31 d’octubre 2006

Ple ordinari 26 d’octubre: el pacte “PSOE+CiU+ICV” torna a ser el protagonista

Era previsible. Dijous passat, durant el ple ordinari, vam tornar a assistir a una nova mostra del pacte “ICV+CiU+PSOE”. De fet, ja fa uns quants dies que vaig comentant les conseqüències d’aquest pacte no escrit. Un pacte que es va començar a insinuar al ple extraordinari de principis de setembre, que es va fer més visible al cap de pocs dies al ple ordinari i que va culminar al consell d’administració de Viladecavalls Multigestió SL. Novament, el pacte “CiU+ICV+PSOE” es va convertir en el gran protagonista del ple ordinari d’octubre.

M’imaginava que aquest ple serviria per tornar a confirmar l’existència d’un pacte no escrit entre “CiU+ICV+PSOE”. Igual que el passat setembre, aquest ple també contenia una nova modificació de pressupost a l’ordre del dia. Aquesta vegada, l’equip de govern proposava al plenari canviar el finançament de determinades inversions i de pas eliminar algunes partides pressupostaries. Una decisió que volien fer passar com a tècnica, però que era completament política.

Abans de continuar, us faré cinc cèntims sobre el finançament de les inversions al pressupost municipal. Bàsicament, hi ha dues maneres de finançar una inversió: el crèdit i l’alienació de patrimoni. El crèdit són els diners disponibles als comptes corrents de l’Ajuntament. En canvi, l’alienació de patrimoni són diners dels quals l’ajuntament no en disposa, però que es preveu disposar-ne durant l’any fiscal a través d’una venda de patrimoni –normalment són vendes de terrenys-. Les despeses d’inversions sempre han d’anar vinculades a una d’aquestes dues fonts de finançament, sinó els ingressos i les despeses del pressupost municipal no quadrarien.

Així doncs, vincular les inversions a crèdit és l’eina que té un equip de govern per marcar políticament quines són les seves inversions prioritàries. La despesa associada a crèdit es pot executar ràpidament, ja que l’Ajuntament disposa dels diners per tirar-les endavant. En canvi, les inversions vinculades a alienacions de patrimoni no es poden executar fins que no es produeix una venda de patrimoni i, per tant, la seva execució es pot retardar bastant o, si no hi ha alienació de patrimoni, es podria arribar a paralitzar l’execució.

Evidentment, els canvis de finançament d’inversions proposats per CiU implicaven un canvi de les prioritats que havíem fixat conjuntament al pressupost 2006. Un canvi que, òbviament, eliminava alguns projectes impulsats per Esquerra. Així doncs, en aquesta modificació CiU proposava anular les partides pressupostàries per comprar mobiliari per habilitar un districte jove al Centre Cívic de Can Tries (2000€), per habilitar centres socials (12000€), i es proposava canviar a alienació de patrimoni l’adequació d’una oficina municipal de joventut (6000€) que volíem ubicar al Carrer Nou, un cop l’escola de música es traslladés al nou edifici de Can Turu. I sabeu on proposaven augmentar el crèdit? Doncs a diverses partides destinades a asfaltar carrers i arranjar places... M’agradaria equivocar-me, però tinc la sensació que CiU s’ha carregat partides de joventut i participació ciutadana per poder promocionar el seu alcalde a base d’inauguracions de places i carrers.

El canvi de finançament de la nova plaça de la masia de Can Turu -inclòs en aquesta modificació- mereix un comentari apart. Aquesta és una obra molt costosa i una part del finançament estava vinculada a alienació de patrimoni. Sorprenentment, han aparegut 7498€ que provenen d’alienacions de patrimoni, i que van destinats a la partida de la nova plaça. Dic que em va sorprendre perquè les alienacions de patrimoni haurien de ser aprovades per ple, excepte que l’alienació tingui un import molt petit (si no m’equivoco, menor a 12000€). Des d’Esquerra no hem rebut cap informació de què s’han venut, ni sabem en aquests moments d’on provenen aquests diners. Espero i desitjo que els convergents no hagin malvenut terrenys municipals per evitar portar al ple alienacions de patrimoni que ells sols en minoria no podrien aprovar...

Davant de tots aquests canvis de prioritats polítiques al pressupost municipal, el nostre posicionament va ser clarament en contra de la modificació de pressupost. Des d’Esquerra vam aprovar el pressupost 2006 perquè contenia unes prioritats que es volien carregar amb aquella modificació. Doncs, igual que el mes passat, la modificació va prosperar gràcies al pacte “ICV+PSOE+CiU”. Els convergents van votar-hi a favor, i els socialistes i el seu eco –els iniciativus- es van abstenir. Tot plegat va ser una maniobra a tres bandes per esborrar la feina feta per Esquerra durant els dos anys que hem governat.

El pacte “CiU+PSOE+ICV” va reaparèixer al final del ple, i ho va fer d’una forma completament inesperada. El portaveu dels socialistes, durant el torn de precs i preguntes, va buscar un exemplar del Fem Poble nº11 entre els papers que duia, el va mostrar a tots els assistents i va dir textualment que “aquest pamflet d’Esquerra Republicana era una infàmia a la qual ja estaven acostumats”. Amb un to de veu acusador i amenaçador, es va adreçar a l’alcalde i li va exigir que deixés clar si hi havia o no hi havia un pacte entre “CiU+ICV+PSOE”. L’alcalde -aparentment desconcertat- se’n va sortir com va poder, i va respondre que “un pacte o és escrit o és verbal; un pacte és amb condicions. No hi ha cap pacte ni cap condició entre els grups de CiU, PSOE i ICV”.

Davant d’aquelles declaracions, la Glòria va sol·licitar una intervenció per al·lusions. La petició de la Glòria va fer aparèixer la por al rostre de l’alcalde, que va mirar al portaveu d’iniciativa fent-li senyals com si li demanés permís per donar la paraula a Esquerra... Tota la sala ho va veure. Fins i tot la Glòria va preguntar a l’alcalde si ara havia de demanar permís a Iniciativa per atorgar la paraula als portaveus. El Sebastià –amb cara de pànic- va donar la paraula a la Glòria. Ras i curt, els va etzibar el següent: “Vostès neguen l’existència d’un pacte? I el que va passar a Multigestió no és un pacte? Per què no ho expliquen a tothom? Per arribar a pactes no cal obtenir res a canvi, es pot pactar per pura estratègia política. Un pacte poden ser acords puntuals, no cal signar cap paper. I l’editorial de l’última revista és ben clara: l’alcalde agraeix els acords i participació dels grups socialistes i d’iniciativa. Per què no expliquen tot això?”

Allò els va deixar muts. Ni els convergents, ni els socialistes, ni els (eco-eco)socialistes sabien què dir. Va ser partir d’aquest moment quan van començar les intervencions surrealistes dels integrants del pacte “ICV+CiU+PSOE”, que s’esforçaven a negar l’evidència. En primer lloc l’alcalde va explicar que a Multigestió hi va haver una negociació amb CiU+PSOE+ICV, que es van arribar a uns acords, però que un acord no és un pacte. He buscat al diccionari les definicions d’acord i de negociar, perquè l'argument de l'alcalde no s'aguantava per enlloc. Són aquestes:

Acord: Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies.

Negociar: Tractar d'un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre'l favorablement, arribar a un acord.

Queda clar que si es produeix una negociació i s’arriba a uns acords, vol dir que s’arriba a un pacte. Senyor alcalde: acord i pacte són sinònims. A continuació, el portaveu d’iniciativa encara va embolicar més la troca. Va dir Textualment que “hi ha un pacte, però CiU no ho sap”. En aquell moment el Sebastià -terroritzat- va demanar que això no constés a l’acta, però nosaltres vam replicar que el ple no havia acabat i que l’acta havia de recollir aquest debat. El portaveu dels (eco-eco)socialistes va seguir explicant que el seu grup no estava d’acord que Multigestió executés el cobriment de la pista poliesportiva de Can Tries i que tirés endavant la promoció de pisos per a joves al costat del Centre Cívic del mateix barri. Ells creuen que s’ha de fer directament des de l’Ajuntament i no a través de Multigestió.

Jo ho sentia i no m’ho creia. Si Multigestió és una societat municipal que depèn de l’Ajuntament, quin problema hi ha si s’executen aquestes inversions des de Multigestió? A mi em sembla que no hi ha cap, però CiU+PSOE+ICV es van posar d’acord per aturar aquestes inversions, i així ho va reconèixer el portaveu d’iniciativa durant la seva intervenció.

El portaveu del PSOE semblava el més ofès per tot plegat. Negava l’existència del pacte, i ens deia que nosaltres també votàvem a favor d’algunes propostes de l’equip de govern, sense que ningú digués que hi havia un nou pacte entre Esquerra i CiU. Això encara era més surrealista. Si nosaltres votem a favor de propostes que CiU presenta al ple, és simplement perquè nosaltres defensem els mateixos plantejaments des del govern i des de l’oposició. El mateix no ho poden dir PSOE i ICV. Allà on socialistes i el seu eco abans votaven en contra, ara s’abstenen. L’únic que ha canviat és que abans CiU governava amb Esquerra i ara CiU governa amb minoria. Si no hi ha pacte “CiU+PSOE+ICV”, com s’explica aquest canvi d’actitud?

Us comentava en una altra anotació que les veritats ofenen. Aquesta vegada, els membres del PSOE semblaven els més ofesos. El to de veu amb el qual el portaveu socialista es va adreçar a l’alcalde a la primera intervenció, em va semblar un retret encobert del PSOE a CiU. Vaig tenir la sensació que el portaveu socialista renyava a l’alcalde per fer públic el pacte “CiU+PSOE+ICV” a l’editorial de l’última revista. Li va exigir -quasi a crits- que desmentís públicament l’existència d’un pacte entre PSOE i CiU. L’alcalde ho va intentar, però sense massa èxit. Suposo que no s’esperaven la intervenció d’Esquerra. Per molt que menteixin, per molt que s’esforcin a negar l’evidència, la veritat sempre s’acaba sabent.

Encara hi ha alguns punts de l’ordre del dia que em semblen interessants de comentar, però aquesta anotació sobre el ple ja es molt extensa i per avui no em vull allargar més. Us demano disculpes per l’extensió d’aquesta nota sobre el ple, però no he estat capaç de resumir-la més.

25 d’octubre 2006

Per Tots Sants no et quedis a casa. Tu també pots votar diferent

Aquests dies de campanya electoral, les converses sobre política augmenten considerablement entre companys de feina, amics, familiars i gent propera. Ja sigui dinant amb els companys de feina, treballant al laboratori, passejant pel carrer o fent una cervesa amb els amics, em sembla que qualsevol excusa és bona perquè algú enceti el debat sobre la situació política actual o simplement per poder discutir sobre possibles resultats i pactes post-electorals.

Aquest ambient que s’ha creat, on fins i tot el més políticament escèptic es mostra interessat per la futura situació governamental del nostre país, és una bona prova de que els propers comicis estan més oberts que mai. Ningú té clar, ara per ara, que hi hagi un possible clar vencedor a les properes eleccions. L’únic que poden indicar-nos les enquestes –sempre ben cuinades segons els interessos dels mitjans de comunicació que les difonen– és que ni CiU ni PSC obtindran la majoria absoluta i que Esquerra tornarà a tenir un pes important a l’hora de decidir el nou govern de Catalunya.

Tanmateix, haurem d’esperar fins passat Tots Sants per veure fins a quin punt les diverses enquestes són fidels a la realitat o només en són una foto esbiaixada i borrosa. Encara recordo quan les enquestes més favorables de les passades eleccions del 2003 assignaven a ERC 17 escons, però contra tot pronòstic en vam aconseguir 23. Si ara les enquestes ja ens en posen 21 o 22, per la mateixa regla de tres podríem arribar als 25 escons... Jo no descarto cap resultat. En un sistema parlamentari com el nostre, fins i tot la tercera força política té possibilitats d’accedir a la Presidència de la Generalitat.

Personalment estic il·lusionat. Fa temps que vaig renunciar a ser hereu d’una classe política derrotista que a hores d’ara ja pertany al passat. Vull ajudar a construir el futur del meu poble i del meu país, i ho penso fer amb dignitat, valentia i coherència. A més, cada cop som més les persones que estem cansades del catalanisme de la derrota, del peix al cove, del val més una mica que res i del victimisme permanent. La gran manifestació del 18-F en va ser una bona mostra. Cada dia que passa, hi ha més persones que confien amb la manera d’entendre la política de la gent d’Esquerra Republicana. Perquè nosaltres som gent que sempre juguem amb els colors de casa. Sempre juguem a favor dels interessos de Catalunya. Hauria estat ben fàcil dir SÍ a l’estatut retallat. Així no ens haurien expulsat del Govern, i ara continuaríem gestionant sis conselleries, però hauríem perdut una cosa molt més important. La dignitat.

No us vull avorrir amb el programa electoral d’Esquerra. Si us interessa, el podeu consultar als enllaços 1, 2, 3, 4 i 5. Tan sols vull fer èmfasi en una qüestió. Només si Esquerra té prou força, el proper govern serà catalanista i de progrés. En cas contrari la sociovergència o un pacte CiU+PP són més que una possibilitat. Quan ho rumio no sé què es pitjor: si posar la legitimitat del Parlament de Catalunya en safata als poders de Madrid (el que fa Mas) o acceptar-ho (el que fan Montilla i Piqué).

Ja hem vist com CiU i PSC han defensat els interessos de Catalunya cada cop que van a Madrid. Només cal citar dos exemples ben recents. En primer lloc, les retallades de l’Estatut amb el pacte Mas-Zapatero. Tothom recorda què va passar amb la decisió sobirana del Parlament de Catalunya en aprovar l’Estatut del 30 de setembre. Per una foto, per una mica de poder, tot s’hi valia. El segon exemple ha estat l’incompliment del Ministre Solves d’invertir a Catalunya tot el que es va establir amb l’entrada en vigència del nou Estatut. Si el PSC-PSOE van avalar d’entrada els Pressupostos de l’estat, i CiU s’hi ha sumat després d’haver dit que eren dolents per Catalunya, què ens queda? Només la dignitat.

Amb partits com PSC o CiU al capdavant del govern de la Generalitat anem ben arreglats. Perquè, passi el que passi, Catalunya encara haurà d’anar a la Moncloa a negociar amb l’estat durant una temporada. I aquí és on la gent d’Esquerra hem de ser decisius. Perquè com més forta sigui Esquerra al Parlament de Catalunya, més podrem defensar els interessos del nostre país. En canvi, com menys força tinguem, més força tindrà la M. Una M –de Mas o de Montilla- que realment tan sols defensa els interessos de Madrid. Una M amb Iniciativa i PP de comparsa, fent de simples convidats de pedra. Els primers són la crossa del PSC-PSOE. Els segons són la crossa de CiU a Catalunya, igual que CiU ha estat la crossa del PP a espanya. Esquerra és l’únic partit que pot evitar que el Govern de Catalunya depengui de Madrid, del PSOE o del PP.

Anar a contracorrent no és fàcil. Però per sobre de les comoditats personals, per sobre de sortir ben retratats als diaris i en grans titulars hi ha la coherència i els 650.000 catalans que van confiar en Esquerra perquè defenséssim Catalunya des del front de Madrid. Queda clar que som l’única alternativa, l’alternativa de la coherència, la valentia i la dignitat. Votar Mas és votar Montilla. Votar diferent és votar Esquerra.

21 d’octubre 2006

Cinc dies a Madrid

 Potser algú s’haurà preguntat com és que durant aquesta setmana no he actualitzat el bloc. El motiu és ben senzill. Dimarts al matí vaig agafar un avió cap a Madrid i fins aquesta tarda no he tornat a Catalunya. El viatge ha estat per motius laborals. Aquesta setmana s’ha celebrat a Madrid un congrés d’àmbit estatal sobre piles de combustible que ha aplegat un centenar de científics que fem recerca en aquest camp.

Ja sabeu que –apart de regidor– jo sóc químic, i que treballo a la UAB combinant la docència universitària amb la recerca sobre nous processos de producció d’hidrogen. Els meus directors de recerca i jo vam enviar una comunicació científica als organitzadors del congrés, on detallàvem alguns dels resultats més rellevants sobre producció d’hidrogen que hem obtingut al nostre laboratori. La nostra comunicació va ser acceptada i aquesta setmana he anat a Madrid per presentar la nostra recerca a la comunitat científica que ha assistit al congrés.

Si dilluns no us vaig avisar que durant aquesta setmana no actualitzaria el bloc, va ser perquè tenia la intenció de fer-ho en algun moment des de Madrid. Em pensava que tindria més temps lliure, però el congrés ha estat molt interessant i no he tingut temps ni per revisar el correu-e. A més, els mitjans de comunicació espanyols a Madrid no fan un seguiment gens exhaustiu de la campanya electoral al Parlament de Catalunya. Tot això ha provocat que desconnectés per uns dies del món polític català i de Viladecavalls, i que em dediqués en cos i ànima a la ciència.

La setmana que ve es presenta políticament interessant. La campanya electoral continua, i dilluns a les 20:30 podrem escoltar a en Josep-Lluís Carod-Rovira en un sopar-míting al Gran Casino de Terrassa (C/Font Vella 78). A més, dijous a les 21h hi ha ple ordinari a l’Ajuntament de Viladecavalls. Ja us ho aniré explicant, però primer em toca posar-me al dia dels esdeveniments polítics més rellevants dels últims cinc dies. Bon cap de setmana!

PS: Si us interessés conèixer més coses sobre l’ús de l’hidrogen com a vector energètic net o el funcionament de les piles de combustible, us puc passar alguns enllaços interessants i recomanar-vos bibliografia sobre el tema.

Agraïment

Agraeixo a la Rat que m’hagi afegit als enllaços del seu bloc. La Rat és una amiga meva i -manllevant les seves paraules- al seu bloc hi podreu trobar un petit aparador de referències sobre el món de la il·lustració. Us heu adonat que podem esmentar una llista prou llarga d'escriptors però que d’il·lustradors en podríem citar ben pocs? Jo me n’he adonat mentre llegia el Món il·lustrat.

16 d’octubre 2006

CiU + PSOE + ICV: Un pacte per arraconar Esquerra

El Fem Poble nº11 ja és al carrer. Una vegada més, el nostre butlletí contrasta la informació publicada a l’última “Revista de Viladecavalls” –que conté 15 pàgines de pura propaganda de CiU pagada amb diners públics–, i és un contrapunt als continguts dels pamflets editats i repartits fa pocs dies pels socialistes i els ecosocialistes, és a dir, pels socialistes i el seu eco.

Aquesta tardor, el titular del Fem Poble no podia ser cap altre: “CiU+PSOE+ICV”: Un pacte per arraconar Esquerra. L’alcalde Sebastià Homs no se n’amaga, i reconeix públicament el pacte a l’editorial de l’última revista municipal: “vull referir-me als acords i participació dels regidors dels Grups Socialista i d’Iniciativa, que ens permeten tirar endavant els projectes i el dia a dia del nostre Ajuntament.

El problema és que, per culpa d’aquest pacte, tots els ciutadans de Viladecavalls estem a punt de perdre molts projectes necessaris pel bon desenvolupament del poble. Com us comentava en aquesta anotació anterior, “ICV+CiU+PSOE” van pactar eliminar les partides pressupostaries per executar la primera fase dels camins de ronda per vianants i l’enllumenat del camí de Can Sanaüja. Ara, el pacte “PSOE+ICV+CiU” ha paralitzat la construcció de la coberta de la pista poliesportiva de Can Trias, i una promoció pública d’habitatges per a joves que s’havia de construir als terrenys del costat del Centre Cívic Paco Cano.

Tan el cobriment de la pista de Can Trias, com la promoció pública d’habitatges per a joves s’havien d’executar des de la societat municipal “Viladecavalls Multigestó SL”. Com a totes les societats municipals, el consell d’administració el formen els regidors portaveus dels diversos grups polítics amb representació al consistori, i acostuma a ser l’alcalde qui assumeix les funcions de president del consell d’administració. Doncs a l’última reunió del consell d’administració d’aquesta societat municipal vam viure una cosa ben insòlita. Com que en Fèlix Farré va presentar la seva dimissió com alcalde i va renunciar a l’acta de regidor, calia escollir un nou president del consell d’administració de la societat. Però contra tot pronòstic i per sorpresa nostra, no va ser l’actual alcalde qui va assumir el càrrec de president de la societat. Els grups polítics “CiU+ICV+PSOE” havien pactat un nou president pel consell d’administració: Ni més ni menys que en Joan Olivares, el portaveu de l’eco dels socialistes a Viladecavalls.

No deixa de ser curiós que un regidor a l’oposició, que no pot exercir cap mena de control sobre els pressupostos municipals, accepti el càrrec de president d’una societat municipal. Però tot aquest misteri es va aclarir quan els grups “CiU+PSOE+ICV” van anunciar la seva primera decisió per boca del nou president de “Viladecavalls Multigestió”: havien decidit paralitzar la construcció de la coberta de la pista de Can Trias i la promoció d’habitatges per a joves.

La cosa està clara. Gràcies al pacte “CiU+PSOE+ICV”, ara els projectes es paralitzen, enlloc d’executar-los. Suposo que per això tan els fa que el president del consell d’administració sigui un regidor a l’oposició, sense capacitat de maniobra sobre el pressupost municipal.

En aquest sentit, tan socialistes com el seu eco tiren la pedra i amaguen la ma. Als seus pamflets carreguen contra CiU, acusant-los de que el seu projecte està esgotat i que la seva gestió és nefasta. Fins i tot, els iniciativus es presenten com “l’única formació que en la seva història recent mai ha donat suport a CiU”. Doncs potser ara s’hauran d’empassar les seves paraules. Perquè és evident que PSOE i ICV han pactat amb CiU d’amagatotis i amb uns objectius ben clars: paralitzar els projectes que hem impulsat, esborrar la nostra tasca i posar-se les medalles de tota la feina feta per Esquerra.

Convergents, socialistes i el seu eco han posat els interessos partidistes per davant dels interessos de la ciutadania. I això no m’ho invento jo, els projectes que ja han paralitzat en són la prova més contundent. Desgraciadament, estan tan obsessionats en esborrar la nostra gestió que no s’adonen que és tot el poble qui en surt perjudicat. I això és el que em sap més greu de tot plegat.


Agraïment

Vull agrair al meu amic Pere Cardús les paraules que em va dedicar en aquesta anotació del seu bloc, i també li agraeixo que em vagi afegir als seus enllaços de blocs amics. Aprofito per recomanar-vos el seu bloc. Si el visiteu, veureu que hi podreu trobar una mica de tot: notes sobre música, interessants articles sobre política, poesia, reflexions personals... Tot molt ben estructurat amb categories perquè no us perdeu cap anotació important. Ja veureu que en Pere té molt bon criteri a l’hora d’escollir les temàtiques de les seves anotacions, que desenvolupa amb un estil clar i directe. En definitiva, “Ni pomes ni peres” és un bloc original, amb criteri propi i estic segur que la seves anotacions us faran reflexionar.

13 d’octubre 2006

Ple 28 de setembre: s’aproven dues mocions d’Esquerra sobre el IV Cinturó i la tributació local d’operadores de telecomunicacions

El passat ple de setembre van prosperar per unanimitat dues mocions impulsades des del nostre grup municipal. La primera moció tractava el tema de la tributació local de les empreses de telefonia mòbil que operen al nostre municipi. Concretament, des d’Esquerra demanàvem l’elaboració d’ordenances fiscals que subjectin a les operadores de telecomunicacions a la tributació per l’ocupació i l’aprofitament del domini públic local en la realització de la seva activitat. A més, també demanàvem que aquestes noves ordenances es sotmetin a aprovació conjuntament amb la resta d’Ordenances Fiscals reguladores dels tributs municipals per l’any 2007.

Als ajuntaments catalans –i Viladecavalls no n’és cap excepció- hi ha hagut una progressiva disminució dels ingressos procedents de la taxa per ocupació i aprofitament especial del domini públic local per part de les empreses subministradores de telefonia mòbil, mentre que la seva activitat econòmica s’ha vist augmentada considerablement en els últims anys. És a dir, que un seguit d’empreses que operen al nostre municipi han vist com alhora que augmentaven els seus ingressos, no tenien cap obligació de pagar impostos especials perquè la seva activitat és tan recent que no es trobava regulada per cap ordenança ni taxa municipal. Per aquest motiu cal que els ajuntaments afectats regulin aquesta activitat elaborant ordenances adaptades a aquesta nova situació.

El Consorci Localret ofereix assessorament als ajuntaments que decideixin elaborar aquestes ordenances. De fet, l’Ajuntament de Viladecavalls forma part d’aquest consorci, i des de la regidoria de noves tecnologies ja ens havíem assessorat i havíem previst resoldre aquest tema l’últim trimestre d’aquest any 2006. La nostra intenció era afegir aquest plec de noves ordenances al conjunt de les Ordenances Fiscals pel 2007, però el trencament del pacte per part de CiU –que va deixar Esquerra fora del govern el passat mes de juny– va suposar que aquesta qüestió podia quedar pendent d’aprovació. Gràcies a aquesta moció, des d’Esquerra vam assegurar-nos que l’elaboració de les ordenances continuarà endavant, i suposo que –si no hi ha cap imprevist– s’aprovaran properament conjuntament amb la resta d’ordenances fiscals de l’any 2007.

L’altra moció que vam presentar feia referència a la construcció del polèmic Quart Cinturó, del qual s’han licitat els trams d’aquest projecte al pas pel nostre poble, tal com us comentava en aquesta anotació. En aquests moments, l’Ajuntament de Viladecavalls ja disposa dels plànols dels projectes executius d’aquesta autovia. Segons un acord de ple del 30 de març d’aquest any, l’Ajuntament ha de donar coneixement del projecte executiu del traçat del Quart Cinturó a tots els veïns. En aquest sentit, la nostra moció proposava la publicació d’una edició especial del número 34 de la “Revista de Viladecavalls” que inclogui un monogràfic informatiu sobre el projecte executiu del Quart Cinturó.

L’objectiu d’aquest monogràfic sobre el Quart Cinturó ha de ser informar a tots els veïns sobre l’estat d’aquest projecte i les accions que s’han portat a terme des de l’Ajuntament. La moció especificava que tota la informació que contindrà aquesta revista s’haurà de consensuar entre les diverses forces polítiques, i haurà de reflectir els acords presos als plens anteriors (gener 2004, juny 2004 i març 2006) en referència al projecte del Quart Cinturó. A més, a causa de la importància d’aquesta qüestió, cada grup municipal disposarà d’una pàgina per exposar la seva opinió sobre la construcció d’aquesta autovia.

Personalment, estic satisfet que les dues mocions vagin ser aprovades per unanimitat, perquè totes dues són mocions completament constructives. En primer lloc contribuïm a augmentar la recaptació de la hisenda local perquè l’Ajuntament disposi de més recursos econòmics, i en segon lloc contribuïm a que tots els veïns estiguin degudament informats sobre el projecte executiu del Quart Cinturó. Encara que alguns vulguin fer creure el contrari, des d’Esquerra seguim defensant els mateixos plantejaments tan des del govern com des de l’oposició. Aquestes dues mocions en són una bona mostra.

Agraïments

Vull agrair a en Moisès Rial que m’hagi afegit als enllaços del bloc xarxa republicana. En aquest bloc hi podreu trobar un recull de totes les adreces de blocs de militants d’Esquerra Republicana. Tampoc m’oblido de l’Albert, un company del laboratori. Gràcies per afegir-me al teu bloc!

09 d’octubre 2006

“Revista de Viladecavalls” versus “InfoCatalunya”: dues formes ben diferents de comunicar informació

Avui m’agradaria fer una petita comparació de dues situacions paral·leles per constatar que CiU ha utilitzat de forma clarament partidista l’última edició de la “Revista de Viladecavalls nº33 que -no ho oblidem- es tracta d’un mitjà públic de comunicació local que paguem entre tots els contribuents.

Tothom recorda quan el PSC va expulsar els consellers d’Esquerra del govern de la Generalitat arran del posicionament d’Esquerra davant el referèndum del nou Estatut; amb aquella expulsió, el President Maragall enterrava el pacte del Tinell. Al cap de pocs dies, CiU-Viladecavalls imposava un canvi d’alcaldia per promocionar el seu nou candidat; en Sebastià i companyia trencaven el pacte de govern signat amb Esquerra a l’Ajuntament de Viladecavalls. Tenim sobre la taula dues situacions recents on Esquerra ha passat de tenir responsabilitats de govern a formar part dels grups de l’oposició.

InfoCatalunya és la publicació trimestral que la Generalitat distribueix a totes les llars catalanes. L’últim butlletí –editat fa pocs dies- reconeix la bona gestió d’Esquerra al Govern de la Generalitat. De fet, de 20 pàgines del butlletí, 14 corresponen a actuacions que van tirar endavant departaments encapçalats per consellers i conselleres d’Esquerra: Pacte Nacional per a l’Educació, subvencions per a la instal·lació de gespa artificial a camps esportius, construcció del Laboratori de Llum Sincrotó, el supercomputador Mare Nostrum, ajuts a les famílies, cohesió social, banda ampla als centres docents, Llei de prestacions econòmiques, televisió digital terrestre i crèdits per a l’emancipació del jovent.

Fullejant aquesta última revista que fa balanç del Govern catalanista i d’esquerres, queda ben clar que Esquerra ha estat qui ha desenvolupat més propostes previstes al Pacte del Tinell. I el govern bipartit “PSC+ICV” ha reconegut la tasca d’Esquerra i no ha emprat el butlletí InfoCatalunya per atribuir-se els mèrits de la feina feta per les conselleries d’Esquerra.

Tornem a Viladecavalls. És vox populi que els regidors de CiU –amb el suport incondicional del PSOE i ICV- pretenen esborrar la nostra feina al govern. L’última revista municipal és un cas flagrant d’intentar esborrar-nos del mapa. Les pàgines d’aquest butlletí estan impregnades de tergiversació, electoralisme, manipulació i distorsió de la realitat. No només no reconeixen la nostra feina, sinó que cadascuna de les notícies apareix acompanyada de declaracions i valoracions polítiques del regidor convergent/unionista de torn.

Quan CiU va trencar el pacte, des d’Esquerra estàvem treballant en l’elaboració d’un reglament pels mitjans de comunicació local per poder evitar, precisament, el que ara CiU està perpetrant. Si partim de la base que la “Revista de Viladecavalls” és un mitjà de comunicació públic, aquest mitjà hauria de respectar els principis d’objectivitat, veracitat i imparcialitat de la informació. Que les informacions de la revista continguin opinions de l’alcalde sobre –per citar només 3 exemples- el nou servei d’autobusos, un possible nou consultori al casc urbà o la construcció de la piscina de Can Trias, no es pot considerar en cap cas informació objectiva i imparcial. Perquè una cosa és informar, i una altra de ben diferent és opinar. Al meu entendre, la revista municipal ha de contenir alhora informacions objectives i opinions de tots els grups polítics però, alerta, informar i opinar són dos conceptes que no convé mesclar en el redactat d’una notícia, per evitar que la informació objectiva es transformi en una visió parcial de les coses. Per exposar opinions a la revista municipal ja hi ha l’editorial, l’espai dels grups municipals o les cròniques del ple. L’equip de govern de CiU torna a jugar brut i ara no respecta les regles del joc democràtic en matèria de comunicació. Amb poc més de quatre mesos han instrumentalitzat la revista per difondre els plantejaments de CiU a totes i cadascuna de les notícies sense possibilitat que els regidors de l’oposició hi puguem intervenir.

La lectura d’aquesta revista mostra que a CiU no tenen cap mania a fer el que sigui per mantenir-se a les seves cadires. Fins i tot són capaços de faltar a la realitat. Després de llegir la revista, sembla que durant aquest mes d’agost els convergents s’hagin tret de la màniga projectes com el nou pavelló, la nova piscina, el nou local de Ràdio Vila... però, en canvi, en cap moment expliquen que fa dos anys que regidors i equips tècnics de l’Ajuntament hem estat treballant amb constància per poder iniciar, tirar endavant i executar tots aquests projectes. No volen explicar que tots aquests projectes han estat possibles gràcies al pacte de govern entre Esquerra i CiU durant aquests dos anys.

CiU no té prou valentia política per reconèixer públicament la tasca d’Esquerra durant dos anys a l’equip de govern. De fet, no és que no tinguin prou valentia política. Després de llegir aquesta revista, tinc la sensació que tenen por. Tenen por de perdre la cadira a l’equip de govern. I aquesta por ha fet que perdin els papers i que actuïn seguint la màxima de “vendre fum”. Potser pensen que poden enganyar a tothom, però la gent no es tonta i, tal com diu la dita popular, s’atrapa abans a un mentider que a un coix.

06 d’octubre 2006

05 d’octubre 2006

Ple ordinari 28 de setembre: La confirmació del pacte “CiU+PSOE+ICV”

Tal com m’imaginava –ja us ho avançava en aquesta anotació-, el ple ordinari de setembre va ser una nova mostra del pacte no escrit entre “CiU+ICV+PSOE”. Al primer punt de l’ordre del dia del passat ple es plantejava l’aprovació de l’adjudicació de les obres del cobriment del pavelló poliesportiu del casc antic. Ja us vaig parlar del tema del nou pavelló, i del posicionament de cada partit, a la crònica de l’últim ple ordinari del passat mes de juliol. En aquell ple, la comparsa PSOE+ICV van intentar paralitzar les obres votant en contra del procediment negociat per escollir l'empresa que haurà de construir aquest equipament i, a més, presentaven una moció conjunta per aturar l’obra. Evidentment, el seu únic objectiu era paralitzar aquest projecte només perquè forma part de l’obra de govern d’Esquerra. Tanmateix, el mes de juliol el procediment negociat va prosperar amb els vots a favor de CiU des del govern, i Esquerra des de l’oposició.

Ara però, sembla que els membres del pacte tripartit “CiU+PSOE+ICV” volen posar-se les medalles de la construcció del nou pavelló, i eliminar l’empremta d’Esquerra. Si el passat juliol ICV i PSOE votaven en contra del procediment negociat per intentar paralitzar la construcció del pavelló, aquest setembre mentien per recolzar la resolució del mateix procediment negociat. Primerament, els dos regidors de ICV es van abstenir, argumentant que no votarien en contra perquè durant el mes d’agost hi havia hagut un replantejament complet de tot el projecte i que, gràcies a això, ara es contemplaven els espais annexos.

Els regidors socialistes directament van votar a favor. El portaveu del PSOE va assegurar que durant l’agost s’havien canviat els criteris constructius i que, abans de l’estiu, el pavelló que es plantejava era –el cito textualment– una caixa de “cerilles”. A més, el portaveu socialista també va voler remarcar que ara es tracta d’un projecte integral i que abans no ho era. És evident que cada cop que parla “d’abans” o “d’uns mesos enrere” es refereix a la gestió d’Esquerra... Des del PSOE fins i tot van convidar a l’equip de govern de CiU a fer una presentació pública del projecte durant la propera Festa Major de Sant Martí.

Els convergents van acabar de confirmar el que tots ja sospitàvem. Es confirmava el pacte “PSOE+CiU+ICV” quan el propi alcalde declarava que estava completament d’acord amb el portaveu socialista de que calia exposar aquest projecte i que era cert que hi havia hagut un replantejament de tota l’obra, obrint el procediment a més empreses. El més curiós de tot plegat és que el replantejament no es veia per enlloc. Evidentment, tan al juliol com al setembre, els criteris constructius sempre han estat els mateixos, no s’ha replantejat res, i l’únic que ha canviat és que, gràcies al procediment negociat, ara ja hi ha una empresa que el vol construir. Durant la seva intervenció al ple, l’alcalde es va limitar a exposar les condicions del procediment negociat que Esquerra havia fixat abans de la nostra sortida de govern, però ell s’esforçava a intentar fer creure als assistents que durant l’agost havien replantejat tot el projecte del pavelló. I tan els socialistes com els iniciativus es sumaven al carro del fals replantejament de CiU.

Està ben clar. Els grups polítics "CiU+ICV+PSOE" han pactat amb uns objectius molt concrets: Paralitzar els projectes que vam impulsar, esborrar la tota la feina feta per Esquerra i posar-se les medalles dels projectes que no puguin aturar.

Tal com estan les coses, m’alegro que el projecte del nou pavelló continuï tirant endavant, ja que es tracta d’una gran inversió en matèria esportiva molt necessària pel poble. Des d’Esquerra estem orgullosos de la feina que hem pogut fer en aquest aspecte, perquè durant aquests dos anys al govern, des del nostre grup hem aconseguit impulsar l'execució del nou pavelló. Conseqüentment, el passat ple nosaltres també vam votar a favor de l’aprovació de l’adjudicació de les obres, però els nostres motius van ser molt diferents als del tripartit “ICV+PSOE+CiU”. Des d’Esquerra vam votar a favor d’aquest punt perquè nosaltres sempre hem defensat els mateixos plantejaments, tan des del govern com des de l’oposició. Ara com abans, els nostre criteri continua sent “treballar per al poble”, recolzant les inversions que necessita el municipi, independentment del grup polític que les executi.

01 d’octubre 2006

La millor candidata

Divendres al vespre vam celebrar assemblea general d’Esquerra a Viladecavalls per escollir la persona que encapçalarà la candidatura d’Esquerra a les properes eleccions municipals del maig de 2007. Entre tots els militants vam decidir unànimement que la Glòria Ullés torni a ser la cap de llista de la nostra candidatura.

Conec poca gent com la Glòria. He tingut la sort de compartir molts moments amb ella –bons i dolents– i penso que és una persona excepcional. La Glòria és una apassionada per la política municipal, és el seu món i el viu intensament. A més, la Glòria té la virtut d’encomanar la seva passió per la política municipal a tota la gent que l’envolta. Aconseguir que la gent s’apassioni per treballar pel seu poble, en un moment on la tasca política està tan desprestigiada, és senzillament extraordinari.

Conec prou la Glòria per afirmar que és una persona honesta. Sempre va amb la veritat per davant, amb tots els problemes que això comporta. La Glòria no és una d’aquelles persones que escull el camí fàcil de “prometre i mentir” per fer content a tothom i estalviar-se problemes. Al contrari, ella explica la veritat i, tot i que d’entrada hi pugui haver persones que se li posin en contra perquè la Glòria no diu el que voldrien sentir, penso que anar amb la veritat per davant ha estat la clau per guanyar-se el respecte de molta gent farta de polítics que prometen però que després no compleixen.

La Glòria és una dona forta. Després de més de quatre anys liderant el projecte polític d’Esquerra a Viladecavalls, res ni ningú ha aconseguit que perdi la il·lusió i l’entusiasme amb els quals va assumir el repte d’encapçalar la nostra candidatura. I us asseguro que això té mèrit, perquè en aquest temps les hem passat de tots colors; en alguns moments no ens ha estat gens fàcil continuar endavant amb la nostra tasca. Malgrat tot, seguim avançant gràcies a l’esforç i la dedicació de gent com la Glòria.

Per tot això, crec sincerament que la Glòria Ullés és la millor candidata per encapçalar el projecte d’Esquerra a Viladecavalls.

Felicitats Glòria! Ànims i endavant!

Agraïment

Agraeixo a l’Associació Llengua pròpia que m’hagi afegit als enllaços de regidors independentistes del seu bloc. Aquesta associació s’autodefineix com una organització en defensa de la llengua pròpia dels Països Catalans, i el seu bloc “Montenegro sí, els Països Catalans també!” conté un recull de blocs i pàgines web de polítics independentistes catalans.