Menyspreu institucional de CiU als actes organitzats pel Consell Jove de Viladecavalls durant la Festa Major

A principis d’agost es va repartir per totes les cases del poble la “Revista de Viladecavalls” nº32. En aquella revista ja es començava a veure l’estratègia que seguiria CiU fins que arribin les properes eleccions municipals: paralitzar els projectes d’Esquerra, esborrar la nostra tasca i posar-se les medalles de tota la feina feta des d’Esquerra Republicana.

Tot i que no penso que sigui una pràctica ètica, puc arribar a entendre que CiU vagi esborrar tots els articles de la Revista municipal que podien beneficiar políticament al grup municipal d’Esquerra. Però mai s’ha de confondre entitats i associacions amb grups polítics. Perquè resulta que a part d’esborrar la nostra tasca, en aquella revista també es va silenciar tota la feina feta pel Consell Jove de Viladecavalls durant la Festa Major d’aquest any.

Les dues festes joves o la baixada d’andròmines són un exemple de participació juvenil durant la Festa Major de Viladecavalls, que des de l’Ajuntament s’hauria de cuidar molt. En canvi, tan la regidora de cultura –responsable de la Festa Major– com el propi alcalde –responsable dels mitjans de comunicació municipals– no han dedicat ni una sola línia a comentar cap d’aquests actes. No puc entendre que a l’última Revista municipal no hi hagi ni una sola foto del concert del grup local “Hemisferi Centre”, de la macro-festa amb els Dj’s Jimena i Navarro o de les espectaculars andròmines que van participar a la cursa.

El govern de CiU ha tornat a demostrar no estar a l’alçada de la joventut que viu i participa activament al nostre poble. Des del meu punt de vista, aquest fet representa un exercici de discriminació i poca responsabilitat política, obviant la participació de més de 500 joves en les activitats de la Festa Major organitzades pel Consell de Joves. Silenciar aquestes activitats ha estat un acte de menyspreu institucional cap a una entitat juvenil que participa voluntàriament a totes les festes del poble.

Aquest silenci em sap greu de veritat. I em sap greu com a ex-regidor de joventut, perquè tan el Carles Florenza com jo havíem treballat conjuntament amb el Consell de Joves perquè els actes de la Festa Major d’enguany fossin un èxit, i em sap doblement greu com a ex-regidor de comunicació perquè estic veient com en aquesta revista s’ha manipulat la realitat, tergiversant informacions i, a sobre, anul·lant la bona feina que s’ha fet des del Consell de Joves.

Ahir, durant el ple ordinari, des d’Esquerra vam preguntar a CiU per què a l'edició de l'última revista s’havien silenciat tots els actes organitzats pel Consell de Joves a la Festa Major d’aquest any. No van saber què respondre, i l’alcalde va sortir del pas dient-nos que ja ens faria arribar una resposta per escrit abans del proper ple. Tinc curiositat per veure quina excusa s'inventen...

Finalment, com a ex-regidor de joventut, vull felicitar públicament a tot el jovent que va col·laborar i participar en aquests actes per l’alt nivell assolit i la capacitat d’implicació en un projecte d’aquesta mena. Encara que l’Ajuntament com a institució no els hagi donat ni les gràcies d’una forma digna, jo els vull agrair sincerament tota la feina feta, i animar-los a continuar en aquesta línia que tan ajuda a revitalitzar el teixit social juvenil de Viladecavalls.

No compleixen ni les seves pròpies lleis

És molt trist, però és la realitat. Tan el govern espanyol com la Generalitat de Catalunya, ambdós governs controlats pel PSOE, ens estan oferint un embolic de xifres que no concorden ni de bon tros amb la inversió prevista a l'Estatut “bonsai” producte del pacte Mas-ZP.

Mentre el ministre d’economia del govern espanyol, Pedro Solves, assegurava que a Catalunya només s’invertiran 495 milions d’euros addicionals, el conseller d’economia de la Generalitat, Antoni Castells, afirmava que l’import addicional en inversions arribava a la xifra de 746 milions d’euros extres, perquè el conseller Castells fa un tripijoc i compta els 495 milions d’inversions més 250 milions que van destinats a millores de RENFE.

La qüestió és que l’augment d’inversió present la disposició de l’Estatut “bonsai” estableix que la inversió estatal en infrastructures de Catalunya ha de ser equivalent al pes del Producte Interior Brut català dins el PIB estatal, que en aquests moments és del 18,8%. Els càlculs de la Cambra de Comerç, d’Esquerra i fins i tot de CiU preveien que la pujada havia de superior als 1.000 milions d’euros per respectar els preceptes del nou Estatut. Però el PSOE no ha respectat ni el text del nou Estatut que, no ho oblidem, es tracta d’una llei orgànica espanyola. Com podem anar bé amb un govern que no respecta ni les seves pròpies lleis?

A l’altra banda hi ha CiU, que, com sempre, tiren la pedra i amaguen la mà. Si no hi haguessin tingut tanta pressa a fer-se fotos i a pactar “cosetes” amb Zapatero, potser ara els catalans estaríem en una situació ben diferent. Ara, convergents i unionistes es fan els enfadats, però tinc la sensació que acabaran donant suport als pressupostos generals de l’estat... qui ho sap, potser l’aprovació dels pressupostos generals també s’estipulava al “pacte de la Moncloa”, el pacte ocult entre Mas i Zapatero.

A tot això li hem de sumar ICV, que es limiten a fer de comparsa de CiU i PSOE. La seva “manera intel·ligent de ser d’Esquerres” i la seva “manera decent de fer política” es resumeix a beneir el “pacte de la Moncloa” del qual no en coneixien cap detall; dir sí a un Estatut retallat en drets socials i aquí no passa res; i l’última, acabaran dient sí a uns pressupostos generals de l’Estat que no respecten ni el text de l’Estatut Mas-ZP.

La vida del nou Estatut es complica cada dia més: no es despleguen les competències, des de Madrid s’aproven lleis que no tenen en compte les noves i poques atribucions, s’admeten els tràmits dels recursos per a noves retallades del text estatutari i, per acabar-ho d’adobar, el poc que es podria portar a terme –inversió a Catalunya– també és “afaitat”. En definitiva, hem patit dos anys de catalanofobia a canvi de res. Torna el peix al cove i les negociacions a Madrid. I jo continuo pensant que, dient NO, hauríem aconseguit molt més.

Això no és cap broma ni cap batalleta preelectoral; són molts diners que tots els catalans estem a punt de perdre per una aplicació a la baixa d’uns acords estatutaris que donen al govern espanyol de torn la potestat d’interpretar-los i adaptar-los com vulgui. I penso que per fer front a això, cal que el govern de la Generalitat no estigui subordinat a Madrid, ni subordinat a poders econòmics que fan negoci amb la dependència política i econòmica del nostre país. Esquerra és l’únic partit que pot defensar amb les mans lliures els interessos del nostre país a Madrid. Com diu el blocaire Antoni Soy, alcalde d’Argentona, som l’Esquerra catalana independent.

Les veritats ofenen

Avui ha succeït una cosa increïble. Al taulell d’anuncis de l’Ajuntament de Viladecavalls ha aparegut penjat una mena de comunicat de CiU, a tot color, anomenat “CiU Viladecavalls informa”. Aquest fet ja és sorprenent per si sol, perquè tothom sap que els convergents del nostre poble no tenien per costum redactar comunicats ni butlletins. Però el més sorprenent és el contingut d’aquest comunicat: es tracta exclusivament d’una referència directa al meu bloc!

El comunicat dels convergents porta un titular amb lletres ben grosses: “les bones maneres d’ERC sobre la regidora de cultura Regina Parellada”. A continuació citen textualment un paràgraf d’una anotació del meu bloc, on opinava sobre els actes de la Diada Nacional de Catalunya al poble i de la gestió de la regidora en qüestió (llegiu l’anotació sencera aquí). Conclouen el seu comunicat signant amb el meu nom i cognoms i, a més, tenen el detall de posar l’adreça web del meu bloc.

Per una vegada que CiU-Viladecavalls fa l’esforç d’elaborar un comunicat, resulta que enlloc de plasmar la seva visió sobre algun tema o situació del poble, tan sols es limiten a citar el meu bloc. És a dir, han elaborat un comunicat per comunicar la meva opinió. No ho entenc. De fet, em sembla increïble la seva actuació, però aquesta és la realitat. Us penjo una foto del sorprenent comunicat i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.


Diu la dita popular que les veritats ofenen. Potser per això convergents i unionistes estan tant ofesos. He rellegit les meves paraules –de color vermell, en negreta, subratllades i fora de context– i em continua semblant que no dic res fora de lloc. De fet, amb aquest comunicat només arribo a la conclusió que convergents i unionistes han perdut completament els papers.

Vull aclarir una qüestió abans de tancar aquest tema. El meu bloc no és un canal oficial de comunicació de la Secció Local d’Esquerra Republicana a Viladecavalls. Aquest bloc només reflecteix la meva opinió personal, els meus pensaments i les meves sensacions sobre qüestions polítiques de Viladecavalls, dels Països Catalans i de la resta del món. Tal com deia fa dos mesos, vull que aquest bloc serveixi per aportar transparència i acostar la política municipal del meu poble a totes aquelles persones que ho desitgin. Sento molt que a CiU els ofengui l’existència del meu bloc, però ja ho diu la dita, les veritats ofenen.

Agraïment

Vull agrair al Daniel Mallén que m’hagi incorporat als enllaços del seu bloc. En Daniel és militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana a Cerdanyola del Vallès, i al seu bloc hi podeu trobar interessants anotacions sobre Cerdanyola, el Vallès Occidental o notes sobre política general dels Països Catalans.

CiU + ICV + PSOE: Un pacte ocult contra Esquerra a Viladecavalls?

Divendres passat, 15 de setembre, es va celebrar un ple extraordinari a l’Ajuntament de Viladecavalls. Només hi havia set punts a l’ordre del dia, sis dels quals eren purs tràmits administratius. N’hi havia un, però, que anava carregat de contingut polític. Era el punt número dos, i es tractava d’una modificació del pressupost municipal proposada per l’equip de govern de CiU.

L’argument dels convergents era que la modificació responia a la necessitat, com cada any, d’alliberar els diners no gastats que queden atrapats a partides de projectes executats durant l’any passat per incloure’ls a romanent de tresoreria. Amb un exemple concret, entendreu millor el que vol dir això del “romanent de tresoreria”: l’any 2005 hi havia una partida al pressupost municipal anomenada “reposició edificis joventut” que inicialment contenia 10.000,00€. D’aquests 10.000€ la regidoria de joventut en va gastar 9948,71€ per unir i adequar els barracons del costat de la zona esportiva del casc antic per poder ser emprats com a seu social del Consell de Joves de Viladecavalls. Amb la modificació proposada, s’alliberen els 51,29€ sobrants d’aquesta partida per poder-los gastar aquest any 2006 en altres projectes. El romanent de tresoreria és on s’acumulen tots aquests sobrants de diners per poder finançar noves inversions.

Evidentment, des d’Esquerra estem completament d’acord a que es realitzin aquests alliberaments de petits imports que queden atrapats en partides de projectes executats d’anys anteriors. Nosaltres també ho vam fer els dos anys que vam ser a govern, i és una pràctica que cal realitzar per poder aprofitar al màxim els recursos de l’Ajuntament.

El problema és que entre aquests petits imports, l’equip de govern en minoria de CiU també plantejava carregar-se les partides de dos projectes que formaven part del conjunt d’inversions impulsades des d’Esquerra. Concretament, amb aquella modificació de pressupost els convergents proposaven eliminar la partida per executar la primera fase dels camins de ronda de vianants per unir els diferents nuclis del poble (20.320,09€) i també es volien carregar el projecte per realitzar l’enllumenat del camí de Can Sanaüja (48.086,00€). Si les partides no s’eliminaven, els diners pressupostats es conservaven d’un any per l’altre, i durant el 2006 es podien executar aquests projectes previstos l’any passat. En canvi, la modificació de pressupost de CiU proposava incloure els imports pressupostats d’aquests dos projectes –juntament amb els “picos” sobrants d’altres partides– al romanent de tresoreria.

Vista la maniobra, queda clar que els convergents no tenen cap intenció d’executar aquests dos projectes i es posa de manifest que l’enllumenat del camí de Can Sanaüja –reclamat per molta gent del poble que hi va a córrer cada vespre– o els camins de ronda per unir els barris del poble no figuren entre les seves prioritats.

Tanmateix, el govern en minoria de CiU no podia aprovar aquesta modificació sense el suport de ICV i PSOE, ja que el vot en contra de tots els partits a l’oposició podia tombar la seva proposta. Doncs sabeu què va passar? Que els que s’omplien la boca de ser els políticament més purs i de no pactar mai amb la dreta, van abstenir-se en la votació perquè prosperés la proposta de CiU i es poguessin eliminar del mapa les inversions d’Esquerra. Casualitat? Em temo molt que no.

Des d’Esquerra vam votar en contra, i ens vam quedar sols defensant aquests dos projectes. Amb aquella modificació, CiU estava fent un canvi de prioritats al pressupost, un canvi amb el qual nosaltres no estàvem d’acord, perquè els convergents no només alliberaven “picos” sinó que es carregaven partides senceres sense donar cap explicació. Al nostre entendre, eliminar partides no és estalviar. Carregar-se aquestes partides demostra que a CiU no són capaços de tirar endavant els projectes previstos al pressupost.

L’argumentació del portaveu d’ICV va ser d’una incoherència patètica. Ell mateix va recordar que feia pocs mesos el seu grup va votar en contra del pressupost municipal, però com que una modificació de pressupost recull parts dels capítols del pressupost però no és un pressupost complet, i ara es votava una modificació de pressupost, el grup de ICV s’abstindrien en aquest punt. Els felicito per la seva gran argumentació. Suposo que per això s’autodefineixen l’esquerra intel·ligent.

Almenys el portaveu del PSOE va ser més clar. Després d’escoltar els nostres arguments en contra, va reconèixer que li havien vingut moltes ganes de votar en contra de la modificació de pressupost, però que el PSOE era un partit seriós que respectava els acords previs, que complien amb la paraula donada, i que ell com a portaveu socialista no es podia saltar els acords pactats pel seu partit, i que per tan s’abstindrien.

El portaveu socialista ho va dir ben clar. Havien pactat l’abstenció perquè prosperés la modificació de CiU. Un pacte no escrit entre CiU i PSOE amb ICV fent de comparsa. I l’objectiu d’aquest pacte ocult em sembla ben clar. Carregar-se els projectes d’Esquerra i esborrar tota la nostra feina. Tanta por ens tenen, que ara tots van contra nosaltres? Potser la resposta la podrem veure durant el proper ple ordinari -el dijous 28 de setembre, a les 21h-.

Obra de govern d'Esquerra: Nou servei d'informatius a Ràdio Vila

Divendres passat va començar un nou servei d’informatius a Ràdio Vila. De moment el servei es tracta d'uns butlletins setmanals que s’emeten en directe cada divendres a les 13h, editats i presentats per la Marta Miró, la periodista que actualment ocupa el càrrec de la direcció de Ràdio Vila. L’inici d’aquests informatius setmanals va ser un dels projectes per revitalitzar Ràdio Vila amb els que estàvem treballant des de la regidoria de comunicació quan CiU va trencar el pacte i els regidors d’Esquerra vam haver d’abandonar el govern. Un cop més, els convergents s’han trobat tota la feina feta.

Des d’Esquerra ens vam marcar que aquest nou servei d’informatius havia de complir alhora dues funcions: en primer lloc, dotar al municipi d’un nou instrument per poder informar a la gent del què passa al nostre poble, a través de l’emissora municipal entesa com un mitjà de comunicació públic, de proximitat i al servei de la ciutadania. En segon lloc, els informatius locals havien de ser una eina per revitalitzar Ràdio Vila, captant nous oients i fidelitzant-los per consolidar l’emissora municipal com un autèntic mitjà de proximitat al servei de tothom.

Així doncs, aquest nou servei radiofònic es suma al conjunt de mitjans informatius municipals que vam impulsar des de la regidoria de comunicació durant els dos anys que hem estat a govern. La renovació de la web, el replantejament que estava experimentant la “Revista de Viladecavalls” o el futur canal de TDT són exemples de la nostra tasca al capdavant de l’àrea de comunicació, una regidoria inexistent fins que el grup municipal d’Esquerra va entrar a formar part de l'equip de govern.

Estic content que els convergents hagin iniciat els informatius radiofònics, però em fa por que la seva obsessió per posar-se medalles pugui fer perdre credibilitat al nou servei d'informatius des de bon començament. Penso que és bàsic que els mitjans de comunicació públics es regeixin segons criteris periodístics però, després de veure les informacions publicades a l’última revista municipal, em temo molt que els convergents han optat per seguir una altra mena de criteris que no són, precisament, periodístics.

Seria una pena cremar aquesta nova eina de l'emissora municipal per culpa dels interessos partidistes d’algun personatge que ha entrat amb calçador, i que ara es vol mantenir al govern a qualsevol preu. I m’agradaria equivocar-me, però he treballat amb CiU durant dos anys al mateix equip de govern -conec força el seu tarannà- i tinc el pressentiment que els convergents no tindran el valor suficient per deixar que la directora de Ràdio Vila faci correctament la seva feina de periodista, amb rigor, objectivitat i informant segons criteris periodístics.

Salvador Puig Antich

Vinc del cinema. Són dos quarts de dues de la matinada. Acabo de veure “Salvador” i han estat tantes les sensacions que he experimentat que tinc la necessitat d’escriure per poder relaxar-me una mica abans d’anar a dormir. He plorat molt. M’he ofegat veient quan aquell garrot vil girava. Quan presenciava la reproducció cinematogràfica d’aquella injustícia, he sentit una barreja de ràbia, odi i impotència molt difícil d’explicar-vos amb paraules. He plorat de ràbia. He plorat d’impotència. Ha acabat la pel·lícula i no em podia moure de la cadira. M’he quedat assegut, eixugant-me les llàgrimes mentre escoltava “I si canto trist” amb la mirada perduda. Sense dir-nos res, ens hem aixecat i hem sortit del cinema. Ningú deia res. No podíem parlar. No ens sortien les paraules.

Salvador Puig Antich, la victòria serà el nostre millor homenatge.

La Diada al poble: pocs actes i mal muntats

Diumenge passat, 10 de setembre, vaig anar al sopar popular en motiu de la Diada que es feia a la Plaça de la Vila. El sopar havia de començar a les 21h i, tal com era de preveure entre que arriba tothom, xerres amb els amics, agafes la cadira, busques la taula i vas a fer la cua per agafar el primer plat, tots plegats vam començar a sopar a dos quarts de deu passats.

Aquest retard no hagués suposat cap problema si no fos que la regidoria de cultura havia programat el passi d’una pel·lícula –doblada en espanyol– a les 22:30h a l’amfiteatre municipal. La gent que va sopar a casa i van baixar puntuals amb la intenció de veure la pel·lícula van patir les conseqüències de la incapacitat de previsió de la regidora de cultura, perquè a les 22:30h la gent que sopàvem a la Plaça tot just començàvem el segon plat, i era pràcticament impossible poder escoltar la pel·lícula amb el xivarri que hi havia a la Plaça.

El resultat d’aquesta incapacitat de previsió va ser el següent: la pel·lícula va començar una hora més tard (a les 23:30h) i aquest retard va generar una emprenyada general a la gent que havia baixat puntual per veure el cinema –és fàcil estar emprenyat després d’esperar 1 hora asseguts a l’amfiteatre amb el cul “quadrat”–. A més, com que quan finalment va començar la pel·lícula encara hi havia força gent a la Plaça de la Vila petant la xerrada de sobretaula, no se’ls va acudir res més que apagar els llums de la Plaça de la Vila per obligar la gent a recollir les taules i marxar a xerrar a un altre lloc. Resultat? Tothom emprenyat: uns pel retard al cinema, i els altres perquè els feien fora de la Plaça. Mira que és ben fàcil fer les coses bé, però sembla que els regidors de CiU s’esforcin per cagar-la contínuament.

Un altre aspecte que va cridar l’atenció de molta gent és que les taules i cadires de l’Ajuntament –comprades des de Participació Ciutadana quan la Glòria es trobava al capdavant d’aquesta regidoria– ara es guardin a l’interior de les instal·lacions del Casal Familiar, concretament dins l’auditori. Fins i tot algunes persones –molt estranyades per tot plegat– ens van preguntar als regidors d’Esquerra si sabíem quant li costava a l’Ajuntament guardar el material dins l’auditori o quant costava fer el vermut de la Diada dins el recinte del Casal.

De fet, des d’Esquerra hem sol·licitat per instància que es clarifiqui aquest tema, perquè no dubtem de la bondat de l’entitat Casal Familiar a l’hora d’oferir les seves instal·lacions a l’Ajuntament, però una de les nostres tasques a l’oposició és controlar que els diners públics gestionats des de l’Ajuntament es gastin de la millor manera possible, s’inverteixin en benefici del màxim nombre d’habitants i que no es faci un us partidista dels recursos econòmics del municipi.

Diada Nacional de Catalunya: Parlaments de la manifestació d’Esquerra

Com us comentava en l’anotació anterior, ahir vaig passar la Diada Nacional a Barcelona. Tots els actes programats van transcórrer sense incidents: les ofrenes florals a Rafael de Casanova, l’acte institucional al Parc de la Ciutadella, els actes a l’Arc del Triomf, i la manifestació. Cal exceptuar de nou el lamentable espectacle sectari ofert per alguns grups independentistes minoritaris quan una delegació d’ERC-Barcelona es disposava a realitzar l’ofrena floral al Fossar de les Moreres.

A les 17h va començar la concentració de gent a Plaça Urquinaona, per manifestar-nos cívicament pels carrers de la ciutat reclamant la independència dels Països Catalans. Em va semblar que la participació a la manifestació d’Esquerra va ser més nombrosa que la de l’anterior Diada -ahir van sortir al carrer unes 10.000 persones segons aquesta noticia del Diari Avui-, tot i que la participació a la manifestació d'ahir encara es troba molt lluny de la gran quantitat de gent que va sortir el passat 18-F, quan reclamavem el dret a decidir de la nació catalana en resposta a les retallades del pacte Mas-ZP. Tanmateix, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.

Al final de la Manifestació d’Esquerra, vam poder escoltar els parlaments a càrrec d’en Pere Aragonès –Portaveu de les JERC–, Joan Puigcercós –Secretari General d’Esquerra– i Josep Lluís Carod-Rovira –President d’Esquerra–. Totes les intervencions es van centrar clarament en la Diada i en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Per tots aquells que no vau poder venir ahir a la manifestació, però teniu interès a conèixer el contingut dels parlaments dels dirigents d’Esquerra, enlloc de fer-vos un resum de les intervencions, vaig pensar que seria més original gravar-les i penjar els vídeos al Youtube. Les intervencions s’escolten perfectament, però disculpeu la mala qualitat dels vídeos (és que ho vaig gravar amb la càmera fotogràfica, xD).

Parlament d'en Joan Puigcercós

Parlament d'en Josep-Lluís Carod-Rovira (1era part)

Parlament d'en Josep-Lluís Carod-Rovira (2ona part)

Jo també vull un estat propi (III): Els actes de la Diada Nacional a Barcelona

L’Onze de setembre és una data molt recomanable per anar a passar el dia a Barcelona. Durant tot el matí, es poden anar a veure les ofrenes florals al Monument de Rafael de Casanova, passejar per la fira d’entitats dels Països Catalans a instal·lada a l’Arc del Triomf, després podem baixar fins al Born i fer una ullada a les paradetes del Fossar de les Moreres, visitar el museu del Fossar –on diversos plafons expliquen detalladament la Guerra de Successió i el setge de Barcelona–, saludar l’entranyable àvia que, vestida de pubilla, vetlla i ordena les ofrenes florals en homenatge als caiguts en combat enterrats al Fossar, i finalment podem anar a fer el xafarder al Parc de la Ciutadella a veure l’ambient que es respira a l’acte institucional del govern de Catalunya.

Després de dinar, la meva proposta és anar cap a la manifestació que surt de la Plaça Urquinaona a les 17h, i acabar la jornada als concerts de l’Arc del Triomf. Jo ho he fet d’altres anys i m’ho he passat molt bé, i aquest any torno a repetir. Ens veiem a Barcelona. Que passeu una molt bona Diada!

Us penjo el cartell amb els actes d’Esquerra Republicana de Catalunya en motiu de la Diada Nacional.

Agraïment

Vull agrair a l’Eduard Suárez que m’hagi incorporat als enllaços del seu bloc. L’Eduard és regidor i portaveu d’Esquerra Republicana a l’Hospitalet de Llobregat, i al seu bloc hi podeu trobar interessants anotacions sobre l’Hospitalet, el Baix Llobregat o notes sobre política general.

Jo també vull un estat propi (II). La Diada Nacional de Catalunya a Viladecavalls

Com cada 11 de setembre, molts catalans commemorem la pèrdua de les llibertats de Catalunya l’any 1714 a mans de les tropes borbòniques de Felip V, i retem homenatge a les persones que van perdre la seva vida defensant el nostre país davant l’exercit espanyol durant la guerra de successió. Avui, després de 292 anys, som molts els catalans que encara lluitem per recuperar les llibertats perdudes. Encara que al llarg de la història haguem perdut batalles, el poble català no som un poble vençut.

Dissortadament, a Viladecavalls es fa difícil retre aquest tipus d’homenatges. De fet, aquest any els actes de la Diada organitzats pel govern en minoria de CiU són, des del meu punt de vista, força patètics. Tinc la sensació que la regidora de cultura es fa gran i se li acaben les idees. Personalment trobo molt trist que gràcies a CiU, i més concretament a Unió Democràtica, la Diada Nacional a Viladecavalls es tradueixi en contractar un animador infantil, menjar pa amb botifarra, passar la pel·lícula AGUA, penjar la Senyera al Ros i fer un vermut al Casal.

Em sembla patètic que un partit que s’autodefineix “nacionalista” tingui tan poca imaginació per muntar actes més interessants i més relacionats amb el nostre país que un vermut o un sopar. No podem oblidar que si dilluns és festa és perquè es celebra la Diada Nacional de Catalunya. Tanmateix, tot apunta que convergents i unionistes se n’han oblidat i simplement s’han limitat a programar actes per omplir mínimament un cap de setmana llarg. Aquest és el seu compromís amb el país i amb tots aquells que van donar la vida per defensar-lo.

Per acabar, vull escriure quatre ratlles sobre la inclusió del concert de celebració del desè aniversari de Ràdio Vila dins els actes de la Diada. Que ningú es pensi que hi ha hagut un gir en la política cultural de CiU a Viladecavalls, i que finalment s’han adonat que hi ha més de 1000 joves al poble marginats per la regidoria de cultura. El que ha passat realment és que, una vegada més, els convergents –o en aquest cas els unionistes- s’han tornat aprofitar de la feina feta per Esquerra al capdavant de la regidoria de Comunicació. Tal com alguns ja us imaginàveu, aquest concert ja se’l van trobar organitzat. Malgrat tot, esperem que no plogui i el concert es pugui realitzar sense problemes!

Jo també vull un estat propi (I)

Amb aquesta anotació m’adhereixo a la campanya que ha promogut el blocaire català Xavier Mir. Ahir al matí, la blogosfera de parla catalana es despertava amb nombrosos blocs que encapçalaven els seus escrits amb el mateix titular: “Jo també vull un estat propi”. Amb aquest escrit, avui jo també em sumo al clam sobiranista.

I per què vull que el meu país esdevingui un estat? Doncs perquè crec que el poble català no es mereix el tracte colonial que rep per part dels estats espanyol i francès. Un tracte colonial que es reflexa en tots els àmbits de la nostra vida: econòmic, cultural, social, esportiu, laboral... Des del meu punt de vista, la independència és l’única opció que permetrà garantir el desenvolupament del nostre país i el benestar de tots els ciutadans residents a Catalunya. La independència és l’única via que garantirà la supervivència de la nostra cultura i llengua. Malauradament, amb l’actual situació política, els Països Catalans no som res més que colònies d’espanya i frança.

Actualment, el text del nou Estatut de Catalunya perpetua un model de finançament on, en nom de la solidaritat, aproximadament dues terceres parts dels impostos catalans van destinats a pagar les inversions que l’estat espanyol realitza fora de Catalunya. De fet, no se sap del cert quina és la quantitat exacta dels impostos que l’estat no ens retorna, i els governs espanyols de torn tampoc tenen cap ganes que se sàpiga. Simplement, amaguen les balances fiscals i intenten que ningú faci soroll per no destapar la caixa dels trons. Mentrestant, al nostre país veiem com la Generalitat no té prou recursos per fer front a les despesa sanitària, educativa o de benestar social a Catalunya per citar només tres exemples.

Algú troba normal que a Catalunya la gasolina sigui 4 cèntims més cara per poder fer front a la despesa sanitària catalana, mentre que gràcies als nostres impostos a altres regions d’espanya els hospitals tenen habitacions individuals i la seguretat social paga els dentistes i els enterraments? Això és ser solidari? Els catalans volem ser solidaris, però ho volem ser amb els llocs que realment ho necessitin, i amb la quantitat que nosaltres lliurement decidim.

A més, els estats espanyol i francès no permeten que la nació catalana es presenti com a tal a la resta del món. Ens neguen el dret a les seleccions esportives nacionals, el dret a viure plenament en llengua catalana, el dret a definir-nos com una nació, i, en definitiva, el dret a decidir per nosaltres mateixos què és el millor pel nostre país. Des del govern de l’estat s’ha promogut la fragmentació i persecució de la nostra història, cultura i llengua pròpies. Recordem alguns governants espanyols han estat capaços d’afirmar que el català i el valencià són idiomes diferents, i han treballat per impedir la plena oficialitat del català a Europa, per no parlar dels governants francesos que asfixien completament el català a Catalunya nord...

Tenir un estat propi ens permetria que el nostre propi govern gestionés el 100% dels nostres impostos, possibilitant el finançament de totes les necessitats dels catalans i catalanes –sanitat, ensenyament, benestar social, grans infrastructures...–, i ens obriria la possibilitat presentar-nos a la resta del món tal com som. Perquè nosaltres som catalans. No som espanyols ni francesos. Parlem la nostra llengua, tenim la nostra cultura, la nostra història i les nostres tradicions. En definitiva, encara que alguns els molesti, som una nació i tenim dret a decidir lliurement el nostre futur.

L'Ajuntament de Viladecavalls ret un homenatge a la nedadora Sarai Gascón

Ahir a la tarda, el nostre Ajuntament va rebre a Sarai Gascón, nedadora de Viladecavalls, en reconeixement als seus èxits esportius. L'acte es va celebrar a la Sala de Plens, on la Sarai, acompanyada de la seva família, amigues i membres del CN Terrassa va rebre les felicitacions de l’alcalde, els regidors, els representants de les entitats i els veïns de Viladecavalls.

Amb només 13 anys, enguany la Sarai Gascón ha batut 14 rècords de natació en la seva categoria: tres del món, dos d’Europa i nou de l’estat espanyol. D’aquí a uns mesos, la Sarai viatjarà a Sud-àfrica per participar al mundial. Després de parlar amb ella i veure-la tan animada, estic segur que deixarà el llistó ben alt!

Em sembla fantàstic que els esportistes de Viladecavalls vulguin venir a celebrar els seus èxits esportius a l’Ajuntament, perquè penso que és una molt bona manera de celebrar i compartir el seu triomf amb tota la gent del poble. Personalment, per mi és un honor poder compartir els seus èxits amb tots ells. A veure si l’any que ve continua la bona ratxa d’èxits dels esportistes de Viladecavalls. Molta sort a tots ells!

Borsa de treball i nous habitatges per a joves: s’engeguen més actuacions previstes al Pla Local de Joventut impulsat per Esquerra

El Pla Local de Joventut de Viladecavalls (PLJ) és el marc metodològic que ha servit per planificar una política integral de joventut, ajustada a la realitat que viu el jovent a Viladecavalls. El PLJ coordina de forma transversal totes les àrees de l’Ajuntament relacionades amb matèria de joventut, i té una durada de tota la legislatura municipal (fins al maig 2007).

L’elaboració del PLJ va estar impulsada per Esquerra des que vam entrar a govern, el maig de 2004, quan jo mateix em trobava al capdavant de la regidoria de Joventut, i va ser aprovat al ple de març del 2005. Seguint les directrius del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, i a partir de les conclusions recollides al Fòrum Jove de l’any 2002, vam creure oportú que el PLJ de Viladecavalls girés al voltant de dos eixos principals: L’emancipació i la participació juvenil. Per poder desenvolupar polítiques juvenils en aquests dos grans eixos, el PLJ defineix les línies d’actuació de totes les regidories de l’Ajuntament en matèria de joventut.

Malauradament, a Viladecavalls la regidoria de joventut disposa d’un pressupost molt limitat i, per tant, des d’aquesta regidoria no es poden desenvolupar directament polítiques integrals de joventut. És per aquest motiu que des de la regidoria de joventut calia treballar coordinadament amb la resta d’àrees per poder desenvolupar aquestes polítiques de forma indirecta, és a dir, aconseguint que totes les regidories apostessin per tirar endavant polítiques de joventut en cadascuna de les seves àrees. En aquest sentit, mentre Esquerra va ser al capdavant de la regidoria de joventut, aquesta regidoria va assumir una funció molt important de coordinació de tasques amb la resta d’àrees de l’Ajuntament, coordinació que no hauria estat possible sense l’esforç dels tècnics municipals per treballar en transversalitat.

Durant el mes d’agost el Diari de Terrassa ha publicat dues notícies sobre projectes que s’emmarquen dins el PLJ que vam impulsar. En primer lloc es donava a conèixer la creació d’una borsa de treball municipal per part de la regidoria de promoció econòmica (publicat el 7 d’agost a la web de l’Ajuntament i també al DT) i en segon lloc es comentaven les noves promocions d’habitatge social per a joves al carrer Orenetes, Filvisa i Can Trias per part de la regidoria d’obres i serveis (publicat el 29 d’agost al DT). Ambdues actuacions es troben dins el conjunt d’accions polítiques per afavorir l’emancipació dels joves al nostre municipi.

Quan llegeixo aquestes notícies, m’alegro que les actuacions incloses al PLJ es continuïn aplicant. Estic convençut que aquest tipus d’actuacions afavoreixen la plena emancipació dels joves al nostre municipi, evitant que hagin de marxar del nostre poble per poder desenvolupar-se plenament. Crec sincerament que el PLJ és una bona eina per desenvolupar polítiques integrals de joventut, que caldrà seguir ampliant i desenvolupant en els propers anys per adaptar-lo a les necessitats canviants del jovent de Viladecavalls.