31 March 2009

31 de març de 2009: Llei de consultes i aliança Aralar-Esquerra

Avui hi ha hagut dues bones notícies que han quedat emmascarades per la compareixença del conseller d'interior al Parlament de Catalunya, però no vull deixar-les sense comentar. Em refereixo a l'aprovació de l'avantprojecte de llei de consultes populars i a l'aliança entre Aralar i Esquerra.


1) Llei de consultes populars.
El Govern ha aprovat el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya. Aquesta nova eina permetrà que la ciutadania, però també els ajuntaments, a més del Govern i el Parlament, podran instar a la celebració d’una consulta, tant d’àmbit municipal com d’àmbit nacional. La nova llei té suficient potencialitat per esdevenir un poderós instrument al servei de la participació política, perquè faculta als ciutadans i als petits municipis per tenir un paper determinant en la iniciativa política. Alhora, la nova llei permetrà iniciar el procés per plantejar qualsevol tipus de consulta i erigir-se com un instrument mobilitzador de la societat. Com afirmava aquest matí la companya i Portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Simó, aquesta llei no ha de fer por a ningú que no sigui demòcrata.


Potser ara, i ja m'avanço als comentaris, algú tindrà la temptació de dir que aquesta llei no serveix per a res perquè s'emmarca dins la legalitat vigent (Estatut d'autonomia i Constitució espanyola) i l'estat espanyol ha d'autoritzar la consulta. Vaja, que l'estat haurà d'autoritzar la Consulta en majuscules, ja m'enteneu. Doncs jo crec que aquesta llei sí que servirà, i molt. A diferència del "plan Ibarretxe", a Catalunya la Consulta -en majúscules- es podrà plantejar a partir d'una llei que atorga la iniciativa la ciutadania. Per tant, no serà el President d'un govern qui vol fer la Consulta sinó la ciutadania qui la reclama. La negativa del govern espanyol de torn davant de l'autorització d'un referèndum o d'acceptar els resultats d'alguna consulta provocarà un xoc de legitimitats democràtiques, és a dir, una confrontació democràtica de Catalunya amb l'Estat. Però, en vista que el procés estatutari ha estat un fracàs, i que el debat del finançament no es preveu que tingui un final millor, és l'estat espanyol qui empeny a Catalunya cap a la confrontació democràtica.


2) Aliança entre Aralar i Esquerra
El proper 7 de juny, Esquerra i Aralar concorrerem conjuntament a les properes eleccions europees. Per mi es tracta d'una molt bona notícia. Aquí podeu llegir la declaració conjunta d'Aralar i Esquerra, signada aquesta tarda. Des d'Euskal Herria i els Països Catalans, treballem junts per l'Europa dels pobles!

26 March 2009

Aquesta nit, ple ordinari

Nota ràpida només per recordar-vos que aquesta nit hi ha ple ordinari a les 21h a la sala de plens. El govern transfugovergent reconeixerà 292.000€ en factures impagades de l'Ajuntament de Viladecavalls, i proposarà al ple l'aprovació dels nous sous dels dos regidors trànsfugues que s'han incorporat al govern.

Des d'Esquerra presentem una moció sol·licitant l'anul·lació del contracte de publicitat entre l'Ajuntament i Canal Català, que té un cost de 12.000€ anuals, i també presentem una moció conjunta amb els companys d'ICV sol·licitant la realització d'una auditoria externa a l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL.

Tot això i altres temes d'interès, aquesta nit a la sala de plens. Us hi espero!

20 March 2009

repàs de la setmana (16-20 març 2009)

Aprofito aquesta estona lliure de divendres a la tarda per fer un repàs de temes la setmana. La feina s'acumula i no he tingut temps de fer-ho abans.


A nivell local m'agradaria citar tres fets. En primer lloc que ja han començat les obres del Carrer Major, 10 mesos després del sinistre. Els comerços afectats es queixen que han perdut un 25% del negoci per culpa de l'esvoranc. Em quedo amb la frase de la presidenta de Comerç Centre Viladecavalls, Carme López, que publicava el Diari el Punt: "No ens importa qui té la culpa, volem una solució al més aviat possible". Hi estic completament d'acord. Esquerra-Viladecavalls ho hem dit des del principi: Reparar primer, buscar culpables després.


En segon lloc la comissió informativa de ple ordinari. El govern trànsfugovergent -crec que el puc anomenar així, ja que el PSOE-Viladecavalls ha estat dissolt, els regidors n'han estat expulsats de militància, però l'última revista municipal ja parla d'una nova "Agrupació Socialista de Viladecavalls"- presenta diversos temes al ple, dels quals vull destacar el reconeixement d'una part de les factures impagades de l'any 2008, que ascendeixen a uns 292.000€ aproximadament. Si aquesta xifra probablement ja us sembla astronòmica, lamento comunicar-vos que el global de factures impagades per l'Ajuntament de Viladecavalls -només l'any 2008- ascendeix a uns 490.000€ aproximadament. És a dir, que hi ha un deute de 200.000€ que el govern sociovergent ha decidit no declarar. On han anat a parar aquestes factures que falten? Ni idea. Per descomptat, durant la comissió informativa vaig demanar explicacions de què ha passat amb aquestes factures que han desparegut misteriosament, obtenint el silenci per resposta...


Per una banda es reconeixen xifres astronòmiques de deute, i per l'altra el mal govern elevarà al ple la nova retribució econòmica dels regidors socialistes trànsfugues que van signar el pacte amb CiU. Em reafirmo amb el que vaig escriure aquí, al principi d'aquesta legislatura: "Com a tot arreu, hi ha gent que es mereix el sou que percep i hi ha gent que no se’l mereix perquè no se’l guanya. D’aquí quatre anys comprovarem si els sous assignats als càrrecs polítics de l’equip de govern són o no són merescuts. Des d’aquí llanço un avís a tots aquells i aquelles que estan fent i/o pensen fer de la política el seu modus vivendi. Cal que tinguin present que tot càrrec polític o de confiança té data de caducitat. Cada quatre anys toca examen i tots aquests càrrecs continuaran, o no, en funció de la decisió dels electors/res. Per tant, si el 2011 la ciutadania creu que aquests càrrecs no s’han guanyat el sou, la mateixa ciutadania pot exercir el seu dret a vot per fer-los fora i buscar-ne uns altres. El compte enrere ha començat."


En tercer lloc, el comunicat de les JSC de Viladecavalls del qual se n'ha fet ressò la premsa comarcal. En aquest comunicat les JSC afirmen que "no donen recolzament al pacte" i afirmen que "en cas que hi hagi la creació d'una nova agrupació socialista amb les sigles del PSC, les JSC es mostren oberts a donar-li suport". Continua, doncs, la batalla interna a Can PSOE-Viladecavalls. En qualsevol cas, "la punta de lanza de las izquierdas" s'ha esmicolat a trossets de curisoes sigles: ASV, PSC-PSOE, JSC o la PVA (no oblidem que el Sr. Vega també prové de la família socialista). Donem, doncs, la benvinguda a la fragmentació del vot socialista a les municipals del 2011.


A nivell nacional, aquesta setmana el fet lamentablement destacat han estat les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra contra els estudiants contraris al procés de Bolonya. Comparteixo la reflexió del company Pere Aragonès, Diputat d'Esquerra al parlament de Catalunya, i us convido a llegir-la.


I recordeu, dijous 26 de març, ple ordinari a les 21h. El primer ple del govern tránsfugovergent!

12 March 2009

Nosaltres, Junqueras


A Catalunya i a la resta de Països Catalans cal restaurar la confiança en la política i en la noció mateixa del compromís públic. I més en temps de crisi. Ara ens calen gestos de coratge ciutadà que ajudin a reforçar la il·lusió col·lectiva. Per això és una molt bona notícia que l’Oriol Junqueras hagi decidit fer un pas endavant i opti a esdevenir, en les properes eleccions del 7 de juny, diputat del Parlament Europeu. La seva trajectòria com a historiador, professor universitari, divulgador cultural i periodista, caracteritzat de sempre per una insubornable visió social i nacional, són una carta de presentació excel·lent davant l’opinió pública.


Avui ja som una colla de generacions que, després de la transició, hem crescut amb les promeses incomplertes de caminar cap a la sobirania i el benestar. La realització com a nació plena passa per una altra forma de fer política, que miri als ulls dels problemes de la gent i que els sàpiga dir no pas allò que volen sentir sinó, sobretot, allò que han de saber. El dret a decidir i les reformes estructurals que hem d’encarar ens han de conduir cap a un altre escenari en què els catalans puguem recuperar la confiança en nosaltres mateixos. Hem de recuperar el control del nostre destí, tal com ho vam començar a fer després d’una llarga dictadura i tal com ja ho havíem fet el primer terç del segle XX. Malgrat les adversitats, el poble català ha sobreviscut com a nació, perquè la seva gent ha treballat de valent per encapçalar grans moviments transformadors, com la revolució industrial o la superació de la crisi i la inserció en el mercat europeu a finals del segle passat.


El futur que ja ha començat passa per la globalització i per treballar amb les eines necessàries per aprofitar les oportunitats de mirar-nos el món sense por, amb el convenciment que el nostre autogovern, les nostres empreses i la nostra cultura, d’arreu dels Països Catalans, tenen moltes coses a dir i a compartir amb els altres pobles i nacions d’arreu.


Europa és la gran oportunitat per mostrar-nos tal com som. Cal que la nostra veu s’hi expressi amb claredat, amb l’orgull de representar de manera desacomplexada una nació gran, amb una llengua que és la vuitena amb més parlants de la Unió Europea. Des de Ramon Llull fins a Gaudí, Dalí, Miró, Tàpies o Barceló, hem contribuït a escriure les pàgines de la història cultural d’Europa i volem reivindicar el nostre dret a construir Europa al costat dels Estats.


Europa, en la dinàmica de crisi actual, es juga tant la possibilitat d’encapçalar la societat del coneixement, per liderar la transformació i la sostenibilitat dels sistemes de producció del nou ordre internacional, com la pervivència d’un model social que garanteixi la cohesió, el benestar i la igualtat d’oportunitats per a tothom.


Per superar els reptes ens cal el suport de la gent. I només amb l’aprofundiment de les llibertats democràtiques de pobles i ciutadans ens podrem identificar de veritat amb el projecte europeu. Perquè Catalunya i els Països Catalans també es construeixen des d’Europa. La tasca és certament difícil i no podrem resoldre tots els problemes, però podrem avançar si som capaços de superar l’estadi de la queixa i de la disputa partidista que ens ha dividit els darrers trenta anys, i que ha impedit assolir moltes fites que encara tenim pendents.


Avui, al poble català li calen idees clares, esforç i un esperit constructiu per unir totes les capacitats vers un projecte que desperti l’entusiasme col·lectiu. Nosaltres ens fiem de l’honestedat i la preparació de l’Oriol Junqueras. Sabem que ell reuneix les qualitats i les virtuts per encapçalar un moviment que, pas a pas, redreci la confiança i la il·lusió de tots plegats en l’anhel de ser cada cop més lliures.


Nosaltres, Junqueras.


oriol jonqueras

Si vols donar suport a la candidatura d'Oriol Junqueras al Parlament Europeu, signa el manifest!

10 March 2009

una nova notícia a l'Avui Terrassa

"Segons comenta Lluís Soler Turu, portaveu d’Esquerra Republicana a Viladecavalls, fa temps que “Francisco García Cano tenia moltes ganes d’entrar en el govern costés el que costés”."


Llegiu la notícia completa aquí.

09 March 2009

Entrevista a Parabellum 2.0

Us deixo l'enllaç de l'entrevista que em va realitzar l'equip redactor del bloc Parabellum 2.0 "periodisme ciutada, xarxes socials i conflictes actuals".

06 March 2009

10 Mil a Brussel·les per l'autodeterminació



En un context de crisi econòmica estructural, calen solucions estructurals. De res serveixen els pedaços. Aquests dies hem vist com l'estat espanyol només ha adoptat mesures per salvar les dues grans potes que sustenten l'economia madrilenya: la construcció i la banca. Fixeu-vos-hi: Quants expedients de regulació d'ocupació (ERO) heu sentit a les notícies que hi hagi hagut a la comunitat de Madrid? Cap. Quines mesures ha pres el govern espanyol per fer fron als ERO que, curiosament, només es porten a terme a empreses ubicades als Països Catalans? Cap.


L'any passat vaig escriure aquest apunt que, malauradament, avui continua sent completament vigent. Deia així: "Lògicament, els governs espanyols inverteixen a Espanya. Al territori que ells consideren Espanya. Ells si que tenen clar, què és Espanya i què no és Espanya. Inverteixen a Extremadura, a Andalusia, a Castella la Manxa, etc. Però no a Catalunya. I tant és que mani el PP o el PSOE. Aquí no hi ha debat. En el model d’organització territorial de l’estat, el PP i el PSOE són simples fotocòpies. Tots dos partits tenen claríssim que Catalunya no és Espanya."


Una vegada més, ha quedat constatat que el govern espanyol de torn no farà res per Catalunya. Ni en un context de crisi com l'actual. No faran res. Aquest és el primer gran entrebanc per superar la crisi.


Perquè el nostre país pugui fer front a la crisi, cal que el Govern de Catalunya pugui injectar ajudes al motor de l'economia catalana, al nostre teixit industrial. Cal impulsar la innovació, la recerca i el desenvolupament, la creació de patents així com l'exportació de nous productes catalans cap a mercats internacionals, aprofitant les oportunitats que ens brinda la globalització. Però aquí ve el segon problema. Catalunya pateix un asfixiant espoli fiscal per part del govern espanyol que no ens permet disposar de suficient liquiditat per poder injectar ajudes. Són 18.000 milions d'euros anuals en impostos que Espanya roba cada any a totes les persones que vivim a Catalunya.


Repeteixo: en un context de crisi econòmica estructural, calen solucions estructurals. Ara més que mai, ens cal un estat propi. Sense poder gestionar els recursos que genera la nostra economia ens costarà moltíssim superar aquesta crisi.


"10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació" és una iniciativa sorgida de la societat civil que pretén fer conèixer al món el desig dels Països Catalans a decidir democràticament el nostre futur. Demà dissabte, 10.000 catalans i catalanes ens manifestarem pels carrers de Brussel·les amb l'objectiu d'aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català. Demà no anem a Brussel·les a demanar el dret a l'autodeterminació, perquè ja el tenim. Demà anem a Brussel·les a dir que el volem exercir.


El passat més de gener, el ple ordinari de l'Ajuntament de Viladecavalls va aprovar una moció on s'adheria als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel·les el proper 7 de març.


Demà al matí, una representació d'Esquerra-Viladecavalls serem a Brussel·les sota el clam de "volem l'estat propi!" i acompanyant l'Oriol Junqueras, candidat d'Esquerra a les eleccions europees. Perquè, com deia el poeta, tot està per fer, però tot és possible!

04 March 2009

La Llei del cinema garantirà que la meitat de còpies siguin en català

Permeteu-me fer un incís en les notes sobre política de pactes municipal, per fer ressò del document de bases per a la nova llei del cinema de Catalunya que impulsa el Conseller Joan Manuel Tresserras des del Govern, que vol garantir que la meitat de l'oferta, tant les pel·lícules doblades com les subtitulades, sigui en català.


Sens dubte es tracta d'una molt bona notícia per avançar cap a la normalitat lingüistica a Catalunya. Podeu llegir més informació sobre el tema a Esquerra, Vilaweb i 3cat24

02 March 2009

Última hora: l'executiva del PSC ha decidit dissoldre el PSOE-Viladecavalls

L'Il·lustríssim Sr. Homs declarava divendres passat que no s'imaginava això. Doncs aquí també ho diuen. És el preu que han pagat a Can PSOE per entrar al mal govern de Viladecavalls. Només el futur ens dirà si aquesta maniobra ha estat un bon negoci pel Sr. García Cano i companyia.


Així doncs, sembla que la dissolució del PSOE-Viladecavalls ja és un fet consumat. Només espero que amb aquesta dissolució també es posi fi a aquelles autodefinicions de "la punta de lanza de los partidos de la izquierda local" que tan mal ens han fet a Esquerra. Almenys, mai més ningú podrà escampar mentides dient que votar Esquerra-Viladecavalls és fer alcalde el Sr. García Cano. Ara ja no cola.


Ha estat CiU qui ha pactat amb aquest regidor (del grup mixt??). Aquesta és la realitat.

Sociovergència és endeutament

El ple extraordinari de dijous passat va transcórrer sense sorpreses. La Sociovergència va aprovar el refinançament de 2,8 milions d'euros de deute viu -un 38% del total del deute viu de l'Ajuntament de Viladecavalls-, condemnant al Consistori a pagar amortitzacions fins l'any 2022, és a dir, hipotecant la capacitat inversora dels futurs equips de govern de les dues properes legislatures. Aquesta és la seva particular manera de sanejar el deute generat per culpa de la seva mala gestió. Els regidors i regidores de CiU, PSOE i PVA en són responsables. Sociovergència és endeutament.


Llegia al Diari el Punt les declaracions del Sr. García Cano on "va subratllar que la seva agrupació podria subscriure totes les actuacions que ha desenvolupat CiU fins ara". Endeutament, abocaments il·legals, tancament de l'escola taller, violacions de drets fonamentals... són exemples d'actuacions que subscriu el pacte de la Sociovergència. Davant d'això, la reacció del PSC-Vallès Oest és de sentit comú. Veurem què passa durant aquesta setmana...


PS: L'Avui Terrassa ha penjat una enquesta sobre la Sociovergència a Viladecavalls. Us convido a fer-ne el seguiment durant aquesta setmana.