la consecució de diversos objectius complementaris: crear i consolidar espais de sobirania, vertebrar estructures d’estat, impulsar la construcció d’una majoria social favorable a la independència i seguir defensant els valors republicans.


Aquest vespre he marxat del Palau de Congressos de Catalunya sentint-me orgullós de ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Entre els diversos partits polítics catalans, sense cap mena de dubte, som la militància més inconformista amb la situació actual del país, més exigent amb la direcció del nostre partit i més conscienciada i disposada a invertir el nostre temps personal a la causa independentista catalana. La prova més clara i contundent d’això és que avui ens hem reunit fins a 2353 militants per debatre estratègies polítiques que ens han de portar a la independència. Jo crec que, en aquests moments, Esquerra Republicana de Catalunya és l’únic partit polític català capaç de reunir a tants militants només per debatre estratègies. És per això que em sento orgullós de formar part d’aquest conjunt d’homes i dones que cada dia treballem per assolir la independència.


En general, crec que ha estat un debat constructiu on tots els companys i companyes del partit hem pogut expressar els nostres plantejaments i votar en conseqüència. Tal com ha transcorregut la discussió, penso que Esquerra ha sortit reforçada ja que els diferents sectors ideològics del partit estan d’acord i coincideixen en el fons de la qüestió principal: assolir un horitzó de llibertat nacional a través d’un referèndum d’autodeterminació.


Més enllà dels percentatges, m’alegra que Esquerra Republicana de Catalunya sigui una suma de diferents sensibilitats. Els diferents punts de vista ens enriqueixen com a partit. Avui hem aprovat una ponència estratègica, però amb això no n’hi ha prou. Ara toca arremangar-se i treballar per fer realitat cadascun dels objectius que ens hem fixat. Acabo aquesta nota reproduint l’últim paràgraf de la ponència aprovada a la Conferència Nacional:


L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Aquesta és, doncs, una bona data per fixar un horitzó en què Catalunya pugui decidir com vol organitzar-se políticament. Aquesta fita pot arribar a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. Però per arribar-hi en condicions d’afrontar aquest repte, cal encara fer molta feina. És per aquest motiu, que l’estratègia política d’Esquerra s’ha de poder concretar al voltant de l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer possible la celebració d’una consulta popular a Catalunya l’11 de setembre de 2014, basada en el dret a decidir. És evident que aquest procés ha de ser totalment democràtic, de manera que cal comptar amb la participació de tots els catalans i catalanes, per tal d’aconseguir la majoria social necessària.


Tenim set anys per endavant, i molta feina per fer. Estic segur que, treballant units, podrem aconseguir tot allò que ens proposem. Som-hi!

17 d’octubre 2007

enquesta "nova imatge corporativa": progressa adequadament


La "nova imatge corporativa" (esquerra) i l'Escut oficial de Viladecavalls (dreta)

Avui penjo una nota ràpida, només per fer notar als lectors/es que no ho hagin fet, que a la barra lateral del bloc vaig penjar una enquesta sobre la nova imatge corporativa que l'Il·lustríssim i la seva majoria van aprovar el passat ple extraordinari del 12 de juliol. Amb 15 dies, la participació ja ha estat de 29 persones, que no està gens malament. Quan finalitzi l'enquesta, analitzaré els resultats i tractaré aquest tema amb detall. Us animo a participar-hi si encara no ho heu fet. Busqueu l'enquesta a la part dreta del bloc.


Ahir el diari de Terrassa publicava un article sobre la "generositat" de l'Il·lustríssim alcalde, reflectida en la constitució -a través del passat ple- de tres comissions informatives de periodicitat desconeguda. Unes comissions que, a hores d'ara, no s'han ni convocat. Fum. Com sempre. Potser els lectors d'aquest diari també estarien interessats a conèixer que les al·legacions sobre la "nova imatge corporativa" que vam presentar des d'Esquerra, i que es van resoldre en el mateix ple, van ser estimades i que, a conseqüència d'això, l'equip de govern es veu obligat a posar el tema en mans d'una comissió d'experts. Jo llanço la proposta a l'equip de redacció del diari, i els convido a que demanin l'esborrany de l'acta de l'últim ple i els continguts del recurs que vam presentar, perquè m'ensumo que aquest tema portarà cua i tinc la sensació que pot ser un assumpte molt més interessant pels lectors del Diari de Terrassa que la suposada "generositat" de l'Il·lustríssim...

12 d’octubre 2007

La martingala de les comissions informatives permanents

Després de mesos d’incompliments reiterats de l’ordenament jurídic vigent per part de l’Il·lustríssim i la seva majoria, durant el passat ple ordinari es va aprovar la creació de tres comissions informatives permanents. La llei és ben clara en aquest sentit, i l’Il·lustríssim tenia l’obligació de crear les comissions informatives a través d’una sessió plenària, durant els trenta dies següents a la sessió constitutiva. Com ja sabeu, no ho va fer. Finalment, després de les reclamacions presentades formalment per part de tots els grups que ens trobem a l’oposició, l’Il·lustríssim s’ha vist obligat a acceptar el que llei estableix en aquesta matèria.


Malauradament, com ja és habitual, l’Il·lustríssim sempre fa les coses tard i malament. Fins i tot una cosa tan senzilla com crear tres comissions informatives permanents, ha comportat problemes des de bon principi. L’Il·lustríssim va portar al ple una proposta tancada, sense obrir la possibilitat de poder-ne negociar els continguts amb la resta de grups. En fi, no em sorprèn gens. L’Il·lustríssim Sr. Homs ha demostrat ser políticament incapaç de seure a parlar amb els portaveus dels diferents grups municipals, i es limita a fer propostes unilaterals.


El comportament de l’Il·lustríssim es troba als antípodes del seu antecessor, l’exalcalde Fèlix Farré. Salvant les nostres discrepàncies, s’ha de reconèixer que en Fèlix Farré va ser un alcalde dialogant, amb una gran capacitat de consens i sempre disposat a seure i tractar qualsevol assumpte amb els diversos grups municipals. Mai podré dir el mateix de l’Il·lustríssim Sr. Homs. Ha demostrat sobradament la seva incapacitat de diàleg, i no tinc cap esperança que res canviï en els propers quatre anys.


La proposta unilateral de l’Il·lustríssim era de cara a la galeria. Una escenificació pública de la seva “generositat” cap a la resta de grups municipals que ens trobem realitzant tasques d’oposició. Però era simplement això. Una escenificació. Una martingala. Perquè, a dia d’avui, encara no ens han convocat a cap comissió informativa i en desconec, a més, amb quina periodicitat les pensen convocar.


Ja que al ple no vam tenir-ne oportunitat, exposaré aquí un parell de punts que crec que l’Il·lustríssim hauria de reconsiderar. En primer lloc, com us comentava abans, caldria establir-ne la periodicitat. Està molt bé crear tres comissions informatives permanents, però quan es realitzaran? M’imagino que la comissió informativa de ple es realitzarà cada dos mesos, una setmana abans de cada ple ordinari. Dic que m’ho imagino perquè és el que estableix la llei, però cap membre de l’equip de govern s’ha pronunciat sobre el tema. Ara bé, i les altres dues? Doncs no en tinc ni idea. Jo crec que les comissions informatives de les àrees tècnica i dels serveis a les persones s’haurien de realitzar, com a mínim, un cop al mes. En fi, al pas que anem, aquestes dues comissions potser es realitzaran un cop a l’any, si és que les convoquen... no serà el primer cop que l’Il·lustríssim i la seva majoria es salten la llei i els acords de ple sense cap mena d’escrúpols.


En segon lloc, amb un ajuntament de 13 regidors, crec que limitar la composició de les comissions informatives a només un sol representant de cada grup municipal és una mesura innecessària que només s’ha pres per dificultar la tasca i duplicar les reunions dels regidors que som a l’oposició ja que, al no poder-hi assistir tots dos, la Glòria i jo haurem de quedar després de cada comissió per explicar-nos la informació.


Els arguments de reduir el nombre d’assistents per fer la comissió més operativa no valen a Viladecavalls. Una comissió informativa amb la presència dels 13 regidors és completament operativa. Ho van ser la passada legislatura i no veig perquè ara s’ha de restringir l’assistència dels regidors de l’oposició. Sí, ho heu llegit bé, és una mesura per restringir l’assistència NOMÉS dels regidors de l’oposició, perquè els regidors de l’equip de govern tindran l’obligació d’assistir-hi tots set. Vaja, si no venen tots set, ja m’explicareu qui ens informarà de la gestió diària de l’equip de govern.


En fi, ja sé que l’Il·lustríssim no reconsiderarà res de res. Per això ja no entro a discutir si tres comissions són suficients per poder informar correctament de tots els temes que es gestionen des d’un Ajuntament, ni tampoc entro en detalls de com crec que caldria distribuir les àrees de govern per fer més operatives les esmentades comissions. Seria una pèrdua de temps.


No em puc estar de fer un últim comentari. M’agradaria que quedés clar que hi ha persones que no ens dediquem a la política per guanyar diners. Jo faig política perquè m'estimo Viladecavalls i vull treballar per millorar-lo. Dic això perquè em vaig sentir profundament insultat quan l’Il·lustríssim Sr. Homs va comentar en veu alta durant el passat ple “que no comprenia les nostres queixes d’aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”. Un comentari que em va doldre molt. Però ja ho diu la dita “el lladre es pensa que tots roben”.


PS: avui, 12 d'octubre, jo no acostumo a celebrar res. Però avui, excepcionalment, puc celebrar que el meu amic Pere Cardús ha reiniciat l'activitat blocaire. Feu-li un cop d'ull. Estic segur que no us deixarà indiferents.

09 d’octubre 2007

Nou d'Octubre: defensem les llibertats, guanyem el país

Imatge extreta de www.acpv.cat


El Nou d'Octubre, Diada Nacional del País Valencià, es celebra enguany marcat pels tres-cents anys de la batalla d'Almansa i per l'amenaça del tancament imminent de les emissions de TV3 al País Valencià. La Comissió 9 d’Octubre convoca un any més una manifestació reivindicativa, la qual eixirà de la Plaça de Sant Agustí, a València, avui a les 18 hores. Tot i que aquesta tarda no hi podré assistir, jo també faig meu el lema "Defensem les llibertats, guanyem el país". Visca els Països Catalans!

08 d’octubre 2007

freebatasuna

La detenció i empresonament de la direcció de Batasuna ha provocat que blocaires bascos iniciïn una campanya de denúncia a través d'un mem o cadena de missatges. Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna.

Sobre aquest tema, comparteixo la reflexió que en Joan Ridao ha penjat al seu bloc.

06 d’octubre 2007

El primer ple ordinari de l’Il·lustríssim i la seva majoria

“Ara sabrem qui mana”. Aquestes són, sens dubte, les quatre paraules que resumeixen el primer ple ordinari de la legislatura. Són les quatre paraules amb les que l’Il·lustríssim ens va amenaçar l’endemà de les eleccions i que mira de recordar-nos amb cadascuna de les seves decisions. Dijous passat, tal com era d’esperar, va tornar a fer gala de les seves paraules, del seu despotisme i de la seva majoria.


L’ordre del dia, amb 21 punts, contenia diversos tràmits administratius relacionats amb assumptes importants pel municipi que -des del meu punt de vista- caldria resoldre durant aquest mandat. Em refereixo a temes com l’ampliació de l’Escola Rosella, la construcció del nou pont de Sant Miquel de Gonteres sobre la via del tren o la tan necessària piscina municipal. Tanmateix, les formes de l’equip de govern CiU-PVA són nefastes. És lamentable que l’Il·lustríssim no vagi tenir la decència política de convocar al conjunt dels 13 regidors del consistori per informar-nos prèviament sobre aquests 21 punts de l’ordre del dia. Aquesta és una mostra més de la seva nul•la voluntat per consensuar res amb els que no pensem com ell. Us ho deia l’altre dia: les seves paraules són eixorques.


“Ara sabrem qui mana”. És clarificador que l’Il·lustríssim no es vagi posar vermell quan donava compte al ple d’un informe elaborat pel secretari-interventor on es recullen els drets d’accés dels regidors a la informació, però que a hores d’ara encara hi hagi més de vint instàncies presentades per Esquerra pendents de resolució on, en la majoria dels casos, l’únic que sol•licitem és poder consultar els expedients i informació diversa sobre les actuacions de l’equip de govern. Els acomiadaments, contractacions, adjudicacions, concursos inexistents o l’estat de comptes de l’Ajuntament són exemples d’assumptes on l’equip de govern i, en concret, l’Il•lustríssim Alcalde vulneren la llei en matèria d’accés a la informació. Des del grup municipal d’Esquerra els hem concedit 100 dies per rectificar aquesta situació de vulneració reiterada de la llei, i no ho han fet. No obstant, coneixem els nostres drets i a partir d’ara exigirem el compliment estricte de la llei.


Un tema a destacar també va ser l’aprovació dels pressupostos per l’any 2007. Un pressupost municipal és l’expressió en xifres d’una voluntat política concreta, en el nostre cas, la voluntat política de l’Il·lustríssim i la seva majoria. Un pressupost on l’únic que queda clarament definit és la política de contractacions de càrrecs de confiança propers a CiU i el seu nou organigrama polític de treballadors que molt probablement acabin actuant com a regidors a l’ombra. Es tracta de noms com Roger Mestre, Josep Faure o Antoni Florido per citar només tres exemples d’alts càrrecs contractats per l’Ajuntament que es troben vinculats directa o indirectament a CiU-Viladecavalls, dels quals l’equip de govern ens oculta les seves autèntiques responsabilitats laborals al consistori.


En canvi, el que no queda gens clar és el full de ruta d’inversions pel municipi. De fet, dins el nou pressupost pel 2007, el capítol de despeses destinades a inversions cau i es queda a zero. Una maniobra que l’equip de govern CiU-PVA després esmena al següent punt de l’ordre del dia, portant a ple una modificació del pressupost per incloure partides pressupostaries destinades a inversions. Potser algú es pregunta per què no han aprovat el pressupost directament enlloc de fer aquesta estranya maniobra d’aprovar un pressupost i després modificar-lo. M’ensumo diversos motius, però no sé en quin grau pesen més o menys. Partint de la base que l’equip de govern està obligat a lliurar una copia dels pressupostos municipals a tots els grups municipals pel seu estudi i seguiment, segurament dificultar l’accés a la informació sobre les inversions que l’equip de govern té previstes i facilitar molt la feina a l’hora de quadrar els números de les despeses i els ingressos municipals han estat motius de pes per actuar d’aquesta manera tan poc habitual. Per cert, cal agrair la “cortesia” de l’equip de govern per lliurar-nos una copia dels pressupostos pel 2007 quatre dies abans de la sessió plenària. “Ara sabrem qui mana.”


Per finalitzar, voldria fer esment als tres últims punts del ple, on s’havien de resoldre cinc recursos de reposició presentats fa dos mesos pel grup municipal d’Esquerra i diverses al·legacions i recursos de reposició presentats pel grup municipal d’ICV i també pel grup municipal del PSOE. De forma unilateral, l’Il·lustríssim i la seva majoria van decidir que només es farien tres votacions, agrupant els recursos en tres paquets, un paquet per cada grup polític demandant, enlloc de resoldre cada recurs per separat. La incapacitat de diàleg que l’Il·lustríssim manté amb els regidors dels grups municipals a l'oposició ens obligava a votar d’un sol cop totes les resolucions favorables i desfavorables dels recursos presentats.


Amb un exemple quedarà més clar. Des d’Esquerra vam presentar cinc recursos: recurs contra l’acord de la “nova imatge corporativa” al·legant que no compleix el decret Decret 139/2007 de la Generalitat, contra l’aprovació de la modificació de les normes urbanístiques al·legant que l’expedient no conté cap dels annexos gràfics als quals les citades modificacions fan constants referències, contra l’aprovació dels plans urbanístics Filvisa i Can Mir al·legant que els expedients no es trobaven a secretaria i contra l’aprovació dels sous de l’Il·lustríssim Alcalde, el Primer Tinent d’Alcalde i la Segona Tinent d’Alcalde al·legant que a data 12 de juliol, amb els pressupostos prorrogats del 2006, no hi havia consignació pressupostaria per fer front a aquestes despeses.


Doncs bé, de tots aquests recursos, l’equip de govern estimava el de la “nova imatge corporativa” i desestimava els altres quatre. A més, la desestimació dels altres quatre es basava en què no tenim proves de la manca d’informació, i al·legant que “és la nostra paraula contra la seva” se’ns acusa indirectament de mentiders. En el cas del recurs dels "sous de l’Il·lustríssim, del primer i de la segona tinent" a la desestimació s'assegura que sí que hi havia consignació pressupostària al pressupost prorrogat de 2006 -mentida-, però per si de cas, ara ja tenen aprovat el pressupost de 2007, així ja no han de patir pels seus sous, ara segur que hi haurà consignació.


Era clar que l’Il·lustríssim ens parava un parany, obligant-nos a votar d’un sol cop les cinc resolucions, sense donar-nos la possibilitat de votar favorablement a l’estimació del recurs sobre la “nova imatge corporativa” i votar en contra de la desestimació dels altres quatre. És a dir, si volíem votar favorablement a l’estimació del recurs de l’Escut de Viladecavalls, estàvem obligats a votar favorablement a les quatre desestimacions on ens acusaven de mentiders. I nosaltres podem ser moltes coses, però no som mentiders. La informació que reclamem mancava abans del ple extraordinari de juliol, i segur que a hores d’ara encara manca als expedients objecte dels recursos. Ens ha passat un cop, però no ens tornarà a passar. El pròxim cop tindrem proves, i l'excusa de “és la seva paraula contra la nostra” ja no serà vàlida.


La portaveu d’Esquerra, Glòria Ullés, va demanar a l’Il·lustríssim que ens permetés votar la resolució de cada recurs per separat. S’hi va negar. Fins i tot jo, que no hauria d’intervenir durant el debat al ple, vaig intentar fer entrar en raó a l’Il·lustríssim que no ens podia obligar a votar tots els recursos en paquets. No sé quina part de “volem votar cada resolució de cada recurs per separat” no va entendre. Perquè estic segur que ho va entendre perfectament. En fi, “ara sabrem qui mana”.

02 d’octubre 2007

Massa atrafegat per asseure’m a escriure

Penjo aquesta nota ràpida per només per explicar-vos que aquesta setmana vaig una mica enfeinat preparant docència a la universitat i no sé quan podré penjar algunes reflexions personals que tinc pendents sobre el primer ple ordinari de la legislatura.


Espero poder-ho fer aviat. Amb una mica de sort, trobaré algun moment durant el proper cap de setmana. Aprofito per fer-vos notar que ja he penjat una nova enquesta a la barra lateral del bloc, sobre la “nova imatge corporativa” que es va aprovar amb els vots de CiU+PVA.


PS: Sembla ser que a l'Ajuntament de Viladecavalls ha arribat una carta com aquesta. Almenys això és el que l'Il·lustríssim va denunciar amb una trucada al programa de ràdio "El món a RAC1" la setmana passada. Com ja és habitual, tampoc hem tingut accés al document. No obstant, igual que en Jordi Comas -exalcalde de Matadepera- compta amb tot el meu suport, des d'aquí encoratjo a l'Il·lustríssim a mantenir-se ferm davant les amenaces del nacionalisme espanyol.