28 de novembre 2007

Presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes

Si la química m'ho permet, avui a les 19h faré el possible per acostar-me a la seu nacional de l'Omnium Cultural (Carrer Diputació 276, principal, Barcelona) i assistir a l'acte de presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes de la qual sóc un dels 530 blocaires adherits. Els blocaires Xavier Mir, Saül Gordillo i Victor Alexandre participaran a l'acte, es presentarà el blocaire número 500 i els promotors de la XBS exposaran els seus plans de futur. Estic segur que serà una jornada interessant. Per descomptat, hi esteu tots i totes convidades!


PS: Xavier, gràcies per citar-me a la teva anotació. Per mi va ser una sorpresa llegir el meu nom entre tants blocaires sobiranistes de referència! Espero que l'hidrogen m'ho permeti i ens puguem veure aquest vespre!

27 de novembre 2007

Els regidors a l'ombra de Viladecavalls comencen a prendre el sol

Ja he denunciat diverses vegades que l'Il·lustríssim i la seva majoria han farcit l'Ajuntament de Viladecavalls de càrrecs de confiança que fan funcions de regidors a l'ombra. Es tracta de persones com Josep Faure, Toni Florido, Roger Mestre o Susanna Salvador -per citar només quatre exemples- que amb poc temps han assumit altes quotes de poder polític dins el consistori.


Ja vaig denunciar que aquests càrrecs de confiança assisteixen a totes les comissions informatives reservades a càrrecs electes mentre que l'equip de govern prohibeix l'assistència als autèntics regidors. En el meu cas, han prohibit la meva assistència a la comissió informativa d'àrea tècnica i a la comissió informativa de ple. També han prohibit la meva assistència a la junta de portaveus, on hi assistia per ajudar a la meva companya i portaveu d'Esquerra Glòria Ullés. Aquesta és la seva democràcia.


Aquest cap de setmana, el Diari de Sabadell publicava una notícia sobre la deixalleria mòbil, un servei del Consorci de Residus del Consell Comarcal que funciona a cinc municipis de la comarca, entre ells Viladecavalls. La notícia en si no tindria res de sorprenent, si no fos per la foto que l'acompanya. Una foto on apareixen els cinc membres del consorci de residus dels municipis on actua la deixalleria mòbil. Cinc membres que haurien de ser cinc càrrecs electes dels cinc respectius municipis, ja siguin alcaldes o regidors de medi ambient. Però fixem-nos amb la persona de més a la dreta. No s'assembla de res al regidor de medi ambient de Viladecavalls, el Sr. Griera. Tampoc té cap semblança amb l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls, el Sr. Homs. El representant de Viladecavalls al consorci de residus del Vallès Occidental és, ni més ni menys, que el càrrec de confiança Toni Florido.



Notícia del Diari de Sabadell. Cliqueu la imatge per fer-la gran

Amb només sis mesos, els regidors a l'ombra ja volen sortir a prendre el sol... Digueu-me malpensat, però jo si fos el Sr. Griera m'ho faria mirar... No oblidem que l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls i els seus "assessors de confiança" tenen una gran facilitat per defenestrar regidors de medi ambient... Qui avisa no és traïdor, qui avisa és avisador. I jo aviso. Potser convindria que algú li expliqués al Sr. Griera qui era el Sr. Jordi Salvador (ex-regidor de medi ambient) i qui va ser l'artífex del seva defenestració...

Mala peça al teler, Sr. Griera...

23 de novembre 2007

Som una nació i diem prou

Hi ha una expressió típica que diu "D'avui en vuit", que ve a dir que comptant des d'ara, falten 8 dies perquè passi alguna cosa. Una expressió que em va perfecte per dir-vos que d'avui en vuit agafo els ferrocarrils catalans des de Terrassa i me'n vaig a la mani. Bon cap de setmana!

Aprofito per informar-vos que el dijous 29 de novembre hi ha ple ordinari a les 21h. A veure qui la diu més grossa aquest cop...

18 de novembre 2007

Felicitats Gloria! Gràcies per tot Vicenç!

Gloria Serrano i Gea

Divendres al vespre vam celebrar una assemblea de militants de la Secció Local d'Esquerra per renovar l'executiva local i la presidència. El conjunt de la militància vam aprovar per unanimitat la candidatura presentada per la Gloria Serrano a la presidència de la secció local d'ERC.


Així doncs, la Gloria Serrano agafa el relleu d'en Vicenç Torres al capdavant de l'executiva local. En aquesta nota ja vaig parlar-vos tan de la Gloria com del Vicenç. Simplement vull agrair al Vicenç tota la feina feta com a President d'Esquerra a Viladecavalls i també vull desitjar-li molta sort a la Gloria perquè estic segur que serà una gran Presidenta Local que sabrà dirigir amb encert la trajectòria política d'Esquerra-Viladecavalls en els propers anys. Moltes felicitats i molts ànims Gloria!! Sempre serem un equip que suma!!

Vicenç Torres i Nicolàs

16 de novembre 2007

impotència i rabia

Ahir a la nit algú em va obrir el cotxe i em van robar tot el que hi havia dins. Forcen el pany i et buiden el maleter amb un tres i no res. Avui no estic amb gaires ànims d'actualitzar. Només us puc desitjar que tingueu un bon cap de setmana.

13 de novembre 2007

A ella tampoc li va agradar el dinar de Sant Martí


Una lectora m'acaba d'enviar una foto del plat de botifarra amb exactament 28 mongetes que li van servir diumenge al dinar de Sant Martí. No reproduiré els adjectius amb els que descriu la qualitat de la botifarra i l'allioli, però la foto és representativa de la qualitat de servei de la nova empresa de càtering que, repeteixo, està oferint els serveis de menjador escolar al nostre municipi sense que es vagi convocar un concurs públic tal com marca la llei. Sembla que no sóc l'únic que li preocupa.

12 de novembre 2007

A mi tampoc em va agradar el dinar de Sant Martí

Després de tastar el dinar d'ahir, penso que no calien les paraules prèvies de la Regidora de Cultura anunciant que aquest any el dinar de Sant Martí havia estat preparat per una nova empresa de càtering. Si en aquell moment algú badava, segur que es va adonar que el servei de càtering havia canviat quan va tastar el menjar. Perquè el dinar d'ahir no valia res, comparat amb el d'anys anteriors. Ni la qualitat, ni la quantitat. A mi no em va agradar gens, i els que em coneixeu ja sabeu que no sóc cap llepafils.


Després del dinar d'ahir, em preocupa que aquesta sigui la mateixa empresa que dóna servei als menjadors escolars municipals. M'amoïna que la qualitat i la quantitat de menjar del servei de menjador escolar pugui ser similar a la del dinar d'ahir. Em preocupa que no es vagi convocar un concurs públic -tal com exigeix la llei- per assignar quina empresa de càtering oferiria el servei de menjador escolar a Viladecavalls que porta associat, pel què sembla, els serveis de càtering de totes les festes municipals.

09 de novembre 2007

Enquesta “nova imatge corporativa”. Anàlisi dels resultats

Finalment he trobat un moment per actualitzar el bloc. Aquest vespre aprofito per analitzar els resultats de l’enquesta sobre la "nova imatge corporativa" i valorar l’opinió dels lectors i lectores. L’enquesta va finalitzar fa nou dies, amb 52 vots i els següents resultats:

Què en penseu de la “nova imatge corporativa” aprovada al ple amb els vots de CiU-PVA?



a) M’agrada 13 vots (25%)
b) No m’agrada 14 vots (26%)
c) S’hauria de retirar perquè no s'ajusta a la legalitat vigent (Departament de Governació i Administracions Públiques, Decret 139/2007, publicat al DOGC núm 4914, 28/06/2007) 18 vots (34%)
d) Em sembla perfecte que s’inverteixin diners públics en aquest tema 0 vots (0%)
e) És un tema que no m'interessa gens 7 vots (13%)


D’entrada es poden fer les següents valoracions: Es podria dir que hi ha un empat tècnic entre les respostes a i b, i per tant una divisió d’opinions entre els lectors que troben atractiu el nou disseny i els lectors que no els agrada. També és curiós destacar que ningú ha votat a favor d’invertir diners públics per dissenyar una “nova imatge corporativa”. De fet, “quants diners ha costat aquest nou disseny?” és una de les moltes preguntes a les que, després de mesos d’espera, l’equip de govern encara no ens ha donat resposta. Cal felicitar-los pel seu esforç a fer de les despeses de l’Ajuntament una qüestió cada cop més opaca. En falta de transparència no els guanya ningú.


També podem agrupar les opcions en tres grans grups: a favor de la nova imatge (respostes a i d), en contra de la nova imatge (respostes b i c), i un posicionament indiferent (resposta e). D’aquesta manera, podem extrapolar el següent:

32 vots (62%) en contra la nova imatge
13 vots (25%) a favor de la nova imatge
7 vots (13%) indiferents

Aquests resultats donen una idea del perfil heterogeni dels lectors i lectores d’aquest bloc, tot i que cal senyalar que les opcions contràries a la nova imatge corporativa han estat les més votades, arribant a un 62%. De totes maneres, l’opció més votada ha estat la resposta c, amb el 34% dels vots. Amb independència de que el nou disseny pugui agradar més o menys, la resposta c ens recorda que les lleis s’han de complir i que el desconeixement de les lleis no eximeix del seu compliment. M'agradaria convidar a les set persones que han declarat la seva manca d'interès sobre el tema, i per descomptat a la resta de lectores i lectors, a descobrir el citat Decret 139/2007.


I què diu aquest Decret 139/2007? Doncs l’article 19.3 d’aquest Decret estableix i estipula:
“L’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, diferent de l’escut o bandera, amb independència de la forma i dels elements que el componen”.


L’article 38.2 estableix i estipula:
“L’emblema no pot consistir en una modificació, deformació o simplificació de l’escut, si bé pot basar-se en elements d’aquest.”

En base a la legislació vigent i tal i com concreta i estableix l’article 19.3, el Grup Municipal d’Esquerra no hauria tingut cap problema en votar favorablement a l’esmentada modificació de la “nova imatge corporativa” o emblema i donar suport a la iniciativa de l’Il•lustríssim Sr. Alcalde “d’adequar-lo als nous temps, per donar-li un aire de modernitat” (transcric textualment les paraules de l’Il•lustríssim durant el ple de juliol).


La qüestió però, és que amb l’aprovació d’aquesta imatge corporativa es vulnera en la seva totalitat l’article 38.2 del mateix Decret, ja que es tracta d’una nova imatge que pren com a fonament la clara deformació de l’Escut de Viladecavalls. Deformació que queda palesa a la llum del redactat de l’article 26, que estableix i concreta:

“La forma del escut dels ens locals ha de ser la caironada. S’entén com caironada la d’un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l’altra horitzontalment.”


És evident que l’actual emblema aprovat com a “nova imatge corporativa”, pren com a base la deformació de l’Escut, ja que fa que els quatre costats del quadrat s’obrin cap enfora arrodonint així, clarament, la forma de l'actual Escut. A més, si aquesta “nova imatge corporativa” comporta crear un nou emblema fonamentat en la deformació de l’actual Escut de Viladecavalls, i tenint present que l'Escut s’acompanya d’un timbre, també es vulneren els articles 30.1 i 30.2 del mateix Decret 139/2007, que respectivament estableixen:

“El timbre és l’acompanyament col•locat damunt l’escut.”

“El timbre dels ens locals territorials és una corona, que ordinàriament serà la mural que li correspongui. La corona mural és aquella que representa un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre de torres variables en funció del tipus i la categoria de l’ens local.”


En el nou emblema, el timbre apareix totalment simplificat de tal manera que és impossible poder reconèixer-hi el llenç de muralla que estableix la legislació vigent.

Davant d’aquesta sèrie d’incompliments legislatius, des del grup municipal d’Esquerra vam presentar un recurs de reposició contra la nova imatge corporativa el passat ple de setembre. La llei és igual per a tothom, i l’Il•lustríssim i la seva majoria no van tenir més remei que acceptar l’estimació del recurs de reposició, posant la qüestió en mans d’una “comissió d’experts”. A hores d’ara, desconeixem si ja s’ha creat aquesta comissió, qui en formarà part i quan la citada comissió establirà i farà públic el seu veredicte.


Finalment, aprofito per agrair-vos la participació a l’enquesta i animar-vos a seguir participant en properes consultes. Us mantindré informats de com acaba aquest tema de l'Escut, un tema que va sortir a la llum pública el passat febrer i que estic segur que seguirà portant cua.

PS: Que passeu unes bones festes de Sant Martí!!!!

04 de novembre 2007

Una nació, una selecció: felicitats subcampions!


Ahir a la matinada em vaig quedar a casa mirant la final de la Copa Amèrica d'hoquei patins, disputada entre les seleccions de Catalunya i Argentina. El conjunt català va perdre. Però tan sols el fet de poder exercir amb normalitat el dret a la derrota, ja va ser la més important de les victòries.

Ànims per tot l'equip que ahir va tenir l'orgull de defensar el nostre país en una competició oficial. Felicitats subcampions!

02 de novembre 2007

Ple extraordinari octubre 2007 (II): algunes consideracions sobre els camps de gespa

Com ja us vaig avançar en aquesta nota anterior, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia del passat ple un parell de punts on proposaven l’aprovació del plec de clàusules per la selecció d’un proveïdor i també d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals.


La premsa comarcal s’ha fet ressò de la notícia però, des del meu punt de vista, la crònica és tendenciosa i explica només la versió de l’Il•lustríssim i la seva majoria. És una llàstima que des del Diari de Terrassa no s’hagi volgut contrastar la versió de l’equip de govern amb els diversos punts de vista dels grups municipals que som a l’oposició. Però ja ho diu aquell vell proverbi africà “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”.


L’Il•lustríssim ens ha negat el legítim dret a replica a cadascun dels plens (article 48 del ROM), però aquest assumpte no interessa al Diari de Terrassa. Com era d’esperar, l’Il•lustríssim també ens va negar el dret a rèplica després que el Sr. Vega ens acusés de fer “demagogia barata y barriobajera” en aquesta qüestió, i ens preguntés que “si sólo quieren césped para un campo, digan para cual”. Actuar així té un nom: covardia. I en aquesta qüestió la covardia política de l’equip de govern és clara i diàfana.


El tema de la gespa als camps de futbol municipals torna a posar sobre la taula el discurs ranci de l’enfrontament entre barris. A Esquerra sempre hem estat valents, i hem parlat clar sobre com afrontar aquesta qüestió. El mes de maig escrivia en aquest bloc que qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que tenir equipaments municipals duplicats o triplicats és econòmicament inviable per un ajuntament de 7000 habitants. És per això que, des del meu punt de vista, la proposta de l’equip de govern per col•locar gespa artificial als dos camps de futbol municipals és políticament covarda i econòmicament temerària.


En contra del què diu el Sr. Vega, jo no crec que sigui fer “demagogia barata y barriobajera” defensar que un poble de les nostres dimensions només pot assumir la col•locació i el manteniment amb garanties d’un sol camp de gespa. Això és el que defensa Esquerra. En canvi, sí que crec que és d’una covardia política superlativa no moure ni un dit per cohesionar els tres grans nuclis de població que té Viladecavalls. Col•locar la gespa als dos camps de futbol costa uns 770.000€ i, segons el regidor d’esports Sr. Valero, es tracta d’una mesura que beneficia al 6% de la població. Amb els mateixos diners, és políticament més raonable col•locar gespa en un sol camp de futbol i fer una aposta ferma pel transport públic municipal, una mesura que beneficiaria un percentatge molt més gran de població.


Quina importància tindria la ubicació de la gespa artificial si des de qualsevol lloc del municipi es pogués arribar al camp de gespa amb 10 minuts utilitzant un autobús municipal de línia regular? Cap. L’únic que cal és un canvi de mentalitat i un equip de govern valent per defensar-lo. Així doncs, queda clar que l’únic que fa “demagogia barata i barriobajera” és el Sr. Vega, que amb la seva intervenció segueix posant llenya al foc per mantenir viva la flama de la confrontació entre barris. Mentre la covardia política sigui el comú denominador d’aquest equip de govern, el poble seguirà dividit, amb barris enfrontats que porten anys instal•lats en el conflicte permanent. En fi, una altra oportunitat perduda.


Col•locar gespa als dos camps és una actuació econòmicament temerària. En aquest sentit, les declaracions de l’Il•lustríssim Alcalde el passat 30 d’octubre al Diari de Terrassa on afirma que “l’Ajuntament no s’endeutarà amb aquests projectes, donat que comptem amb un endeutament només del 56%” són declaracions tramposes. Les fórmules com el lísing no tenen aparentment cap diferència amb un crèdit. Dic aparentment perquè, a diferència dels crèdits bancaris, els lísings, rentings i formules similars no comptabilitzen a l’hora de calcular l’endeutament d’un ajuntament, ja que són despeses que s’inclouen dins el pressupost ordinari. Aquestes fórmules són utilitzades de forma habitual en enginyeria financera per superar l’endeutament màxim permès.


Ja veurem com acaba tot plegat perquè, a més, sembla que l’equip de govern té la intenció de contractar la col•locació de gespa a través de l’empresa pública Viladecavalls Multigestió, amb l’objectiu d’intentar evadir el pagament de l’IVA. Almenys, això és el que el Sr. Vega va insinuar a la comissió informativa i va tornar a repetir en veu alta durant el passat ple. Al meu entendre, es tracta d’una forma “peculiar” d’estalvi. Ja veurem qui acaba dient l’última paraula en aquest assumpte.


Finalment, no deixa de ser curiós que es porti al ple l’aprovació del concurs per col•locar gespa als camps de futbol i no s’hagi portat al ple l’aprovació del concurs de l’empresa que ha de construir els pisos de promoció pública del carrer Orenetes. Dic jo que, si les dues actuacions les executa Multigestió, és estrany que en un cas hi hagi un concurs i en l’altre no. Una cosa està clara. L’Il•lustríssim i la seva majoria només es recorden de la llei quan els beneficia. Quan la llei els va en contra, -com diria aquell- se la passen “pel forro”.