26 de gener 2011

72 anys de la caiguda de Viladecavalls davant les tropes feixistes

Aquesta nit torna a ser gèlida. Fa 72 anys, Viladecavalls també va viure una nit molt freda, una nit on van caure les esperances de tot un poble. Avui ha fet 72 anys que les tropes feixistes entraren a Viladecavalls. Ho explica el llibre Història de Viladecavalls. Van ocupar el nostre poble el 25 de gener de 1939. Poca estona abans de l'entrada dels feixistes, encara s'havien vist soldats republicans en retirada. Entre les forces franquistes hi havia una columna d'italians, molts venien per la via i abans d'arribar a Terrassa sembla ser que es van parapetar en l'indret conegut com a "femer del fava", espai on actualment s'ubica la piscina municipal de Viladecavalls.


En record als viladecavallencs i viladecavallenques fidels a la república, als que van defensar el nostre poble, als caiguts, torturats i exiliats. Un any més, cito textualment la crònica d'aquell 25 de gener escrita per l'Antoni Soler Hospital, "Rogeli", que figura a la pàgina 275 del llibre Història de Viladecavalls:


El dia 25 de gener del 1939, als vols de les onze quan un grup de persones van anar a mirar a la punta de cal Turu (la torre del carrer del Rosari) va sentir-se el siseig d'un obús d'artilleria que va espetegar a la Plana de Can Turu. Cap a quarts de dues de la tarda, una patrulla de les avançadetes que havien pernoctat al "bosc dels espígols" comandada, sembla que per un oficial, va fer l'entrada de descoberta per l'esmentat carrer i va entrar a l'Ajuntament en quin balcó onejava la bandera republicana, fou hissada al pal del balcó. No va passar gaire estona fins arribar tropes i més tropes, de pas cap a la via del ferrocarril, per tallar comunicacions i encerclar Terrassa. Així va ser ocupada Viladecavalls, entre l'eufòria d'alguns, la por de molts i l'aiguabarreig dels qui sempre es llencen en braços del vencedor...

Era un espectacle entre festiu, esfereïdor i estrany alhora, el veure desfilar els matins dels dies de festa a la jovenalla d'ambdós sexes uniformats amb robes i colors vinguts de fora, sota banderes, crits, cornetes i tambors marcials, des de l'Ajuntament vers el temple parroquial, el regent del qual era membre important (censor) d'aquell organisme de complicades i poc conegudes sigles -FET i de las JONS- al pas de quina comitiva presidida per l'alcalde uniformat era obligatori per a tothom (i s'imposava certament) el plantar-se rígida i seriosament i saludar braç enlaire i mà oberta rígida la "bandera nacional".


Aquell 25 de gener de fa setanta anys, la torre del Carrer del Rosari -cal Turu-, la torre on va viure el meu avi Cisco Turu i on encara viu la meva àvia Teresa Torra, va ser espectadora d'aquells fets que avui no vull oblidar. El silenci ens fa còmplices dels botxins que, apart de les agressions físiques, van intentar endur-se a totes les seves víctimes esborrant la seva memòria.


Em sento descendent de les víctimes d'aquella tragèdia i prenc el relleu de la seva lluita en defensa dels valors republicans. El meu besavi, Joan Turu Corbera, alcalde de Viladecavalls del 1918 al 1923, va defensar els valors republicans. També ho van fer els meus àvis i àvies. Ells i elles em van ensenyar que la memòria històrica viurà mentre hi hagi persones disposades a no callar, a parlar en veu alta, a exigir reconeixement i respecte per tots aquells i aquelles que van fer front al feixisme més cruel i pervers. Només així es podrà restituir la dignitat d'aquells i aquelles a qui els va ser arrebassada.


És una llàstima que l'equip de govern del nostre Ajuntament no tingui en compte aquestes coses. Cap acte commemoratiu, només silenci. Com us deia abans, el silenci ens fa còmplices. 

21 de gener 2011

una decisió molt personal i meditada

Sovint, a la vida, hi ha moments que trobem una cruïlla al nostre camí i hem d’escollir quina direcció emprendre. Fa unes setmanes, vaig arribar a una bifurcació en el meu camí vital. Havia de decidir entre dos camins que em conduïen a destins diferents i que, en conseqüència, la tria de l’un o l’altre marcaria el meu futur de manera distinta. Fa unes setmanes, la vida em plantejava un dilema important. Després de meditar amb calma els pros i contres de cada opció, finalment n’he escollit un, i ho he fet amb la ferma convicció que aquest camí enriquirà la meva experiència personal i em conduirà a noves oportunitats i també, sens dubte, a nous reptes per superar.


Com us deia, hi ha moments a la vida en els quals s’han de prendre decisions importants. Després de comunicar-ho a la Secció Local d’Esquerra-Viladecavalls i a l’Executiva Comarcal d’Esquerra al Vallès Occidental, vull anunciar-vos una decisió molt personal i meditada que fa unes setmanes que he pres: He decidit no presentar la meva candidatura a encapçalar la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a les properes eleccions municipals de Viladecavalls el proper 22 de maig.


Com alguns ja sabeu, a finals d’abril de l’any passat vaig defensar la meva tesi doctoral i vaig obtenir el títol de Doctor en química per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de reflexionar sobre el meu futur professional, he decidit no tancar-me cap porta i consolidar la meva carrera investigadora realitzant una etapa postdoctoral en un centre de recerca de reconegut prestigi internacional. Ara mateix tinc diverses beques sol·licitades i candidatures presentades a diferents universitats i centres de recerca dins i fora dels Països Catalans. El proper mes d’abril sabré la resolució d’una de les beques que he sol·licitat i, si aquesta és positiva, tinc previst incorporar-me durant la primera setmana de maig a un grup de recerca de l’estat francès, per una estada de dos anys de durada.


A diferència d’altres persones, jo mai m’he plantejat la política com un modus vivendi. El maig de l’any 2004 vaig prometre per imperatiu legal el càrrec de regidor, i des de llavors he treballat amb esforç, rigor i honradesa per fer de Viladecavalls un poble millor, no per guanyar-me la vida fent de polític. Jo sóc químic de professió, em guanyo la vida fent investigació química i m’agrada molt la feina que faig. I en aquests set anys que fa que sóc regidor, he tingut la sort de poder compatibilitzar la meva professió i l’activitat política municipal.


En aquesta propera legislatura em serà impossible compatibilitzar la meva professió amb la meva activitat política a l’Ajuntament. I és per això que he decidit no presentar-me com a candidat a l’alcaldia de Viladecavalls. No seria honest presentar-me d’alcaldable per Esquerra sabent que és possible que hagi de marxar a viure a l’estat francès just quan comenci la campanya electoral.


Sigui on sigui que em porti el camí que he emprès, que ningú dubti que seguiré treballant per al projecte de poble que defensem des d’Esquerra-Viladecavalls, un projecte en el qual crec fermament i que estic convençut que és el projecte polític més vàlid per fer que Viladecavalls sigui un poble més cohesionat, cívic, sostenible, modern i preparat per afrontar els reptes col·lectius de futur. És per això que estic content que, finalitzat el període de presentació de candidatures, hagi estat la companya i amiga Glòria Ullés qui hagi presentat la única candidatura per encapçalar la llista d’Esquerra-Viladecavalls. La Glòria és una dona forta, honesta i entusiasta, viu intensament la política municipal i serà una magnifica cap de llista per fer realitat el nostre projecte polític per a Viladecavalls. Companyes, companys, com deia el poeta, tot està per fer però tot és possible!

17 de gener 2011

Què passa quan s'explica malament l'estacionament limitat?

Fa una estona he sortit de comissió informativa econòmica -en parlaré un altre dia- i quan tornava cap a casa xino-xano, m'he quedat estupefacte quan he vist que havien multat tots els vehicles estacionats a les rodalies de la Plaça Pere Amat. Us penjo aquesta foto que he fet a les 20:40h.



Cada vehicle tenia la seva multa de 48€ enganxada al parabrisa. He parlat amb els agents de la policia local, i m'han indicat que l'actual senyalització del carrer no permet aparcar fora de l'horari comercial. Us deixo una foto de la polèmica placa:


Tot just fa un mes que es va posar en marxa aquest peculiar sistema, tal com ens informava la web municipal en aquesta nota. Sincerament, crec que no s'estan fent les coses ben fetes:

1.- Crec que no s'ha informat correctament al veïnat sobre el funcionament d'aquest sistema d'estacionament. Les nombroses multes d'avui en són la prova més evident. Ningú hagués estacionat allà sabent que la multa li costaria 48€.

2.- Crec que la senyalització no és prou clara. La prova és que tots els llocs per estacionar estaven ocupats.

3.- A la majories de zones d'estacionament limitat es permet una pausa per poder estacionar a l'hora de dinar. No s'enten que es justifiqui aquest estacionament per afavorir el dinamisme dels comerços del centre, i no es permeti estacionar més de 20 minuts per poder anar a dinar als diferents negocis de restauració que hi ha a la zona en qüestió.

4.- Sembla que preval l'afany recaptatori per sobre del dissuasiu. No es el mateix trobar una multa de 48€ que un avís informatiu que expliqui el funcionament de l'estacionament limitat durant les primeres setmanes de posada en marxa.


Crec que d'aquest sistema n'haurem de parlar llargament. Però de moment, ja hi ha una colla de veïns emprenyats amb l'Ajuntament. No anem bé.

14 de gener 2011

Seguim treballant per a Viladecavalls

Feia dies que mirava de trobar un moment de calma per escriure una mica però, per qüestions diverses i alguns imprevistos, fa un parell de setmanes que vaig de bòlit. A vegades no és gens fàcil conciliar la vida personal, familiar, laboral i política. No m'agrada tenir el bloc tants dies inactiu, així que us demano disculpes.


Entrant en matèria política, fa dies que volia escriure al bloc per comentar-vos que l'Ajuntament de Viladecavalls ha encetat l'any sense haver aprovat el pressupost municipal per a l'exercici 2011. Crec que és important destacar-ho, perquè la no aprovació del pressupost municipal abans de finalitzar l'any és un fet rellevant per al funcionament ordinari del consistori. Tenint en compte que la Llei d'Hisendes Locals estableix que "si quan s'inicia l'exercici econòmic no ha entrat en vigor el pressupost corresponent, es considera automàticament prorrogat el de l’anterior", això vol dir que l'Ajuntament encara continua funcionant amb el pressupost prorrogat del 2009, ja que l'any passat el pressupost municipal proposat per CiU no va rebre el suport de cap grup municipal. Evidentment, no és massa bo per al municipi que estiguem a l'any 2011 però que les partides de despeses i ingressos siguin les de l'exercici econòmic previst per al 2009.


Dilluns que ve -17 de gener- tenim comissió informativa per seguir tractant aquesta qüestió amb CiU. De moment, amb la proposta de pressupost que tenim sobre la taula, ens trobem lluny d'arribar a cap acord per abstenir-nos en la votació i, sincerament, no tinc massa esperança que dilluns ens presentin una proposta gaire diferent. Alguna altra vegada ja he escrit que un pressupost municipal és un conjunt de voluntats polítiques expressades en euros; doncs en aquests moments CiU i Esquerra tenim voluntats polítiques força diferents. En l'actual context de crisi profunda -no oblidem que avui a Viladecavalls hi ha 529 persones a l'atur- les nostres prioritats polítiques no coincideixen gens amb les de CiU. No pot ser, per posar només un exemple comparatiu, que es destinin 6000€ a imprimir revistes municipals o 6000€ a atencions protocolàries i només 25000€ a ajuts socials. En època de crisi, l'Ajuntament ha de donar exemple d'austeritat i ajudar a qui més ho necessiti.


Malgrat que segurament que no ens posem d'acord amb CiU sobre les línies mestres del pressupost municipal, des del grup d'Esquerra-Viladecavalls seguim treballant amb esforç, rigor i honradesa per defensar el nostre propi projecte de poble. Un model polític per Viladecavalls basat en els valors republicans, valors com el civisme, la cohesió, la identitat i la sostenibilitat. I per defensar el nostre projecte de poble des de l'oposició, hem de ser capaços de posar en valor el servei públic, hem de seguir treballant perquè l'Ajuntament de Viladecavalls porti una gestió impecable del diner públic i actui amb respecte cap a la ciutadania. Perquè la modernitat, la transparència, l'agilitat administrativa, la proximitat, la informació, l’eficiència i eficàcia són valors clarament republicans i democràtics. Aquests són els nostres valors, valors republicans que potser no ens fan ni millors ni pitjors que els altres partits polítics, però sí que ens fan diferents i no els hem de perdre.


D'aquí quatre mesos i mig començarà un nou cicle polític a Viladecavalls. La gent d'Esquerra seguim treballant -com el primer dia- amb esforç, rigor i honradesa perquè volem ser decisius per donar els serveis necessaris per millorar el benestar de les persones, per satisfer de la millor manera possible les necessitats actuals de les nostres empreses i comerços, per fer front i donar resposta al repte que representa la greu crisi econòmica que patim, per modernitzar la nostra societat i avançar cap a la independència. Esquerra volem seguir fent poble, volem seguir fent país, perquè ser viladecavallencs és la nostra manera de ser catalans.


La gent d'Esquerra volem ser decisius per desplegar un projecte de poble basat en la llibertat, en les polítiques d'igualtat i en el respecte a un marc de drets i deures per la ciutadania. Volem ser decisius per garantir l'aplicació i el desenvolupament de polítiques d'acció social i benestar per a la majoria de la població: serveis socials, educació, sanitat, habitatge, seguretat pública, esports, medi ambient... Volem ser decisius per fer realitat el nostre propi projecte polític per a Viladecavalls, un projecte que en els propers mesos plasmarem en el nostre programa electoral.


Companyes, companys, s'acosta l'hora de la veritat. Si seguim treballant com fins ara, amb esforç, rigor i honradesa, estic convençut que farem un molt bon resultat. Ànims que només falten quatre mesos i mig. Com deia aquell, ara més que mai, sense descans i fins a la victòria sempre.