27 de març 2007

Gràcies a Déu...

Mentre estic pendent de la resistència d'ACPV per aturar in extremis el tancament de les emissions de TVC, m'assabento d'una bona notícia. Qui la fa, la paga... oi, Fede?

L'Audiència de Barcelona condemna la Cope i Losantos a indemnitzar Esquerra amb una multa de 60.000€

Cap de setmana políticament complet

Aquest cap de setmana ha estat trepidant. Dissabte al matí m’aixeco ben aviat per assistir al meu primer Consell Nacional d’Esquerra, el primer que s’ha convocat des que el Congrés Comarcal d’Esquerra em va escollir conseller nacional. Es pronosticava un Consell Nacional intens, i les previsions es van complir al peu de la lletra. Quatre hores de debat molt intenses que van servir per aprovar, entre d'altres qüestions, dues propostes de resolució i aclarir internament les qüestions relacionades amb reagrupament.cat.

La primera resolució (la podeu consultar aquí) es tracta d’una anàlisi concís sobre l’actual situació política a Catalunya, que ha de servir de base de negociació pel proper Ple monogràfic sobre el desplegament de l’Estatut que es celebrarà al Parlament de Catalunya dimecres i dijous d’aquesta setmana. La segona resolució (la podeu llegir aquí) fa referència al tancament de les emissions TVC al País Valencià, i exigeix al Ministeri d’Indústria que compleixi el seu compromís amb Acció Cultural del País Valencià, per tal que es mantingui l'emissió d'aquest canal al País Valencià.


El debat al voltant de les explicacions d’en Joan Carretero va centrar les intervencions al torn obert de paraules. Personalment, em vaig alegrar que es mantingués el to constructiu durant el transcurs de tot el debat i que no es caigués en la crispació. Aquesta és l’única forma que ens pot permetre que entre tots detectem els encerts i els errors comesos, per no repetir aquests últims de cara al futur.


Els propers comicis municipals també van tenir el seu espai al Consell Nacional. Es va confirmar que Esquerra presentaria unes 700 llistes a les properes eleccions arreu dels Països Catalans, fet que evidencia el creixement que ha experimentat Esquerra en els últims anys, i vam ratificar els caps de llista de les ciutats de més de 20.000 habitants que mancaven per decidir a l’anterior Consell Nacional. La tasca que les Seccions Locals estem portant a terme als nostres pobles i ciutats em fa ser molt optimista. De fet, estic convençut que aquestes eleccions tindrem uns molt bons resultats. Temps al temps.


Diumenge al matí, assisteixo a una assemblea sobre el 4C a Can Trias, convocada per l’Associació de Veïns del barri. Una vegada més, el grup municipal de CiU torna a incomplir els acords plenaris sobre aquesta qüestió. Els acords deixen ben clar que el Quart Cinturó és una qüestió de municipi, que els portaveus dels grups municipals amb representació al consistori han de debatre prèviament les qüestions a tractar, i que tots els portaveus han de poder intervenir en igualtat de condicions per tal d’assegurar que cap grup fa un us partidista o menteix en aquest tema.


Doncs, tot i que a l’últim Ple ordinari es va aprovar una reprovació de l’actuació de l’alcalde i del grup municipal de CiU en relació al Quart Cinturó, l’equip de govern va tornar a monopolitzar la gestió de la informació en aquesta assemblea, davant la ciutadania i la resta dels grups polítics assistents. M’hauria agradat albirar una mica de valentia política i sinceritat per part de CiU i, en particular, de l’alcalde, a l’hora de fixar que les normes de joc d’aquella assemblea complissin els acords de ple, però està ben clar que la reprovació els va entrar per una orella i els va sortir per l’altra. De fet, si a CiU tinguessin valentia política i fossin sincers, el primer que haurien d’admetre públicament és que utilitzen la política per servir-se de la ciutadania, i no pas per servir-la.


Sortint de l’assemblea, vaig a la calçotada organitzada per l’Associació de Veïns de les Carenes de Can Turu, el barri on visc. Paral·lelament, en Xavier Vendrell, a una calçotada de les JERC a Reus, anunciava que Esquerra està disposada fer Artur Mas president si CiU posa damunt la taula la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, acollint-se a la legalitat internacional. Davant les constants retallades de l’Estatut per part de l’estat espanyol, Catalunya no té una altra sortida que la independència. Tal com acordàvem dissabte al Consell Nacional d’Esquerra, la via autonomista està exhaurida.


Ara per ara, sembla que CiU rebutja la proposta d’Esquerra. Tanmateix, la independència del nostre país ha quedat escrita a l’agenda mediàtica i política, i si ara la proposta de referèndum no prospera, des d’Esquerra seguirem treballant perquè tard o hora ho acabi fent.

23 de març 2007

Ací estem!

Avui dijous ha estat un dia estrany. Una mescla de sensacions m’envaeix el cos. Per una banda, estic content del clam empresarial que avui al migdia s’ha fet sentir a l’aula magna de l’IESE, a Barcelona, reclamant un aeroport transoceànic gestionat per la Generalitat de Catalunya. Mentrestant, la campanya per un aeroport intercontinental ja ha superat les 6000 adhesions.


Per l’altre cantó, em sento impotent quan veig que el govern valencià ha ordenat el tancament imminent dels repetidors de TV3 al País Valencià. Des del meu punt de vista, aquest tancament és un clar atemptat contra la llibertat d’expressió, i un atac frontal contra la comunicació en llengua catalana als Països Catalans. L’únic que puc fer és denunciar-ho. Sobre aquesta qüestió, us penjo un vídeo de vilaweb TV amb declaracions de l’Eliseu Climent (ACPV), Jaume Mateu (OCB) i Jordi Porta (OC): Si entren, ho faran per la força.





Ja us ho deia l’altre dia. Espanya és així, tan és que governi l’esquera espanyola o la dreta espanyola. Perquè, per sobre de tot, són espanyoles. La seva concepció d’estat, centralista i rància, ens ofega a tots. Però, qui sap, potser alguna cosa es mou quan fins i tot els empresaris catalans comencen a alçar la veu per exigir que, 300 anys després de la derrota d’Almansa, s’aturi el tracte colonial que encara rep el nostre país.


PS: aquesta setmana vaig carregadíssim de feina, no he tingut ni un sol moment per escriure al bloc. De totes maneres, no em voldria oblidar de saludar en Xavi Lleberia, militant de la Secció Local d’Esquerra de Viladecavalls, i recomanar-vos el seu bloc personal. A Can Xaviet hi podreu trobar de tot: anàlisi política, reflexions personals, vivències castelleres i eufòria blaugrana. Com més serem, millor ens explicarem! Ah, i gràcies per l'enllaç!

18 de març 2007

Preguntes sense resposta...

Tal com us comentava l’altre dia, el grup municipal d’Esquerra ens trobem a l’espera de les respostes a diverses qüestions plantejades als darrers plens. Són aquestes:

Preguntes sense resposta formulades per Esquerra al Ple del 25 de gener de 2007:

-Demanem a l’equip de govern que clarifiqui si pensen treballar amb pressupostos prorrogats del 2006, perquè ens imaginem que no tenen cap intenció d’elaborar els pressupostos 2007, però no se’ns ha informat formalment.


-Demanem explicacions al regidor de medi ambient sobre les suposades accions que està emprenent respecte la línia d’alta tensió, de les quals no ha informat a cap dels grups de l’oposició però sembla que si que ha informat a un grup de veïns de Can Trias que li donen suport a través d’un comunicat veïnal.


-Després de dos mesos, l’equip de govern ens ha contestat que tenen la intenció de llogar una carpa per Carnestoltes –ho vam preguntar el passat ple de novembre-. Quan val el lloguer d’aquesta carpa? A quina partida pressupostària es pensa carregar aquest cost?



Preguntes sense resposta formulades per Esquerra al Ple del 22 de febrer de 2007:

- Quan ha costat canviar l’Escut de Viladecavalls? Quin ha estat el procés que s’ha seguit des de l’Ajuntament per elaborar el disseny i del qual no s’ha informat a cap dels grups de l’oposició?

NOTA: El passat dijous 15 de març, el Diari de Terrassa publicava un article sobre la polèmica generada al voltant dels canvis perpetrats a l'Escut de Viladecavalls. A l'espera de la resposta de CiU, podeu trobar més informació sobre el tema en aquesta anotació anterior.


- Donat que als pressupostos de l’any 2006 no apareixia cap partida destinada l’execució de la plaça del C/Sant Martí (espai lúdic per la gent gran), a quina partida pressupostaria s’ha assignat l’execució d’aquesta obra?


- Volem saber quins són els criteris que es segueixen per decidir quines notícies apareixen a als mitjans de comunicació municipals. A data d’avui -22 de febrer- l’última notícia que apareix a la web és del 8 de febrer i no s’ha fet cap ressò de la roda de premsa sobre el Quart Cinturó per part dels grups municipals de l’oposició. A més, creiem que a una bona revista municipal s’ha d’explicar el que es fa, però no el que es farà. Ens expliquem. A la pàgina 13 de la revista municipal nº35 apareix publicada una notícia sobre unes xerrades sobre el consum del cannabis entre els joves on diu, i citem textualment, “De moment, encara no hi ha una data concreta per la celebració de la sessió formativa als pares, encara que sí que es coneix que serà a les sis de la tarda, al nou edifici de l’Escola Municipal de Música.” No cal afegir res més...


- Sobre la finalització de l’escola de música, ens responen que estan pendents dels permisos de Fecsa. Quan tenen previst acabar les obres?

NOTA: el passat dissabte 10 de març el Diari de Terrassa publicava que ja s’han finalitzat les obres de l’escola de música. Com ja us podeu imaginar, encara esperem que l’equip de govern ens digui alguna cosa al respecte...


- Aprofitem per recordar-los que esperem resposta a la pregunta formulada el ple del mes de gener sobre les línies d’alta tensió, ja que la resposta que ens han fet arribar no es correspon a la pregunta que nosaltres vam formular.


- Sol·licitem totes les dades sobre el sopar de l’empresari de l’any passat i també les del sopar de l'empresari d’enguany. A Esquerra ens consta que el canvi de data del sopar no s’ha consultat als comerciants, un fet que contradiu les justificacions del canvi de data d’aquest sopar per part de CiU.


- Sobre la construcció del nou pavelló, ens responen que s’ha redactat el projecte i que ara està en procés d’esmena d’aspectes que ha observat l’arquitecte. Un cop estiguin corregits tots els condicionants, què pensen fer en cas que el cost del projecte superi l’import de la licitació?


Amb una mica de sort, minuts abans de començar el proper ple ordinari del 29 de març, els convergents ens lliuraran les respostes a totes aquestes preguntes... Espero que aquest cop sigui així, i que no torni a passar com el passat ple de febrer. Tanmateix, tot i que val més això que res, jo crec que al senyor alcalde i al grup municipal de CiU no els costaria res lliurar-nos les respostes una setmana abans -per exemple, aprofitant la comissió informativa de ple-, o el que seria l’òptim, respondre'ns les preguntes immediatament abans de finalitzar les sessions plenàries. Però, com us deia l'altre dia, suposo que a CiU tenen els seus motius de pes per trigar -com a mínim- un mes a respondre...

14 de març 2007

Respostes a algunes preguntes del ple de gener

Per tothom és sabut que els plens municipals són públics, que les actes dels plens són d’accés públic i que es poden consultar des de la web municipal. Tot i això, des de que CiU va trencar el pacte de govern amb Esquerra, tan els grups de l’oposició com el públic assistent als plens hem vist com l’últim punt de l’ordre del dia -els precs i preguntes- s’ha convertit en “els precs i preguntes sense resposta pública”.

Resulta que l’alcalde i el grup municipal de CiU en minoria van prendre unilateralment la decisió de no respondre públicament cap de les preguntes dels grups de l’oposició formulades als plens. Així doncs, des del passat setembre, l’equip de govern va adoptar la costum de lliurar les respostes per escrit als diversos grups de l’oposició, minuts abans de començar el Ple. És a dir, que al Ple de setembre ens van lliurar les respostes de les preguntes formulades al juliol, a l’octubre ens van respondre les del setembre, etc.


M’imagino que l’alcalde i el grup municipal de CiU deuen tenir els seus arguments de pes per trigar com a mínim un mes a respondre les preguntes formulades per l’oposició. I dic “com a mínim” perquè el grup municipal d’Esquerra encara tenim preguntes sense resposta del ple de gener. La retenció i l’ocultament d’informació és una forma de fer política a la que CiU ja ens té acostumats. Però em sap greu que aquesta practica política enterboleixi el caràcter públic dels plens. M’explico: des del passat juliol, el públic assistent als plens no té cap via per poder conèixer i/o consultar les respostes a les qüestions plantejades durant el torn de “precs i preguntes” ja que, amb aquest nou hàbit convergent de no contestar res durant el ple, les respostes a les preguntes no consten a les actes de les sessions plenàries.


A continuació doncs, amb la intenció d’aportar més transparència als plens, us penjo les respostes que ens van lliurar el passat 22 de febrer a algunes de les preguntes que vam fer el passat ple de 25 de gener. Les preguntes sense resposta del ple de gener, sumades a les qüestions pendents del ple de febrer, les deixarem per una propera anotació. Només un detall: totes les respostes per escrit, que us copio literalment a continuació, són amb data 21 de febrer i venen signades pel Sr. Sebastià Homs i Padrisa. L’Alcalde.


- El cost del projecte del nou pavelló del casc antic supera de llarg l’import de la licitació. Què pensen fer amb aquest tema?

Resposta: S’ha redactat el projecte i ara està en procés d’esmena d’aspectes que ha observat l’arquitecte. Un cop estigui corregit es presentarà per a la seva aprovació.


- Li recordem al senyor Alcalde que el passat desembre va declarar que el dia 8 de gener s’inauguraria el nou edifici de l’escola de música. Quan pensen acabar les obres? Perquè a la resposta que ens dóna ara s’indica que s’està pendent dels permisos de Fecsa.

Resposta: Efectivament, s’està a l’espera que en un termini breu es disposi de subministrament elèctric i poder, tot seguit, fer-hi el trasllat.


- Sol·licitem informació sobre la demanda judicial que l'Ajuntament hauria d’haver interposat a correus, seguint els mandats del Ple. S’ha tramitat? Si no s’ha fet res, exigim que es tramiti amb la màxima celeritat.

Resposta: Respecte a aquest punt, per part de la secretaria, s’està procedint a la recopilació de les sortides que es realitzen amb correus pel que fa a notificacions, resolucions o altre tipus de documentació. Aquest recull és fonamental per donar sortida a una possible reclamació administrativa, doncs d’acord amb el que disposa l’article 139.2 de la llei 30/1992, el dany que s’al·legui haurà d’ésser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable, i s’ha considerat que aquesta és la fórmula més adient, perquè la mateixa tingui un encaix legal possible, en l’àmbit de la normativa que regula el servei de correus.


- Després de dos mesos, ens han contestat que la Plaça de la Vinya ja s’ha finalitzat. Ens alegrem d’aquesta finalització, però no podem dir el mateix de la Plaça de la Verbena. Aprofitem per recordar a l’equip de govern que està prohibit realitzar inauguracions 54 dies abans de les eleccions municipals i que, des d’Esquerra, arribarem fins on calgui si l’equip de govern incompleix la llei en aquest aspecte.

Resposta: complirem estrictament allò que contempla la llei.


I jo em pregunto: realment cal esperar com a mínim un mes perquè l’alcalde ens faci arribar per escrit aquestes respostes als grups municipals? Doncs, com diria aquell, això és el que hi ha.

12 de març 2007

Independència

Aquest és el títol de l'article d'opinió publicat avui al mail obert d'en Vicent Partal, director de Vilaweb. A mi m'ha semblat senzillament brillant. Us en recomano la seva lectura!

08 de març 2007

Més enllà de la paritat


Avui, dia internacional de les dones, us penjo el manifest d’Esquerra Republicana de Catalunya titulat “Més enllà de la paritat”. Enguany, el manifest del 8 de març té un contingut polític clarament municipalista, i m’ha semblat molt interessant fer-ne difusió des del bloc. De totes maneres, si que m'agradaria complementar aquest manifest amb un breu apunt personal. Crec sincerament que, més enllà de la paritat, les Seccions Locals d'Esquerra hem de potenciar la qualitat de les nostres candidatures. A mi el que de debò m'importa, més enllà de la paritat, que també, és que les llistes d'Esquerra estiguin formades per gent vàlida i capaç de liderar el nostre projecte de municipi i de país, independentment del seu sexe. I personalment, estic molt content perquè penso que la candidatura d'Esquerra a Viladecavalls hem acomplert aquests objectius. Estic convençut que la nostra llista està formada per un equip de dones i homes que suma i que és el més potent que pot presentar el nostre grup. Perquè Esquerra, en aquest nou cicle, hi vol guanyar.


Les eleccions municipals del proper mes de maig són els primers comicis als Països Catalans amb unes llistes que han de complir, per llei, criteris de paritat. Cap dels dos sexes, per tant, no podrà tenir una representació inferior al 40%, en trams de cinc persones. Les dones d’Esquerra reivindiquem que aquesta paritat sigui efectiva i que la presència de les dones a les llistes sigui en posicions que, previsiblement, comportaran l’obtenció de l’acta de regidora.


La paritat a les llistes, però, no és suficient. Des d’Esquerra volem trencar la imatge i la pràctica masculinitzada de la política i, per aquesta raó, fem una crida a les companyes del partit a fer-se visibles, a escriure articles als diaris locals i comarcals, a participar en els actes i també a liderar les polítiques en els seus pobles o ciutats.


Igualment, si volem que la perspectiva de gènere impregni totes les polítiques que promou el nostre municipi, a més de comptar amb la tasca de les regidores i alcaldesses, necessitem l’aportació de les dones i dels grups de dones que treballen en el nostre territori.


La incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques que s’impulsen des dels ajuntaments, reconeixent la diferent realitat en els efectes que tenen sobre dones i homes, és precisament un dels reptes per al mandat que estem a punt d’encetar als ajuntaments. Així mateix, cal posar en el centre les polítiques dedicades a les persones i a la cura d’aquestes persones.


En els pròxims quatre anys, les regidores i alcaldesses d’Esquerra –al costat dels regidors i alcaldes també- han de treballar per garantir la transversalitat de la perspectiva de les dones a les polítiques públiques. Aquesta perspectiva ha d’incloure tots els àmbits d’actuació dels governs locals: mobilitat, urbanisme, salut, coeducació, cultura, promoció econòmica, atenció social, formació, comerç, turisme, treball, seguretat, habitatge, desenvolupament rural, immigració, joventut, esports.


I tot això garantint també el reconeixement pressupostari per a les mesures d’acció positiva, que en cap cas no poden considerar-se de discriminació.


A Esquerra sabem que llibertat femenina i llibertat nacional van de la mà, perquè el nostre és un projecte de societat lliure en uns Països Catalans independents. I la nostra llibertat com a ciutadanes i ciutadans, en primera instància, l’exercim en el nostre entorn més immediat: els municipis. Per això aquestes eleccions i el pròxim mandat són clau en la construcció de la nostra llibertat.


Un pas més enllà de la paritat, un pas més cap a la independència!

Països Catalans, 8 de març de 2007

07 de març 2007

Espanya és així

Res de nou a l’oest. Res de nou a Madrid. El centralisme espanyol continua essent la norma imperant. Les darreres setmanes han estat notícia tan el mal servei de rodalies de Renfe a Catalunya com la crispació popular i empresarial davant les reticències d’Aena i el govern espanyol a que Star Alliance s’ubiqui a la nova terminal sud de l’Aeroport del Prat. Així doncs, tan és que governi el PSOE o el PP. Em sembla que ningú pot discutir que, per sobre de ser de dretes o d’esquerres, el que s’imposa a Madrid és el centralisme més ranci. Espanya és així, i això no ho dic jo, ho diuen les hemeroteques.


No és la primera vegada que escric sobre el mal servei de Renfe en aquest bloc. El passat novembre us comentava la meva opinió sobre la necessitat urgent del traspàs de rodalies de Renfe a la Generalitat. Doncs ja han passat tres mesos i mig des d’aquella anotació, però no s’ha pogut veure cap avenç en aquesta qüestió. Al contrari. El servei cada cop és pitjor, i el govern espanyol de torn –que encara és l’única administració titular del servei- no fa res per solucionar-ho. Res.


Ja és hora que la ministra de foment i el president del govern espanyol donin la cara davant el lamentable estat de la xarxa de rodalies de Renfe, i que assumeixin compromisos en ferm, amb terminis ben definits, per donar solució a un malson que afecta la vida diària de centenars de milers de ciutadans de Catalunya. Jo crec que cal exigir dues coses al govern espanyol: En primer lloc cal que el govern espanyol realitzi immediatament les inversions necessàries per solucionar els problemes endèmics de la xarxa ferroviària a Catalunya –la deixadesa dels successius governs espanyols ha originat un dèficit d’inversions que clama al cel-. En segon lloc, cal fer efectiu el traspàs de la gestió a la Generalitat, i al mateix temps transferir al govern català els recursos econòmics necessaris per afrontar aquesta gestió.


Sobre l’aeroport i de la desastrosa gestió d’Aena també n’he parlat en anteriors ocasions. A aquestes alçades, només em queda sumar-me al clam popular perquè l’aeroport del Prat esdevingui un enllaçador (hub) intercontinental. És obvi que una gran ciutat o un territori que no disposa d'un aeroport intercontinental no figura en el mapa global, i els Països Catalans no podem deixar passar aquesta oportunitat única. Connectar l’aeroport del Prat amb el món implica progrés econòmic pel país, des del turisme fins a la instal·lació a Catalunya de grans empreses multinacionals o les relacions comercials amb altres països. Però els senyors d’Iberia volen que la nova terminal sud esdevingui la T-5 que alimenti la T-4 de Barajas. És penós, però Espanya és així.


Sobre aquest tema de l’aeroport, aprofito per recomanar-vos la lectura d'aquest article del professor Ramon Tremosa, titulat “El potencial del Prat”. També aprofito per convidar-vos a participar a la campanya engegada per l’Associació Catalana de Professionals, per aconseguir que l’aeroport del Prat es converteixi en un enllaçador (hub) de vols intercontinentals.


Amics i amigues, com deia l’últim eslògan d’Esquerra, nosaltres som com som. Però per sobre de tot no enganyem la gent. I Espanya és així. Ja veieu quina concepció d’estat tenen els successius governs espanyols -ahir els del PP, avui els del PSOE i demà ja ho veurem-. El centralisme jacobí ofega el nostre país cada cop més, i els governs espanyols de torn ni fan ni deixen fer. Aquesta és la realitat. I no us canseu d’explicar-la allà on aneu, perquè només així podrem seguir sumant esforços per arribar a la plena sobirania nacional que ens ha de permetre solucionar aquests temes definitivament.


PS1: Aquesta setmana llegia a la premsa que el titular del jutjat d'instrucció número dos de Terrassa veu indicis de delicte en l'actuació de l'alcalde de Matadepera, Jordi Comas, que no va penjar la bandera espanyola en el consistori durant dues festes majors. Ja vaig parlar del tema en aquesta anotació i des d’aquí li envio ànims i tot el meu suport.


PS2: En Toni Guzman, un amic meu que treballa dins el món de les noves tecnologies, em fa saber que des de l’empresa on treballa han enllestit la web de la fundació Pau Casals. Des d’aquí us en recomano la visita a tots aquells que us interessi conèixer més coses sobre la vida i obra d’un dels millors violoncel·listes del segle XX reconeguts a nivell mundial, que a més va ser un patriota i va tenir una dedicació incansable a la defensa dels valors de la pau i la llibertat.