07 de març 2007

Espanya és així

Res de nou a l’oest. Res de nou a Madrid. El centralisme espanyol continua essent la norma imperant. Les darreres setmanes han estat notícia tan el mal servei de rodalies de Renfe a Catalunya com la crispació popular i empresarial davant les reticències d’Aena i el govern espanyol a que Star Alliance s’ubiqui a la nova terminal sud de l’Aeroport del Prat. Així doncs, tan és que governi el PSOE o el PP. Em sembla que ningú pot discutir que, per sobre de ser de dretes o d’esquerres, el que s’imposa a Madrid és el centralisme més ranci. Espanya és així, i això no ho dic jo, ho diuen les hemeroteques.


No és la primera vegada que escric sobre el mal servei de Renfe en aquest bloc. El passat novembre us comentava la meva opinió sobre la necessitat urgent del traspàs de rodalies de Renfe a la Generalitat. Doncs ja han passat tres mesos i mig des d’aquella anotació, però no s’ha pogut veure cap avenç en aquesta qüestió. Al contrari. El servei cada cop és pitjor, i el govern espanyol de torn –que encara és l’única administració titular del servei- no fa res per solucionar-ho. Res.


Ja és hora que la ministra de foment i el president del govern espanyol donin la cara davant el lamentable estat de la xarxa de rodalies de Renfe, i que assumeixin compromisos en ferm, amb terminis ben definits, per donar solució a un malson que afecta la vida diària de centenars de milers de ciutadans de Catalunya. Jo crec que cal exigir dues coses al govern espanyol: En primer lloc cal que el govern espanyol realitzi immediatament les inversions necessàries per solucionar els problemes endèmics de la xarxa ferroviària a Catalunya –la deixadesa dels successius governs espanyols ha originat un dèficit d’inversions que clama al cel-. En segon lloc, cal fer efectiu el traspàs de la gestió a la Generalitat, i al mateix temps transferir al govern català els recursos econòmics necessaris per afrontar aquesta gestió.


Sobre l’aeroport i de la desastrosa gestió d’Aena també n’he parlat en anteriors ocasions. A aquestes alçades, només em queda sumar-me al clam popular perquè l’aeroport del Prat esdevingui un enllaçador (hub) intercontinental. És obvi que una gran ciutat o un territori que no disposa d'un aeroport intercontinental no figura en el mapa global, i els Països Catalans no podem deixar passar aquesta oportunitat única. Connectar l’aeroport del Prat amb el món implica progrés econòmic pel país, des del turisme fins a la instal·lació a Catalunya de grans empreses multinacionals o les relacions comercials amb altres països. Però els senyors d’Iberia volen que la nova terminal sud esdevingui la T-5 que alimenti la T-4 de Barajas. És penós, però Espanya és així.


Sobre aquest tema de l’aeroport, aprofito per recomanar-vos la lectura d'aquest article del professor Ramon Tremosa, titulat “El potencial del Prat”. També aprofito per convidar-vos a participar a la campanya engegada per l’Associació Catalana de Professionals, per aconseguir que l’aeroport del Prat es converteixi en un enllaçador (hub) de vols intercontinentals.


Amics i amigues, com deia l’últim eslògan d’Esquerra, nosaltres som com som. Però per sobre de tot no enganyem la gent. I Espanya és així. Ja veieu quina concepció d’estat tenen els successius governs espanyols -ahir els del PP, avui els del PSOE i demà ja ho veurem-. El centralisme jacobí ofega el nostre país cada cop més, i els governs espanyols de torn ni fan ni deixen fer. Aquesta és la realitat. I no us canseu d’explicar-la allà on aneu, perquè només així podrem seguir sumant esforços per arribar a la plena sobirania nacional que ens ha de permetre solucionar aquests temes definitivament.


PS1: Aquesta setmana llegia a la premsa que el titular del jutjat d'instrucció número dos de Terrassa veu indicis de delicte en l'actuació de l'alcalde de Matadepera, Jordi Comas, que no va penjar la bandera espanyola en el consistori durant dues festes majors. Ja vaig parlar del tema en aquesta anotació i des d’aquí li envio ànims i tot el meu suport.


PS2: En Toni Guzman, un amic meu que treballa dins el món de les noves tecnologies, em fa saber que des de l’empresa on treballa han enllestit la web de la fundació Pau Casals. Des d’aquí us en recomano la visita a tots aquells que us interessi conèixer més coses sobre la vida i obra d’un dels millors violoncel·listes del segle XX reconeguts a nivell mundial, que a més va ser un patriota i va tenir una dedicació incansable a la defensa dels valors de la pau i la llibertat.