25 de novembre 2010

Aquesta nit presentem dues mocions al ple ordinari de novembre

Escric aquesta nota ràpida per recordar-vos que, com cada últim dijous de mes, aquesta nit hi ha convocat un ple ordinari a l'Ajuntament de Viladecavalls (ordre del dia). Des del grup municipal d'Esquerra hi presentarem dues mocions. La primera moció proposa donar suport a les administracions locals que disposen de reglaments vigents per a l’ús de la llengua catalana on el català és llengua preferent i esperonar a la resta a aprovar-ne. Com a portaveu d'Esquerra-Viladecavalls expresso el nostre rebuig més profund vers la deriva partidista i, en conseqüència, judicial, que han demostrat alguns col·lectius tot presentant recursos contra els reglaments d’ús del català a diferents administracions locals.


En la segona moció proposem que l'Ajuntament de Viladecavalls emprengui les accions oportunes per comptabilitzar i quantificar l’import econòmic que ha pagat fins ara a la Societat d’Autors i Editors (SGAE) pel cànon digital des de gener del 2000, i que el consitori reclami a la Societat d’Autors i Editors (SGAE) i a les entitats de gestió que corresponguin la devolució dels imports que l’Administració ha pagat en concepte de cànon digital. Com segurament sabreu, la recent sentència emesa el passat 21 d’octubre de 2010 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que "l’aplicació indiscriminada del cànon en relació amb tot tipus d’equips, aparells i suports de reproducció digital, fins i tot en el supòsit que aquests hagin estat adquirits per persones diferents de les persones físiques per a finalitats manifestament alienes a la còpia privada, no resulta conforme amb la directriu europea 2001/29 sobre els drets d’autor”, i declara il·legal l’aplicació del cànon digital a empreses, professionals i administracions públiques.
En aquest sentit, tinc clar que serà dificil recuperar aquests diners, però també hem de tenir en compte que l'Ajuntament paga molts cànons a la SGAE i a les seves entitats de gestió (cançons dels balls de festa major, música emesa per ràdio vila, cinema a la fresca...) i que en cas de sentències favorables als Ajuntaments, potser aquests diners es podrien veure descomptats en futures factures de la SGAE... Per provar-ho no hi perdem res, i tenim força a guanyar.


Finalment, atès que avui dia 25 de novembre es commemora arreu el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, us penjo el manifest d'enguany d'Esquerra Republicana de Catalunya, que subscric completament:

25 DE NOVEMBRE
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

QUE LA VIOLÈNCIA NO ENS PRENGUI LA INDEPENDÈNCIA


Avui, dia internacional per a l’eliminació de la violència masclista, les dones i els homes d'Esquerra i les JERC volem reiterar públicament el nostre compromís en l'eradicació de qualsevol forma de violència envers les dones, i expressem el nostre condol per la mort de les 18 víctimes de violència masclista als Països Catalans aquest 2010.

La violència masclista constitueix una greu vulneració dels drets humans fonamentals de les dones. Destrossa vides, famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural de les persones i les societats. A Catalunya, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista constitueix un gran pas en l’abordatge d’aquesta problemàtica, atès que ens ha dotat de noves eines i instruments per fer-hi front. Especialment destacable és que el pressupost per a la lluita contra la violència masclista hagi augmentat en un 165% des del 2005.

Malgrat tots aquests esforços, cada any seguim veient determinats comportaments i pràctiques intolerables que atempten contra els drets de les dones i reflecteixen la profunditat amb que està arrelat el model social patriarcal. Aquest fet requereix de canvis profunds en l'estructura social del nostre país i, per tant, continua essent imprescindible la total implicació de les institucions i la societat civil en la seva eradicació.

Des d'Esquerra i les JERC entenem que cal seguir posant les dones en el centre de les polítiques públiques per tal que aquestes siguin subjectes de drets i ens comprometem a continuar desenvolupant rigorosament i amb responsabilitat la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Des d'aquí encoratgem tota la societat civil a mostrar una tolerància zero envers qualsevol manifestació de violència i mostrem, un cop més, el nostre compromís a seguir treballant per uns Països Catalans on l'eliminació de la violència masclista sigui, algun dia, una fita acomplida.

La violència masclista no es queda a casa:
arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita,
t'angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t'humilia
davant la resta, t'insulta, no et passa la pensió de la canalla... et mata.

No siguem còmplices de la violència masclista!
Denunciem els agressors, donem suport a les víctimes!

Línia d'atenció a les dones en situació de violència
900 900 120


dona@esquerra.org | dona@jerc.cat

1 comentari:

mati ha dit...

El parlament català va aprovar l’any 2008 la llei per eradicar la violència masclista. Aquesta llei parteix del reconeixement de les mateixes experiències de les dones que han passat per diverses situacions de violència.
Malgrat s’ha parlat molt de la violència física (cops, bufetades o fins i tot la mort), hem de tenir en compte que aquesta es produeix després d’un llarg procés de conductes abusives que sovint no són tingudes en compte perquè el procés o escala de violència es desconeix.
Sí bé és veritat que a Catalunya hi ha bons equips d’intervenció (encara que de vegades mancats de recursos) quan es tracta d’atenció, no podem dir que hi hagi una bona prevenció. No hi pot haver bona prevenció si els homes, les dones, els professionals (mestres, professors, personal sanitari d’atenció primària) no sabem reconèixer aquestes situacions.
La llei, en alguns dels seus articles, diu que s’ha d’assegurar la formació de la violència en l’àmbit universitari, (graus, màsters o doctotrats) així i com al professorat.
Avui en dia, en els itineraris del pla de colònia, difícilment es té en compte. Sense el coneixement i la implicació de determinats col•lectius s serà molt difícil avançar.
Les persones que hem treballat en aquest àmbit, per desgracia hem vist massa vegades a dones que fa molts anys que estan tractades amb algun ansiolític prescrit per el metge de capçalera i que aquesta ansietat va començar quan començava l’escalada de violència. Que si aquesta escalada hagués estat reconeguda per els professionals abans d’arribar a la violència física, aquesta última s’hagués pogut evitat.
La violència masclista no és un problema d’homes ni de dones. Es parla només de les característiques de les dones que reben violència. Potser ja es hora de preguntar-nos per què alguns homes són cassos d’exercir violència.