28 de febrer 2008

Tocar de peus a terra

En aquests moments a ningú se li escapa que per culpa de la manca d’inversió dels diferents governs de l’estat el nostre país viu una situació propera al col·lapse: retards endèmics a rodalies, apagades elèctriques, un aeroport col·lapsat i sense oferta de vols intercontinentals, hem de suportar uns espoli fiscal del 10% del PIB català, la renda mitja de les famílies catalanes cau en picat, seguim tenint el trist rècord europeu de peatges per km2, etc.


Ara, imagineu-vos que tot el què ha passat -i està passant- a Catalunya, passés a Madrid, o a Sevilla, o a qualsevol altra ciutat important de l’Estat Espanyol. Evidentment, no us ho podeu imaginar. És impossible que hi passi, perquè en aquestes ciutats s’hi està invertint constantment des del govern espanyol. I per què allà si que s’inverteix, i aquí no? Doncs està clar. Lògicament, els governs espanyols inverteixen a Espanya. Al territori que ells consideren Espanya. Ells si que tenen clar, què és Espanya i què no és Espanya. Inverteixen a Extremadura, a Andalusia, a Castella la Manxa, etc. Però no a Catalunya. I tant és que mani el PP o el PSOE. Aquí no hi ha debat. En el model d’organització territorial de l’estat, el PP i el PSOE són simples fotocòpies. Tots dos partits tenen claríssim que Catalunya no és Espanya.


Tan de bo totes les persones que viuen i treballen a Catalunya ho tinguessin tan clar com ho tenen PP i PSOE. Sobretot aquells i aquelles que viuen i treballen a Catalunya i estimen Espanya per raons familiars o de procedència. Que, no ens enganyem, avui són la majoria. A totes aquestes persones els vull dir que no cal deixar d'estimar Espanya per ser independentista. Si jo hagués de marxar fora, mai deixaria d'estimar Catalunya; no puc demanar a ningú que deixi d'estimar Espanya. Però si que us puc demanar que estimeu els vostres fills, els vostres nets. Ser independentista és això. Ser independentista és voler un país de primera per les futures generacions de catalans i catalanes. No anem contra ningú. Només volem el millor per Catalunya.


Ser independentista és tocar de peus a terra. Catalunya no pot continuar pel camí de la irresponsabilitat de l'espanyolisme del PP i del PSOE. Ni en el temps del general Franco, que no podíem parlar en català ni dir ni piu, ens van acceptar. Ens voldran ara? No. El fracàs del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya ha demostrat que no hi ha cap federalista a Espanya. Cap ni un. A Catalunya sí que n'hi han, però a Espanya no. No cal perdre més el temps. El més de seny és la independència. El 9 de març, cap independentista es pot quedar a casa. Quedar-se a casa és afavorir els contraris de la independència. No ens podem permetre aquest luxe.

27 de febrer 2008

Guanyador del debat? Catalunya, no.

Dilluns a la nit es va celebrar el primer dels dos debats entre el Sr. Rajoy i el Sr. Zapatero. Jo era a Ripollet, participant en un acte de campanya d'Esquerra amb en Jordi Portabella, però vaig poder-ne escoltar la segona hora per la ràdio mentre tornava cap a casa. I allò es podia dir de qualsevol manera, menys debat. En un debat hi ha d'haver diàleg, s'ha d'enraonar, contraposar idees i conceptes, discutir i, fins i tot, enriquir-te amb els arguments del teu contrincant. Però allà només hi havia dos discursos enrocats que no interaccionaven i del què es tractava era de veure quin dels dos candidats enfonsava l'altre. Això és un debat a Espanya? Doncs anem ben arreglats.


Ara bé, malgrat el foc creuat entre els dos candidats, tots dos estaven d’acord amb un únic missatge de fons: el bipartidisme. Aquí no hi ha discussió. O blanc o negre. Aquest és el joc del PP i del PSOE. Sotmetre el poble català a l'Espanya en blanc i negre. Sotmetre Catalunya a un model radial, centralista d'infraestructures que frena l'impuls de la competitivitat catalana amb els grans espais econòmics d’Europa. Repeteixo, aquí no hi ha discussió. La seva prioritat no és Catalunya. Ni la del PP, ni la del PSOE. El gran i únic perdedor del debat vam ser tots/es els catalans.


El debat que interessa a Catalunya no és el Zapatero–Rajoy. El debat que interessa als catalans és aconseguir un finançament just i proporcional a l'esforç que fem amb els nostres impostos. El debat que interessa a Catalunya és que s'inverteixi tot allò que ens pertoca en infraestructures i que es treballi perquè les infraestructures que encara són propietat de l'Estat funcionin bé, com la xarxa de rodalies i els regionals de Renfe.


Ja sabem que el progrés de Catalunya no interessa al PP, però no ens deixem enganyar: tampoc interessa al PSOE. I ara des del PSOE-PSC criden la gent a les urnes dient que si tu no hi vas, ells tornen. Que torna l'extrema dreta, que tornen els hereus del franquisme. Primer ens diuen tot això, però després hi pacten. Perquè el PSOE-PSC ha pactat i signat amb el PP lleis tan regressives com la llei de partits. El front PSOE-PP és el responsable directe del tancament les emissions de TV3 al País Valencià. Mentrestant, el PSC beneeix i diu amén a cada pacte PSOE-PP. Aquesta és la realitat. Això és el què passa sempre.


El PSOE-PSC es deixa intimidar pel PP com es deixaven abans intimidar per l'Exèrcit o l'Església. El PSOE-PSC acaba fent la política espanyolista del PP, només perquè el PP no s'enfadi. Si fins i tot persones del PSOE com el Sr. Bono podrien ser perfectament militants del PP sense haver d'esforçar-se a canviar ni una coma del seu discurs. El PP i PSOE són dues cares d’una mateixa moneda: Espanya.


I el mateix els passa a CiU. Diuen que faran respectar Catalunya, però són els primers a deixar-se intimidar pel PP i a deixar-se entabanar pel PSOE. Ja hem oblidat el seu suport incondicional als 8 anys d'Aznar? Ja no ens recordem d'aquella nit del 21 de gener del 2006 que el Sr. Mas i el Sr. Zapatero van retallar i encongir l'estaut d'autonomia de Catalunya? Els dirigents de CiU sempre acaben fent la política que convé a l'estat espanyol, mani qui mani. Ja sabem què pensa l'unionista Sr. Duran i Lleida: "a la gent tan se li'n fot, la sobirania"


Només Esquerra pot plantar cara al PP. Un grup parlamentari d'Esquerra fort i nombrós és el malson de Rajoy, però també de Zapatero. Només això ja és motiu suficient per votar Esquerra.


PS: Aquesta nit participo a aquest acte de campanya electoral a Montcada i Reixac amb en Xavier Vendrell. Hi esteu tots/es convidades!

25 de febrer 2008

Acte central de campanya a Terrassa

En primer lloc volia felicitar a la Secció Local d'Esquerra de Terrassa per la magnifica organització de l'acte d'ahir, i donar-los les gràcies per haver-me brindat l'oportunitat de fer una breu intervenció prèvia al parlament d'en Joan Ridao. Ja sé que em vaig allargar una mica més del que em tocava; volia dir moltes coses, i vaig decidir esgarrapar un parell de minuts extres per tenir temps per dir tot el que volia dir. Aquí teniu el vídeo de la meva intervenció:



M'ha fet il·lusió llegir les paraules que ha escrit en Joan Ridao al seu bloc. Són aquestes: "Terrassa: bon ambient tot i que ens coincidia amb el Barça. Sala més que plena, força gent dreta. En Lluís Soler ha fet trempar tothom amb una enèrgica intervenció. He recordat el que venim dient des de fa mesos: unitat dels partits catalanistes a Madrid a l’entorn de dos objectius. Finançament just i infrastructures de primera."


En Joan Ridao està animat i això es nota. Ahir va saber transmetre un missatge clar i català a una sala plena de gom a gom. L'horitzó està clar: un país de primera. El camí també: la independència.


Aquest vespre, a les 20h, participo a l'acte de campanya organitzat per la Secció Local de Ripollet amb en Jordi Portabella, portaveu del grup d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona. L'acte es realitzarà al Centre Cultural de Ripollet (Rambla Sant Jordi, 2). Hi esteu tots/es convidats!

21 de febrer 2008

Xerrada col·loqui amb Carme Capdevila a Cerdanyola del Vallès

Avui dijous 21, a dos quarts de vuit del vespre, la Secció Local d'Esquerra de Cerdanyola m'ha convidat a aquest acte polític de pre-campanya electoral per fer una breu intervenció com a candidat comarcal a les eleccions del 9-M. Seguidament podrem escoltar les propostes de la Consellera Carme Capdevila en matèria de polítiques socials per a la independència, amb l'objectiu d'assolir un país de primera. L'acte es realitzarà a la sala 6 de l'Ateneu de Cerdanyola. Hi esteu tots convidats/des!

20 de febrer 2008

La caça de bruixes continua: tanquen l'escola taller i dos professors es queden sense feina

Ahir al matí vaig poder consultar els expedients dels tres últims treballadors acomiadats per l'Il·lustríssim Alcalde: la tècnica d'ensenyament (Cesca Berenguer), i els dos professors acomiadats de l'Escola Taller (Jesús Vela i Ignacio Torollo). Fa unes setmanes us comentava el nostre posicionament respecte l'acomiadament improcedent de la tècnica d'ensenyament. Després de consultar l'expedient, continuo pensant que el mal govern amaga els motius reals del seu acomiadament.



Respecte els dos treballadors acomiadats de l'escola taller, us havia comentat que havien estat acomiadats de forma improcedent. No és ben bé així. Segons la documentació present als seus expedients, aquests dos treballadors tenien un contracte de durada determinada per la finalització de l'escola taller de Viladecavalls. Com que l'equip de govern va decidir tancar aquesta escola (o, com els agrada dir a ells, es va acabar el projecte de l'escola), l'Il·lustríssim Alcalde va procedir a donar per extingida la relació laboral d'aquests treballadors amb l'Ajuntament el passat 1 de febrer, l'endemà mateix d'haver tancat l'escola.


Curiosament, a cap dels dos expedients laborals apareix copia d'un decret d'alcaldia de 20 gener de 2006, del qual en Jesús Vela va fer referència durant la seva denúncia al Síndic des del defensor de l'oient de Catalunya Radio (podeu escoltar-ho aquí). Un decret -segons en Jesús- on s'afirma que l'escola taller continuaria, que diu quins són els drets dels treballadors i que, en cas que desaparegui l'escola, es trobarà una plaça afí a la formació dels treballadors. Un decret que, repeteixo, no figura als expedients d'aquests dos treballadors, i que jo no he tingut oportunitat de consultar.


Gràcies a aquesta resolució, si que conservo una copia del decret d'alcaldia de 2 de març de 2007, on es "reconeix i garanteix la continuïtat de la relació laboral (del personal docent i d'estructura de l'escola taller) amb la creació de les places que siguin necessàries dins la plantilla de l'Ajuntament de Viladecavalls" en cas que no hi hagi continuïtat de l'escola. Un decret que, curiosament, tampoc figura a l'expedient d'aquests treballadors.

Pàgina 13 del programa electoral 2007 de CiU-Viladecavalls. Era mentida.

De fet, tant és si es tracta d’acomiadaments improcedents o si de que amb el tancament de l’escola taller s’extingeix la relació laboral d’aquests dos treballadors amb l’Ajuntament. La qüestió preocupant i principal és que hi ha dos treballadors que s’han quedat sense feina perquè s’ha tancat una escola. I els regidors de l’equip de govern CiU-PVA en són els únics responsables. Han mentit a la ciutadania amb promeses que no pensaven complir.


Després ve quan el mal govern justifica el tancament de l’escola al·legant una tirallonga de percentatges i xifres, que m’imagino que ens els hem de creure cegament només perquè ens els expliquen ells. Són xifres i percentatges que no van acompanyades de cap tipus d’informació documentada que les justifiqui, que al grup d'Esquerra no se’ns ha lliurat cap documentació per poder-les estudiar amb detall, i que l’equip de govern interpreta aquests percentatges com més li convé.


Una última consideració sobre el tancament de l’escola taller: Si l'equip de govern continuarà assumint el cost del personal de l'escola taller, i aquest cost es seguirà assumint perquè aquest personal -excepte dos treballadors- s’ha reubicat en altres llocs de treball i, en canvi, totes les altres despeses de l'escola taller haurien estat finançades amb els diners procedents de la subvenció –una subvenció que aquest any l’equip de govern no ha volgut demanar-, realment valia la pena tancar l'escola taller en nom de reduir despesa si, al cap i a la fi, la despesa municipal que assumia el municipi -és a dir, el personal- continua sent quasi la mateixa després del tancament?


Mentides, mentides i més mentides. No us deixeu enganyar. L’equip de govern CiU-PVA no aposta per l’escola taller de Viladecavalls, i per això l’ha tancat. Una vegada més es demostra que la seva aposta en polítiques socials és nul·la. Senzillament, no existeix.

18 de febrer 2008

Today Kosovë, tomorrow Catalonia


M'adhereixo a la campanya promoguda des del bloc d'en Fantassin, i no em puc estar de penjar algunes reflexions personals arran de la declaració d'independència de Kosovë:


- Hi ha moltes raons que impedeixen establir paral·lelismes entre els processos d'alliberament català i kosovar. La història demogràfica, social i política no es pot comparar amb la situació de qualsevol altre territori europeu que dels que reclamem la plena sobirania. Avui ho comentàvem al bloc del meu amic Josep Margalef.


- Per altra banda, ningú pot discutir que la declaració d'independència d'ahir al migdia crea un nou precedent legal i legítim al si de la Unió Europea. Es tracta d'un cas més entre les moltes declaracions d'independència que hi ha hagut al continent europeu en aquests últims anys. La declaració unilateral d'independència de Kosovë es demostra viable en l'actual marc europeu i mundial de relacions internacionals. Pel cas català, jo sóc partidari d'aconseguir la independència a través d'un referèndum d'autodeterminació, tal com va succeir a Montenegro.


- En la meva opinió, cal que les institucions catalanes diguin alt i clar que es posicionen a favor del reconeixement del nou estat de Kosovë, fent que Catalunya es posi al costat dels estats com França, Alemanya, el Regne Unit o Italia. L'Europa de la modernitat aposta per reconèixer el nou estat. En canvi, només Sèrbia, Rússia, Grècia i Espanya hi estan en contra. Aquí podeu veure el llistat complet d'estats que ja han reconegut a Kosovë.


- Ara toca treballar perquè Kosovë consolidi la seva estabilitat, democràcia i superi les tensions interètniques per garantir la viabilitat del nou estat. Cal facilitar que Kosovë s'integri a la UE i reconegui els valors de la Unió. No podem oblidar que la independència només és un camí, un mitjà. El que compta són els dies que venen després. L'objectiu és aconseguir un país de primera, un país on el nivell de vida dels tots els ciutadans sigui millor, independentment de la seva llengua, ètnia o religió.


Bon dia Kosovë! Felicitats, ànims i a treballar!

17 de febrer 2008

“Qui la diu més grossa”: Tanquem el 2007 i encetem l’any 2008

El dia 31 de gener es va tancar la votació popular per decidir qui seria el guanyador del concurs “Qui la diu més grossa” dels plens de l’any 2007. Amb 38 participants, aquests han estat els resultats:

- Il·lustríssim Alcalde: “nosaltres som set, vostès són dos” (juliol 2007): 19 vots (50%)

- Il·lustríssim Alcalde: “no comprenc les seves queixes en aquesta proposta d’acord, perquè l’assistència a cadascuna de les comissions informatives estava molt ben pagada” (setembre 2007): 7 vots (18%)

- Sr. Francisco Vega: “si hubiera sido mi socio, yo lo mato” (octubre 2007): 25 vots (65%)

- Sr. Santi Griera: “abans d'escriure al meu bloc, m'hauria d'informar” (novembre 2007): 5 vots (13%)

- Sr. Antoni Raso: "“la partida d’indemnitzacions de 117.000€ també inclou les jubilacions” (desembre 2007): 8 vots (21%)

Els resultats no deixen lloc a dubtes. El Sr. Francisco Vega queda proclamat com el campió del “Qui la diu més grossa” de l’any 2007, i la seva frase passarà a la gran final del concurs “Qui la diu més grossa” de la legislatura 2007-2011.


Sense més preàmbuls, anem a repassar els primers plens del 2008, a veure qui l’ha dit més grossa:

Ple extraordinari 28 de gener 2008

Com ja us vaig comentar, l’Il·lustríssim Sr. Alcalde va decidir de forma unilateral que calia convocar un ple extraordinari per fer efectiva la renuncia de la fins llavors regidora Glòria Ullés, enlloc d’esperar a dijous 31 i incloure aquest assumpte dins l’ordre del dia del ple ordinari que ja s’havia convocat. Espero que tots estigueu d’acord amb mi que la guanyadora del concurs va ser la mateixa protagonista d’aquell ple, la meva companya de partit, Glòria Ullés, amb la frase “Si es veritat -tal i com ells diuen- que hi ha cel, estic convençuda que ells no hi aniran.” Una sentència sincera, directa i contundent que, sense assenyalar a ningú en concret, va fer posar vermell uns quants dels presents a la sala. Una frase que mereix ser recordada i premiada.


Ple ordinari 31 de gener 2008

Fa uns dies, avançava la frase guanyadora de l’accèssit en aquesta anotació. Va ser pronunciada per l’Il·lustríssim Sr.Homs: “Un exemple de la bona salut democràtica d'aquest ajuntament són les mocions tan crítiques que vostès presenten”. En aquest ple però, el primer premi tampoc se l’emporta l’Il·lustríssim. En aquesta ocasió, la guanyadora del Qui la diu més grossa ha estat la Sra. Regina Parellada amb la frase “En quan al projecte de l’escola taller, no s’ha tancat cap escola. Ha finalitzat un projecte de dos anys.” Em sembla que no cal que digui res més. Bé, sí, només afegiré una cosa. L’endemà al matí, poques hores després d’haver pronunciat aquestes paraules, el mal govern va acomiadar de forma improcedent als dos professors de l’escola taller que havien defensat la necessitat de mantenir l’escola taller oberta. En Jesus i Nacho poden comptar amb tot el meu suport.


Ple extraordinari 11 de febrer 2008

La polèmica del finançament dels dos camps de gespa artificial va centrar el debat polític d’aquest ple extraordinari. Ja ho vaig comentar. En aquesta sessió, va ser l’Il·lustríssim Sr.Homs l’encarregat de dir-la ben grossa. Aquí teniu la frase guanyadora: “Vull puntualitzar que en cap moment s’ha ocultat informació al portaveu del grup d’Esquerra”. Genial. Doncs jo vull recordar un altre cop que va ser l’equip de govern CiU-PVA qui va decidir unilateralment negar-nos la presència al consell d’administració de Viladecavalls Multigestió, i que tampoc convoquen les comissions informatives de l’àrea tècnica ni de l’àrea de serveis a les persones que ells mateixos van decidir constituir i aprovar, com a mostra de la seva particular “generositat”. Ja ho va dir Goebbels: “una mentida repetida mil vegades, s’acaba convertint en realitat”. Però a nosaltres no ens enganyen. La gent d’Esquerra no callarem mai. Allà on el govern de CiU-PVA vengui fum i menteixi, els meus companys i jo explicarem la veritat i desmuntarem la farsa. Amb seriositat i contundència. Amb fermesa i educació.

12 de febrer 2008

Ple extraordinari 11 febrer 2008: La pirueta econòmica per pagar la gespa artificial

Ahir l'equip de govern CiU-PVA va aprovar la seva particular maniobra per afrontar el pagament dels dos camps de gespa artificial i estalviar-se el 16% de l'IVA, tal com va senyalar el propi Il·lustríssim Sr. Alcalde durant el debat plenari. La pirueta econòmica que l'equip de govern pensa portar a terme es pot resumir d'aquesta manera:


L’Ajuntament signa el contracte d'arrendament financer amb el BBVA. Automàticament, l’Ajuntament subroga el contracte a Viladecavalls Multigestió SL. A continuació, Viladecavalls Multigestió SL reb els 735.000€ del lísing, contracta l’empresa per posar la gespa i, alerta, es desgrava l’IVA. Acte seguit, es modifica el pressupost de Multigestió perquè l’empresa pugui fer front a les quotes i, alerta, perquè rebrà una transferència de capital de l’Ajuntament per pagar-les. Per tant, l’Ajuntament és qui paga la gespa, però els diners es paguen a través de Multigestió perquè una SL es pot desgravar l’IVA, i a un Ajuntament no li està permès desgravar-se l’IVA.


Des d'Esquerra no tenim gens clara la legalitat de que una administració pública pugui utilitzar un sistema de doble comptabilitat a través d'una SL per estalviar-se el pagament de l’IVA. Si algun lector/a és expert amb dret fiscal, l'animo a que faci algun comentari al respecte. Per part nostra, formalitzarem una consulta a Agencia Tributaria, a veure que ens responen.


Per aquest motiu, i pels que exposo a continuació, el nostre vot va ser en contra de la proposta de pirueta econòmica que l'equip de govern pretén realitzar:


- No entenem que l’equip de govern tingui tant interès a subrogar el contracte a l’empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL.


- No entenem que l’equip de govern estigui tan interessat a desviar aquesta despesa cap al pressupost de Viladecavalls Multigestió SL. Perquè, al cap i a la fi, serà l’Ajuntament l'encarregat de pagar les quotes de l'arrendament financer, ja que ahir es va acordar que l'Ajuntament farà una transferència de capital a Viladecavalls Multigestió perquè aquesta SL pugui pagar les quotes del lísing.


- Desconeixem quina modificació de pressupost pretén realitzar l’equip de govern per transferir els diners cap a Multigestió. De fet, es tracta d'una modificació que actualment no està ni prevista, i això va ser confirmat ahir durant el debat. Concretament, el regidor d'Hisenda -Sr. Raso- va explicar que no hi haurà cap modificació pressupostària per començar a pagar les quotes fins que no s'hagi col·locat la gespa. A més, l'Il·lustríssim Sr. Alcalde va avançar que molt probablement pagaran les quotes de l'arrendament a través del romanent de tresoreria del pressupost de 2007 (si no sabeu de què va això del romanent, ho vaig explicar en aquesta nota). En definitiva que, com sospitàvem, l'equip de govern no ha previst d'on sortiran els diners per pagar la gespa aquest any, i confien que el romanent de tresoreria els salvarà les castanyes. Tanta manca de previsió, a veure com acaba tot plegat...


- No entenem quin interès té l’empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL a assumir la despesa de l’arrendament financer, si no té diners per pagar les quotes i necessitarà una transferència de capital des del pressupost de l'Ajuntament.


- En definitiva, no entenem que l’equip de govern tingui tan interès a ocultar informació del què es cou a l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL. Vull recordar que és l’equip de govern qui es nega a permetre la presència de tots els portaveus dels grups municipals al consell d’administració de Viladecavalls Multigestió SL. L'octubre de l'any 2006, jo mateix escrivia en aquest bloc que "com a totes les societats municipals, el consell d’administració el formen els regidors portaveus dels diversos grups polítics amb representació al consistori, i acostuma a ser l’alcalde qui assumeix les funcions de president del consell d’administració." Ara no. Així ho van decidir l'Il·lustríssim i la seva majoria el passat ple extraordinari de 12 de juliol. Aquesta és la seva democràcia: "nosaltres som set, vostès són dos."


PS: La Gloria Serrano ja és oficialment regidora d'Esquerra-Viladecavalls. Felicitats i a la feina compi!

10 de febrer 2008

11 de febrer, 19h, ple extraordinari

Gloria Serrano i Gea, la nova regidora d'Esquerra-Viladecavalls

Si no hi ha cap imprevist, la meva companya Gloria Serrano prendrà possessió de l'acta de regidora durant el ple extraordinari de demà a la tarda. Felicitats Gloria! Aprofito per convidar-vos a que vingueu a donar-li una calorosa benvinguda amb els vostres aplaudiments. En aquest ple també es realitzarà el sorteig per ocupar les meses electorals per les eleccions del proper 9 de març.


En aquesta mateixa sessió, l'equip de govern presentarà una proposta per signar el contracte d'arrendament financer per al subministrament de la gespa artificial als camps de futbol de Can Trias i el casc antic, per subrogar aquest contracte a l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió SL, i perquè l'Ajuntament de Viladecavalls doti de consignació pressupostària a Viladecavalls Multigestió SL per tal que pugui fer front al pagament de les quotes del contracte.


Una maniobra econòmica ben estranya. Ja us ho vaig comentar fa uns mesos. Com que demà al matí acompanyaré la Gloria per fer la declaració de bens a l'Ajuntament (requisit obligatori per prendre possessió d'un càrrec electe), aprofitaré per consultar més informació sobre aquesta pirueta d'enginyeria financera. A veure si podré consultar tot el que he previst...


Encara em queden alguns temes per comentar del ple ordinari de gener. Miraré de penjar les notes que em falten durant aquesta setmana. També us vull parlar de l'últim llibre que m'estic llegint, "El més calent... al front de Madrid". I tampoc m'oblido dels premis qui la diu més grossa... Mica en mica!

07 de febrer 2008

La Catalunya Realista

Jo crec que en política no tot s'hi val. Malauradament, no tothom pensa el mateix. Fa un parell de dies us comentava -a nivell municipal- que no entenc com algú que es dedica a la política pot arribar a fer determinades afirmacions sense que li caigui la cara de vergonya i, a sobre, que després d'haver-la dit ben grossa es quedi tan ample. Desgraciadament, això en política passa a tots els nivells. Un altre cas flagrant és el lema de pre-campanya del PSOE-PSC: "La Catalunya optimista".


Cada vegada que veig una tanca publicitària amb aquest lema, m'indigno. No hi puc fer més. Com poden demanar que la gent miri el futur de Catalunya amb optimisme sense que els caigui la cara de vergonya? Som un país on tenim unes infraestructures ruïnoses, on els trens no arriben, on la llum de les ciutats de l'area metropolitana s’apaga cada dos per tres, on l’aeroport es col·lapsa, on l’espoli fiscal s’amplia, on la renda mitjana de les famílies catalanes està caient en picat, on seguim tenint el trist rècord europeu de peatges per km2, on les seleccions esportives catalanes no poden competir lliurement i on la nostra llengua continua sent -com diu la seva constitución- “objeto de especial respeto y protección”. Un país on passa tot això no pot mirar el futur amb optimisme.


Siguem realistes. Enlloc de progressar, Catalunya va enrere. No ens auto-enganyem, ni deixem que ens enganyin més. L’Estat espanyol ofega les possibilitats de desenvolupament social, econòmic i cultural de la nació catalana. Siguem conscients dels problemes que pateix el nostre país. Només així, podrem elaborar plans per trobar-hi solucions.


El transcurs del procés estatutari ha fet evident per moltíssimes persones el fracàs de l’autonomisme i la impossibilitat del federalisme a l'estat espanyol. És allò que algú va començar anomenar els "catalans emprenyats", aquelles persones indignades amb el tracte que els catalans rebem per part de l'estat espanyol.


Jo, com a "català emprenyat", dic prou. És a les nostres mans fer tots els possibles perquè el dia 9 de març ni un sol vot catalanista i d'esquerres vagi a parar a aquells que ens volen fer empassar que vivim en un país capdavanter on res falla i on la gent es queixa per vici. Aquest 9-M, ni un sol vot pel PSOE-PSC.


Amb aquest objectiu neix La Catalunya Realista. Una original campanya d'en Lluís Pérez i en Roger Tugas per a recordar allò que és obvi. Us convido, doncs, a fer-hi un cop d'ull i a seguir-ne els articles que hi vagin publicant. Com deia Brecht, "quins temps aquests, en què s'ha de lluitar per allò que és obvi!"

06 de febrer 2008

Ple ordinari gener 2008 (III): el nou pont de Sant Miquel de Guanteres

El passat ple es va aprovar l'adjudicació de les obres de construcció del nou pont sobre les vies de RENFE de Sant Miquel de Guanteres. Sens dubte, es tracta d'una bona notícia. Aquest és un tema que s’arrossega des de fa anys i que el grup d’ICV ja va començar a plantejar a través de mocions al ple. Si fem una mica de “memòria històrica”, segurament alguns de vosaltres recordareu la situació convulsa que vam viure l’any 2005 a un ple de l’anterior legislatura –amb tres manifestacions simultànies- on es va tractar el tema del pont. En aquell ple es va arribar a un acord que totes les forces polítiques vam assumir.


No oblidem tampoc que aquest ha estat un tema reivindicat pels veïns i veïnes a través del procés de pressupostos participatius que vam impulsar des d’Esquerra la passada legislatura. En aquell moment, el compromís adquirit per l’equip de govern va ser que l’obra s’executaria en dos anys perquè en un sol any no es disposava de prou finançament.


Tot això, com us deia, passava l’any 2005, quan el grup municipal d'Esquerra teníem responsabilitats a l'equip de govern. El projecte del nou pont fa molt temps que està redactat i enllestit. Incomprensiblement, estem a l’any 2008 i l’obra encara no s’ha començat a executar. El tema del nou pont ja va ser tractat durant el passat ple de 27 de setembre, i des d’Esquerra vam preguntar aleshores si l’equip de govern havia fet moviments per cercar ajudes econòmiques. En aquell ple, l’Il·lustríssim Alcalde ens informar que tenia una reunió pendent amb el seu homòleg a Terrassa per tractar el tema del finançament de la construcció del nou pont. A hores d’ara, i ja han passat quatre mesos, encara no se’ns ha informat formalment si en aquella trobada es va arribar a algun tipus d’acord entre els dos ajuntaments. Suposo que això és una mostra de la "bona salut democràtica" a la qual es referia l'Il·lustríssim en aquest últim ple.


Malgrat tot, sembla que el finançament de l'obra està clar -aquí si que hem pogut accedir a la documentació-, i és per això que el nostre vot va ser favorable a l'adjudicació. Com us deia al principi de l'anotació, és una bona notícia i desitjo que durant aquesta legislatura sigui una realitat.

05 de febrer 2008

Ple ordinari gener 2008 (II): "la bona salut democràtica" a Viladecavalls

Avui dimarts, el Diari de Terrassa publica una notícia sobre el ple de dijous passat que val la pena comentar. Es tracta de la proposta de la creació d'un síndic municipal de greuges, que va ser presentada pel grup municipal d'ICV. Tal com diu el Diari, des d'Esquerra considerem que la presentació d'aquesta moció no hagués tingut sentit si l’equip de govern respectés que l’administració ha de tractar a tothom per igual, seguint la més estricta aplicació de la llei. Però això, desgraciadament, a Viladecavalls no passa.


M'ha sorprès, i per això ho comento, que el diari destaqui la frase que l'Il·lustríssim Alcalde va pronunciar per defensar el posicionament en contra d'aquesta proposta: "Un exemple de la bona salut democràtica d'aquest ajuntament són les mocions tan crítiques que vostès presenten". Una frase que, per la seva alta càrrega demagògica, mereix un accèssit als premis qui la diu més grossa de l'any 2008.


Cal anar molt amb compte amb aquesta mena d'afirmacions, i no caure en el parany de confondre drets amb privilegis. Els grups municipals tenen el dret per llei de presentar propostes i mocions al plenari per tractar qualsevol assumpte. Per tant, aquí simplement s'està complint el que estableix la llei, i encara sort. Perquè en altres aspectes ni això. I aquí ve el problema. El problema ve quan l'equip de govern no compleix la llei. El problema ve quan l'Il·lustríssim i la seva majoria no donen resposta a les instàncies presentades pels regidors dels grups de l'oposició. El problema ve quan l'equip de govern no convoca les comissions informatives obligatòries per llei. El problema ve quan se'ns impedeix l'accés a la informació. El problema ve quan se'ns nega el dret de rèplica als plens o, directament, se'ns retira la paraula. I així podria seguir durant una bona estona, però em sembla que ja us podeu fer una idea del què vull dir quan afirmo que l'equip de govern no tracta a tothom per igual.


El que em sap més greu de tot plegat és que precisament això és l'autèntica notícia. Amb 8 mesos de legislatura, s'acumula una llarga llista d'incompliments de la llei per part de l'equip de govern, però d'això el Diari no en diu ni piu. Ara bé, nosaltres no callarem. En aquell ple, jo mateix vaig replicar a l'Il·lustríssim Alcalde que si alguna cosa mancava en aquest consistori per culpa de l'equip de govern era la "bona salut democràtica"; però que no patissin, que des d'Esquerra farem arribar al Síndic de Greuges de Catalunya tots i cadascun dels drets per llei dels regidors del grup municipal d'Esquerra que l'equip de govern ha vulnerat.


Ja ho veieu. Aquesta és la seva "bona salut democràtica". Els hauria de caure la cara de vergonya de dir aquestes coses i quedar-se tan amples.

02 de febrer 2008

800 anys del naixement de Jaume I

Em sumo a la campanya promoguda des del bloc d'en Vicent Partal per commemorar els 800 anys del naixement del rei Jaume I [wiki].


Jaume I va conquerir Mallorca, Menorca, les Pitiüses, el País Valencià i Múrcia, en la seva campanya contra els musulmans, repoblant el país amb catalans. Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. El rei en Jaume fou anomenat "el Conqueridor" per les seves accions memorables i victòries incontestables. Jaume I fou qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.


Vuit-cents anys després del seu naixement, commemorem l'efemèride recordant el seu llegat. Coincideixo amb els companys de Criteri: "la reivindicació dels nostres orígens i la seva dignificació és un tasca bàsica per a forjar el nostre futur. Conèixer i reivindicar la figura del rei en Jaume és conèixer i reivindicar la història i la pàtria completa."


A la imatge, podeu veure el Penó de la Conquesta [wiki]. Acabo aquesta nota d'homenatge, citant un fragment del Llibre dels Fets (podeu descarregar-lo sencer aquí):

282. E quan uench altre dia a hora de uespres enuiam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Ualencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom entre la rambla el reyal, e la torra, e quan uim nostra senyera sus en la torre descaualgam del caual, e endreçam nos ues hoirent, e ploram de nostres vyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos hauia feyta.

01 de febrer 2008

Ple ordinari gener 2008 (I): la caça de bruixes contra la Cesca Berenguer

Aquests dies aniré penjant algunes de les intervencions que vaig fer durant el ple d'ahir. He decidit començar per la intervenció que vaig fer després a la moció presentada pels grups municipals del PSC, ICV i Esquerra. Podeu consultar el text de la moció en aquesta nota al blog del portaveu del PSC Francisco Garcia.


Des d'Esquerra pensem que l’equip de govern i, en particular, l’Il·lustríssim Alcalde, estan ocultant els motius reals pels quals han procedit a acomiadar de forma improcedent a la treballadora Francesca Berenguer.

El passat 30 de maig, el Diari de Terrassa publicava unes declaracions del Sr. Faure, president de CiU contractat per aquest ajuntament, i de l’Il·lustríssim Alcalde on s’acusava aquesta treballadora de deslleialtat i de demanar explícitament el vot per ERC durant el nostre acte final de campanya. Vull manifestar públicament, que la treballadora Francesca Berenguer no va participar en cap moment d’aquest acte de campanya, ni molt menys va demanar el vot per la nostra formació en l’esmentat acte electoral.

Això era el 30 de maig. Però abans d’ahir, a la junta de portaveus, l’Il·lustríssim Alcalde ens informava dels suposadament motius reals del seu acomiadament. Es tracta de dues acusacions molt greus que, del cas que fossin certes o que l’equip de govern en tingui proves, són dues acusacions que caldria fer públiques avui mateix en aquesta sessió plenària. És per això que convido a l’Il·lustríssim Alcalde a que repeteixi en veu alta i que constin en acta les acusacions contra aquesta treballadora de les que ens va informar dimarts a la junta de portaveus, on també hi van assistir -i en són testimonis- la portaveu de CiU (Regina Parellada), el portaveu del PSC (Francisco Garcia), el portaveu d'ICV en funcions (Carles Rodríguez) i el portaveu de la PVA (Paco Vega). Si no ho fa, hauré de pensar que està actuant com un encobridor de les mateixes, o bé que dimarts va cometre un delicte d’injúries.


L'Il·lustríssim Alcalde no va voler fer públiques aquelles dues acusacions. La meva rèplica va ser clara: jo no encobriré res, i aniré a explicar tot el que l'Il·lustríssim Alcalde va dir, allà on calgui. I convido a tots els altres portaveus que van ser-ne testimonis a que facin el mateix.