Junts pel Sí

Des de ben jove, vaig prendre consciència política de lluita per uns ideals de justícia social i llibertat nacional, dues lluites que per mi són indestriables. No hi haurà justícia social sense alliberament nacional, perquè l'explotació d'un poble per un altre no és res més que una forma més d'explotació de l'home per l'home. Als 16 anys vaig començar la meva militància a l'esquerra independentista revolucionària, en organitzacions independentistes de l'òrbita del que ara conformen les CUP. Des de que vaig fer 18 anys, el 1998, he votat sempre. L'any 2002 em vaig implicar en política municipal a Viladecavalls, com a independent a la candidatura d'ERC, i el gener de 2004 em vaig fer militant. Ara tinc 35 anys, i avui ja fa quasi 12 anys que sóc membre del partit de Macià i Companys. Reconeixent encerts i errors, estic orgullós de la feina que hem fet i de la nostra contribució a que avui siguem on som com a país.

Normalment he votat sempre ERC per convicció de que és el partit que millor representa els meus anhels de justícia social i llibertat nacional. També confesso que, des del 1998 fins ara, alguna vegada he votat d'altres opcions i no me n'avergonyeixo: sempre he votat pensant en què era el millor pel nostre país i per la gent que hi vivim. És precisament per això, que aquest cop votaré Junts pel Sí. Perquè estic fermament convençut que és la candidatura més transversal i més preparada per portar el nostre país a la llibertat per la que sempre he lluitat.

Molts amics i companys m’heu preguntat com és que la gent d'ERC hem estat capaços d’haver-nos ajuntat amb CDC i, en concret, amb l'Artur Mas. I la meva resposta sempre ha estat: perquè ara és necessari. Perquè necessitem enviar un mandat democràtic incontestable a la comunitat internacional. Perquè si no ho féssim així no guanyaríem. I guanyar no és només guanyar unes eleccions. Guanyar el diumenge és guanyar la llibertat de fer un país millor, més just i més democràtic. De començar a construir entre tots un nou país des de baix cap a dalt.

És per tot això que no m'avergonyeixo gens de compartir candidatura amb l'Artur Mas. Jo no sóc dels que votaré amb el nas tapat. Tot el contrari. Ara és necessari. I el que és més important, ara és possible, i ho farem possible. Estic convençut que Junts pel Sí és l’opció guanyadora per fer el més aviat possible, i amb seguretat jurídica i base legal, la transició de ser una comunitat autònoma humiliada i condemnada a la desaparició a esdevenir un país lliure amb tot el futur per davant.

Si també creus que ara és el moment, i que és el vot de la teva vida, et demano el vot per nosaltres, pels més de 110.000 candidats i candidates de Junts pel Sí.

Junts aconseguirem la independència i la justícia social per Catalunya.
Aquest diumenge, votem Junts pel Sí.

responsabilitat i joc net

Fa aproximadament uns sis mesos que es va constituir l’Ajuntament de Viladecavalls. Temps tindrem per fer valoracions sobre les accions que està emprenent l’actual equip de govern. Avui però, més que parlar-vos d’actuacions concretes, m’agradaria reflexionar sobre ètica política en general, és a dir, sobre quins valors jo crec que haurien de ser la base de qualsevol decisió política. Jo els resumiria en dos de fonamentals: responsabilitat i joc net.


Permeteu-me que m’aturi en la responsabilitat. En un ajuntament, els diversos grups municipals que composen el plenari han de ser responsables, i amb més motiu en un ajuntament com el nostre. La gestió del bé comú exigeix una gran responsabilitat, i els regidors i regidores n’han de ser plenament conscients. L’oposició d'un ajuntament ha de ser responsable. Algú podria afegir que l'equip de govern més. Cert! Però l’oposició també ha d’estar a l'altura. La responsabilitat implica no trencar determinades regles de joc i, sobretot, respectar una institució que és de tots.


Em vull centrar en aquest darrer aspecte, en el respecte a l’Ajuntament com a institució pública i democràtica. Durant aquests mesos, i especialment en els darrers tres, l’oposició que ha encapçalat CiU, amb la PVA, el PP i Ara-Reagrupament d’obedients consorts, està perpetrant un desgast considerable de l’Ajuntament com a institució. Se’m dirà que l’objectiu a abatre són les persones i no la institució. Se'm dirà que al punt de mira hi tenen els regidors i regidores de l’equip de govern i no l’Ajuntament de Viladecavalls. Em permetran que els digui que no han afinat la punteria i, que si apuntaven, el tret els ha sortit per la culata.


Exemples? El bloqueig permanent de qualsevol proposta a la sala de plens. Per citar-ne tres de recents, l’oposició en bloc ha decidit tombar les ordenances fiscals per l’any 2012 –que incorporaven una rebaixa en la taxa d’escombraries i en el tipus impositiu de l’impost de bens immobles (IBI)-, l'oposició en bloc ha rebutjat una proposta de canvi d’usos dels terrenys del polígon industrial de la Bòbila per dinamitzar el sector i afavorir l’emprenedoria o l'oposició en bloc ha refusat fer efectiu el cobrament d’un aval dipositat per una determinada constructora que va construir deficientment un equipament públic durant la passada legislatura.


Conseqüències? El desprestigi de l’Ajuntament com a institució, davant dels ciutadans que veiem amb impotència la impossibilitat de no poder canviar aquelles coses del nostre municipi que funcionen malament o que necessiten millorar. El descrèdit de l’Ajuntament com a institució, davant dels ciutadans que veiem amb confusió com la majoria de les discussions entre els partits polítics a la sala de plens acaben oblidant completament el sentit de poble, el sentit de defensar el bé comú, tan necessari en els temps que vivim.


Des de l’experiència personal, des de la indignació que com a ciutadà i exregidor d’aquest ajuntament em provoquen determinades decisions, vull insistir en els valors de la responsabilitat i el joc net. I quan parlo de joc net em refereixo, per posar un exemple, a defensar els mateixos posicionaments quan un grup es troba a l’equip de govern i quan aquest mateix grup es troba a l’oposició. Perquè en política no tot val. És cert que un ajuntament no és una institució intocable i s’ha de poder criticar el seu funcionament quan aquest va malament. I l'equip de govern que hi ha al capdavant també ha de ser criticable, és clar que sí! Però la persecució i la destrucció amb l’únic afany de substituir un equip de govern per un altre genera anticossos que afecten la societat: una consciència antipolítica que no és gens saludable. Perquè la política en democràcia necessita una ciutadania informada i participativa, de la mateixa manera que la ciutadania necessita uns representants polítics en qui pugui confiar. I aquesta relació de confiança no es pot basar en el bloqueig permanent ni en el desprestigi institucional.


Senyors regidors i senyores regidores amb tasques a l'oposició, com a representants democràtics de Viladecavalls, em dirigeixo a vostès i em permeto la llibertat de demanar-los si us plau que reflexionin, estiguin a l’altura que les circumstàncies particulars del nostre municipi exigeixen, prenguin decisions responsables i juguin net. El bloqueig permanent és un cul-de-sac per Viladecavalls.

canvis continuistes i canvis innovadors (II)

En l’última anotació us plantejava resoldre un trencaclosques (unir els nou punts amb només quatre rectes i sense aixecar el llapis del paper) que m’havia fet reflexionar sobre com, des de tots els nivells de la societat, estem proposant solucions per superar l’actual crisi econòmica.

El primer cop que vaig intentar resoldre aquest problema vaig partir -suposo que inconscientment- d’un sistema de referència que en feia impossible la seva resolució: els nou punts de la figura formaven un quadrat i vaig pensar que la solució s’havia de trobar dins d’aquest quadrat. Error. Introduir aquest supòsit en la resolució del trencaclosques feia impossible trobar una solució que connectés els nou punts. Ho intentés per on ho intentés, sempre em quedava un punt per connectar. Estava intentant cercar una solució introduint canvis dins el sistema però que mantenien invariable aquest sistema de referència, és a dir, cercava solucions a través de canvis continuistes que perpetuaven el sistema.


La solució al trencaclosques va aparèixer quan vaig superar el supòsit de partida. Per solucionar aquest problema calia introduir canvis innovadors que trenquessin amb el sistema de referència establert. Calia fer l’esforç mental d’abandonar el supòsit del quadrat format pels nou punts i cercar noves premisses per resoldre el trencaclosques. Com podeu veure a la figura de sota, la solució resulta evident quan s’analitza des de fora del sistema de referència establert.

Fent un símil amb l’actual situació, la recessió econòmica i financera provocada per la crisi és el trencaclosques que la nostra societat ha de resoldre. Per això penso que és molt important tenir en compte que per resoldre problemes complexos no només valen els canvis continuistes; també hem de ser capaços de generar canvis innovadors, superar els marcs de referència que ens autoimposem i que ens autolimiten i deixar de pensar que la solució només és al quadrat.


Òbviament, plantejar canvis innovadors no és gens senzill. Moltes vegades apareixen de forma imprevisible i/o il·lògica, perquè normalment tendim a analitzar les situacions des de marcs de referència establerts. I si plantejar-los no acostuma a ser senzill, fer que els canvis innovadors esdevinguin realitat pot ser encara més complicat. Des del meu punt de vista, la nostra societat és essencialment continuista, entenent aquest continuisme com una absència de canvis que trenquin els esquemes establerts. Dit d’una altra manera, la nostra societat tendeix al manteniment del statu quo. Penso que ens hem acostumat a viure i treballar en una societat continuista justament per la incertesa i, fins i tot, una certa por a les conseqüències provocades per canvis de paradigma en els marcs de referència de la societat actual i, especialment, per la por que senten els que troben favorable la realitat actual. Són aquests últims els que no escatimaran en mitjans per evitar canvis innovadors que trenquin amb l’actual sistema de referència i els facin perdre la seva posició favorable dins el sistema.


Com a societat, crec que hem de fer l'esforç col·lectiu d’aprendre a analitzar els problemes també des de fora dels sistemes de referència tradicionals. Hem d’aprendre a proposar canvis innovadors per superar situacions difícils com l’actual crisi. Hem d'imaginar noves solucions als problemes, perquè jo estic convençut que només amb les solucions velles no ens en sortirem. Hem de trencar alguns esquemes establerts, hem de sortir dels habituals sistemes de referència. Hem d'innovar, ho hem de fer a tots els nivells, i no és una tasca gens senzilla. Així doncs, la imaginació al poder!

canvis continuistes i canvis innovadors (I)

Aquesta setmana vaig rebre per correu electrònic un vell trencaclosques que em va fer reflexionar sobre com els diferents agents de la nostra societat estem afrontant l'actual situació de recessió econòmica i financera o, dit d’una altra manera, sobre com estem plantejant solucions al problema i en quins sistemes de referència es fonamenten les decisions preses.

El trencaclosques consisteix en unir els nou punts de la següent figura mitjançant només quatre línies rectes i sense aixecar el llapis del paper.

Els intents de resolució del trencaclosques em van fer reflexionar en el plantejament de dos tipus de solució davant d’un problema:

1. Solucions associades a canvis continuistes, és a dir, canvis dins d’un determinat sistema que realment no modifiquen aquest sistema.
2. Solucions associades a canvis innovadors, és a dir, canvis que modifiquen veritablement el sistema de referència.

De moment ja he donat prou pistes per resoldre el trencaclosques. En la propera nota al bloc en penjaré la solució i miraré de desenvolupar les meves reflexions personals. Ara marxo cap a Can Trias, a la reunió informativa sobre sanitat al Centre Cívic Paco Cano, a veure què ens expliquen.