La imatge del dia

Promeses escanejades de la pàgina 17 del programa electoral de CiU per les eleccions municipals de maig de 2007... Algú s'ho va creure?

Innocents!!!

Premi “Qui la diu mes grossa” desembre 2007. Qui serà el guanyador de l’any?

A jutjar per les estadístiques de visitants al bloc, en aquests moments ja puc afirmar que els premis “Qui la diu més grossa” s’han convertit en una de les seccions més llegides pels lectors d’aquest bloc. Així doncs, seguint amb el què ja s’ha convertit amb un clàssic, em disposo a guardonar el regidor/a de Viladecavalls guanyador del premi "Qui la diu més grossa" del passat ple de desembre.


Si el mes passat em queixava que l’Il·lustríssim Alcalde feia trampes per endur-se el premi dos mesos seguits –recordo que el mes passat va repetir una frase premiada d'un altre ple-, al ple de dimecres passat va succeir tot el contrari. L’Il·lustríssim Alcalde no va obrir boca per defensar cap dels punts de l’ordre del dia. Simplement es va limitar a llegir els acords que els funcionaris li havien escrit. Encara que sembli increïble, l’Il·lustríssim Sr. Homs no va tenir el valor de defensar políticament la decisió més important de l’any i que marcarà el mal govern en els propers mesos: els pressupostos municipals pel 2008.


Així doncs, aquest cop el premi se l’emporta un nou càrrec electe. I el guanyador és... El Sr. Antoni Raso, regidor d’hisenda, amb la següent cita: “la partida d’indemnitzacions de 117.000€ també inclou les jubilacions”. Senzillament brillant. De la seva gran frase entenc que del què abans se’n deia "indemnitzacions per acomiadaments improcedents de personal", ara se’n dirà "jubilacions MOLT anticipades de personal".


El nom no fa la cosa. Tan és dir-ne "acomiadament improcedent" que "jubilació MOLT anticipada". Perquè el problema real és que el mal govern continua ratllant els noms que hi ha a la seva llista negra de treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Aquest any 2008 malgastaran 117.000€ -diners que han estat recaptats entre tots els contribuents- en acomiadar personal de forma improcedent. Em sap greu, però és el que hi ha.


I ja que hi estic posat, aprofito per anunciar-vos que he obert una nova enquesta a la barra lateral del bloc perquè sigueu vosaltres, els lectors i lectores, els qui decidiu qui s’emporta el Gran Premi “Qui la diu més grossa” de l’any 2007, entre tots els guardonats de cada mes d'aquesta legislatura. L’enquesta es tancarà el dia 31 de gener de l’any 2008. Molta sort a tots els aspirants!!


No podia acabar aquesta nota sense desitjar-vos que passeu unes bones festes!!!
Salut a tothom, i que el tió us cagui moltes coses!

Alerta al personal de l'Ajuntament: La caça de bruxies continuarà el 2008

Indemnitzacions: 117.000€
Retribucions en espècies: 10.000€

La caça de bruixes continuarà el 2008. Contra els treballadors. Contra els regidors a l'oposició. Contra els nostres familiars i amics. No fa falta ser un expert en comptabilitat per descobrir les tres principals línies polítiques que configuren el pressupost municipal per l'any 2008 que demà aprovarà el mal govern. Com heu vist, les partides pressupostàries parlen per si soles.



Més acomiadaments. Aquesta és la primera de les línies polítiques del pressupost 2008. Són 117.000€ que serviran per seguir sembrant la por entre el personal de l'Ajuntament. Demà a les 20h, l'Il·lustríssim i la seva majoria aprovaran seguir amb la persecució de totes aquells treballadors que en algun moment han dit alguna cosa que l'equip de govern no volia sentir. Ningú pot treballar bé pensant que potser demà se'n pot anar al carrer. Com en David Calvet. Com la Marta Miró. Com l'Antonio Molina. Qui serà el següent de la llista? Em sap greu que el personal de l'Ajuntament hagi de passar aquest calvari. Ningú mereix aquest tracte laboral inhumà.


Més estómacs agraïts. Aquesta és la segona de les línies polítiques. Ha tornat l'opacitat a les subvencions. El mal govern ha dinamitat tot el treball que el grup municipal d'Esquerra vam realitzar durant dos anys amb l'elaboració i la posada en pràctica dels reglaments de subvenció, reglaments consensuats amb totes les entitats i associacions. Avui ja no queda res de tot això. La porta del darrera s'ha tornat a obrir per tots aquells estómacs agraïts que han de cobrar favors. Però ara n'hi diuen retribucions en espècies, que queda més fashion.



Més totxo. Aquesta és l'última línia política del pressupost 2008. Un pressupost de cara a la galeria que només promet i menteix. Un pressupost farcit d'inversions que mai es realitzaran perquè estan vinculades a alienació de patrimoni, però s'amaga que l'Ajuntament no disposa de prou patrimoni per alienar i cobrir aquestes inversions (si no sabeu de què va això de l'alienació ho podeu consultar aquí). Un pressupost que en nom del totxo ha oblidat les polítiques socials.


Aquest és el seu futur per Viladecavalls. Un futur que m'entristeix, però que alhora m'empeny a seguir treballant per defensar Viladecavalls del mal govern. Perquè hi han altres maneres de fer les coses. Una vegada més, us convido a venir demà al ple. Dimecres 19, 20h, sala de plens de l'Ajuntament. Ens hi veiem!

Estat Propi al Facebook

Ahir en Saül Gordillo es feia ressò al seu bloc d'una campanya que vaig iniciar des de la plataforma social Facebook per donar una nova empenta a la iniciativa www.estatpropi.cat. El que va començar com una prova de les possibilitats del Facebook ha acabat teixint una xarxa de 164 sobiranistes que creix cada dia. En Jesus Ferré també en va fer referència al seu bloc. Avui he llegit una altra nota que en feia referència al bloc de l'Enric I. Canela.

Moltes gràcies a tots pels vostres enllaços i per fer xarxa sobiranista, des dels blocs i des del facebook!


PS: aprofito per agrair al Manel Rebollal que m'hagi enllaçat al seu bloc. Al seu bloc "Polinyà de matinada" hi trobareu reflexions interessants sobre política nacional o municipal de Polinyà.

Ple novembre 2007 (II): els dictats i la mala política de personal

Una de les responsabilitats que l'Il·lustríssim Sr. Alcalde desenvolupa al nostre Ajuntament és la de dictar Decrets. Suposo que això no és cap notícia. De fet, i perquè ningú m'acusi d'escriure al bloc sense documentar-me, cito textualment el punt número 2 de l'ordre del dia del passat ple de novembre: "Donar compte al Ple de la corporació dels següents Decrets dictats per l'alcaldia." I aquell que dicta, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, és un dictador.


Fins i tot amb una cosa tan insignificant com aquesta es pot comprovar que el tarannà de l'Alcalde Fèlix Farré es troba als antípodes de les maneres de fer de l'Il·lustríssim Alcalde Sr. Homs. Si consulteu les actes de ple de l'anterior legislatura, vosaltres mateixos podreu comprovar que el punt número 2 de l'ordre del dia (que es titulava "despatx d'ofici") era el moment on l'Alcalde Fèlix Farré donava compte de resolucions de l'Alcaldia. Ja ho veieu. Abans no es dictava. Però ara sí. Aquesta és la nova manera de fer política de l'Il·lustríssim Sr. Homs. Dictar.


I parlant de dictadors de decrets, al passat ple es va donar compte d'un parell de decrets dictats per l'Il·lustríssim Alcalde relacionats amb la plantilla de personal municipal. Es tractava de la contractació de la nova tècnica municipal de comunicació, i de l'acomiadament disciplinari del Sr. Antonio Molina Torres. El passat ple també va servir a l'Il·lustríssim i la seva majoria per modificar el pressupost del capítol 1 de despeses destinades al personal municipal. Han hagut de pagar tantes indemnitzacions per acomiadaments improcedents, per després contractar un regiment de càrrecs de confiança, que s’ha quedat sense partides pressupostàries per fer front a tantes despeses de personal.


Aquests són tres exemples que posen clarament de manifest la mala política que l'Il·lustríssim i la seva majoria estan portant a terme en qüestions del personal de la casa. Des d'Esquerra tenim la sensació que aquest equip de govern s’està dedicant a la persecució de totes aquelles persones que en algun moment han dit alguna cosa que l'equip de govern no volia sentir com, per posar només un exemple, l’anterior tècnica de comunicació; primer la feliciten per la feina feta i una setmana després la criden a les tres menys cinc de la tarda, li donen la carta d’acomiadament i li diuen “demà no cal que vinguis”.


Hi ha moltes maneres de fer les coses. És evident que les maneres de l'equip de govern de tractar el personal d’aquesta casa no tenen res a veure amb el tarannà d'Esquerra. Tot el contrari. Però hi ha coses que no s’entenen. No és normal que persones que fa tants anys que treballen a la casa i que fins i tot per l'Il·lustríssim sempre havien estat els més bons treballadors, passin de la nit al dia a ser els més dolents. L’últim cas el Sr. Molina. Alguna cosa passa entremig i l'equip de govern no l’explica.

i tu, per què vols la independència?

www.per-aixo-vull-la-independencia.cat

El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar

Aquest matí, fent cua a la C-58 camí de la feina, he sentit a la ràdio que funcionaris de la Generalitat Valenciana van entrar al repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí) i van precintar-lo ahir a les deu del vespre. També ho publica Vilaweb. Comencem la setmana amb una nova agressió per part dels unionistes contra la llibertat d'expressió. Aquest cop, una agressió molt greu.


La mateixa Generalitat Valenciana que ha fet tancar TV3 en nom de la legalitat vigent, no mou ni un dit per tancar les desenes de canals de televisió pirates de tarot, porno, xats i altres continguts de dubtosa qualitat. Es tracta de canals -il·legals i/o al·legals en la majoria dels casos- que només miren de fer diners a base de trucades i sms dels telespectadors. Però no passa res. Aquests no són perillosos. Aquests parlen en castellà.


Després de més de vint anys, TV3 ha deixat de veure's a les comarques meridionals del país. Lamentable. Indignant. Però els atacs dels unionistes són constants. Esborrat del mapa TV3, ara els unionistes reobren el front del "plan hidrológico nacional", el transvassament de l'Ebre i la guerra de l'aigua. Un missatge curt, repetit, simple, que queda gravat a la ment de la gent del sud del país. Un missatge que fa mal, pagat amb diners públics, amb els mateixos diners que aquesta nit han servit per atemptar contra la llibertat d'expressió dels catalans i valencians.





Demano disculpes per difondre les bajanades que emeten els unionistes. I quan avui parlo d'unionistes, em refereixo a tots aquells i aquelles que no renuncien a cap mitjà per perpetuar la unió dels Països Catalans amb l'estat espanyol, una unió artificial producte de l'ocupació militar que va forçar l'annexió dels catalans a espanya, ara fa 300 anys. Perquè tan unionista és el Sr. Francisco Camps del PP, com el Sr. Joan Clos del PSOE. En alguns aspectes, com per exemple en el model territorial espanyol, el PP i el PSOE semblen fotocòpies del mateix unionisme espanyolista ranci. I en el tancament de TV3, en les retallades al text de l'Estatut o en la manca d'inversió a Catalunya -per només citar tres exemples recents-, no hi ha diferències entre PP i PSOE. Ells són unionistes. Però nosaltres som una nació -amb crosta segons algú-, hem dit prou, tenim dret a decidir i, tard o d'hora, decidirem.

29 anys encadenats

Artículo 8

1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

Avui com ahir, res a celebrar.

Ple novembre 2007: Premiats del mes a "qui la diu més grossa"

Seguint el concurs que vaig iniciar des d'aquest bloc el passat mes d'octubre, em disposo a guardonar els càrrecs electes guanyadors del premi "qui la diu més grossa" del passat ple de novembre. Em sap greu perquè els càrrecs de confiança que actuen com a regidors de CiU a l'ombra encara no tenen dret a veu als plens. És una pena perquè, en alguns casos, fan cara de tenir moltes coses a dir. Qui sap, potser amb el temps podran intervenir en el debat, ves a saber, a mi amb aquest equip de govern ja no m'estranya res...


Anem al gra. Aquest mes he decidit concedir dos guardons, un accèssit i un primer premi. L'accèssit se l'emporta l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls, el Sr. Homs, que va reafirmar-se amb que no compren les queixes dels regidors de l'oposició perquè "les comissions informatives estan molt ben pagades". Una frase que va ser mereixedora de premi el passat setembre, i que aquest cop només s'emporta l'accèssit. Però que consti que a partir d'ara no val repetir frases per tornar a guanyar el premi! Tothom té dret a dir "la més grossa", i repetir frases és trampa. Entesos?


Si em permeteu un incís, els regidors d'Esquerra ens queixem perquè nosaltres treballem tots dos i l'Il·lustríssim Sr. Alcalde ha agafat la mala costum de convocar les comissions informatives a les 12h del migdia. Això fa que, en el meu cas, hagi d'abandonar el meu lloc de treball una estona abans, per poder arribar puntualment a les 12h a l'ajuntament, i després marxar de Viladecavalls per tornar al laboratori, i dinar depressa i corrents per seguir treballant.


És cert, que els regidors de l'oposició tenim el dret d'abandonar el nostre lloc de treball per assistir a les comissions informatives, però les empreses també tenen el dret de descomptar-nos les hores que abandonem el nostre lloc de treball de la nostra nòmina. Així doncs, li recomano a l'Il·lustríssim Sr. Alcalde que digui les coses pel seu nom i que deixi d'explicar-nos contes de la vora del foc. Si convoca a les 12h del migdia és perquè li dóna la gana i punt. Ho fa per molestar, per venjança o per ves a saber quin motiu obscur i retorçat. Amb això no el guanya ningú.


Però si l'Il·lustríssim Sr. Alcalde s'emporta l'accèssit... Qui s'emporta el primer premi? Doncs ni més ni menys que el Sr. Griera, regidor de medi ambient, que va fer mèrits propis per guanyar-se'l a pols. A conseqüència d'aquesta nota que vaig penjar l'altre dia, el Sr. Griera em va venir a trobar abans del ple i va tenir la santa barra de dir-me que "abans d'escriure al meu bloc, m'hauria d'informar". Doncs s'ha guanyat el premi. Felicitats!


Potser algú no trobarà que sigui una gran frase. Però fixeu-vos. Si ja és lamentable haver d'aguantar que l'Il·lustríssim em digui a dos plens consecutius que perdre més de 3 hores de la meva jornada laboral està molt ben pagat, el que és indignant és que el regidor de medi ambient em digui que m'hauria d'informar abans d'escriure al meu bloc, quan aquest equip de govern ha estat una pila de mesos actuant de forma completament il·legal sense convocar cap comissió informativa, i ara que els hem obligat a convocar-les exercint el poder de la llei, ara a sobre s'han tret de la màniga que només pot assistir un únic representant d'ERC a cada comissió, així poden vetar la meva presència a la comissió informativa tècnica -on informa el Sr. Griera-, a la de ple i a la junta de portaveus. I no només s'acontenten amb això, sinó que l'equip de govern fa venir tot el seu regiment de càrrecs de confiança a totes les comissions, que n'hi ha una bona pila.


Apa doncs felicitats a tots dos, i que vagi bé el pont a qui tingui la sort de fer-ne!

Catalunya ha dit prou

Foto d'en David Datzira

Dissabte vaig ser als carrers de Barcelona. Es van desbordar totes les previsions. Catalunya ha dit prou. Avancem, més que mai, cap a la llibertat nacional.

Congrés comarcal: elecció dels representants del Vallès Occidental al "Congreso"

Escric aquesta nota ràpid, que m'he de fer el dinar i marxar pitant cap a Terrassa per agafar el tren cap a Barcelona. A les 17h comença la manifestació: Som una nació i diem PROU!


De totes maneres, no volia marxar sense agrair el suport dels i les militants del Vallès Occidental que aquest matí han assistit al congrés comarcal. Fa una estona han escollit la meva candidatura per representar la nostra comarca a les Eleccions al "Congreso de los Diputados" de l’Estat Espanyol, el proper març de 2008. Gràcies a totes i a tots pel vostre suport. Estic molt il·lusionat. Ja sabeu que per mi seria tot un repte poder treballar pel Vallès Occidental i pel conjunt dels Països Catalans des del front de Madrid. Estic segur que amb l'esforç de tothom, Esquerra Republicana de Catalunya aconseguirà uns grans resultats a les properes eleccions espanyoles.


També aprofito per felicitar les companyes Laura Ribalaiga i Rosa Maria Bonàs i el company Abel Julièn que també han estat escollits representants del Vallès Occidental a les eleccions espanyoles.


Quan pugui us comento els aspectes més rellevants de l'últim ple ordinari. Per mi va ser tot un repte. La Glòria estava malalta i per primer cop vaig exercir de portaveu d'Esquerra en funcions. Avui en parla el Diari de Terrassa. Ja us ho comentaré amb més calma.

Bon cap de setmana! Ens veiem a la Manifestació!

Fan esclatar un artefacte explosiu a la seu d'Esquerra i les JERPV de València

Tota la meva solidaritat amb els companys i companyes del País Valencià. No ens aturaran!

Presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes

Si la química m'ho permet, avui a les 19h faré el possible per acostar-me a la seu nacional de l'Omnium Cultural (Carrer Diputació 276, principal, Barcelona) i assistir a l'acte de presentació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes de la qual sóc un dels 530 blocaires adherits. Els blocaires Xavier Mir, Saül Gordillo i Victor Alexandre participaran a l'acte, es presentarà el blocaire número 500 i els promotors de la XBS exposaran els seus plans de futur. Estic segur que serà una jornada interessant. Per descomptat, hi esteu tots i totes convidades!


PS: Xavier, gràcies per citar-me a la teva anotació. Per mi va ser una sorpresa llegir el meu nom entre tants blocaires sobiranistes de referència! Espero que l'hidrogen m'ho permeti i ens puguem veure aquest vespre!

Els regidors a l'ombra de Viladecavalls comencen a prendre el sol

Ja he denunciat diverses vegades que l'Il·lustríssim i la seva majoria han farcit l'Ajuntament de Viladecavalls de càrrecs de confiança que fan funcions de regidors a l'ombra. Es tracta de persones com Josep Faure, Toni Florido, Roger Mestre o Susanna Salvador -per citar només quatre exemples- que amb poc temps han assumit altes quotes de poder polític dins el consistori.


Ja vaig denunciar que aquests càrrecs de confiança assisteixen a totes les comissions informatives reservades a càrrecs electes mentre que l'equip de govern prohibeix l'assistència als autèntics regidors. En el meu cas, han prohibit la meva assistència a la comissió informativa d'àrea tècnica i a la comissió informativa de ple. També han prohibit la meva assistència a la junta de portaveus, on hi assistia per ajudar a la meva companya i portaveu d'Esquerra Glòria Ullés. Aquesta és la seva democràcia.


Aquest cap de setmana, el Diari de Sabadell publicava una notícia sobre la deixalleria mòbil, un servei del Consorci de Residus del Consell Comarcal que funciona a cinc municipis de la comarca, entre ells Viladecavalls. La notícia en si no tindria res de sorprenent, si no fos per la foto que l'acompanya. Una foto on apareixen els cinc membres del consorci de residus dels municipis on actua la deixalleria mòbil. Cinc membres que haurien de ser cinc càrrecs electes dels cinc respectius municipis, ja siguin alcaldes o regidors de medi ambient. Però fixem-nos amb la persona de més a la dreta. No s'assembla de res al regidor de medi ambient de Viladecavalls, el Sr. Griera. Tampoc té cap semblança amb l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls, el Sr. Homs. El representant de Viladecavalls al consorci de residus del Vallès Occidental és, ni més ni menys, que el càrrec de confiança Toni Florido.

Notícia del Diari de Sabadell. Cliqueu la imatge per fer-la gran

Amb només sis mesos, els regidors a l'ombra ja volen sortir a prendre el sol... Digueu-me malpensat, però jo si fos el Sr. Griera m'ho faria mirar... No oblidem que l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls i els seus "assessors de confiança" tenen una gran facilitat per defenestrar regidors de medi ambient... Qui avisa no és traïdor, qui avisa és avisador. I jo aviso. Potser convindria que algú li expliqués al Sr. Griera qui era el Sr. Jordi Salvador (ex-regidor de medi ambient) i qui va ser l'artífex del seva defenestració...

Mala peça al teler, Sr. Griera...

Som una nació i diem prou

Hi ha una expressió típica que diu "D'avui en vuit", que ve a dir que comptant des d'ara, falten 8 dies perquè passi alguna cosa. Una expressió que em va perfecte per dir-vos que d'avui en vuit agafo els ferrocarrils catalans des de Terrassa i me'n vaig a la mani. Bon cap de setmana!

Aprofito per informar-vos que el dijous 29 de novembre hi ha ple ordinari a les 21h. A veure qui la diu més grossa aquest cop...

Felicitats Gloria! Gràcies per tot Vicenç!

Gloria Serrano i Gea

Divendres al vespre vam celebrar una assemblea de militants de la Secció Local d'Esquerra per renovar l'executiva local i la presidència. El conjunt de la militància vam aprovar per unanimitat la candidatura presentada per la Gloria Serrano a la presidència de la secció local d'ERC.


Així doncs, la Gloria Serrano agafa el relleu d'en Vicenç Torres al capdavant de l'executiva local. En aquesta nota ja vaig parlar-vos tan de la Gloria com del Vicenç. Simplement vull agrair al Vicenç tota la feina feta com a President d'Esquerra a Viladecavalls i també vull desitjar-li molta sort a la Gloria perquè estic segur que serà una gran Presidenta Local que sabrà dirigir amb encert la trajectòria política d'Esquerra-Viladecavalls en els propers anys. Moltes felicitats i molts ànims Gloria!! Sempre serem un equip que suma!!

Vicenç Torres i Nicolàs

impotència i rabia

Ahir a la nit algú em va obrir el cotxe i em van robar tot el que hi havia dins. Forcen el pany i et buiden el maleter amb un tres i no res. Avui no estic amb gaires ànims d'actualitzar. Només us puc desitjar que tingueu un bon cap de setmana.

A ella tampoc li va agradar el dinar de Sant Martí

Una lectora m'acaba d'enviar una foto del plat de botifarra amb exactament 28 mongetes que li van servir diumenge al dinar de Sant Martí. No reproduiré els adjectius amb els que descriu la qualitat de la botifarra i l'allioli, però la foto és representativa de la qualitat de servei de la nova empresa de càtering que, repeteixo, està oferint els serveis de menjador escolar al nostre municipi sense que es vagi convocar un concurs públic tal com marca la llei. Sembla que no sóc l'únic que li preocupa.

A mi tampoc em va agradar el dinar de Sant Martí

Després de tastar el dinar d'ahir, penso que no calien les paraules prèvies de la Regidora de Cultura anunciant que aquest any el dinar de Sant Martí havia estat preparat per una nova empresa de càtering. Si en aquell moment algú badava, segur que es va adonar que el servei de càtering havia canviat quan va tastar el menjar. Perquè el dinar d'ahir no valia res, comparat amb el d'anys anteriors. Ni la qualitat, ni la quantitat. A mi no em va agradar gens, i els que em coneixeu ja sabeu que no sóc cap llepafils.


Després del dinar d'ahir, em preocupa que aquesta sigui la mateixa empresa que dóna servei als menjadors escolars municipals. M'amoïna que la qualitat i la quantitat de menjar del servei de menjador escolar pugui ser similar a la del dinar d'ahir. Em preocupa que no es vagi convocar un concurs públic -tal com exigeix la llei- per assignar quina empresa de càtering oferiria el servei de menjador escolar a Viladecavalls que porta associat, pel què sembla, els serveis de càtering de totes les festes municipals.

Enquesta “nova imatge corporativa”. Anàlisi dels resultats

Finalment he trobat un moment per actualitzar el bloc. Aquest vespre aprofito per analitzar els resultats de l’enquesta sobre la "nova imatge corporativa" i valorar l’opinió dels lectors i lectores. L’enquesta va finalitzar fa nou dies, amb 52 vots i els següents resultats:

Què en penseu de la “nova imatge corporativa” aprovada al ple amb els vots de CiU-PVA?



a) M’agrada 13 vots (25%)
b) No m’agrada 14 vots (26%)
c) S’hauria de retirar perquè no s'ajusta a la legalitat vigent (Departament de Governació i Administracions Públiques, Decret 139/2007, publicat al DOGC núm 4914, 28/06/2007) 18 vots (34%)
d) Em sembla perfecte que s’inverteixin diners públics en aquest tema 0 vots (0%)
e) És un tema que no m'interessa gens 7 vots (13%)


D’entrada es poden fer les següents valoracions: Es podria dir que hi ha un empat tècnic entre les respostes a i b, i per tant una divisió d’opinions entre els lectors que troben atractiu el nou disseny i els lectors que no els agrada. També és curiós destacar que ningú ha votat a favor d’invertir diners públics per dissenyar una “nova imatge corporativa”. De fet, “quants diners ha costat aquest nou disseny?” és una de les moltes preguntes a les que, després de mesos d’espera, l’equip de govern encara no ens ha donat resposta. Cal felicitar-los pel seu esforç a fer de les despeses de l’Ajuntament una qüestió cada cop més opaca. En falta de transparència no els guanya ningú.


També podem agrupar les opcions en tres grans grups: a favor de la nova imatge (respostes a i d), en contra de la nova imatge (respostes b i c), i un posicionament indiferent (resposta e). D’aquesta manera, podem extrapolar el següent:

32 vots (62%) en contra la nova imatge
13 vots (25%) a favor de la nova imatge
7 vots (13%) indiferents

Aquests resultats donen una idea del perfil heterogeni dels lectors i lectores d’aquest bloc, tot i que cal senyalar que les opcions contràries a la nova imatge corporativa han estat les més votades, arribant a un 62%. De totes maneres, l’opció més votada ha estat la resposta c, amb el 34% dels vots. Amb independència de que el nou disseny pugui agradar més o menys, la resposta c ens recorda que les lleis s’han de complir i que el desconeixement de les lleis no eximeix del seu compliment. M'agradaria convidar a les set persones que han declarat la seva manca d'interès sobre el tema, i per descomptat a la resta de lectores i lectors, a descobrir el citat Decret 139/2007.


I què diu aquest Decret 139/2007? Doncs l’article 19.3 d’aquest Decret estableix i estipula:

“L’emblema comprèn qualsevol símbol gràfic, diferent de l’escut o bandera, amb independència de la forma i dels elements que el componen”.

L’article 38.2 estableix i estipula:

“L’emblema no pot consistir en una modificació, deformació o simplificació de l’escut, si bé pot basar-se en elements d’aquest.”

En base a la legislació vigent i tal i com concreta i estableix l’article 19.3, el Grup Municipal d’Esquerra no hauria tingut cap problema en votar favorablement a l’esmentada modificació de la “nova imatge corporativa” o emblema i donar suport a la iniciativa de l’Il•lustríssim Sr. Alcalde “d’adequar-lo als nous temps, per donar-li un aire de modernitat” (transcric textualment les paraules de l’Il•lustríssim durant el ple de juliol).


La qüestió però, és que amb l’aprovació d’aquesta imatge corporativa es vulnera en la seva totalitat l’article 38.2 del mateix Decret, ja que es tracta d’una nova imatge que pren com a fonament la clara deformació de l’Escut de Viladecavalls. Deformació que queda palesa a la llum del redactat de l’article 26, que estableix i concreta:

“La forma del escut dels ens locals ha de ser la caironada. S’entén com caironada la d’un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l’altra horitzontalment.”

És evident que l’actual emblema aprovat com a “nova imatge corporativa”, pren com a base la deformació de l’Escut, ja que fa que els quatre costats del quadrat s’obrin cap enfora arrodonint així, clarament, la forma de l'actual Escut. A més, si aquesta “nova imatge corporativa” comporta crear un nou emblema fonamentat en la deformació de l’actual Escut de Viladecavalls, i tenint present que l'Escut s’acompanya d’un timbre, també es vulneren els articles 30.1 i 30.2 del mateix Decret 139/2007, que respectivament estableixen:

“El timbre és l’acompanyament col•locat damunt l’escut.”

“El timbre dels ens locals territorials és una corona, que ordinàriament serà la mural que li correspongui. La corona mural és aquella que representa un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre de torres variables en funció del tipus i la categoria de l’ens local.”

En el nou emblema, el timbre apareix totalment simplificat de tal manera que és impossible poder reconèixer-hi el llenç de muralla que estableix la legislació vigent.

Davant d’aquesta sèrie d’incompliments legislatius, des del grup municipal d’Esquerra vam presentar un recurs de reposició contra la nova imatge corporativa el passat ple de setembre. La llei és igual per a tothom, i l’Il•lustríssim i la seva majoria no van tenir més remei que acceptar l’estimació del recurs de reposició, posant la qüestió en mans d’una “comissió d’experts”. A hores d’ara, desconeixem si ja s’ha creat aquesta comissió, qui en formarà part i quan la citada comissió establirà i farà públic el seu veredicte.


Finalment, aprofito per agrair-vos la participació a l’enquesta i animar-vos a seguir participant en properes consultes. Us mantindré informats de com acaba aquest tema de l'Escut, un tema que va sortir a la llum pública el passat febrer i que estic segur que seguirà portant cua.

PS: Que passeu unes bones festes de Sant Martí!!!!

Una nació, una selecció: felicitats subcampions!

Ahir a la matinada em vaig quedar a casa mirant la final de la Copa Amèrica d'hoquei patins, disputada entre les seleccions de Catalunya i Argentina. El conjunt català va perdre. Però tan sols el fet de poder exercir amb normalitat el dret a la derrota, ja va ser la més important de les victòries.

Ànims per tot l'equip que ahir va tenir l'orgull de defensar el nostre país en una competició oficial. Felicitats subcampions!

Ple extraordinari octubre 2007 (II): algunes consideracions sobre els camps de gespa

Com ja us vaig avançar en aquesta nota anterior, l’equip de govern va incloure a l’ordre del dia del passat ple un parell de punts on proposaven l’aprovació del plec de clàusules per la selecció d’un proveïdor i també d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals.


La premsa comarcal s’ha fet ressò de la notícia però, des del meu punt de vista, la crònica és tendenciosa i explica només la versió de l’Il•lustríssim i la seva majoria. És una llàstima que des del Diari de Terrassa no s’hagi volgut contrastar la versió de l’equip de govern amb els diversos punts de vista dels grups municipals que som a l’oposició. Però ja ho diu aquell vell proverbi africà “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de caceres seguiran glorificant al caçador”.


L’Il•lustríssim ens ha negat el legítim dret a replica a cadascun dels plens (article 48 del ROM), però aquest assumpte no interessa al Diari de Terrassa. Com era d’esperar, l’Il•lustríssim també ens va negar el dret a rèplica després que el Sr. Vega ens acusés de fer “demagogia barata y barriobajera” en aquesta qüestió, i ens preguntés que “si sólo quieren césped para un campo, digan para cual”. Actuar així té un nom: covardia. I en aquesta qüestió la covardia política de l’equip de govern és clara i diàfana.


El tema de la gespa als camps de futbol municipals torna a posar sobre la taula el discurs ranci de l’enfrontament entre barris. A Esquerra sempre hem estat valents, i hem parlat clar sobre com afrontar aquesta qüestió. El mes de maig escrivia en aquest bloc que qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que tenir equipaments municipals duplicats o triplicats és econòmicament inviable per un ajuntament de 7000 habitants. És per això que, des del meu punt de vista, la proposta de l’equip de govern per col•locar gespa artificial als dos camps de futbol municipals és políticament covarda i econòmicament temerària.


En contra del què diu el Sr. Vega, jo no crec que sigui fer “demagogia barata y barriobajera” defensar que un poble de les nostres dimensions només pot assumir la col•locació i el manteniment amb garanties d’un sol camp de gespa. Això és el que defensa Esquerra. En canvi, sí que crec que és d’una covardia política superlativa no moure ni un dit per cohesionar els tres grans nuclis de població que té Viladecavalls. Col•locar la gespa als dos camps de futbol costa uns 770.000€ i, segons el regidor d’esports Sr. Valero, es tracta d’una mesura que beneficia al 6% de la població. Amb els mateixos diners, és políticament més raonable col•locar gespa en un sol camp de futbol i fer una aposta ferma pel transport públic municipal, una mesura que beneficiaria un percentatge molt més gran de població.


Quina importància tindria la ubicació de la gespa artificial si des de qualsevol lloc del municipi es pogués arribar al camp de gespa amb 10 minuts utilitzant un autobús municipal de línia regular? Cap. L’únic que cal és un canvi de mentalitat i un equip de govern valent per defensar-lo. Així doncs, queda clar que l’únic que fa “demagogia barata i barriobajera” és el Sr. Vega, que amb la seva intervenció segueix posant llenya al foc per mantenir viva la flama de la confrontació entre barris. Mentre la covardia política sigui el comú denominador d’aquest equip de govern, el poble seguirà dividit, amb barris enfrontats que porten anys instal•lats en el conflicte permanent. En fi, una altra oportunitat perduda.


Col•locar gespa als dos camps és una actuació econòmicament temerària. En aquest sentit, les declaracions de l’Il•lustríssim Alcalde el passat 30 d’octubre al Diari de Terrassa on afirma que “l’Ajuntament no s’endeutarà amb aquests projectes, donat que comptem amb un endeutament només del 56%” són declaracions tramposes. Les fórmules com el lísing no tenen aparentment cap diferència amb un crèdit. Dic aparentment perquè, a diferència dels crèdits bancaris, els lísings, rentings i formules similars no comptabilitzen a l’hora de calcular l’endeutament d’un ajuntament, ja que són despeses que s’inclouen dins el pressupost ordinari. Aquestes fórmules són utilitzades de forma habitual en enginyeria financera per superar l’endeutament màxim permès.


Ja veurem com acaba tot plegat perquè, a més, sembla que l’equip de govern té la intenció de contractar la col•locació de gespa a través de l’empresa pública Viladecavalls Multigestió, amb l’objectiu d’intentar evadir el pagament de l’IVA. Almenys, això és el que el Sr. Vega va insinuar a la comissió informativa i va tornar a repetir en veu alta durant el passat ple. Al meu entendre, es tracta d’una forma “peculiar” d’estalvi. Ja veurem qui acaba dient l’última paraula en aquest assumpte.


Finalment, no deixa de ser curiós que es porti al ple l’aprovació del concurs per col•locar gespa als camps de futbol i no s’hagi portat al ple l’aprovació del concurs de l’empresa que ha de construir els pisos de promoció pública del carrer Orenetes. Dic jo que, si les dues actuacions les executa Multigestió, és estrany que en un cas hi hagi un concurs i en l’altre no. Una cosa està clara. L’Il•lustríssim i la seva majoria només es recorden de la llei quan els beneficia. Quan la llei els va en contra, -com diria aquell- se la passen “pel forro”.

Una nació, una selecció! Aquest cop, les bitlles

Vull felicitar a totes les persones implicades en les negociacions que han portat a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) a aconseguir el reconeixement internacional i a esdevenir membre de ple dret de la Federació Internacional. És una fita important perquè aquesta disciplina esportiva és reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional.




La discreció ha estat la clau de l'èxit. Aquest cop, les maniobres a les que ja ens té acostumats la federació espanyola no han servit de res per frustrar el reconeixement internacional de la FCBB.

Ple extraordinari octubre 2007 (I): neixen els Premis "qui la diu més grossa"

Ahir va ser un ple d’aquells que no deixen a ningú indiferent. Necessitaré escriure diversos apunts al bloc per tractar els assumptes més rellevants d’aquesta sessió plenària extraordinària. Incloure tots els temes del ple en una sola crònica al bloc em portaria a redactar un escrit tan extens que acabaria avorrint al personal. Per tant, anirem a pams.


Avui però, no entraré pròpiament en matèria. Tal com han transcorregut els plens des de l’inici d’aquesta legislatura, i les bestieses que s’arriben a dir durant les sessions plenàries, he decidit engegar el meu particular repartiment de premis a les bestieses més sonades. Un concurs que he batejat com a Premis “qui la diu més grossa”.


Des de la constitució de l’Ajuntament, hem estat convocats a tres plens, dos extraordinaris i un ordinari. Crec doncs, que és just que comenci concedint dos premis als regidors guanyadors dels anteriors plens, i segueixi concedint el Premi “qui la diu més grossa” al regidor guanyador del ple extraordinari d’ahir.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple extraordinari del 12 de juliol de 2007, se l’emporta l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “nosaltres som set, vostès són dos”. Sense comentaris.


El Premi “qui la diu més grossa” del ple ordinari de 27 de setembre de 2007, se’l torna a emportar l’Il·lustríssim Alcalde Sr. Sebastià Homs i Padrissa, amb la frase: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”, referint-se a les queixes que els grups de l’oposició hem mantingut perquè l’equip de govern s’ha saltat reiteradament la llei en aquesta qüestió.


Al ple extraordinari d’ahir, el guanyador del concurs no ha estat l’Il·lustríssim Alcalde. Estic segur que els lectors que vau assistir al ple estareu d’acord amb mi si li concedeixo el Premi “qui la diu més grossa” al Regidor de Governació i Primer Tinent d’Alcalde Sr. Paco Vega Aragón, amb la frase: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” referint-se al president de la promotora immobiliària Akasvayu.


Algú dirà que aquesta última frase és una metàfora o, potser, un “calentón sin importancia”. Tan de bo. Però jo no puc oblidar que, pocs dies després de les eleccions, familiars d’un dels militants d’Esquerra van ser objecte d’amenaces i van patir un intent d’agressió. Allò no va ser cap broma. Sincerament, no m’agradaria gens estar a la pell dels sis regidors i regidores de CiU. Perquè ells i elles són els socis de govern del Sr. Vega. I ahir, el Sr. Vega va deixar ben clares les conseqüències de ser el seu soci i fer un pas en fals: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato”.

Inauguració Parc de Recerca de la UAB

Pels amics i amigues que m'ho heu demanat perquè no ho vau poder veure, us penjo el vídeo la notícia del TN de divendres passat (19-10-2007) on fan referència a la inauguració del Parc de Recerca de la UAB. Sí, un servidor apareix manipulant un equip de generació d'hidrogen a partir del segon 35, als laboratoris del centre tecnològic Matgas, on he desenvolupat bona part de la meva futura tesi doctoral, sota la direcció del Dr. Juan Casado Giménez i la Dra. Maria Muñoz Tapia, i al costat dels meus companys Dr. Jorge Macanás i Angélica Maria Candela. Sense el treball constant del nostre petit grup de recerca, aquest reportatge a Matgas sobre l'hidrogen no hauria estat possible. A tots quatre en particular, i a la resta de membres de GTS i de la unitat de Química Analítica en general, el meu agraïment i petit homenatge des d'aquest bloc.


Aquest és el meu lloc de treball. Aquesta tarda hi ha ple extraordinari, però no tothom es pot permetre el luxe de plegar de treballar a les 17:30 per arribar a les 18:00 a la sala de plens de l'Ajuntament de Viladecavalls. Queda ben clar que la "generositat" de l'Il·lustríssim Alcalde de Viladecavalls també inclou facilitar l'assistència dels regidors de l'oposició als plens. A aquest pas quedaré empatxat de tanta il·lustríssima generositat...

Demà dijous, ple extraordinari a les 18h

Dijous passat, la Glòria em va trucar per comunicar-me que l'havien convocat a una comissió informativa d'un ple extraordinari. Com ja us podeu imaginar, jo no en sabia res ni havia rebut cap convocatòria. La "generositat" de l'Il·lustríssim només permet la presència d'un membre d'Esquerra a cada comissió informativa. Bé, no passa res, la presència d'un membre de cada grup municipal és el mínim que marca la llei. Almenys la pressió política efectuada ha obligat a l'Il·lustríssim i la seva majoria a complir l'ordenament jurídic en aquest sentit. És el primer cop des de l'inici de la legislatura que l'equip de govern compleix el què marca la llei en matèria de comissions informatives. Ja era hora.


La sorpresa se la va emportar la Glòria quan va arribar a la comissió informativa i es va trobar una nodrida representació d'assessors de CiU allà asseguts. Mica en mica, anem descobrint les funcions reals de persones com Toni Florido, Susanna Salvador o Josep Faure. Ja vaig escriure fa unes setmanes que aquests càrrecs de confiança actuarien com a regidors a l'ombra. Com podeu veure, no m'equivocava. L'Il·lustríssim i la seva majoria veten la presència a la comissió informativa dels regidors de l'oposició que hem estat escollits democràticament però, en canvi, a la citada comissió hi assisteixen tots els seus càrrecs de confiança. Algú necessita alguna prova més clara de que aquestes persones són comissaris polítics que actuen de regidors a l'ombra?


En fi, demà a les 18h tenim ple extraordinari. Entre els punts de l'ordre del dia, hi trobem temes interessants com la proposta d'ordenances fiscals pel 2008 o el plec de clàusules per la selecció d'un arrendador financer (lísing) per al subministrament de gespa artificial als camps de futbol municipals. Sí, ho heu llegit bé. Sembla que l'equip de govern tira l'Ajuntament per la finestra i ha decidit posar gespa artificial als dos camps de futbol municipals. I el més curiós és la fórmula del lísing per fer front a la despesa, una fórmula que es fa servir sovint per pagar bens mobles, com per exemple vehicles o ordinadors. Però un lísing per pagar gespa? Ho trobo ben estrany. Jo em pregunto què passaria si el pagador (que en el nostre cas serà l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL) deixés de pagar les quotes d'arrendament de les gespes per algun motiu X. Seria ben curiós veure com l'arrendador arrenca la gespa i se l'emporta dels camps de futbol.


Tinc la sensació que serà un ple distret... Suposo que per això l'han convocat a les 18h. Convocar un ple a les 18h és una mesura per dificultar l'assistència al ple, tan del públic com dels regidors de l'oposició. Hi ha molta gent que a aquella hora encara tenim obligacions laborals. Jo mateix, tinc obligacions docents fins a les 19h a la UAB i, a hores d'ara, encara estic buscant algun professor que em pugui substituir a l'última hora de classe per poder assistir al ple. No els costava res convocar el ple a les 21h. Com sempre. Però l'Il·lustríssim i la seva majoria ja ens tenen acostumats a la seva particular "generositat".

Conferència Nacional 2007

El debat estratègic de la Conferència Nacional d’Esquerra ha finalitzat. Ha estat un dia molt llarg i ara estic mentalment esgotat per analitzar en profunditat el text final de la ponència. Sintetitzant molt, el text que hem aprovat entre tots els companys i companyes estableix les línies estratègiques que ha de seguir el partit per arribar a exercir el dret a decidir i assolir la independència nacional, a partir de la consecució de diversos objectius complementaris: crear i consolidar espais de sobirania, vertebrar estructures d’estat, impulsar la construcció d’una majoria social favorable a la independència i seguir defensant els valors republicans.


Aquest vespre he marxat del Palau de Congressos de Catalunya sentint-me orgullós de ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Entre els diversos partits polítics catalans, sense cap mena de dubte, som la militància més inconformista amb la situació actual del país, més exigent amb la direcció del nostre partit i més conscienciada i disposada a invertir el nostre temps personal a la causa independentista catalana. La prova més clara i contundent d’això és que avui ens hem reunit fins a 2353 militants per debatre estratègies polítiques que ens han de portar a la independència. Jo crec que, en aquests moments, Esquerra Republicana de Catalunya és l’únic partit polític català capaç de reunir a tants militants només per debatre estratègies. És per això que em sento orgullós de formar part d’aquest conjunt d’homes i dones que cada dia treballem per assolir la independència.


En general, crec que ha estat un debat constructiu on tots els companys i companyes del partit hem pogut expressar els nostres plantejaments i votar en conseqüència. Tal com ha transcorregut la discussió, penso que Esquerra ha sortit reforçada ja que els diferents sectors ideològics del partit estan d’acord i coincideixen en el fons de la qüestió principal: assolir un horitzó de llibertat nacional a través d’un referèndum d’autodeterminació.


Més enllà dels percentatges, m’alegra que Esquerra Republicana de Catalunya sigui una suma de diferents sensibilitats. Els diferents punts de vista ens enriqueixen com a partit. Avui hem aprovat una ponència estratègica, però amb això no n’hi ha prou. Ara toca arremangar-se i treballar per fer realitat cadascun dels objectius que ens hem fixat. Acabo aquesta nota reproduint l’últim paràgraf de la ponència aprovada a la Conferència Nacional:

L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Aquesta és, doncs, una bona data per fixar un horitzó en què Catalunya pugui decidir com vol organitzar-se políticament. Aquesta fita pot arribar a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. Però per arribar-hi en condicions d’afrontar aquest repte, cal encara fer molta feina. És per aquest motiu, que l’estratègia política d’Esquerra s’ha de poder concretar al voltant de l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer possible la celebració d’una consulta popular a Catalunya l’11 de setembre de 2014, basada en el dret a decidir. És evident que aquest procés ha de ser totalment democràtic, de manera que cal comptar amb la participació de tots els catalans i catalanes, per tal d’aconseguir la majoria social necessària.

Tenim set anys per endavant, i molta feina per fer. Estic segur que, treballant units, podrem aconseguir tot allò que ens proposem. Som-hi!

enquesta "nova imatge corporativa": progressa adequadament

La "nova imatge corporativa" (esquerra) i l'Escut oficial de Viladecavalls (dreta)

Avui penjo una nota ràpida, només per fer notar als lectors/es que no ho hagin fet, que a la barra lateral del bloc vaig penjar una enquesta sobre la nova imatge corporativa que l'Il·lustríssim i la seva majoria van aprovar el passat ple extraordinari del 12 de juliol. Amb 15 dies, la participació ja ha estat de 29 persones, que no està gens malament. Quan finalitzi l'enquesta, analitzaré els resultats i tractaré aquest tema amb detall. Us animo a participar-hi si encara no ho heu fet. Busqueu l'enquesta a la part dreta del bloc.


Ahir el diari de Terrassa publicava un article sobre la "generositat" de l'Il·lustríssim alcalde, reflectida en la constitució -a través del passat ple- de tres comissions informatives de periodicitat desconeguda. Unes comissions que, a hores d'ara, no s'han ni convocat. Fum. Com sempre. Potser els lectors d'aquest diari també estarien interessats a conèixer que les al·legacions sobre la "nova imatge corporativa" que vam presentar des d'Esquerra, i que es van resoldre en el mateix ple, van ser estimades i que, a conseqüència d'això, l'equip de govern es veu obligat a posar el tema en mans d'una comissió d'experts. Jo llanço la proposta a l'equip de redacció del diari, i els convido a que demanin l'esborrany de l'acta de l'últim ple i els continguts del recurs que vam presentar, perquè m'ensumo que aquest tema portarà cua i tinc la sensació que pot ser un assumpte molt més interessant pels lectors del Diari de Terrassa que la suposada "generositat" de l'Il·lustríssim...

La martingala de les comissions informatives permanents

Després de mesos d’incompliments reiterats de l’ordenament jurídic vigent per part de l’Il·lustríssim i la seva majoria, durant el passat ple ordinari es va aprovar la creació de tres comissions informatives permanents. La llei és ben clara en aquest sentit, i l’Il·lustríssim tenia l’obligació de crear les comissions informatives a través d’una sessió plenària, durant els trenta dies següents a la sessió constitutiva. Com ja sabeu, no ho va fer. Finalment, després de les reclamacions presentades formalment per part de tots els grups que ens trobem a l’oposició, l’Il·lustríssim s’ha vist obligat a acceptar el que llei estableix en aquesta matèria.


Malauradament, com ja és habitual, l’Il·lustríssim sempre fa les coses tard i malament. Fins i tot una cosa tan senzilla com crear tres comissions informatives permanents, ha comportat problemes des de bon principi. L’Il·lustríssim va portar al ple una proposta tancada, sense obrir la possibilitat de poder-ne negociar els continguts amb la resta de grups. En fi, no em sorprèn gens. L’Il·lustríssim Sr. Homs ha demostrat ser políticament incapaç de seure a parlar amb els portaveus dels diferents grups municipals, i es limita a fer propostes unilaterals.


El comportament de l’Il·lustríssim es troba als antípodes del seu antecessor, l’exalcalde Fèlix Farré. Salvant les nostres discrepàncies, s’ha de reconèixer que en Fèlix Farré va ser un alcalde dialogant, amb una gran capacitat de consens i sempre disposat a seure i tractar qualsevol assumpte amb els diversos grups municipals. Mai podré dir el mateix de l’Il·lustríssim Sr. Homs. Ha demostrat sobradament la seva incapacitat de diàleg, i no tinc cap esperança que res canviï en els propers quatre anys.


La proposta unilateral de l’Il·lustríssim era de cara a la galeria. Una escenificació pública de la seva “generositat” cap a la resta de grups municipals que ens trobem realitzant tasques d’oposició. Però era simplement això. Una escenificació. Una martingala. Perquè, a dia d’avui, encara no ens han convocat a cap comissió informativa i en desconec, a més, amb quina periodicitat les pensen convocar.


Ja que al ple no vam tenir-ne oportunitat, exposaré aquí un parell de punts que crec que l’Il·lustríssim hauria de reconsiderar. En primer lloc, com us comentava abans, caldria establir-ne la periodicitat. Està molt bé crear tres comissions informatives permanents, però quan es realitzaran? M’imagino que la comissió informativa de ple es realitzarà cada dos mesos, una setmana abans de cada ple ordinari. Dic que m’ho imagino perquè és el que estableix la llei, però cap membre de l’equip de govern s’ha pronunciat sobre el tema. Ara bé, i les altres dues? Doncs no en tinc ni idea. Jo crec que les comissions informatives de les àrees tècnica i dels serveis a les persones s’haurien de realitzar, com a mínim, un cop al mes. En fi, al pas que anem, aquestes dues comissions potser es realitzaran un cop a l’any, si és que les convoquen... no serà el primer cop que l’Il·lustríssim i la seva majoria es salten la llei i els acords de ple sense cap mena d’escrúpols.


En segon lloc, amb un ajuntament de 13 regidors, crec que limitar la composició de les comissions informatives a només un sol representant de cada grup municipal és una mesura innecessària que només s’ha pres per dificultar la tasca i duplicar les reunions dels regidors que som a l’oposició ja que, al no poder-hi assistir tots dos, la Glòria i jo haurem de quedar després de cada comissió per explicar-nos la informació.


Els arguments de reduir el nombre d’assistents per fer la comissió més operativa no valen a Viladecavalls. Una comissió informativa amb la presència dels 13 regidors és completament operativa. Ho van ser la passada legislatura i no veig perquè ara s’ha de restringir l’assistència dels regidors de l’oposició. Sí, ho heu llegit bé, és una mesura per restringir l’assistència NOMÉS dels regidors de l’oposició, perquè els regidors de l’equip de govern tindran l’obligació d’assistir-hi tots set. Vaja, si no venen tots set, ja m’explicareu qui ens informarà de la gestió diària de l’equip de govern.


En fi, ja sé que l’Il·lustríssim no reconsiderarà res de res. Per això ja no entro a discutir si tres comissions són suficients per poder informar correctament de tots els temes que es gestionen des d’un Ajuntament, ni tampoc entro en detalls de com crec que caldria distribuir les àrees de govern per fer més operatives les esmentades comissions. Seria una pèrdua de temps.


No em puc estar de fer un últim comentari. M’agradaria que quedés clar que hi ha persones que no ens dediquem a la política per guanyar diners. Jo faig política perquè m'estimo Viladecavalls i vull treballar per millorar-lo. Dic això perquè em vaig sentir profundament insultat quan l’Il·lustríssim Sr. Homs va comentar en veu alta durant el passat ple “que no comprenia les nostres queixes d’aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada”. Un comentari que em va doldre molt. Però ja ho diu la dita “el lladre es pensa que tots roben”.


PS: avui, 12 d'octubre, jo no acostumo a celebrar res. Però avui, excepcionalment, puc celebrar que el meu amic Pere Cardús ha reiniciat l'activitat blocaire. Feu-li un cop d'ull. Estic segur que no us deixarà indiferents.

Nou d'Octubre: defensem les llibertats, guanyem el país

Imatge extreta de www.acpv.cat

El Nou d'Octubre, Diada Nacional del País Valencià, es celebra enguany marcat pels tres-cents anys de la batalla d'Almansa i per l'amenaça del tancament imminent de les emissions de TV3 al País Valencià. La Comissió 9 d’Octubre convoca un any més una manifestació reivindicativa, la qual eixirà de la Plaça de Sant Agustí, a València, avui a les 18 hores. Tot i que aquesta tarda no hi podré assistir, jo també faig meu el lema "Defensem les llibertats, guanyem el país". Visca els Països Catalans!

freebatasuna

La detenció i empresonament de la direcció de Batasuna ha provocat que blocaires bascos iniciïn una campanya de denúncia a través d'un mem o cadena de missatges. Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna.

Sobre aquest tema, comparteixo la reflexió que en Joan Ridao ha penjat al seu bloc.

El primer ple ordinari de l’Il·lustríssim i la seva majoria

“Ara sabrem qui mana”. Aquestes són, sens dubte, les quatre paraules que resumeixen el primer ple ordinari de la legislatura. Són les quatre paraules amb les que l’Il·lustríssim ens va amenaçar l’endemà de les eleccions i que mira de recordar-nos amb cadascuna de les seves decisions. Dijous passat, tal com era d’esperar, va tornar a fer gala de les seves paraules, del seu despotisme i de la seva majoria.


L’ordre del dia, amb 21 punts, contenia diversos tràmits administratius relacionats amb assumptes importants pel municipi que -des del meu punt de vista- caldria resoldre durant aquest mandat. Em refereixo a temes com l’ampliació de l’Escola Rosella, la construcció del nou pont de Sant Miquel de Gonteres sobre la via del tren o la tan necessària piscina municipal. Tanmateix, les formes de l’equip de govern CiU-PVA són nefastes. És lamentable que l’Il·lustríssim no vagi tenir la decència política de convocar al conjunt dels 13 regidors del consistori per informar-nos prèviament sobre aquests 21 punts de l’ordre del dia. Aquesta és una mostra més de la seva nul•la voluntat per consensuar res amb els que no pensem com ell. Us ho deia l’altre dia: les seves paraules són eixorques.


“Ara sabrem qui mana”. És clarificador que l’Il·lustríssim no es vagi posar vermell quan donava compte al ple d’un informe elaborat pel secretari-interventor on es recullen els drets d’accés dels regidors a la informació, però que a hores d’ara encara hi hagi més de vint instàncies presentades per Esquerra pendents de resolució on, en la majoria dels casos, l’únic que sol•licitem és poder consultar els expedients i informació diversa sobre les actuacions de l’equip de govern. Els acomiadaments, contractacions, adjudicacions, concursos inexistents o l’estat de comptes de l’Ajuntament són exemples d’assumptes on l’equip de govern i, en concret, l’Il•lustríssim Alcalde vulneren la llei en matèria d’accés a la informació. Des del grup municipal d’Esquerra els hem concedit 100 dies per rectificar aquesta situació de vulneració reiterada de la llei, i no ho han fet. No obstant, coneixem els nostres drets i a partir d’ara exigirem el compliment estricte de la llei.


Un tema a destacar també va ser l’aprovació dels pressupostos per l’any 2007. Un pressupost municipal és l’expressió en xifres d’una voluntat política concreta, en el nostre cas, la voluntat política de l’Il·lustríssim i la seva majoria. Un pressupost on l’únic que queda clarament definit és la política de contractacions de càrrecs de confiança propers a CiU i el seu nou organigrama polític de treballadors que molt probablement acabin actuant com a regidors a l’ombra. Es tracta de noms com Roger Mestre, Josep Faure o Antoni Florido per citar només tres exemples d’alts càrrecs contractats per l’Ajuntament que es troben vinculats directa o indirectament a CiU-Viladecavalls, dels quals l’equip de govern ens oculta les seves autèntiques responsabilitats laborals al consistori.


En canvi, el que no queda gens clar és el full de ruta d’inversions pel municipi. De fet, dins el nou pressupost pel 2007, el capítol de despeses destinades a inversions cau i es queda a zero. Una maniobra que l’equip de govern CiU-PVA després esmena al següent punt de l’ordre del dia, portant a ple una modificació del pressupost per incloure partides pressupostaries destinades a inversions. Potser algú es pregunta per què no han aprovat el pressupost directament enlloc de fer aquesta estranya maniobra d’aprovar un pressupost i després modificar-lo. M’ensumo diversos motius, però no sé en quin grau pesen més o menys. Partint de la base que l’equip de govern està obligat a lliurar una copia dels pressupostos municipals a tots els grups municipals pel seu estudi i seguiment, segurament dificultar l’accés a la informació sobre les inversions que l’equip de govern té previstes i facilitar molt la feina a l’hora de quadrar els números de les despeses i els ingressos municipals han estat motius de pes per actuar d’aquesta manera tan poc habitual. Per cert, cal agrair la “cortesia” de l’equip de govern per lliurar-nos una copia dels pressupostos pel 2007 quatre dies abans de la sessió plenària. “Ara sabrem qui mana.”


Per finalitzar, voldria fer esment als tres últims punts del ple, on s’havien de resoldre cinc recursos de reposició presentats fa dos mesos pel grup municipal d’Esquerra i diverses al·legacions i recursos de reposició presentats pel grup municipal d’ICV i també pel grup municipal del PSOE. De forma unilateral, l’Il·lustríssim i la seva majoria van decidir que només es farien tres votacions, agrupant els recursos en tres paquets, un paquet per cada grup polític demandant, enlloc de resoldre cada recurs per separat. La incapacitat de diàleg que l’Il·lustríssim manté amb els regidors dels grups municipals a l'oposició ens obligava a votar d’un sol cop totes les resolucions favorables i desfavorables dels recursos presentats.


Amb un exemple quedarà més clar. Des d’Esquerra vam presentar cinc recursos: recurs contra l’acord de la “nova imatge corporativa” al·legant que no compleix el decret Decret 139/2007 de la Generalitat, contra l’aprovació de la modificació de les normes urbanístiques al·legant que l’expedient no conté cap dels annexos gràfics als quals les citades modificacions fan constants referències, contra l’aprovació dels plans urbanístics Filvisa i Can Mir al·legant que els expedients no es trobaven a secretaria i contra l’aprovació dels sous de l’Il·lustríssim Alcalde, el Primer Tinent d’Alcalde i la Segona Tinent d’Alcalde al·legant que a data 12 de juliol, amb els pressupostos prorrogats del 2006, no hi havia consignació pressupostaria per fer front a aquestes despeses.


Doncs bé, de tots aquests recursos, l’equip de govern estimava el de la “nova imatge corporativa” i desestimava els altres quatre. A més, la desestimació dels altres quatre es basava en què no tenim proves de la manca d’informació, i al·legant que “és la nostra paraula contra la seva” se’ns acusa indirectament de mentiders. En el cas del recurs dels "sous de l’Il·lustríssim, del primer i de la segona tinent" a la desestimació s'assegura que sí que hi havia consignació pressupostària al pressupost prorrogat de 2006 -mentida-, però per si de cas, ara ja tenen aprovat el pressupost de 2007, així ja no han de patir pels seus sous, ara segur que hi haurà consignació.


Era clar que l’Il·lustríssim ens parava un parany, obligant-nos a votar d’un sol cop les cinc resolucions, sense donar-nos la possibilitat de votar favorablement a l’estimació del recurs sobre la “nova imatge corporativa” i votar en contra de la desestimació dels altres quatre. És a dir, si volíem votar favorablement a l’estimació del recurs de l’Escut de Viladecavalls, estàvem obligats a votar favorablement a les quatre desestimacions on ens acusaven de mentiders. I nosaltres podem ser moltes coses, però no som mentiders. La informació que reclamem mancava abans del ple extraordinari de juliol, i segur que a hores d’ara encara manca als expedients objecte dels recursos. Ens ha passat un cop, però no ens tornarà a passar. El pròxim cop tindrem proves, i l'excusa de “és la seva paraula contra la nostra” ja no serà vàlida.


La portaveu d’Esquerra, Glòria Ullés, va demanar a l’Il·lustríssim que ens permetés votar la resolució de cada recurs per separat. S’hi va negar. Fins i tot jo, que no hauria d’intervenir durant el debat al ple, vaig intentar fer entrar en raó a l’Il·lustríssim que no ens podia obligar a votar tots els recursos en paquets. No sé quina part de “volem votar cada resolució de cada recurs per separat” no va entendre. Perquè estic segur que ho va entendre perfectament. En fi, “ara sabrem qui mana”.

Massa atrafegat per asseure’m a escriure

Penjo aquesta nota ràpida per només per explicar-vos que aquesta setmana vaig una mica enfeinat preparant docència a la universitat i no sé quan podré penjar algunes reflexions personals que tinc pendents sobre el primer ple ordinari de la legislatura.


Espero poder-ho fer aviat. Amb una mica de sort, trobaré algun moment durant el proper cap de setmana. Aprofito per fer-vos notar que ja he penjat una nova enquesta a la barra lateral del bloc, sobre la “nova imatge corporativa” que es va aprovar amb els vots de CiU+PVA.


PS: Sembla ser que a l'Ajuntament de Viladecavalls ha arribat una carta com aquesta. Almenys això és el que l'Il·lustríssim va denunciar amb una trucada al programa de ràdio "El món a RAC1" la setmana passada. Com ja és habitual, tampoc hem tingut accés al document. No obstant, igual que en Jordi Comas -exalcalde de Matadepera- compta amb tot el meu suport, des d'aquí encoratjo a l'Il·lustríssim a mantenir-se ferm davant les amenaces del nacionalisme espanyol.

Experiment: Anàlisi dels resultats de la primera enquesta al meu bloc

Des del passat mes de juliol, els usuaris de blogger tenim activa l’opció d’afegir enquestes al nostre bloc. Com a primer experiment per provar aquesta nova opció, em va semblar interessant penjar una enquesta amb la següent pregunta:


Tenint en compte l'actual composició del consistori, quin dels possibles pactes de govern hauries preferit per Viladecavalls?


A quatre dies per finalitzar l’enquesta, i assumint com a vàlida la hipòtesi que els resultats no variaran massa d’avui fins a diumenge, m’agradaria extreure algunes conclusions d’aquest primer experiment participatiu a través d’internet i, evidentment, compartir-les amb vosaltres:


1. En primer lloc, cal tenir en compte la baixa participació. A dia d’avui han contestat l’enquesta 45 persones. Tenint en compte que la pregunta fa referència a l’àmbit municipal, he de suposar que les 45 persones que han contestat l’enquesta coneixen mínimament la realitat política de Viladecavalls. Tot i així, és evident que 45 persones no poden aportar-nos uns resultats representatius de l’opinió d’un municipi de 7000 habitants.


2. Durant el mes de juliol ja havien votat més de 30 persones, per tant, no cal mantenir l’enquesta oberta durant un període tant llarg de temps. Jo crec que amb 30 dies n’hi ha prou perquè els lectors/es habituals d’aquest bloc pugueu tenir temps per rumiar i respondre el que us sembli més adequat.


3. Els resultats queden així:

CiU+ERC+PSOE+ICV+PVA: 1 (2%)
CiU+ERC+ICV: 4 (8%)
CiU+ERC+PVA: 2 (4%)
CiU+ERC: 13(28%)
CiU+ICV: 2(4%)
CiU+PVA: 2(4%)
ERC+PSOE+ICV+PVA: 8(17%)
Govern en minoria de CiU: 13(28%)

La resta de combinacions no les poso perquè no se les ha plantejat ningú. Així doncs, les dues opcions més votades han estat el pacte CiU+ERC i un govern en minoria de CiU –amb un 28% totes dues-, seguides del pacte ERC+PSOE+ICV+PVA que obté un 17% dels vots. En tots tres casos són opcions democràticament possibles, però que mai van ser contemplades ni per CiU ni per PVA. Les dues formacions feia dies que ja ho tenien tot amanit.


Com potser alguns recordareu, el preacord existent entre CiU i PVA ja va ser denunciat per Esquerra durant la campanya electoral. Només necessitaven sumar set regidors, i el mateix dia 27 de maig a la nit ja celebraven la victòria del seu preacord. No només no ens van ni trucar per asseure’ns a parlar, sinó que ens van retirar el telèfon mòbil just l’endemà de les eleccions. L’Il·lustríssim, encara en minoria, es treia la màscara de víctima i, ebri de poder, començava a descarregar la seva còlera visceral contra els representants del poble que no pensem com ell. Però aquesta història ja us la sabeu...


4. No deixa de ser curiós que només hi hagi dos vots a l’opció CiU+PVA. Jo em pensava que, com a mínim, els set regidors de l’equip de govern hi votarien a favor. De fet, posaria la mà al foc que tots set es llegeixen les meves reflexions personals. Potser no tots els/les integrants del govern estan d’acord amb aquest pacte...


5. Tot i que la participació ha estat baixa en relació al municipi, els resultats em donen una lleugera idea dels diversos perfils que visiten habitualment el meu bloc. Com podeu copsar a simple vista, hi ha resultats per a tots els gustos, per la qual cosa dedueixo que tinc lectors i lectores de Viladecavalls amb opinions polítiques força heterogènies. Aquesta dada m’anima a seguir endavant amb el bloc, ja que em confirma que les visites al bloc provenen de persones afins als meus plantejaments, però també d’adversaris polítics i de persones amb les que potser coincidim amb grans línies generals però que no tenen perquè estar d’acord al 100% amb la meva opinió personal.


6. Vistos els resultats, ja us avanço que properament seguiré plantejant més enquestes sobre temes d’actualitat política municipal de Viladecavalls. Més enllà de la participació –que ja tinc assumit que mai serà representativa de l’opinió dels habitants de Viladecavalls- el que m’interessa és conèixer la vostra opinió com a lectors/es habituals del bloc. Al cap i a la fi, sou vosaltres els qui heu donat sentit a aquest bloc i m’agrada conèixer l’opinió de les persones que s’interessen per les meves reflexions personals.


Apa doncs, marxo a preparar el primer ple ordinari de la legislatura. No us el perdeu! Ens veiem demà, a les 21h, a la sala de plens de l’Ajuntament.

Dani i Marta: Felicitats parella!

"Marta, Dani, no canvieu gens, sigueu vosaltres mateixos, respecteu-vos l’un a l’altre i seguiu estimant-vos igual com heu fet fins ara. Segur que si seguiu així, res podrà impedir que continueu sent feliços, igual de feliços com heu estat durant aquests 8 anys junts, compartint les vostres vides, i compartint la vostra felicitat amb la gent que us envolta."



A la vida, poques coses són tan emotives com tenir l'oportunitat de casar un amic i una amiga. Feia setmanes que reescrivia el meu discurs. Volia que el seu casament fos el més bonic possible. Era el millor regal que podia fer als meus amics, que han confiat amb mi per celebrar el seu matrimoni. I ho hem aconseguit amb l’ajuda de tots i totes. Dani i Marta, amics meus, moltes felicitats!!!

Dijous que ve, el primer ple ordinari. Te'l perdràs?

Avui he rebut a casa la notificació de la convocatòria del ple ordinari. Serà el proper dijous 27 de setembre a les 21:00h a la Sala de plens de l'Ajuntament de Viladecavalls. Si us vau perdre el ple extraordinari de juliol, no us podeu perdre el d'aquest dijous. L'ordre del dia consta de 21 punts, on hi han inclòs, entre d'altres temes, l'aprovació del pressupost 2007.


Per descomptat, la comissió informativa de ple brilla per la seva absència. Recordo als lectors que l'esmentada comissió es tracta d'un òrgan de debat i discussió previ al ple que, tal com estableix la llei, s'ha de convocar obligatòriament a tots els municipis de més de 5.000 habitants. Sembla doncs, que l'Il·lustríssim té ganes de saltar-se la llei, desviant-se del seu deure i mancant a l'obligació del càrrec que exerceix. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix aquesta manera d'actuar amb una paraula ben curiosa: prevaricar.

Hi haurà ple ordinari aquest setembre??

Ara per ara, no en tinc ni idea. Ves a saber. Amb la llei a la mà, s'ha de convocar obligatòriament una sessió plenària cada dos mesos, però de moment jo no he rebut cap notificació, ni oficial ni extraoficial. Les declaracions de premsa de l'Il·lustríssim són paraules eixorques que no tenen res a veure amb la realitat. No hi ha hagut cap comissió informativa des de l'inici de la legislatura. Cap junta de portaveus. Cap ple ordinari. Han tingut 100 dies per complir la llei, i no ho han fet. Aquesta és la seva democràcia.


En fi, que facin el què vulguin. Ells sabran. A Esquerra tenim molt clar el que hem de fer, i no ens quedarem de braços plegats. Com diu el refrany popular "qui sembra, cull."

Esquerra-Viladecavalls inicia la campanya de denúncia "Jo també tinc un amic..."

La Diada Nacional de Catalunya dóna el tret de sortida al nou curs polític. Enguany, la Secció Local d’Esquerra-Viladecavalls hem començat aquest nou curs polític amb una campanya de denuncia popular anomenada “Jo també tinc un amic...”. Com molta gent ja va veure, diversos militants i simpatitzants d’Esquerra-Viladecavalls vam assistir al sopar popular del passat 10 de setembre vestits amb unes singulars samarretes taronges.



La campanya va ser acollida amb curiositat i complicitat per bona part de les persones que van assistir al sopar popular. De totes maneres, a jutjar per determinades expressions facials, em sembla que les samarretes no van fer gens de gràcia a alguns dels comensals assistents, concretament a 6+1 persones -i als seus amics, per descomptat- que feien bastant mala cara o es posaven vermells quan ens llegien les esquenes.



Com podeu veure a les fotografies, cadascuna d’aquestes samarretes porta un breu missatge imprès a la part del darrera. Els diferents missatges denuncien situacions irregulars derivades de determinades decisions polítiques que l’Il·lustríssim i el seu equip de govern han pres durant aquests tres primers mesos de legislatura.



Una vegada més torno a denunciar des d’aquest bloc que l’equip de govern està ocultant informació necessària perquè els dos regidors del grup municipal d’Esquerra puguem exercir les nostres responsabilitats polítiques d’oposició. En tots els casos es tracta d’informació que, amb la llei a la mà, ha de poder ser consultada pels regidors de l’oposició si aquests així ho sol·liciten.



Els lectors habituals d’aquest bloc ja coneixeu que l’equip de govern CiU-PVA no ha portat a terme ni una sola reunió i/o comissió informativa amb els grups municipals a l’oposició. Paral·lelament, des d’Esquerra hem registrat desenes d’instàncies sol·licitant informació diversa en relació a un gran nombre de temes i situacions irregulars. Cap ens ha estat degudament resposta.



Les tasques d’oposició són tant legítimes i dignes com les tasques de govern. Aquesta afirmació és òbvia per tots els que ens considerem demòcrates. Malauradament, sempre hi ha alguna persona que intenta aprofitar-se del sistema democràtic per fer del “mobbing polític” la seva “passió i compromís”. No obstant, que ningú oblidi el refranyer popular: qui la fa, la paga.



Amb quasi 100 dies de govern, ha quedat claríssim que l’Il·lustríssim vol marcar diferències entre regidors de primera -els de govern- i regidors de segona -l’oposició-. Tanmateix, ni ell ni ningú podrà prendre mai als regidors d’Esquerra la nostra condició de representants del poble. Els seus esforços són inútils. La gent d’Esquerra ens devem als nostres electors i treballar pel bé del poble també vol dir investigar i denunciar totes aquelles situacions irregulars que es derivin de la gestió política de l’equip de govern. “Jo també tinc un amic que vol respostes”.



La campanya de denúncia popular “Jo també tinc un amic...” és oberta a la vostra col·laboració. El que us demano és ben senzill. Només cal que ens feu arribar un correu electrònic a viladecavalls@esquerra.org o que em deixeu un comentari al bloc amb les vostres propostes de missatges per imprimir noves samarretes de denúncia. Si us animeu, també us podeu unir al nostre grup en properes accions d’aquesta campanya de denúncia popular. Com deia el poeta, no et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.