06 de març 2009

10 Mil a Brussel·les per l'autodeterminació



En un context de crisi econòmica estructural, calen solucions estructurals. De res serveixen els pedaços. Aquests dies hem vist com l'estat espanyol només ha adoptat mesures per salvar les dues grans potes que sustenten l'economia madrilenya: la construcció i la banca. Fixeu-vos-hi: Quants expedients de regulació d'ocupació (ERO) heu sentit a les notícies que hi hagi hagut a la comunitat de Madrid? Cap. Quines mesures ha pres el govern espanyol per fer fron als ERO que, curiosament, només es porten a terme a empreses ubicades als Països Catalans? Cap.


L'any passat vaig escriure aquest apunt que, malauradament, avui continua sent completament vigent. Deia així: "Lògicament, els governs espanyols inverteixen a Espanya. Al territori que ells consideren Espanya. Ells si que tenen clar, què és Espanya i què no és Espanya. Inverteixen a Extremadura, a Andalusia, a Castella la Manxa, etc. Però no a Catalunya. I tant és que mani el PP o el PSOE. Aquí no hi ha debat. En el model d’organització territorial de l’estat, el PP i el PSOE són simples fotocòpies. Tots dos partits tenen claríssim que Catalunya no és Espanya."


Una vegada més, ha quedat constatat que el govern espanyol de torn no farà res per Catalunya. Ni en un context de crisi com l'actual. No faran res. Aquest és el primer gran entrebanc per superar la crisi.


Perquè el nostre país pugui fer front a la crisi, cal que el Govern de Catalunya pugui injectar ajudes al motor de l'economia catalana, al nostre teixit industrial. Cal impulsar la innovació, la recerca i el desenvolupament, la creació de patents així com l'exportació de nous productes catalans cap a mercats internacionals, aprofitant les oportunitats que ens brinda la globalització. Però aquí ve el segon problema. Catalunya pateix un asfixiant espoli fiscal per part del govern espanyol que no ens permet disposar de suficient liquiditat per poder injectar ajudes. Són 18.000 milions d'euros anuals en impostos que Espanya roba cada any a totes les persones que vivim a Catalunya.


Repeteixo: en un context de crisi econòmica estructural, calen solucions estructurals. Ara més que mai, ens cal un estat propi. Sense poder gestionar els recursos que genera la nostra economia ens costarà moltíssim superar aquesta crisi.


"10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació" és una iniciativa sorgida de la societat civil que pretén fer conèixer al món el desig dels Països Catalans a decidir democràticament el nostre futur. Demà dissabte, 10.000 catalans i catalanes ens manifestarem pels carrers de Brussel·les amb l'objectiu d'aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català. Demà no anem a Brussel·les a demanar el dret a l'autodeterminació, perquè ja el tenim. Demà anem a Brussel·les a dir que el volem exercir.


El passat més de gener, el ple ordinari de l'Ajuntament de Viladecavalls va aprovar una moció on s'adheria als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel·les el proper 7 de març.


Demà al matí, una representació d'Esquerra-Viladecavalls serem a Brussel·les sota el clam de "volem l'estat propi!" i acompanyant l'Oriol Junqueras, candidat d'Esquerra a les eleccions europees. Perquè, com deia el poeta, tot està per fer, però tot és possible!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Lluis, segons el teu parè, seguirà el teu partit ERC donant suport a un govern del PSC-Psoe que a Euskadi pacte amb el PP per fer fora a un govern nacionalista?
No seria això tan "kafkià" com l´acord de l´Homs i el Garcia?

Lluís Soler Turu ha dit...

anònim,

En cap cas.

Com ja he escrit alguna altra vegada en aquest bloc, els partits polítics han de ser eines al servei del país. Esquerra, com a eina al servei del país, ha de servir per posar la independència al centre del debat polític. No es tracta de guanyar vots, sinó de guanyar independentistes. Es tracta d'empenyer la resta de partits polítics catalans cap a plantejaments sobiranistes/independentistes. Amb el Govern d'entesa a Catalunya, Esquerra ha aconseguit posar el PSC en una situació ben galdosa; la mateixa gent del PSC, ara encarregats de gestionar el govern, s'han adonat que el PSOE va contra l'interès general de Catalunya. Alhora, CiU a l'oposició va accentuant el seu perfil sobiranista.

Quan es faci pública la futura sentència del tribunal constitucional en contra l'estatut i un cop es conegui com queda el nou model de finançament, quedarà demostrat que és inútil cercar un encaix de Catalunya amb l'estat espanyol. L'espoli fiscal no desapareixerà per art de màgia, ni per pactes Mas-ZP. La única via perquè Catalunya pugui progressar i fer front als reptes de futur és la consecució d'un estat propi. En resum, a nivell nacional cal seguir mantenint la tensió democràtica per arrossegar els partits catalans cap a postures sobiranistes que ens permetin articular una majoria independentista.


Per altra banda, l'acord entre l'Il·lustríssim Sr. Homs i el Sr. García Cano només respon a interessos personals: mantenir la majoria absoluta i governar a qualsevol preu, respectivament. La prova més clara la tenim en la suspensió de militància dels dos regidors socialistes i la dissolució del PSOE-Viladecavalls.

Anònim ha dit...

només respon a interessos personals: mantenir la majoria absoluta i governar a qualsevol preu, respectivament. La mateixa tàctica que varen fer Fèlix i Glòria. Memòria LLuis, nom´´es recordes el que t'interessa.

Lluís Soler Turu ha dit...

anònim,

Això és mentida. És rotundament fals. Fixa't:

La passada legislatura en Fèlix Farré, alcalde de CiU, va governar en minoria del juny del 2003 al juny del 2004. Un any sencer en minoria.

Durant aquells 12 mesos, Esquerra va engegar una ronda de converses amb TOTS els partits amb representació municipal. Esquerra podia sumar majoria amb PSOE+ICV o amb CiU.

Després de valorar peròs i contres en assemblees internes de militants, Esquerra, assambleariament, va prendre la decisió de negociar un pacte amb CiU. Les negociacions del pacte van durar quasi dos mesos (abril i maig de 2004).

El sou de la Sra. Glòria Ullés va ser de 17.000€ anuals, molt inferior als sous del Sr.Homs, la Sra. Parellada o el Sr. Vega. Ja veurem quin serà el sou del Sr. Garcia Cano...

Esquerra va fer una aposta de govern amb CiU, que es va trencar per l'ambició personal de l'Il·lustríssim Sr. Homs, aleshores segon tinent d'alcalde. Va ser el Sr. Homs qui va forçar la renúncia del Sr. Farré.

Davant el trencament del pacte per part del Sr. Homs (El pacte signat entre CiU i ERC establia per escrit que el Sr. Fèlix Farré seria alcalde fins el 27 de maig de 2007) Esquerra vam abandonar el govern per dignitat política. Nosaltres no governem a qualsevol preu.

Esquerra va signar un pacte amb CiU el 2004 per treballar per un poble millor. I Esquerra va abandonar el govern l'any 2006. Ho podem dir sense cap vergonya i amb la cara ben alta.

El temps ens ha demostrat que vam obrar bé. Les formes de l'Il·lustríssim Sr. Homs són nefastes. Esquerra no governarà amb CiU mentre no canvii l'actual cúpula dirigent a Viladecavalls (Sr. Homs, Sra. Parellada, Sr. Florido, Sr. Faure)

Anònim, no facis demagògia. No és benvinguda en aquest bloc.

Anònim ha dit...

No hagués costat gens seguir a la poltrona i vareu demostrar que estaveu per treballar amb unes determinades condicions que el Homs les va trencar de manera sobtada i amb traïdoria.
No facis cas d'aquests anònims, només tenen ganes de tocar el que no sona, són covards e incendiaris.
Lo fàcil, i no calien trencadisses, era seguir a govern i estar a la cadira a qualsevol preu... aixó demostra que el comentari d'aquest anònim és rotundament fals.
Ademés el partit havia donat via verda a el que decidís la secció local en assamblea.