26 de setembre 2007

Experiment: Anàlisi dels resultats de la primera enquesta al meu bloc

Des del passat mes de juliol, els usuaris de blogger tenim activa l’opció d’afegir enquestes al nostre bloc. Com a primer experiment per provar aquesta nova opció, em va semblar interessant penjar una enquesta amb la següent pregunta:


Tenint en compte l'actual composició del consistori, quin dels possibles pactes de govern hauries preferit per Viladecavalls?


A quatre dies per finalitzar l’enquesta, i assumint com a vàlida la hipòtesi que els resultats no variaran massa d’avui fins a diumenge, m’agradaria extreure algunes conclusions d’aquest primer experiment participatiu a través d’internet i, evidentment, compartir-les amb vosaltres:


1. En primer lloc, cal tenir en compte la baixa participació. A dia d’avui han contestat l’enquesta 45 persones. Tenint en compte que la pregunta fa referència a l’àmbit municipal, he de suposar que les 45 persones que han contestat l’enquesta coneixen mínimament la realitat política de Viladecavalls. Tot i així, és evident que 45 persones no poden aportar-nos uns resultats representatius de l’opinió d’un municipi de 7000 habitants.


2.
Durant el mes de juliol ja havien votat més de 30 persones, per tant, no cal mantenir l’enquesta oberta durant un període tant llarg de temps. Jo crec que amb 30 dies n’hi ha prou perquè els lectors/es habituals d’aquest bloc pugueu tenir temps per rumiar i respondre el que us sembli més adequat.


3.
Els resultats queden així:

CiU+ERC+PSOE+ICV+PVA: 1 (2%)
CiU+ERC+ICV: 4 (8%)
CiU+ERC+PVA: 2 (4%)
CiU+ERC: 13(28%)
CiU+ICV: 2(4%)
CiU+PVA: 2(4%)
ERC+PSOE+ICV+PVA: 8(17%)
Govern en minoria de CiU: 13(28%)

La resta de combinacions no les poso perquè no se les ha plantejat ningú. Així doncs, les dues opcions més votades han estat el pacte CiU+ERC i un govern en minoria de CiU –amb un 28% totes dues-, seguides del pacte ERC+PSOE+ICV+PVA que obté un 17% dels vots. En tots tres casos són opcions democràticament possibles, però que mai van ser contemplades ni per CiU ni per PVA. Les dues formacions feia dies que ja ho tenien tot amanit.


Com potser alguns recordareu, el preacord existent entre CiU i PVA ja va ser denunciat per Esquerra durant la campanya electoral. Només necessitaven sumar set regidors, i el mateix dia 27 de maig a la nit ja celebraven la victòria del seu preacord. No només no ens van ni trucar per asseure’ns a parlar, sinó que ens van retirar el telèfon mòbil just l’endemà de les eleccions. L’Il·lustríssim, encara en minoria, es treia la màscara de víctima i, ebri de poder, començava a descarregar la seva còlera visceral contra els representants del poble que no pensem com ell. Però aquesta història ja us la sabeu...


4. No deixa de ser curiós que només hi hagi dos vots a l’opció CiU+PVA. Jo em pensava que, com a mínim, els set regidors de l’equip de govern hi votarien a favor. De fet, posaria la mà al foc que tots set es llegeixen les meves reflexions personals. Potser no tots els/les integrants del govern estan d’acord amb aquest pacte...


5. Tot i que la participació ha estat baixa en relació al municipi, els resultats em donen una lleugera idea dels diversos perfils que visiten habitualment el meu bloc. Com podeu copsar a simple vista, hi ha resultats per a tots els gustos, per la qual cosa dedueixo que tinc lectors i lectores de Viladecavalls amb opinions polítiques força heterogènies. Aquesta dada m’anima a seguir endavant amb el bloc, ja que em confirma que les visites al bloc provenen de persones afins als meus plantejaments, però també d’adversaris polítics i de persones amb les que potser coincidim amb grans línies generals però que no tenen perquè estar d’acord al 100% amb la meva opinió personal.


6. Vistos els resultats, ja us avanço que properament seguiré plantejant més enquestes sobre temes d’actualitat política municipal de Viladecavalls. Més enllà de la participació –que ja tinc assumit que mai serà representativa de l’opinió dels habitants de Viladecavalls- el que m’interessa és conèixer la vostra opinió com a lectors/es habituals del bloc. Al cap i a la fi, sou vosaltres els qui heu donat sentit a aquest bloc i m’agrada conèixer l’opinió de les persones que s’interessen per les meves reflexions personals.


Apa doncs, marxo a preparar el primer ple ordinari de la legislatura. No us el perdeu! Ens veiem demà, a les 21h, a la sala de plens de l’Ajuntament.

23 de setembre 2007

Dani i Marta: Felicitats parella!

"Marta, Dani, no canvieu gens, sigueu vosaltres mateixos, respecteu-vos l’un a l’altre i seguiu estimant-vos igual com heu fet fins ara. Segur que si seguiu així, res podrà impedir que continueu sent feliços, igual de feliços com heu estat durant aquests 8 anys junts, compartint les vostres vides, i compartint la vostra felicitat amb la gent que us envolta."



A la vida, poques coses són tan emotives com tenir l'oportunitat de casar un amic i una amiga. Feia setmanes que reescrivia el meu discurs. Volia que el seu casament fos el més bonic possible. Era el millor regal que podia fer als meus amics, que han confiat amb mi per celebrar el seu matrimoni. I ho hem aconseguit amb l’ajuda de tots i totes. Dani i Marta, amics meus, moltes felicitats!!!

21 de setembre 2007

Dijous que ve, el primer ple ordinari. Te'l perdràs?

Avui he rebut a casa la notificació de la convocatòria del ple ordinari. Serà el proper dijous 27 de setembre a les 21:00h a la Sala de plens de l'Ajuntament de Viladecavalls. Si us vau perdre el ple extraordinari de juliol, no us podeu perdre el d'aquest dijous. L'ordre del dia consta de 21 punts, on hi han inclòs, entre d'altres temes, l'aprovació del pressupost 2007.


Per descomptat, la comissió informativa de ple brilla per la seva absència. Recordo als lectors que l'esmentada comissió es tracta d'un òrgan de debat i discussió previ al ple que, tal com estableix la llei, s'ha de convocar obligatòriament a tots els municipis de més de 5.000 habitants. Sembla doncs, que l'Il·lustríssim té ganes de saltar-se la llei, desviant-se del seu deure i mancant a l'obligació del càrrec que exerceix. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix aquesta manera d'actuar amb una paraula ben curiosa: prevaricar.

20 de setembre 2007

Hi haurà ple ordinari aquest setembre??

Ara per ara, no en tinc ni idea. Ves a saber. Amb la llei a la mà, s'ha de convocar obligatòriament una sessió plenària cada dos mesos, però de moment jo no he rebut cap notificació, ni oficial ni extraoficial. Les declaracions de premsa de l'Il·lustríssim són paraules eixorques que no tenen res a veure amb la realitat. No hi ha hagut cap comissió informativa des de l'inici de la legislatura. Cap junta de portaveus. Cap ple ordinari. Han tingut 100 dies per complir la llei, i no ho han fet. Aquesta és la seva democràcia.


En fi, que facin el què vulguin. Ells sabran. A Esquerra tenim molt clar el que hem de fer, i no ens quedarem de braços plegats. Com diu el refrany popular "qui sembra, cull."

14 de setembre 2007

Esquerra-Viladecavalls inicia la campanya de denúncia "Jo també tinc un amic..."


La Diada Nacional de Catalunya dóna el tret de sortida al nou curs polític. Enguany, la Secció Local d’Esquerra-Viladecavalls hem començat aquest nou curs polític amb una campanya de denuncia popular anomenada “Jo també tinc un amic...”. Com molta gent ja va veure, diversos militants i simpatitzants d’Esquerra-Viladecavalls vam assistir al sopar popular del passat 10 de setembre vestits amb unes singulars samarretes taronges.



La campanya va ser acollida amb curiositat i complicitat per bona part de les persones que van assistir al sopar popular. De totes maneres, a jutjar per determinades expressions facials, em sembla que les samarretes no van fer gens de gràcia a alguns dels comensals assistents, concretament a 6+1 persones -i als seus amics, per descomptat- que feien bastant mala cara o es posaven vermells quan ens llegien les esquenes.



Com podeu veure a les fotografies, cadascuna d’aquestes samarretes porta un breu missatge imprès a la part del darrera. Els diferents missatges denuncien situacions irregulars derivades de determinades decisions polítiques que l’Il·lustríssim i el seu equip de govern han pres durant aquests tres primers mesos de legislatura.



Una vegada més torno a denunciar des d’aquest bloc que l’equip de govern està ocultant informació necessària perquè els dos regidors del grup municipal d’Esquerra puguem exercir les nostres responsabilitats polítiques d’oposició. En tots els casos es tracta d’informació que, amb la llei a la mà, ha de poder ser consultada pels regidors de l’oposició si aquests així ho sol·liciten.



Els lectors habituals d’aquest bloc ja coneixeu que l’equip de govern CiU-PVA no ha portat a terme ni una sola reunió i/o comissió informativa amb els grups municipals a l’oposició. Paral·lelament, des d’Esquerra hem registrat desenes d’instàncies sol·licitant informació diversa en relació a un gran nombre de temes i situacions irregulars. Cap ens ha estat degudament resposta.



Les tasques d’oposició són tant legítimes i dignes com les tasques de govern. Aquesta afirmació és òbvia per tots els que ens considerem demòcrates. Malauradament, sempre hi ha alguna persona que intenta aprofitar-se del sistema democràtic per fer del “mobbing polític” la seva “passió i compromís”. No obstant, que ningú oblidi el refranyer popular: qui la fa, la paga.



Amb quasi 100 dies de govern, ha quedat claríssim que l’Il·lustríssim vol marcar diferències entre regidors de primera -els de govern- i regidors de segona -l’oposició-. Tanmateix, ni ell ni ningú podrà prendre mai als regidors d’Esquerra la nostra condició de representants del poble. Els seus esforços són inútils. La gent d’Esquerra ens devem als nostres electors i treballar pel bé del poble també vol dir investigar i denunciar totes aquelles situacions irregulars que es derivin de la gestió política de l’equip de govern. “Jo també tinc un amic que vol respostes”.



La campanya de denúncia popular “Jo també tinc un amic...” és oberta a la vostra col·laboració. El que us demano és ben senzill. Només cal que ens feu arribar un correu electrònic a viladecavalls@esquerra.org o que em deixeu un comentari al bloc amb les vostres propostes de missatges per imprimir noves samarretes de denúncia. Si us animeu, també us podeu unir al nostre grup en properes accions d’aquesta campanya de denúncia popular. Com deia el poeta, no et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.

12 de setembre 2007

Diada Nacional de Catalunya 2007: Parlaments de la manifestació d'Esquerra

Com us comentava en l’anotació anterior, ahir vaig passar la Diada Nacional a Barcelona. A les 17h va començar la concentració de gent a Plaça Urquinaona, per manifestar-nos cívicament pels carrers de la ciutat reclamant la independència dels Països Catalans. Segons publica El Punt, la manifestació independentista convocada per Esquerra va reunir -com a mínim- unes 8.000 persones. Homes i dones disposats a treballar de valent per fer realitat i guanyar el referèndum que ens ha de portar a ser un país lliure, un país del món, com tots els països normals.


Per tots aquells que no vau poder venir ahir a la manifestació, us penjo alguns vídeos amb les intervencions dels parlaments al final de la manifestació. Aquest cop no vaig poder gravar la intervenció d'en Josep-Lluís Carod-Rovira, que va parlar abans de començar la manifestació. Com d'altres vegades, les imatges no són gaire bones (la gravació és amb la meva càmera fotogràfica) però les intervencions es poden escoltar correctament:

Parlament d’en Joan Ridao, candidat al Congrés dels diputats per Esquerra




Parlament d’en Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra (1/2)




Parlament d’en Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra (2/2)

10 de setembre 2007

11 de setembre de 2007: avancem cap al referèndum d'independència

Som a les portes de l’Onze de setembre. Un any més, commemorem la caiguda de la ciutat de Barcelona l’any 1714 a mans de les tropes borbòniques de Felip V, i retem homenatge a les persones vingudes d’arreu dels Països Catalans que van perdre la seva vida defensant la llibertat del nostre país lluitant contra l’exercit espanyol durant la guerra de successió.

A dia d’avui, s’ha fet evident per tots els catalans el fracàs de l’autonomisme i el federalisme. Enlloc de progressar, Catalunya va enrere: els trens no arriben, la llum s’apaga, l’aeroport es col·lapsa, l’espoli fiscal s’amplia, la renda mitjana de les famílies catalanes cau en picat, seguim tenint el trist rècord europeu de peatges per km2, jugar a futbol és un delicte i la nostra llengua continua sentobjeto de especial respeto y protección”. L’Estat espanyol ofega les possibilitats de desenvolupament social, econòmic i cultural de la nació catalana.


Però la nació catalana no es dóna per vençuda. El present és obert, podem guanyar el futur si fem les coses ben fetes. A dia d’avui, el debat sobre la independència del nostre país ocupa la centralitat política i mediàtica. Com cantava l’Ovidi “ja no ens alimenten molles”. A dia d’avui, alguna cosa remou la consciència col·lectiva del poble català, encara que els unionistes assegurin que “a la gent tant se li’n fot, la sobirania”.


Enguany tornem a commemorar la derrota de 1714, i ho fem amb voluntat de victòria. Ho fem treballant per traçar un full de ruta que ens porti cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència com el que es prepara a Escòcia o el que es va dur a terme a Montenegro. Un repte complex que exigeix fermesa, intel·ligència i coratge per part dels representants polítics que lluitem institucionalment des de tots els fronts per empènyer el nostre país cap a la llibertat.


El bon curs del procés independentista és a les mans de tothom. Govern i gent, societat civil i institucions. Per arribar a bon port ningú pot defugir la seva responsabilitat, tots hi haurem d’arriscar una mica. Però els representants polítics hem de tenir el coratge d’anar al davant i mantenir-nos ferms fins al final del procés. Com deia aquell “la llibertat no es demana, es pren.”


PS: Com cada any, demà passaré la Diada Nacional a Barcelona. Aprofito l'ocasió per convidar-vos a participar als diversos actes que s'hi organitzen. Ens veiem a Barcelona. Que passeu una molt bona Diada!

06 de setembre 2007

Els trets sense bala o les paraules eixorques de l'Il·lustríssim

El passat mes d’agost em vaig proposar no escriure sobre política municipal per poder arribar al setembre amb les piles ben carregades. No obstant, no us amagaré que no m’he pogut estar d’anar seguint l’activitat blocaire municipal. Una de les reflexions que més em va sorprendre va ser la que apareix a l’últim paràgraf de l’article que va penjar l’Il·lustríssim el passat dia 17 d’agost al seu bloc. És aquesta:

“(...) govern i oposició hauran de seure plegats per a parlar d’aquests i altres projectes. Com deia al principi l’alcalde ho és de tots els veïns i s’ha de trobar la manera per a consensuar les grans actuacions per al nostre poble, no fer-ho és treballar per a reforçar el nombre de ciutadans insatisfets amb la política.”


Senzillament increïble. Tal com han transcorregut els primers mesos de la legislatura CiU-PVA, és l’únic que puc dir d’aquest últim paràgraf. Repeteixo, no m’ho empasso. I menys després de la postura absolutista i totalitària que l’Il·lustríssim va adoptar just l’endemà de les eleccions, i que tothom va poder presenciar públicament el 12 de juliol durant el transcurs del passat ple. Vull recordar que el mateix Il·lustríssim i el seu equip de govern CiU-PVA s’estan dedicant a fer el que podríem definir com a “mobbing polític” als regidors de l’oposició.


Fa temps que des d’aquest bloc denuncio públicament les mentides (1, 2, 3, 4, 5...) de l’Il·lustríssim Sr. Homs. Aquest cop, les paraules buides de l’Il·lustríssim em van recordar una sentència que vaig llegir fa temps. Es tracta d’una màxima que el jesuïta Antonio Vieira va escriure al Sermó de Sexagèsima o de l’Evangeli: “Palavras sem obra são tiros sem bala: atroam, mas não ferem.” La traducció al català és senzilla: “Paraules sense obres són trets sense bala: fan soroll però no mal”. Des del meu punt de vista, aquesta és una màxima que han de tenir present totes les persones que ens dediquem a fer política.


Fixeu-vos. Ben aviat farà 100 dies de govern CiU-PVA. Per si algú pensava el contrari, amb 100 dies, m’he assegut un total de ZERO vegades per a discutir sobre algun projecte per al municipi amb l’Il·lustríssim i l’equip de govern CiU-PVA, ja que l’Il·lustríssim i els regidors sota les seves ordres han convocat un total de ZERO comissions informatives. Ens han donat resposta a un total de ZERO instàncies presentades per Esquerra sol·licitant informació diversa, i n’hem presentat més de vint des de l’inici de la legislatura. Ja m’explicareu què vol dir l’Il·lustríssim amb això de “trobar la manera de consensuar les grans actuacions”. Queda ben clar que, almenys de moment, les paraules de l’Il·lustríssim són eixorques, són estèrils, són -com deia el jesuïta- trets sense bala: fan soroll però no mal.


Encara recordo la patètica exhibició de prepotència de l’últim ple. Aquella nit del 12 al 13 de juliol jo mateix vaig demanar des d’aquest bloc a l’Il·lustríssim que reflexionés en aquest sentit, amb una nota que acabava dient que “rectificar és de savis”. Després de llegir els seus mots, em sap greu que -un cop més- l’Il·lustríssim alcalde s’ompli la boca de paraules buides i no rectifiqui cap de les seves accions. No n'hi ha prou amb quatre paraules amables penjades al seu bloc. Calen fets. Perquè no sé pas com “govern i oposició hauran de seure plegats per a parlar d’aquests i altres projectes” si l’Il·lustríssim alcalde no té ni la decència política de convocar les comissions informatives que la llei estableix com a obligatòries. De veritat, si algú ho sap, que m’ho expliqui.

04 de setembre 2007

reflexions personals en veu alta

Avui és just començar agraint la paciència a tots els lectors i lectores fidels d’aquest bloc, sobretot els que no heu tingut la sort de fer vacances a l’agost. Estic segur que em perdonareu la inactivitat d’aquest últim mes. Necessitava fer vacances, desconnectar i carregar piles. L’últim curs ha estat un dels més durs de la meva vida a tots els nivells: professional, polític i personal.

Escrivint aquestes línies, miro enrera satisfet d’haver sabut trobar forces per plantar cara a les adversitats amb les quals l’atzar de la vida em va fer ensopegar mesos enrera. Aquesta és l’única fortalesa que compta: la fortalesa de la resistència. Una fortalesa que m’ha permès assaborir, quan arriben, els petits moments de dolçor que ens pot brindar la vida.


Gràcies per l’ajuda i suport de tots aquells i aquelles que vau estar al meu costat quan vaig tocar fons, que em vau donar la mà perquè pogués sortir del pou i que m’heu acompanyat durant aquests mesos tan difícils per mi. Sense vosaltres no hauria pogut tirar endavant. Estic content de saber que em trobo envoltat de persones que m’estimen i que puc comptar amb elles en els moments més difícils. Fa deu mesos vaig patir un d’aquells moments. Gràcies a tots i totes per ajudar-me a tornar a ser el Lluís alegre i combatiu de sempre.


Espero que els lectors també sapigueu perdonar-me el to personal que ha agafat aquesta reflexió excepcional; ja sabeu que no m’agrada parlar de la meva vida privada en aquest bloc. Molt probablement, alguns no sabreu ni de què parlo. Ara tant se val, ja és aigua passada. Malgrat això, avui tenia la necessitat expressar en veu alta sentiments i sensacions que m'han rondat pel cap aquests dies de vacances.


Així doncs, reprenc l’activitat habitual del bloc. La política, evidentment.

Salut i blocs!

PS: no us oblideu de seguir clicant el vídeo sobre el cas Èric Bertran!!!

03 de setembre 2007

El món ha de saber-ho

Fa poc més de mitja hora que s'ha donat el tret de sortida a la campanya proposada per en Xavier Mir. El que hem de fer és molt senzill: es tracta de visionar massivament el vídeo del documental sobre el cas d'Èric Bertran realitzat per Xevi Mató, subtitulat a l'anglès per Heather Hayes:



Mir proposa que a partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es visioni tantes vegades com es pugui aquest documental per tal que pugi posicions als rànquings de YouTube i entri al circuit dels més vistos. El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part. (A la dreta del vídeo hi trobareu els altres quatre fragments del documental).

Acabo de llegir al bloc d'en Xavier Mir que "en Noam Chomsky ha vist el documental i ell també ho diu: “el món ha de saber-ho”. Doncs som-hi: fem-ho saber a tot el món. Escampem-ho intensivament i no parem de visionar el reportatge."