Una majoria social per la sobirania

Ahir al vespre a l'auditori del World Trade Center de Barcelona, el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, va exposar el seu punt de vista sobre els reptes de futur del nostre país i com creu que s'han d'afrontar des d'Esquerra en una conferència titulada "Una majoria social per la sobirania". Si us interessa conèixer les seves paraules de primera mà, en aquest enllaç podreu llegir-la íntegrament.

La blocosfera política a Viladecavalls (actualització a les 21:18 del 27/06/2007)

Viladecavalls no és, ni de bon tros, el poble amb més blocs que parlen de política. No obstant, la passada campanya electoral va fer disparar la febre blocaire al nostre municipi. En aquests moments, tinc comptabilitzats fins a tretze catorze blocs directament relacionats amb la política municipal a Viladecavalls, una xifra molt respectable tenint en compte les dimensions del nostre poble. De totes maneres, també he de dir que alguns d’aquests blocs estan aparentment abandonats, i que els seus autors ni tan sols han tingut el detall de penjar un escrit de comiat.

El meu primer contacte amb els “weblogs” o espais personals d’escriptura a internet -que en català s’anomenen blocs segons el Termcat- va ser el setembre de l’any 2004, quan em vaig registrar al blogger. Feia pocs mesos que havia entrat a formar part de l’equip de govern com a regidor, i em rondava pel cap la idea d’escriure un bloc per comunicar la tasca política que estava desenvolupant a l’Ajuntament. Va ser llavors quan vaig iniciar el meu primer intent de bloc, vaig fer tres escrits, el vaig abandonar i el vaig suprimir abans que ningú tingués temps de descobrir-lo. Començar un bloc és fàcil, però mantenir-lo costa molt. No va ser fins el juliol de l’any passat quan vaig prendre la ferma decisió d’iniciar un bloc polític personal i obligar-me a mi mateix a mantenir-lo de forma regular.

Sóc un apassionat dels blocs. Com tots els blocaires –menteixen tots aquells que ho neguin-, jo també sóc subjectiu en les meves anotacions. Sempre escric des d’una òptica independentista, republicana i d’esquerres. Ningú té la raó absoluta i segurament jo tampoc la tinc. Simplement, intento mostrar-me al bloc tal com sóc, escrivint lliurement, amb sinceritat, sense manies ni complexos, defensant els meus criteris amb seguretat i assumint el risc a equivocar-me i afrontar-ne les conseqüències. Aquesta setmana ja he superat les 10.000 visites, i això m’anima a no defallir i a continuar escrivint en aquest bloc.

No em vaig plantejar iniciar el meu bloc per fer proselitisme ni per convèncer a ningú. Simplement, crec que els blocs que parlen de política són una bona eina per comunicar pensaments o informacions sense intermediaris, per intercanviar opinions, per dialogar interactivament i per ajudar a la ciutadania a conèixer millor els polítics que els escriuen, sempre que aquests ho facin amb sinceritat, i això es nota quan és així. A més, estic convençut que no falta gaire perquè la blocosfera sigui l’espai on es viuran alguns dels debats polítics més intensos i interessants al nostre país. Ben aviat, els polítics que no tinguin un bloc que els permeti poder participar d’aquest joc, seran arraconats pels qui, amb molt encert, en Manuel Cuyàs definia fa uns mesos com la “generació bloc”.

Així doncs, anem a veure qui té i/o manté un bloc polític a Viladecavalls. Aquests són els que tinc controlats:

CiU (3 blocs)

- Sebastià Homs: bloc de l’Il·lustríssim alcalde, d’actualització poc freqüent, potser abandonat.

- Roger Mestre: bloc del càrrec de confiança de CiU a l’Ajuntament de Viladecavalls, d’actualització poc freqüent, potser abandonat.

- Fèlix Farré: bloc de l’ex-alcalde de Viladecavalls, aparentment abandonat. El poso a CiU perquè em sembla que el Sr. Homs i el Sr. Faure no han aconseguit expulsar-lo de la federació regionalista.

ERC (2 blocs)

- Lluís Soler i Turu: el meu bloc. Actiu, per descomptat.

- Can Xaviet: bloc actiu d’en Xavi Lleberia, militant d’Esquerra i número 5 de la nostra candidatura.

PSOE (2 blocs)

- Francisco García Cano: bloc actiu d’aquest regidor i actual cap de llista dels socialistes.

- Des de la meva finestra: bloc d’en Manel Martínez, número 3 de la candidatura socialista, d’actualització poc freqüent.

ICV (2 blocs)(actualitzat a les 21:18!!)

- Carles Rodríguez: bloc actiu d’aquest regidor.

- Sala d'espera: bloc en construcció de la militant d'iniciativa Patricia Jiménez, número 4 de la candidatura d'Iniciativa. L'acabo de descobrir a través del bloc d'en Carles Rodríguez.

PVA (1 bloc)

- Paco Vega: bloc aparentment abandonat d’aquest regidor. Només hi ha un escrit, i vull fer notar al lector el detall de la foto del poble que va manllevar del meu bloc (es tracta d’una panoràmica del Casc Antic que vaig fotografiar des del balcó de casa meva a les Carenes de Can Turu).

Altres blocs que poden parlar en algun moment sobre política municipal:

- Caledònia: bloc d’actualització poc freqüent d'en Jordi Solsona, veí de Viladecavalls.

- Viladecavalls diu i viu: bloc en construcció d'un grup de veïns de Viladecavalls format bàsicament per alguns ex-membres del grup Avenç per Viladecavalls.

Si els heu contat, us sortiran onze dotze blocs. Per tant, me’n falten dos. Evidentment, em falta citar els dos blocs anònims locals que prediquen la confidencialitat política. Des del meu punt de vista cap confidencial anònim es pot considerar periodisme. Mai no podem estar segurs si ens expliquen la veritat, mentides descarades o rumors que ells mateixos han generat. En general, els confidencials polítics acostumen a ser blocs poc documentats i servils a interessos evidents, que cerquen empastifar la xarxa aprofitant-se de l’anonimat. Per altra banda, tinc opinions semblants de diversos mitjans informatius convencionals que es presenten com a objectius, veraços i independents.

Dit això, reconec que la forma i el contingut dels confidencials anònims atrau a nombrosos internautes. Jo els llegeixo, ho admeto, però ho faig més pel “morbo” de saber contra qui han carregat al seu últim article, que no pas per a rebre informacions de qualitat i fiables. Aquí teniu les dues adreces:

Diari de Viladecavalls: bloc actiu proper al PSOE de Viladecavalls, bàsicament hi trobareu un recull d’anotacions d’altres blocs, tot i que de tant en tant hi publiquen contingut propi.

La Veu de Viladecavalls: bloc actiu de recent creació. Encara és molt aviat per saber si representa una font d’informació fiable o cerca intoxicar sense cap base real. Els seus autors asseguren que no són pròxims a cap força política. Només el temps té la resposta.

Aquesta és la meva radiografia de la blocosfera política local, però cal tenir present que la comunitat blocaire creix a una velocitat de vertigen. No m'estranyaria gens que d'aquí uns mesos hagi de parlar de "interessants novetats blocaires", manllevant les paraules d'un dels meus blocaires preferits, el periodista Saül Gordillo. Estaré a l'aguait.

PS: si teniu un bloc actiu sobre política municipal de Viladecavalls i no apareixeu en aquesta llista, feu-m'ho saber. Us podeu obrir un compte al google i deixar-me un comentari en aquesta anotació o em podeu enviar un correu-e.

La Flama del Canigó: tot un poble en moviment

Demà a la tarda a Viladecavalls arribarà la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans. Ja fa uns quants anys que, abans de celebrar la revetlla de Sant Joan, participo en aquest acte popular, simbòlic i emotiu. Després de recórrer els carrers del poble, la Flama arriba a la Plaça de l’Ajuntament on encén el pebeter.

Recordo molt especialment els relleus de l’any passat. Aquell va ser l’últim acte que la Glòria i jo vam poder organitzar com a regidors de l’equip de govern, i va ser especialment emotiu. Havíem centrat els nostres esforços en revitalitzar l’arribada de la Flama. Volíem que, a Viladecavalls, la Flama també esdevingués un símbol d’unitat popular a nivell local. Volíem que la Flama unís els dos grans nuclis urbans del nostre poble que, com sabeu, es troben separats físicament per l’autovia. Des d’Esquerra sempre hem treballat des de tots els àmbits perquè la gent de Viladecavalls comparteixi el mateix projecte de poble, un projecte comú per tothom.

La nostra aposta va ser arriscada, però vam comptar amb el suport de tècnics municipals, la comissió ciutadana de la Flama del Canigó i les entitats i associacions del municipi. L’arribada de la Flama, des de Can Trias fins al Casc Antic, va ser possible gràcies a la participació i l’esforç de tots i totes. L’èxit de l’any passat va ser fruit de l’esforç de cadascuna de les més 100 persones que van portar la Flama del Canigó a Viladecavalls. El mèrit, una cop més, va ser del poble.

Després de l’èxit de l’any passat, res ni ningú podrà impedir que la Flama del Canigó continuï arribant a Viladecavalls. La Flama ha esdevingut símbol de cohesió entre els barris del poble i, alhora, símbol de la unitat dels Països Catalans.

Una vegada més, enguany torno a participar als relleus com a corredor. Durant els 5 Km de recorregut, la Flama passarà de mà en mà, avançant amb la gent, transportant sentiments. L’esforç i la participació de tots i totes és el què mantindrà viva la Flama a través dels temps: la Flama de tot un poble en moviment.

PS: Em veig amb l’obligació de seguir denunciant que l’Il·lustríssim Sr. Homs continua portant a terme la seva “caça de bruixes” personal. Les seves decisions totalitàries només es guien per la venjança i la intimidació. Aquest cop torna a carregar contra el personal laboral i funcionari de l’Ajuntament: dimecres passat va ordenar els acomiadaments improcedents de la tècnica de comunicació i del tècnic de promoció econòmica. Tot plegat sap greu, però com diu el mateix Il·lustríssim “ara sabrem qui mana”.

Carta enviada per l'ambaixador espanyol a Rússia, 11 juny 2007

Cliqueu la imatge per ampliar la carta de l'ambaixador espanyol i poder-la llegir:



Aquesta carta és una prova més que l'aparell de l'estat espanyol es posa en marxa cada vegada que Catalunya pot demostrar el seu potencial esportiu i fa un pas endavant cap a la seva normalització com a nació esportiva. En aquesta ocasió, la catalanofòbia esportiva es va activar des del govern espanyol per intentar impedir un acte -el partit de futbol sala entre Catalunya i Espanya- que hauria d'haver transcorregut amb total normalitat i sense cap interferència política per part de cap administració ni partits polítics, en tractar-se de dues federacions privades que competien en un torneig organitzat per l'Associació Mundial de Futbol Sala.


Des d'aquí dono suport a la petició del grup parlamentari d'Esquerra a Madrid, que ha demanat la destitució immediata de l'ambaixador espanyol a Moscou, per la seva actitud antidemocràtica i intervencionista en un àmbit que no és de la seva competència. Aquesta mena de personatges són els que dijous passat -14 de juny- celebraven els 30 anys de democràcia espanyola. Doncs aquesta és la seva democràcia: la que boicoteja encontres esportius de la Selecció Catalana, la que no ens retorna els papers de Salamanca, la que no respecta ni compleix l'Estatut de Catalunya... I després encara em pregunten per què sóc independentista!


Per cert, la Selecció Catalana de futbol sala ha quedat sisena a la I Copa del Món d'aquesta modalitat esportiva. Moltes felicitats a tot l'equip!


PS: a veure si l'any que ve també puc felicitar els jugadors del Barça per la feina feta... aquest any res!

Habemus Il·lustríssim

Aquest matí ha tingut lloc el ple de constitució de l’Ajuntament de Viladecavalls. No hi ha hagut sorpreses d’última hora. Fa tres setmanes, poca estona després de fer-se públics els resultats electorals, els grups de CiU i PVA ja feien el senyal de fumata blanca des del balcó de l’Ajuntament. El dilluns 28 de maig, el Diari de Terrassa ja en publicava les fotografies. Tot i que feia setmanes -potser mesos- que tenien el preacord lligat entre ambdues formacions, fins a avui no han pogut anunciar oficialment l’habemus Il·lustríssim.

Un a un, els tretze regidors i regidores de l’Ajuntament de Viladecavalls hem jurat o promès el càrrec mitjançant les fórmules legalment previstes. A continuació, s’ha procedit a l’elecció del nou alcalde. El meu vot ha estat per la millor candidata, la meva companya i cap de llista d’Esquerra, Glòria Ullés i Ros.

El discurs de la Glòria ha estat clar, contundent i sincer. Com sempre. Comparteixo plenament totes i cadascuna de les paraules que avui ha pronunciat a la sala de plens. A Esquerra no juguem brut, no fem promeses que després no podrem complir; a Esquerra anem sempre amb la veritat per davant i tenim la consciència ben tranquil·la. Desgraciadament, no tothom pot dir el mateix. Per tots aquells i aquelles que avui no heu pogut assistir al ple, o heu arribat tard i heu hagut de quedar-vos fora, a continuació us penjo la intervenció de la cap de llista d’Esquerra:

Bon dia a tots i totes,

En primer lloc felicitem a tots els nous regidors i regidores que avui s’incorporen al Consistori i els encoratgem a treballar per l’interès general del poble.

En segon lloc des d’Esquerra volem deixar clar alguns temes que han aparegut als mitjans de comunicació des del dia 28 de maig:

- Creiem que el pacte entre CiU i PVA ja estava amanit abans de les eleccions i així ho demostra la portada del Diari de Terrassa del dilluns després de les eleccions.

- L’Il·lustríssim Alcalde i el grup de CiU no han convocat a Esquerra per mantenir cap conversa.

- Com sempre, les formes de l’Il·lustríssim Alcalde són nefastes i ho faré palès amb tres exemples que han succeït aquets dies:

1) Ha suprimit els telèfons dels regidors que han perdut les eleccions sense avís previ.

2) Ha pres mesures contra militants de la nostra formació i contra les seves famílies, com la cancel·lació de la compra dels diaris i revistes que es subministraven diàriament a l’Ajuntament, la Biblioteca i el Centre Cívic.

3) Ha anul·lat la targeta d’accés a l’Ajuntament a tots els regidors de l’oposició i, si volen entrar, ho han de fer escortats per la policia local, segons explica ell mateix al Diari de Terrassa.

Demanem a l’Il·lustríssim Alcalde i al seu equip de govern, que segons ell mateix diu al diari que “ara sabrem qui mana”, que si governa ho faci per tothom, per tots i per totes, i que deixi apart temes personals. Si vol argumentar les seves decisions, que ho faci en l’àmbit estrictament polític, sense entrar en l’àmbit privat de les persones.

Ara el què cal és que compleixi el què fins ara ha promès.

Li demanem que no utilitzi el càrrec d’Alcalde per anar en contra de tota aquella persona o entitat que creu que no pensa com vostè.

En aquest moment, vostè i el seu equip de govern són i seran els únics responsables de les seves decisions, ara ja no serveixen excuses, tenen com a equip de govern una majoria amplia que els permet fer i desfer.

Ara, des de l’oposició, la nostra feina serà de control, d’una manera seriosa i contundent i, si cal, de denúncia d’actituds que excedeixin el seu càrrec.

No ho dubti, estem i estarem aquí, amb ganes de treballar per al poble, complint les nostres obligacions, però també exigint els nostres drets.

Esquerra, des de que el 2003 va obtenir representació, mai no ha donat el seu vot a un alcaldable que no fos el que presentava Esquerra. En aquesta ocasió no és diferent. Des d’Esquerra continuarem treballant pel nostre propi projecte de poble, al costat del poble amb la força que ens han donat les urnes, amb dos regidors de tretze que som a l’Ajuntament.

Des d’Esquerra li desitgem molta sort, creiem que la necessitarà. Esquerra de Viladecavalls aquesta vegada ha perdut, i nosaltres sabem perdre, però també s’ha de saber guanyar i això encara estar per demostrar. Té quatre anys; avui comença el compte enrere.

Viladecavalls, 16 de juny del 2007

No cal que hi afegeixi res més. Companyes i companys, la partida ha tornat a començar. Endavant les atxes!

PS: agraeixo al diari confidencial "La veu de Viladecavalls" que m'hagi afegit als seus enllaços viladecavallencs. Els autors d'aquest confidencial polític s'autodefineixen com "un equip humà amb ganes d'informar de tot allò que els ciutadans de Viladecavalls han de saber per conèixer millor el poble on viuen." Així doncs, jo també els enllaço al meu bloc, dins la categoria de confidencials digitals.

La Selecció Catalana de Futbol Sala s'enfronta a l'espanyola i no passa res

Aquest és el títol del comunicat que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va penjar ahir a la seva web... i tanmateix, el món continua girant i l'estat espanyol no s'ha desintegrat en mil bocins.


La Selecció catalana va guanyar 5 a 3 contra la Selecció espanyola en un partit de la I Copa del Món de FUTSAL, però ni això em treu la mala llet que porto a sobre des de dissabte al vespre per culpa del Barça... a veure com acaba aquesta lliga d'infart!

La meva anàlisi postelectoral (tercera part)

(podeu llegir la primera part d’aquesta anàlisi aquí.)

(podeu llegir la segona part d’aquesta anàlisi aquí.)

5) La campanya electoral: Ha estat una campanya atípica, segurament per la incertesa electoral que suposava la desaparició de l’alcalde Fèlix Farré del panorama polític municipal. A més, el clima viscut durant l’últim any de legislatura va fer que tots els partits entréssim en campanya permanent des de la presa de possessió del Sr. Homs, el juliol de l’any passat. Que jo recordi, en aquest poble no hi havia hagut mai una campanya electoral amb tants sopars, botifarrades, sardinades, xocolatades, fideuades, actes públics i obsequis diversos. Que jo recordi, en aquest poble no hi havia hagut mai un desplegament propagandístic tan brutal com el d’aquestes eleccions.

Des d’Esquerra vam plantejar una campanya electoral de proximitat, realitzant trobades a tots els barris del poble, on explicàvem les nostres propostes programàtiques que configuren el nostre propi projecte de poble. Vam jugar net amb un discurs constructiu que parlava de propostes i defugia atacar per sistema els nostres adversaris, presentant ERC-Viladecavalls com una alternativa real de govern. Tanmateix, els resultats electorals m’han fet topar de morros amb la dura realitat: la il·lusió, la convicció, la bona fe i anar sempre amb la veritat per davant no són tant importants com els diners, el joc brut i les mentides a l’hora de guanyar unes eleccions. Però a Esquerra hem après la lliçó: ara disposem de 4 anys per renovar l’estratègia, per no tornar a cometre els mateixos errors i per estar preparats per contrarestar una campanya electoral a l’americana basada en el joc brut d’alguns adversaris.

6) Abstenció i vots en blanc: Hi ha missatges electorals que jo crec que no es poden prescindir de considerar. Perquè per mi els votants són totes les persones que voten i també les que es queden a casa o les que voten en blanc. A Viladecavalls la participació ha estat d’un 59,4%, i ha disminuït un 4% respecte el 2003. Aquest cop ja són 2146 les persones que no han anat a votar, segurament per causes i/o conviccions ben diverses. A més, el clima polític a nivell general no ajuda gaire a revertir aquesta tendència preocupant. A nivell nacional, percebo la gent cansada d’una dinàmica política de confrontació entre els líders de tots els partits -permanentment present als mitjans de comunicació-, i aquest cansament es trasllada a totes les cites electorals augmentant el percentatge d’abstenció. També percebo cada cop més desconfiança de la gent cap a les persones que ens dediquem a fer política, ja sigui a nivell municipal, nacional o internacional.

L’augment dels vots en blanc a Viladecavalls també és molt significatiu. Amb només 4 anys, els vots en blanc s’han duplicat a les eleccions municipals. Ni més ni menys que 99 persones han decidit exercir el seu dret a vot per expressar que no donen suport a cap de les 6 candidatures que es presentaven al nostre poble. És difícil saber els motius que porten a cada persona a votar en blanc però, en el context actual, em preocupa que cada cop hi hagi més gent que deixa de confiar en les persones que fem política municipal.

Com a militant de base i regidor d’Esquerra, l’únic que puc fer és esforçar-me al màxim i seguir treballant amb honestedat per encomanar a la gent la meva il·lusió d’arribar a un horitzó polític més esperançador que l’actual. Escriure sobre política en aquest bloc és una eina més al servei d’aquesta causa. L’augment de l’abstenció i dels vots en blanc són motius de pes que fan palesa la necessitat de fixar una nova estratègia de l’Esquerra independentista que acabi amb la sensació que ERC és un partit mancat de perfil propi, un partit crossa del PSC o de CiU.

Acabo aquesta anàlisi amb dues reflexions finals:

Tinc ben clar que Esquerra és un partit sotmès a una pressió molt superior a la dels altres partits -la pressió lògica que comporta ser l’única força que pot possibilitar un veritable canvi polític als Països Catalans-, i que no se’ns perdona la més mínima incongruència. Suposo que sempre estarem sota aquesta pressió fins que no aconseguim una majoria social que ens recolzi. De moment, tal i com ha quedat dibuixat el panorama polític de Viladecavalls, és ben clar que el nostre grup assumirà des de l’oposició la responsabilitat política que ens han atorgat les urnes. Quatre anys d’oposició que ens serviran per definir una nova estratègia políticament atrevida, acumular forces i transmetre el nostre propi projecte de poble als veïns i veïnes de Viladecavalls. La gent d’Esquerra estem animats i disposats a continuar endavant.

Fer política municipal implica haver de prendre decisions i això sempre comporta el risc d’equivocar-te o d’encertar-la, amb la dificultat que només es pot saber si has actuat correctament un cop ja has pres les decisions i no hi ha marxa enrere. Després de quatre anys políticament molt moguts a Viladecavalls, amb factors determinants a favor i en contra, diumenge passat vam aconseguir consolidar Esquerra com a tercera força política en vots absoluts i vam empatat a regidors amb la segona força. La gent d’Esquerra-Viladecavalls assumim la responsabilitat dels resultats obtinguts. No van ser els resultats que ens havíem fixat com a objectiu i ens comprometem a treballar amb constància per millorar-los d’aquí quatre anys. Hi ha moments a la vida que refermes el compromís de continuar treballant per allò que creus i de la manera que creus més justa. El passat 27 de maig va ser un d’aquests moments.

PS: en relació a la “carta Cortès-Trullàs” aprofito per recomanar-vos la reflexió del blocaire local Jordi Solsona sobre aquest tema. Estic segur que la trobareu interessant.

PS 2: M’agradaria expressar públicament tot el meu suport a la família d’en Xavi Lleberia. Tal com en Xavi explica avui al seu bloc, la caça de bruixes de l’il·lustríssim Sr. Homs ha traspassat els límits de l’escenari polític i s’ha fet extensiva a qualsevol persona que hagi tingut relació amb els grups polítics de l’oposició, fins i tot a les nostres famílies i amics. Com va dir la meva companya Glòria: “la gent no et decep, sinó que la coneixes”.

La meva anàlisi postelectoral (segona part)

(podeu llegir la primera part d’aquesta anàlisi clicant aquí.)

2) Trencament del pacte ERC-CiU: alguns dels punts bàsics d’aquest pacte eren la confiança, la lleialtat, la paritat i la continuïtat de l’alcalde Fèlix Farré fins a final del mandat. En el pacte quedava inclosa la negociació del cartipàs municipal amb noms i cognoms i un organigrama de funcions que fins el maig de 2006 s’havia complert. La sortida forçada de l’alcalde Fèlix Farré per col·locar en el seu lloc en Sebastià Homs suposava un incompliment total del pacte de govern per part de CiU i, davant d’aquesta situació, la nostra Secció Local va prendre la decisió d’abandonar el govern.

Quan vam sortir del govern, a Esquerra ningú es va plantejar si aquella decisió era la més rendible electoralment. Senzillament, vam abandonar el govern per dignitat política. Mai podré esbrinar si vam saber transmetre a la gent el sentiment que no tots els polítics som iguals i que les poltrones no ho marquen tot. Qui ho sap, potser si en aquell moment haguéssim claudicat, ara seriem de nou a govern. No obstant, personalment, m’estimo més ser a l’oposició i tenir la consciència tranquil·la d’haver actuat segons els meus principis i d'haver anat sempre amb la veritat per davant.

El trencament del pacte podia suposar, per una banda, que una part descontenta de l’electorat de CiU hagués canviat el vot per Esquerra, en resposta a la maniobra perpetrada per CiU amb nocturnitat per canviar l’alcaldia. No obstant, la comparació dels resultats del 2003 i el 2007 ens mostra que això no ha passat. Per altra banda, el trencament del pacte succeïa 10 mesos abans de les eleccions, un període de temps suficient per aconseguir esborrar de la memòria col·lectiva bona part de la feina feta per Esquerra al govern i per fer-nos aparèixer com els culpables de tots els mals. Malgrat els nostres esforços, una part important de l’electorat satisfet amb l’obra de govern d’Esquerra retornava, poc a poc, a creure en les promeses de CiU.

3) En Sebastià i el Quart Cinturó: ja he parlat àmpliament en aquest bloc de les nombroses i reiterades mentides de CiU-Viladecavalls i del Sr. Homs en relació al Quart Cinturó, i de l’ocultament d’informació sobre aquest tema a la resta de grups de l’oposició amb finalitats purament electoralistes, posant els interessos de CiU per davant dels interessos generals del poble. Tanmateix, en vista dels resultats electorals, està clar que el Sr. Homs va aconseguir treure un rèdit electoral altíssim del xou mediàtic que va muntar al voltant d’aquest tema. Des d’Esquerra vam esforçar-nos en explicar la veritat i desmuntar la farsa convergent, però els resultats electorals demostren que no vam saber transmetre de forma òptima la informació real sobre aquest tema a la ciutadania.

4) El fantasma del tripartit: Als pobles petits s’acostuma a dir que la gent vota a la persona i no mira els partits. En un poble de les dimensions com el nostre -més de 7.000 habitants-, jo crec que tot el que passa a nivell de política nacional té una certa influència a l’hora de decidir el vot a les municipals. Aquest cop la gent potser ha mirat les persones, però també ha mirat els partits. En vista dels resultats a Viladecavalls, penso que la política de pactes d’ERC a la Generalitat ens ha afectat negativament; em temo que la por dels electors a que els vots que anaven a Esquerra convertissin en alcalde de Viladecavalls el candidat del PSC ha estat un factor determinant que ens ha impedit assolir un creixement electoral en detriment de l’espai electoral de CiU.

Les mentides repetides incansablement pel Sr. Homs en temes com el Quart Cinturó o la piscina municipal van provocar que tots els grups de l’oposició féssim un front comú per desmuntar la farsa convergent. Aquest fet va ser aprofitat molt hàbilment per CiU, que va poder reunir tots els seus adversaris en una suma individualitzada i va plantejar les eleccions municipals com un plebiscit entre CiU i el tripartit ERC-PSC-ICV. Tal i com han anat els resultats, tot plegat em fa pensar que el context polític sorgit a la Generalitat després de les eleccions de l’1 de novembre va reforçar encara més la idea que votar Esquerra serviria per fer alcalde el candidat del PSC. Estic convençut que el que alguns opinadors han anomenant "l'efecte Montilla" ens ha passat factura electoral.

Però no només CiU ha estat el responsable d’abonar la idea del fantasma del tripartit amb alcalde socialista. Jo crec que la “carta Cortès-Trullàs”, que el PSC va repartir casa per casa l’últim dia de campanya que "algú" va repartir casa per casa l’últim dia de campanya, també va ser determinant per fer decidir a la gent que estava indecisa entre votar ERC o votar CiU. Jo penso que el contingut d’aquesta carta ens va fer electoralment molt mal i va fer decantar el vot del nostre possible electorat potencial cap a CiU. Finalment, m’imagino que molta gent que s’havia plantejat votar Esquerra, va acabar decidint votar CiU per por a que Esquerra no tingués prou suport a les urnes per liderar un possible pacte de govern amb PSC i ICV, i Esquerra hagués de cedir l’alcaldia al candidat socialista.

NOTA: Amb data 6 de juny de 2007, segons el comentari en aquesta mateixa anotació del Sr. Francisco García -cap de llista del PSC-PSOE a Viladecavalls-, rectifico la informació que vaig escriure ahir sobre la "carta Cortès-Trullàs". Segons aquest comentari, el PSC es desmarca d'haver repartit la citada carta. Des del meu punt de vista, aquesta carta va perjudicar electoralment a Esquerra així com també penso que va perjudicar electoralment al PSC i també, de rebot, a ICV. Si això és cert, i segons sembla el PSC no hi ha tingut res a veure, tinc molta curiositat per saber quins han estat els motius reals que van motivar a redactar i embustiar aquesta carta l'últim dia de campanya. Perquè si els motius reals eren ajudar al PSC, en vista dels resultats, val més que d'aquí 4 anys els autors de la citada carta es mantinguin completament al marge de la campanya electoral.

(demà penjaré la tercera part d’aquesta anàlisi personal sobre els resultats electorals.)

La meva anàlisi postelectoral (primera part)

Fa uns quants dies que no escric res al bloc. Necessitava temps per assimilar els resultats electorals a Viladecavalls. Necessitava temps per reflexionar amb calma sobre els possibles factors que han estat determinants o que, com a mínim, han influït significativament entre els veïns i veïnes de Viladecavalls a l’hora de decidir el seu vot, o de decidir no anar a votar. Simplement, volia fer una anàlisi amb el cap una mica més fred.

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc químic de professió. Davant d’una reacció química, els químics tenim les eines i els coneixements per quantificar els efectes de cadascun dels factors que poden alterar-ne el resultat final. La temperatura, la pressió, la humitat relativa, el pH, la força iònica, l’agitació, la concentració dels reactius emprats... tots aquests factors són quantificables i controlables experimentalment. Amb alteracions petites d’alguns factors experimentals, els químics podem provocar grans canvis en el producte final de la reacció.

A diferència de la química, en la política municipal se’m fa impossible quantificar la contribució dels diversos factors que poden haver influït sobre el resultat final de les eleccions. Per fer-ho necessitaria conèixer els motius reals que han portat a cada persona a votar per una opció concreta o a abstenir-se de votar. Però els vots no van acompanyats de cap raonament que justifiqui l’opció escollida, i el mateix passa amb l’abstenció. Sense aquestes dades objectives, l’únic que puc fer és avaluar els resultats obtinguts i reflexionar sobre possibles factors que, d’una manera o altra, penso que poden haver estat determinants per decidir el vot a Viladecavalls.

Tal com es pot observar al gràfic que he elaborat -i que espero que aquest cop ningú el reprodueixi sense citar-ne la font-, Esquerra ha mantingut els dos regidors a l’Ajuntament de Viladecavalls, però ha perdut 148 vots respecte les municipals del 2003. Des del meu punt de vista, aquests resultats no els puc considerar un èxit perquè no s’han assolit les expectatives de creixement electoral que ens havíem fixat com a objectiu. Malgrat això, tampoc els puc qualificar de fracàs ja que hem mantingut la representació municipal que vam obtenir el 2003, superant diversos factors que ens podien causar un cert desgast electoral. En conclusió: els resultats d’ERC-Viladecavalls no han estat un desastre, però la pèrdua de vots marca una tendència preocupant a la qual hem de fer front en els propers quatre anys amb una nova estratègia.

Quins factors podrien explicar aquests resultats? Aquesta és la gran pregunta que fa dies que intento respondre’m. Jo crec que n’hi ha diversos que han pogut influir-hi, uns més que d’altres, però em sembla que tots han tingut la seva contribució en els resultats finals:

1) Signatura del pacte ERC-CiU: La signatura del pacte amb CiU el maig del 2004 va comportar que Esquerra assumís responsabilitats de govern amb les regidories de Participació Ciutadana, Esports, Joventut, Comunicació i Noves Tecnologies i la primera tinència d’alcaldia. La negociació d’aquest pacte va provocar una escissió dins ERC-Viladecavalls, ja que alguns militants i independents partidaris de mantenir-se els 4 anys a l’oposició es van donar de baixa de la Secció Local.

Jo crec que, per una banda, la nostra entrada al govern va servir per demostrar la nostra capacitat de treball i gestió municipal, i també va servir per donar-nos a conèixer entre sectors de la població on Esquerra no tenia entrada. Penso que això ens pot haver fet guanyar alguns vots que el 2003 van anar a d’altres opcions. Per altra banda, és lògic pensar que una part dels vots que Esquerra ha perdut respecte el 2003 provenien d’algunes persones que van ser contraries al pacte CiU-ERC i que en aquestes eleccions no ens han votat.

(demà penjaré la segona part d’aquesta anàlisi personal sobre els resultats electorals.)

PS: Fa uns quants dies el meu amic Pere Cardús va escriure un article sobre la complexitat de la política i el fenomen geobotànic. Aprofito per recomanar-vos la seva lectura i per agrair-li les paraules dirigides a la gent d'Esquerra a Viladecavalls.