21 de juny 2010

Parlar clar

Ahir hi va haver la quarta onada de consultes populars sobre la independència. A la nostra comarca, el Vallès Occidental, 16 dels 23 municipis ja han realitzat la consulta i alguns -com Terrassa o Rubí- la portaran a terme en els propers mesos. A nivell nacional, prop de 600.000 persones ja han votat sobre la independència en consultes no oficials. No es pot menystenir la importància d'aquest fenomen promogut per la societat civil i sense el suport institucional.


La importància i l'èxit d'aquest moviment popular es mesura pel sol fet que aquestes onades de consultes han tingut lloc amb absoluta normalitat democràtica. El dret a decidir s'ha fet sentir amb serenitat, sense estridències, i tothom ha pogut exercir lliurement el seu dret a vot. Avui, els únics radicals antidemocràtics són la gent que encara s'oposa al dret a decidir al nostre país i que en alguns municipis han intentat sense èxit boicotejar les consultes fent ús de la violència i intimidació. Ho vam poder veure aquí a Viladecavalls.


Aquest fenomen demostra que la democràcia està madura, que la societat està madura i, en definitiva, que el país està madur. Perquè la democràcia és consultar periòdicament als ciutadans sense tenir por dels resultats. El dret a decidir no és que guanyi una o altra opció, simplement és poder expressar-se lliurement a les urnes sobre el nostre futur.


És per tot això, que vull felicitar al Sr. Mas per parlar clar. El Sr. Mas és contrari a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Gràcies, Sr. Mas, per definir el full de ruta convergent per la propera legislatura. Però es pot estalviar el seu paternalisme. Qui no està madura no és la societat catalana, sinó la direcció de CiU. I dir que ara el què toca és fer un referèndum sobre el concert econòmic per a Catalunya, quan ell se'l va carregar de l'Estatut en el pacte Mas-Zapatero ja és... massa, és que no hi ha qualificatius.


És cert que cal un canvi a Catalunya, però el canvi no és convergència. El veritable canvi és la independència. Així doncs, inundem el Parlament de Catalunya de signatures perquè ningú es pugui oposar a la convocatòria del referèndum oficial sobre la independència. Quan Esquerra és forta, el país avança. Quan Esquerra és forta, Catalunya decideix.