28 de desembre 2006

Viladecavalls serà l’escenari d’una nova sèrie de TV3

M’ho acaben de confirmar des de Televisió de Catalunya. Fa cosa d’un any, quan encara era regidor de comunicació, em vaig posar en contacte amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per assessorar-me sobre les noves possibilitats tecnològiques que ofereix la TDT. En aquells moments, ens trobàvem en plena negociació dels estatuts del consorci per gestionar el nou canal de TDT supramunicipal entre Terrassa, Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Ullastrell i Sant Llorenç Savall, i era indispensable disposar de la màxima informació al nostre abast sobre aquesta nova tecnologia.

Qui m’havia de dir que aquella trucada es convertiria en una possibilitat d’obrir noves formes de promoció econòmica pel municipi. Durant aquella conversa, em van comentar que des de TVC produccions estaven cercant una nova ubicació per començar a gravar la nova sèrie que ha de substituir “Mar de Fons” la tardor de l’any 2007. Em van comentar que buscaven un poble proper a l’àrea metropolitana de Barcelona, que no fos gaire gran i que, a ser possible, comptés amb un patrimoni paisatgístic ben conservat.


“Ja heu trobat el poble que busqueu!”. Aquesta va ser la meva resposta. Unes quantes fotos del nostre poble enviades per correu electrònic, amb un enllaç a la pàgina web de Viladecavalls, van ser suficients per convèncer la productora de TVC a enviar un equip per comprovar si realment el nostre municipi s’ajustava als requeriments d’aquesta nova sèrie. Això va ser a l’abril d’aquest any, i des d’ençà no havia tingut més notícies de TV3. De fet, vaig pensar que finalment havien escollit un altre poble per ubicar aquesta nova producció.


La meva sorpresa ha estat quan aquest matí m’han trucat de TV3 per comunicar-me que, després de visitar diversos municipis, havien escollit Viladecavalls com a escenari per la nova sèrie d’aquesta tardor. Una notícia que em fa especial il·lusió, ja que comportarà que tot el país conegui el nostre patrimoni natural a través de la petita pantalla, un fet que ben segur ajudarà a potenciar l’entorn paisatgístic de Viladecavalls com un símbol d’identitat i qualitat de vida de tota la ciutadania. A tot això li hem d’afegir l’oportunitat de promocionar el comerç local i la restauració, gràcies a la promoció del nostre poble que TV3 farà a través d’aquesta nova sèrie.


Encara no sé massa de què anirà la sèrie. Només m’han comentat que es començarà a emetre en el prime time dels dilluns i dels dimarts, substituint a “Mar de Fons” la tardor del 2007. A veure si aquesta tarda, a la cursa de pingüins que han organitzat a Can Trias, a les 18h a l’Avinguda Terrassa -us penjo els cartells d'aquest esdeveniment que m'han enviat per correu electrònic -, us en puc dir alguna cosa més, sempre que els manifestants de l’esplai La Canya em deixin sortir del casc urbà...



24 de desembre 2006

Bones festes!!!

Aquesta setmana no he tingut ni un sol minut per escriure al bloc. Ho faig ara, només per desitjar-vos que passeu unes bones festes i que el Tió us cagui força coses. Sempre m’ha apassionat la màgia de donar menjar al Tió, i fer-lo cagar a cops de bastó el dia de Nadal. Per mi, el Nadal no seria el mateix sense el Tió; un Nadal sense Tió és com un pessebre sense el caganer.

La cultura és riquesa, i aquests són els nostres tresors de Nadal. Tan sols depèn de nosaltres mateixos -i de les nostres accions- que les tradicions catalanes sobrevisquin en aquest món que ens ha tocat viure. M’entristeix veure un món -i un Nadal- cada cop més uniforme, on cada dia hi ha més pares nöels que pugen pels balcons de les cases de Viladecavalls...

BON NADAL...
i els millors desigs de llibertat!

18 de desembre 2006

Revista Municipal nº34: Victimisme de CiU i obra de govern d’Esquerra

Fa pocs dies vaig rebre l’última revista municipal. És evident que la nostra denuncia pública sobre l’estil i els continguts tergiversats de les revistes nº32 i nº33 ha tingut el seu efecte. Des que CiU va trencar el pacte de govern amb Esquerra, la revista municipal va ser instrumentalitzada al servei d’una estratègia comunicativa descaradament partidista: esborrar la nostra tasca i atribuir a CiU tots els mèrits de la feina feta per Esquerra dins l’equip de govern.

En aquesta última revista, no m’ha sorprès gens que els convergents es continuïn atribuint els mèrits de la tasca feta per Esquerra durant els dos anys que vam ser a govern. Notícies com el servei Eixam, els equipaments –el nou pavelló i la remodelació de l’entorn de la masia de Can Turu-, el desè aniversari de Ràdio Vila o la constitució del consorci del nou canal de TDT en són una bona mostra. Malgrat això, almenys ara ja no amaguen que tots aquests projectes es van iniciar quan els regidors d’Esquerra formàvem part de l’equip de govern.


Una dada curiosa sobre aquesta revista. Fixeu-vos que el nom “Sebastià Homs” hi apareix escrit ni més ni menys que vint-i-cinc vegades -ho podeu comprovar vosaltres mateixos visualitzant el pdf amb l’Adobe Reader o equivalent i cercant la paraula “Homs”-. Si tenim en compte que la revista només conté tretze pàgines d’articles, el nom de l’alcalde surt escrit uns dos cops de mitja a cadascuna de les pàgines de la revista. I després els convergents s’estranyen que la gent afirmi que la revista municipal és el pamflet de CiU...


En canvi, he de reconèixer que m’ha sorprès positivament el ressò que es fa a la revista de les
últimes mocions, aprovades per unanimitat, que vam presentar des d’Esquerra el passat ple de setembre: La nova ordenança que regularà els tributs sobre els operadors de telecomunicacions al nostre terme municipal, i l’edició especial d’una revista municipal per informar a tots els veïns sobre el projecte del Quart Cinturó. M’alegro que des de la revista municipal es faci ressò de les propostes constructives que es presenten des dels grups de l’oposició, ja que la pluralitat informativa als mitjans públics és un símptoma de bona salut democràtica.


També m’alegro que aquest cop no s’hagin oblidat del Consell Jove, i que s’hagi agraït l’esforç d’aquesta entitat durant les festes de Sant Martí. Segurament la pregunta que vam fer públicament des d’Esquerra el passat ple de setembre, on demanàvem a l’alcalde per què s’havien silenciat els actes organitzats pel Consell Jove a la revista nº32, els ha fet reflexionar.


Però no tot són flors i violes. La breu crònica del ple d’octubre publicada a la pàgina 3 d’aquesta revista sembla que tingui per objectiu negar l’evidència: el pacte no escrit entre CiU+PSOE+ICV per paralitzar projectes impulsats des d’Esquerra. La citada crònica fa esment de les intervencions del portaveu socialista i de l’alcalde que neguen el pacte, però en canvi es silencia la replica posterior de la portaveu d’Esquerra, una intervenció que els va deixar muts.


A banda de les informacions municipals, a la pàgina 5 de la revista també hi ha un article en relació a les passades eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta notícia recull els resultats electorals a nivell nacional –no fa cap esment dels resultats a Viladecavalls-, i també recull les valoracions dels portaveus dels grups municipals. Tanmateix, el titular d’aquesta notícia és clarament tendenciós: “Convergència i Unió guanya les eleccions autonòmiques, tot i que, finalment, no governarà”. Cal dir les coses pel seu nom i aquest titular és victimisme descarat. Sap greu que, passat un mes de les eleccions, els convergents i unionistes de Viladecavalls continuïn fent el ploricó d’aquesta manera.

En una democràcia parlamentaria com la nostra, on qui guanya és qui pot formar una majoria al Parlament de Catalunya -independentment dels resultats electorals obtinguts-, el titular més objectiu hauria estat destacar la formació del nou Govern d’Entesa i no entrar a valorar qui ha guanyat o qui ha perdut les eleccions. Ningú discuteix que CiU va ser la força política més votada. Però, malgrat que alguns no ho vulguin reconèixer, està ben clar que CiU va perdre. Jo no tinc la culpa de que CiU vagi plantejar la campanya com un plebiscit entre CiU o el tripartit. Però ho van fer, i van perdre. Doncs ara toca que els convergents reconeguin la seva derrota, que deixin de fer el ploramiques i que comencin a treballar pel país des de l’oposició. No puc entendre que CiU s’atreveixi a seguir proclamant que van guanyar les eleccions i que d’aquesta manera intentin deslegitimar el Govern d’Entesa Nacional pel Progrés des d’un mitjà públic com la Revista Municipal, que la paguem entre tots. Ja n’hi ha prou de victimisme i de les lamentacions a les que CiU ens té acostumats. Perquè tota aquesta pantomima no és res més que electoralisme pur.


Una cosa està clara. Tot i que el debat del reglament dels mitjans de comunicació municipals es troba congelat des que els regidors d’Esquerra ens vam veure obligats a abandonar el govern el passat juny, i que -tal com vam veure el passat ple ordinari d’octubre- els convergents no tenen cap intenció de reiniciar aquest debat, sembla que les nostres queixes sobre els continguts tergiversats de les dues anteriors revistes municipals han servit per alguna cosa. Malauradament, la revista municipal no serà completament plural i objectiva mentre no existeixin les eines per evitar que determinats grups polítics facin un us partidista dels mitjans públics de comunicació municipal. N’estic convençut.

14 de desembre 2006

Aclariments

Com que alguns m’ho heu preguntat, val la pena que aclareixi un parell de qüestions per evitar confusions o errors d’interpretació. La primera qüestió fa referència al programa d’activitats que hem rebut per correu ordinari els socis i les sòcies del Casal Familiar. El Casal ha engegat una aula d’estudi dirigida a alumnes d’educació primària i d’ESO, coordinada per un monitor que es diu Lluís Soler. Només vull aclarir que jo no sóc el coordinador de l’aula d’estudi del Casal Familiar, perquè hi ha gent que s’ho havia pensat.

La segona qüestió fa referència a un post scriptum que vaig escriure en aquesta anotació, on denunciava que el PSOE de Viladecavalls havia plagiat material del meu bloc sense citar-ne la font. Bé, pels que no heu rebut el citat pamflet, aclareixo que el PSOE va plagiar el gràfic que vaig elaborar per l’anotació sobre les passades eleccions de l’1 de novembre. No em sap greu que el vagin utilitzar, però si que em sap greu que no citin la procedència d’aquesta informació. De fet, ja m’imaginava que això podria passar, i per això vaig pendre la precaució d’incloure un enllaç del meu bloc al gràfic. Però, suposo que pels socialistes de Viladecavalls devia ser més fàcil esborrar-ne la procedència amb un programa de dibuixar, que fer un altre gràfic utilitzant un full de càlcul.

Hi ha moltes maneres de fer les coses. I a vegades et trobes amb persones que, enlloc de treballar, sempre busquen la manera d’aprofitar-se de la feina feta pels altres. Tot i això, amb un petit fet ja n’hi ha prou perquè elles mateixes es delatin.

12 de desembre 2006

L’assassí ha mort

Aquest diumenge va morir Pinochet. No li penso ni dedicar ni una línia. No s’ho mereix. Però si que vull recordar els milers de persones mortes, la gent desapareguda i les desenes de milers de persones torturades. La gent que el va patir sempre seran al meu record.

L’11 de setembre de 1973, en Víctor Jara va ser brutalment torturat a l’Estadi Xile; li van destrossar les mans i després el van matar. Però no van poder matar les seves cançons. Fa uns quants anys, em va impressionar conèixer com va morir en Víctor Jara; va ser quan vaig sentir per primer cop Te recuerdo Amanda.





En Raimon en va escriure una versió en català. L’única que canta sense musicar. Diu així:

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
Només una estona,
la vida és eterna
en aquesta estona.
Sona la sirena
torna a la faena,
i tu caminaves
tot ho il·luminaves
i la curta estona
et va fer florir.

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.
El somriure ample
la pluja a la cara
res no t'importava
perquè et trobaries
amb ell, amb ell, amb ell.
que marxà a la serra,
que gens de mal feia,
que marxà a la serra
i en ben poca estona
ells el destrossaren,
sona la sirena,
torna a la faena,
molts no tornaren,
tampoc el Manuel.

Et recorde Amanda,
els carrers mullant-se,
anant a la fàbrica
allà on treballava Manuel.

És el meu homenatge a la gent que no va tornar. A Xile i a Catalunya. Dos països que han viscut dues derrotes en 11 de setembre, que han patit dos dictadors cruels i que han vist com els seus presidents -Allende i Companys- morien a trets. Que aquesta cançó també sigui un homenatge per la gent que Franco va matar i torturar al nostre país. Com cantava en Lluís Llach, assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.



05 de desembre 2006

Alguns apunts més sobre la manifestació contra el Quart Cinturó

Avui, des del bloc d’en Saül Gordillo –Per cert, gràcies per l’enllaç d’ahir!- he descobert el bloc d’en Cesc Poch, un company d’Esquerra de Terrassa. Al seu bloc hi he trobat una anotació molt interessant sobre el Quart Cinturó i el nou Govern d’Entesa. Al bloc d’en Cesc també hi he trobat un vídeo de la manifestació, gravat per en Jordi Centelles. Us el penjo aquí sota:





Ahir una persona em preguntava si servia d’alguna cosa manifestar-nos contra el Quart Cinturó. Jo crec que sí. Com a mínim, serveix per demostrar que hi ha una part de la societat catalana que no veu clara la construcció d’aquesta autovia. Que en prenguin nota els dirigents del PSC i del PSOE. A part d’això, aquestes manifestacions legitimen la tasca de la classe política que treballem per aturar la construcció d’aquesta infraestructura. Perquè fer política és servir la gent i fer-li una vida més fàcil. Però quan parlo de servir a la gent, no em refereixo només a les necessitats materials –sanitat, cultura, educació, seguretat...-, que són fonamentals i no les hem d’oblidar. Fer política per servir la gent també vol dir donar esperances a tots aquells i aquelles que creuen en un futur més just i més lliure pel nostre país, fer-los entendre que a vegades les coses es poden canviar i que hi ha gent que treballem cada dia per aconseguir que canviïn.

És cert que la qüestió del Quart Cinturó està molt magre i que, malauradament, potser les excavadores arribaran més aviat del que ens pensem. Dilluns llegia a El Periodico que Fomento vol començar les obres del Quart Cinturó entre Viladecavalls i Terrassa a partir del gener del 2007. Sóc conscient que amb l’actual força política d’Esquerra sumada amb la força dels companys d’Iniciativa és molt difícil aturar aquest projecte. Però també semblava impossible aturar el transvasament de l’Ebre. Tanmateix, si no podem aturar-ne la construcció, almenys des d’Esquerra intentarem fins l’últim moment que el facin de la millor manera possible.

03 de desembre 2006

Èxit de la manifestació d’avui

Aquest matí he participat a la manifestació contra el IV Cinturó convocada a Sabadell per la Campanya Contra el Quart Cinturó [web i bloc]. No intentaré quantificar en xifres la participació -5000 segons l’organització i 800 segons fonts policials-, simplement us puc assegurar que l’assistència ha estat un èxit; jo crec que avui hi havia més gent que a l’última manifestació que es va convocar a Terrassa l’any 2004.


Regidors, regidores i càrrecs comarcals d’Esquerra hem participat a la manifestació. De fet, encapçalant la manifestació m’he trobat en Francesc Camacho d’Abrera, en Ramon Arribas de Terrassa, en Josep Maria Civis de Sabadell, l’Oriol Rovira de Barberà del Vallès, en Marc Sanglas de Sant Llorenç Savall i diversos regidors i regidores del Vallès Oriental. Tal com diu l’Anna Simó avui al seu bloc, “No podria ser d'una altra manera: des de fa 15 anys que estem treballant als ajuntaments, al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats per evitar les greus conseqüències que tindria la construcció del Quart Cinturó.

No és el primer cop que parlo sobre el IV Cinturó en aquest bloc. Ja ho vaig fer en aquesta anotació, quan es va fer pública la licitació del tram Abrera-Terrassa. Així doncs, no cal que torni a repetir perquè crec que el IV Cinturó –tal com està plantejat actualment- no és la millor opció per solucionar la connectivitat entre el Vallès i el Baix Llobregat.

Per tancar aquest tema, només vull comentar que els regidors d’Esquerra no tenim notícies de cap nou contacte entre l’Ajuntament de Viladecavalls i el Ministerio de Fomento d’ençà que l’alcalde es va negar a signar les actes de les expropiacions dels terrenys afectats per la construcció d’aquesta autovia. De totes maneres, demà a les sis de la tarda tenim comissió informativa d’àrea tècnica; m’imagino que l’alcalde aprofitarà aquesta reunió informativa amb tots els regidors per explicar-nos si hi ha hagut algun moviment. A veure què ens explica...


PS: la fotografia publicada és d’en David Datzira i està sota Llicència de Creative Commons. Podeu veure el seu reportatge fotogràfic aquí.

PS2: Potser jo també hauria de protegir el meu bloc sota Llicència de Creative Commons. Així potser el PSOE de Viladecavalls s’ho pensaria dos cops abans d’editar un pamflet plagiant material del meu bloc sense citar-ne la font.