Respecte la cohesió social i nacional del país, en Pere Aragonès va destacar que amb la Llei d’Educació aprovada aquesta legislatura -la primera llei d’educació catalana de la història- s’ha blindat la immersió lingüística a les escoles, ja que l’educació en llengua catalana és fonamental per la cohesió del país. També va comentar la importància de la Llei d’acollida que estableix el català com a llengua d’acollida de la immigració al nostre país per tal de garantir la cohesió social.
Pel què fa a la viabilitat econòmica, en Pere Aragonès va explicar l’espoli econòmic que pateix Catalunya i com l’acció política d’Esquerra havia forçat al govern espanyol a publicar les balances fiscals. A més, el diputat va comentar com les ajudes a l’exportació impulsades des del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa liderat pel Conseller Huguet han servit perquè les empreses catalanes s’obrin al mercat mundial i actualment ja realitzin més percentatge de vendes fora de les fronteres de l’estat espanyol.
Sobre el tercer condicionant, bastir una majoria social i política, en Pere Aragonès va comentar la importància que ha tingut aquest any el moviment de consultes populars sobre la independència, on plataformes ciutadanes han realitzat consultes en més de 500 municipis de forma absolutament cívica, democràtica i sota supervisió internacional, on l’absència d’incidents fou la tònica constant. En aquest sentit, Aragonès va declarar que “utilitzar l’amenaça de la fractura social com a element de desgast electoral no és gens prudent ni gens responsable, i és una mostra evident de la pobresa d’arguments amb què els federalistes intenten defensar la seva opció”, en relació a les polèmiques declaracions del Ministre Corbacho, que advertia que el procés d’independència de Catalunya seria traumàtic i de cap manera pacífic. Respecte l’acció política en aquest punt, en Pere Aragonès va destacar l’aprovació al Parlament de la Llei de Consultes per la via de referèndum, l’eina que ens ha de servir per consultar a la ciutadania de Catalunya sobre qüestions que afectin al futur del país.
En relació a la quarta condició, el reconeixement internacional, el diputat va elogiar la tasca del Vicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira que ha obert oficines exteriors de la Generalitat, a les principals capitals del planeta, amb l’objectiu de que la Generalitat disposi d’eines per encetar diàlegs amb governs i empreses internacionals.
Finalment, després de respondre les qüestions plantejades pels assistents a l’acte, en Pere Aragonès va declarar que “La propera legislatura, doncs, ha de ser la de la democràcia, en que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur, i per a fer-ho cal una Esquerra més forta, l’única garantia per poder portar la resta del catalanisme polític (PSC, CIU i ICV) a acceptar un referèndum sobre el futur de Catalunya.”
En resum, l'acte va ser una xerrada-col·loqui molt interessant en la qual vam poder tractar diversos temes i les persones assistents vam tenir l'oportunitat de plantejar al diputat Pere Aragonès totes aquelles qüestions que ens rondaven pel cap. Espero que tots aquells que no vau poder venir, hagueu trobat interessant aquest breu resum de l'acte. Salut!
5 comentaris:
Hola Lluis, l'altre dia un amic va enviar-me un correu electrònic amb el següent contingut (la veritat es que no comparteixo la majoria de text però algunes coses em fan pensar...), com ho veus?
"
Los españoles deberíamos convocar un referéndum para darle laindependencia a Cataluña.Seguro que prosperaría, y el resultado sería algo así como esto: Cataluña se convertiría en un Estado independiente, como es hoyTúnez o Marruecos. No pertenecería a La Unión Europea, ya que, paraello, tendría que solicitar formalmente su adhesión y cumplir con losrequisitos previos; esto podría durar años. Además, España tendría quedar el visto bueno para su entrada, y, podría oponerse durante másaños todavía. Tendría su moneda propia que podría ser el “catalino”,por poner un ejemplo.Estarían separados de España y de Francia por una frontera biendefinida, controlada por Aduanas, o por los antiguos fielatos, dondetendrían que pagarnos los correspondientes aranceles. Como no pertenecerían a la Unión Europea para conseguir cualquiermejora en sus relaciones con Europa tendrían que obtener el apoyo deEspaña. Su moneda tendría un cambio flexible con el euro yprobablemente se devaluaría con lo que, para evitar una inflaciónimportada, tendrían que trabajar más que ahora, pagar más impuestosque ahora y ser más pobres que ahora. Los españoles allí residentes tendríamos pocas diferencias con eltrato discriminatorio que recibimos hoy. Al estar en un paísextranjero tendríamos que educar a nuestros hijos, como ocurre hoy, encatalán. Y si quisiéramos montar negocios, como ocurre hoy, tendríamosque hacerlo en catalán, o sea, que para nosotros los españoles habríapoca diferencia con lo que nos ocurre hoy. Pero su trato hacianosotros mejoraría porque les aportaríamos nuestra divisa, los euros.Y siempre al cambio saldríamos ganando. sigue..."
continuació...
"Para poder renovar su actual Carnet de Identidad español, loscatalanes tendrían que demostrar que tienen una residencia fija enEspaña y que pagan sus impuestos en España. Lo mismo les ocurriría conel Actual Carnet de conducir español, la tarjeta de la SeguridadSocial , etc. Incluso les podríamos pedir Visado de entrada cuandoquisieran hacer turismo en España. Nosotros, el resto de los españoles, nos ahorraríamos todo el costeque hoy nos cuesta su Seguridad Social, sus pensiones, su paro, susvacaciones, etc. Y lo mismo con lo que nos cuesta hoy mantener a losinmigrantes que ahora residen allí, que cada vez son más numerosos,sobre todo los que provienen de países árabes.Todos los que tenemos el dinero en alguna entidad de allí,podríamos depositarlo en el Santander, o el BBVA o Caja Madrid, que alfinal revertiría en la empresas españolas; por no hablar de lasparticipaciones que tiene las entidades financieras catalanas en lasprincipales Compañías españolas, habría que obligarlas a devolver lasacciones ya que, al no pertenecer a Europa, el gobierno español podría“nacionalizar” las mismas. Nos ahorraríamos todo lo que hoy nos cuesta la cantidad deDiputados y Senadores catalanes que nos desprecian. Sus viajes enprimera a Madrid, sus estancias en hoteles de lujo, sus dietas, susvacaciones, sus sueldos millonarios de por vida, sus guardaespaldas,sus comilonas, etc. Y serían sustituidos por Diputados y Senadoresespañoles que trabajarían por España. Nos ahorraríamos los traductoresque ellos nos exigen, cuando solo por buena educación deberían hablaren español, idioma en el que todos nos entendemos. Tambiénahorraríamos en las “embajadas” que tienen por todo el mundo.Dejaríamos de pagar a los Mozos de Escuadra que, por si no lo sabes,no los paga la Generalidad, sino el Ministerio del Interior, como alos Policías y a los Guardias Civiles, sólo que les paga más. Los ríos que nacen en España y luego entran en Cataluña podrían serdesviados para regar zonas secas de España, y no como ocurre ahora quehay que pedirles permiso para hacerlo así y que siempre lo deniegan.Además podríamos construir un buen pantano en el Ebro en la provinciade Zaragoza y convertir en regadío el desierto de los Monegros.Si necesitaran dinero para hacer carreteras, para ampliar suspuertos y sus aeropuertos lo podrían pedir prestado a España, claroque, pagándonos los correspondientes intereses y gastos. Podrían tenersu selección de fútbol, y el Barca jugaría la liga con el Nastic, elReus y el Sabadell, así generaría buenos ingresos para futurosfichajes. Además, ganaría siempre la liga, ya que no tendría rival.Lógicamente Messi, Pujol, Busquets, Xavi, Iniesta, Valdés, Pedrito,Alves, etc. buscarían equipos más competitivos en España o Italia,pero esto, a los catalanes de pro, no les importaría mucho, loimportante sería “sus señas de identidad”.
"
anònim 00:04,
Aquest correu és un clar exemple del discurs de la por que utilitzen alguns davant del procés d'independència de Catalunya. Les amenaces que conté no són res més que un espantall. Anem a pams:
1) La Catalunya independent expulsada de la UE?
Diferents experts en dret i política internacional coincideixen en que s'obriria un procés d'adhesió a la UE per la via ràpida, en cas que Catalunya, Escocia o Flandes declaressin la seva independència. El dret internacional, i en concret la Convenció de Viena, preveu que si una regió s'independitza pot decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscits pel seu exestat, com la pertinença a la UE. Suposem que Flandes declara la seva independència. Algú s'imagina que la capital de Flandes, Brussel·les, quedaria exclosa de la UE? Oi que no? Doncs a Catalunya igual. Fixa't que el passat 25A a Viladecavalls, la consulta sobre la independència ens preguntava clarament que el futur estat català estaria "integrat a la UE". La voluntat està clara, i seria un ingrés ràpid com, per exemple, el d'Islàndia.
2) Caldria recuperar els florins d'or de la corona catalano-aragonesa per substituir l'euro?
Clarament no. De fet, estar dins la zona euro ens aplana el camí cap a la independència, ja que l'estat espanyol no controla la nostra moneda. Fixa't que Andorra va entrar "de facto" a l'euro sense negociar un acord monetari amb la UE.
3) En una Catalunya independent, en quina lliga jugaria el Barça?
M'imagino que es van fer una pregunta similar els equips de bàsquet de l'antiga Iugoslàvia i avui tots competeixen en la lliga adriàtica i s'enfronten amb els equips dels estats veins. Aquí no s'imposa els sentiments ni les fronteres, sinó l'economia: o és que la rivalitat Barça-Madrid no són ingressos per tothom? Segurament s'optaria per crear una lliga ibèrica amb els millors equips de futbol de Catalunya, Andorra, Portugal, Espanya i futurs estats que es puguin crear a la península.
(continuaré més tard amb les qüestions que falten per desmentir)
m’agrada aquest debat, sincerament, jo no estic d’acord amb el text que t’he enviat, però a en alguns aspectes si i en altres tinc dubtes, prefereixo escoltar/llegir les dues bandes, encara que tot no es negre o blanc, sempre existeix un punt mitja, es a dir, que tot no es tan difícil però tampoc tan fàcil...
anònim,
Jo no he dit que la independencia sigui fàcil, però tampoc ens podem deixar enganyar per aquells qui ens volen asfixiar com a poble.
4) Catalunya podria sobreviure econòmicament?
Les balances fiscals publicades l'any passat pel propi govern espanyol deixen palès que Catalunya envia cada any uns 21.000 milions d'euros en impostos que no tornen a Catalunya. Això són uns 3.000 per català i any que paguem a Espanya a canvi de res. Experts en economia estimen que Catalunya no sols podria sobreviure fora d'Espanya sinó que viuria una eclosió econòmica comparable a Croacia, que es va independitzar l'any 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres, o Eslovenia, per set. Actualment, les empreses catalanes ja exporten més fora de les fronteres de l'estat espanyol que no pas dins. En part, aquest augment de les exportacions internacionals va venir provocat pels boicots de productes catalans promoguts per sectors espanyolistes. Al mercat estranger ningú ens pregunta quin idioma parlem a Catalunya.
Vaja, que amb la independència de Catalunya, l'Estat Espanyol hi perdria molts diners. Per això s'esforcen a frenar aquest procés d'independència. És fer demagogia barata dir que "nosotros, el resto de los españoles, nos ahorraríamos todo el costeque hoy nos cuesta su Seguridad Social, sus pensiones, su paro, sus vacaciones, etc." Té tela el tema...
5) Qui ha de convocar el referèndum i qui ha de decidir?
Catalunya només arribarà a la independència si ho vol la majoria de persones que viuen aquí, a Catalunya, i el dret a decidir s'ha d'exercir democràticament i pacíficament. Creure en el poble català com a font bàsica de legitimitat democràtica vol dir acceptar la seva voluntat i la nova legalitat que se'n desprendrà. La discrepància institucional amb la legalitat d'Espanya obligarà a negociar els termes i ritme de la independència, amb supervisió internacional en cas de desacord.
Oblidem-nos doncs que "Los españoles deberíamos convocar un referéndum para darle laindependencia a Cataluña." No passarà, és política ficció. El referèndum ens l'haurem de guanyar des d'aquí.
6)Què passaria amb les pensions dels catalans?
Les pensions quedarien garantides automàticament. El sistema de pensions a l'Estat Espanyol és de repartiment, és a dir, les cotitzacions que es recapten en cada moment serveixen per fer front a les pensions que s'han de pagar en cada moment. En el moment del trencament amb Espanya, les pensions dels catalans quedarien cobertes per les cotitzacions. Caldria veure si, a més, amb l'eliminació de l'espoli fiscal (els 21.000 milions d'euros anuals) el sistema català de seguretat social permetria augmentar les pensions. Alguns estudis apunten que les pensions en una Catalunya independent es podrien augmentar en uns 174 euros de mitja.
Per acabar, em sembla que no fa falta que parli sobre qui paga els mossos d'esquadra, les oficines exteriors de la Generalitat o si la UE permetria "desviar rios para regar zonas secas de España". Es tracta de bajanades de l'alçada d'un campanar...
No sé si m'he deixat res. Si vols que comenti alguna qüestió més, només l'has de plantejar.
Salut i blocs!
Publica un comentari a l'entrada