Promeses escanejades de la pàgina 17 del programa electoral de CiU per les eleccions municipals de maig de 2007... Algú s'ho va creure?
Innocents!!!
Si el mes passat em queixava que l’Il·lustríssim Alcalde feia trampes per endur-se el premi dos mesos seguits –recordo que el mes passat va repetir una frase premiada d'un altre ple-, al ple de dimecres passat va succeir tot el contrari. L’Il·lustríssim Alcalde no va obrir boca per defensar cap dels punts de l’ordre del dia. Simplement es va limitar a llegir els acords que els funcionaris li havien escrit. Encara que sembli increïble, l’Il·lustríssim Sr. Homs no va tenir el valor de defensar políticament la decisió més important de l’any i que marcarà el mal govern en els propers mesos: els pressupostos municipals pel 2008.
Fins i tot amb una cosa tan insignificant com aquesta es pot comprovar que el tarannà de l'Alcalde Fèlix Farré es troba als antípodes de les maneres de fer de l'Il·lustríssim Alcalde Sr. Homs. Si consulteu les actes de ple de l'anterior legislatura, vosaltres mateixos podreu comprovar que el punt número 2 de l'ordre del dia (que es titulava "despatx d'ofici") era el moment on l'Alcalde Fèlix Farré donava compte de resolucions de l'Alcaldia. Ja ho veieu. Abans no es dictava. Però ara sí. Aquesta és la nova manera de fer política de l'Il·lustríssim Sr. Homs. Dictar.
Artículo 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Seguint el concurs que vaig iniciar des d'aquest bloc el passat mes d'octubre, em disposo a guardonar els càrrecs electes guanyadors del premi "qui la diu més grossa" del passat ple de novembre. Em sap greu perquè els càrrecs de confiança que actuen com a regidors de CiU a l'ombra encara no tenen dret a veu als plens. És una pena perquè, en alguns casos, fan cara de tenir moltes coses a dir. Qui sap, potser amb el temps podran intervenir en el debat, ves a saber, a mi amb aquest equip de govern ja no m'estranya res...
Aprofito per informar-vos que el dijous 29 de novembre hi ha ple ordinari a les 21h. A veure qui la diu més grossa aquest cop...

“L’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, diferent de l’escut o bandera, amb independència de la forma i dels elements que el componen”.
“L’emblema no pot consistir en una modificació, deformació o simplificació de l’escut, si bé pot basar-se en elements d’aquest.”
“La forma del escut dels ens locals ha de ser la caironada. S’entén com caironada la d’un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l’altra horitzontalment.”
“El timbre és l’acompanyament col•locat damunt l’escut.”
“El timbre dels ens locals territorials és una corona, que ordinàriament serà la mural que li correspongui. La corona mural és aquella que representa un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre de torres variables en funció del tipus i la categoria de l’ens local.”

Com ja us vaig avançar en aquesta nota anterior, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia del passat ple un parell de punts on proposaven l’aprovació del plec de clàusules per la selecció d’un proveïdor i també d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals.
En contra del què diu el Sr. Vega, jo no crec que sigui fer “demagogia barata y barriobajera” defensar que un poble de les nostres dimensions només pot assumir la col•locació i el manteniment amb garanties d’un sol camp de gespa. Això és el que defensa Esquerra. En canvi, sí que crec que és d’una covardia política superlativa no moure ni un dit per cohesionar els tres grans nuclis de població que té Viladecavalls. Col•locar la gespa als dos camps de futbol costa uns 770.000€ i, segons el regidor d’esports Sr. Valero, es tracta d’una mesura que beneficia al 6% de la població. Amb els mateixos diners, és políticament més raonable col•locar gespa en un sol camp de futbol i fer una aposta ferma pel transport públic municipal, una mesura que beneficiaria un percentatge molt més gran de població.
Avui però, no entraré pròpiament en matèria. Tal com han transcorregut els plens des de l’inici d’aquesta legislatura, i les bestieses que s’arriben a dir durant les sessions plenàries, he decidit engegar el meu particular repartiment de premis a les bestieses més sonades. Un concurs que he batejat com a Premis “qui la diu més grossa”.
La sorpresa se la va emportar la Glòria quan va arribar a la comissió informativa i es va trobar una nodrida representació d'assessors de CiU allà asseguts. Mica en mica, anem descobrint les funcions reals de persones com Toni Florido, Susanna Salvador o Josep Faure. Ja vaig escriure fa unes setmanes que aquests càrrecs de confiança actuarien com a regidors a l'ombra. Com podeu veure, no m'equivocava. L'Il·lustríssim i la seva majoria veten la presència a la comissió informativa dels regidors de l'oposició que hem estat escollits democràticament però, en canvi, a la citada comissió hi assisteixen tots els seus càrrecs de confiança. Algú necessita alguna prova més clara de que aquestes persones són comissaris polítics que actuen de regidors a l'ombra?
El debat estratègic de la Conferència Nacional d’Esquerra ha finalitzat. Ha estat un dia molt llarg i ara estic mentalment esgotat per analitzar en profunditat el text final de la ponència. Sintetitzant molt, el text que hem aprovat entre tots els companys i companyes estableix les línies estratègiques que ha de seguir el partit per arribar a exercir el dret a decidir i assolir la independència nacional, a partir de la consecució de diversos objectius complementaris: crear i consolidar espais de sobirania, vertebrar estructures d’estat, impulsar la construcció d’una majoria social favorable a la independència i seguir defensant els valors republicans.L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Aquesta és, doncs, una bona data per fixar un horitzó en què Catalunya pugui decidir com vol organitzar-se políticament. Aquesta fita pot arribar a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. Però per arribar-hi en condicions d’afrontar aquest repte, cal encara fer molta feina. És per aquest motiu, que l’estratègia política d’Esquerra s’ha de poder concretar al voltant de l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer possible la celebració d’una consulta popular a Catalunya l’11 de setembre de 2014, basada en el dret a decidir. És evident que aquest procés ha de ser totalment democràtic, de manera que cal comptar amb la participació de tots els catalans i catalanes, per tal d’aconseguir la majoria social necessària.
Després de mesos d’incompliments reiterats de l’ordenament jurídic vigent per part de l’Il·lustríssim i la seva majoria, durant el passat ple ordinari es va aprovar la creació de tres comissions informatives permanents. La llei és ben clara en aquest sentit, i l’Il·lustríssim tenia l’obligació de crear les comissions informatives a través d’una sessió plenària, durant els trenta dies següents a la sessió constitutiva. Com ja sabeu, no ho va fer. Finalment, després de les reclamacions presentades formalment per part de tots els grups que ens trobem a l’oposició, l’Il·lustríssim s’ha vist obligat a acceptar el que llei estableix en aquesta matèria.
L’ordre del dia, amb 21 punts, contenia diversos tràmits administratius relacionats amb assumptes importants pel municipi que -des del meu punt de vista- caldria resoldre durant aquest mandat. Em refereixo a temes com l’ampliació de l’Escola Rosella, la construcció del nou pont de Sant Miquel de Gonteres sobre la via del tren o la tan necessària piscina municipal. Tanmateix, les formes de l’equip de govern CiU-PVA són nefastes. És lamentable que l’Il·lustríssim no vagi tenir la decència política de convocar al conjunt dels 13 regidors del consistori per informar-nos prèviament sobre aquests 21 punts de l’ordre del dia. Aquesta és una mostra més de la seva nul•la voluntat per consensuar res amb els que no pensem com ell. Us ho deia l’altre dia: les seves paraules són eixorques.
En canvi, el que no queda gens clar és el full de ruta d’inversions pel municipi. De fet, dins el nou pressupost pel 2007, el capítol de despeses destinades a inversions cau i es queda a zero. Una maniobra que l’equip de govern CiU-PVA després esmena al següent punt de l’ordre del dia, portant a ple una modificació del pressupost per incloure partides pressupostaries destinades a inversions. Potser algú es pregunta per què no han aprovat el pressupost directament enlloc de fer aquesta estranya maniobra d’aprovar un pressupost i després modificar-lo. M’ensumo diversos motius, però no sé en quin grau pesen més o menys. Partint de la base que l’equip de govern està obligat a lliurar una copia dels pressupostos municipals a tots els grups municipals pel seu estudi i seguiment, segurament dificultar l’accés a la informació sobre les inversions que l’equip de govern té previstes i facilitar molt la feina a l’hora de quadrar els números de les despeses i els ingressos municipals han estat motius de pes per actuar d’aquesta manera tan poc habitual. Per cert, cal agrair la “cortesia” de l’equip de govern per lliurar-nos una copia dels pressupostos pel 2007 quatre dies abans de la sessió plenària. “Ara sabrem qui mana.”
Amb un exemple quedarà més clar. Des d’Esquerra vam presentar cinc recursos: recurs contra l’acord de la “nova imatge corporativa” al·legant que no compleix el decret Decret 139/2007 de la Generalitat, contra l’aprovació de la modificació de les normes urbanístiques al·legant que l’expedient no conté cap dels annexos gràfics als quals les citades modificacions fan constants referències, contra l’aprovació dels plans urbanístics Filvisa i Can Mir al·legant que els expedients no es trobaven a secretaria i contra l’aprovació dels sous de l’Il·lustríssim Alcalde, el Primer Tinent d’Alcalde i la Segona Tinent d’Alcalde al·legant que a data 12 de juliol, amb els pressupostos prorrogats del 2006, no hi havia consignació pressupostaria per fer front a aquestes despeses.
1. En primer lloc, cal tenir en compte la baixa participació. A dia d’avui han contestat l’enquesta 45 persones. Tenint en compte que la pregunta fa referència a l’àmbit municipal, he de suposar que les 45 persones que han contestat l’enquesta coneixen mínimament la realitat política de Viladecavalls. Tot i així, és evident que 45 persones no poden aportar-nos uns resultats representatius de l’opinió d’un municipi de 7000 habitants.