24 de juliol 2011
Cinc anys fent bloc
Avui fa cinc anys que vaig penjar la primera anotació d'aquest bloc. Després de cinc anys, el bloc acumula 500 escrits, 1.402 comentaris i ja supera les 104.000 visites. Avui, en aquesta nota número 501 del bloc, us agraeixo novament el vostre interès i la vostra participació en aquest espai. Moltes gràcies per llegir-me i enriquir el bloc amb els vostres comentaris. Si no hi ha cap imprevist, la meva intenció és mantenir activa aquesta eina que em permet ordenar idees, relatar i comentar l'actualitat política municipal a Viladecavalls, i compartir les meves inquietuds sobre tota mena d'aspectes polítics que ens afecten en la nostra vida quotidiana.
Aquest últim any m'he acostumat a comentar la immediatesa i les notícies d'última hora directament des del telèfon mòbil, en temps real, a través de les xarxes socials Facebook i Twitter. D'aquesta manera i quasi sense adonar-me'n, he consolidat el bloc com una eina de reflexió i d'anàlisi de l'actualitat política, per compartir pensaments i plasmar-hi projectes en negre sobre blanc, però d'una forma més pausada i serena que no pas una piulada de 140 caràcters al Twitter des del mòbil o una actualització de l'estat del Facebook.
Acabo aquesta nota recordant-vos que aquest dijous 28 de juliol hi ha convocat ple ordinari a les 20:30h. Penso que serà un ple interessant per veure quina és l'actitud dels partits de govern i d'oposició després de la decisió del partit polític Ara-Reagrupament d'abandonar l'equip de govern. El to de les intervencions, el sentit de les votacions o les mocions presentades seran bons indicadors per avaluar l'actual situació política del consistori. En aquest sentit, miraré de fer el seguiment en directe del ple via twitter, i durant el cap de setmana o la primera setmana d'agost, penjaré un article al bloc comentant la sessió plenària.
Salut i blocs!! Ens seguim llegint.
23 de juliol 2011
canvis continuistes i canvis innovadors (II)
En l’última anotació us plantejava resoldre un trencaclosques (unir els nou punts amb només quatre rectes i sense aixecar el llapis del paper) que m’havia fet reflexionar sobre com, des de tots els nivells de la societat, estem proposant solucions per superar l’actual crisi econòmica.
El primer cop que vaig intentar resoldre aquest problema vaig partir -suposo que inconscientment- d’un sistema de referència que en feia impossible la seva resolució: els nou punts de la figura formaven un quadrat i vaig pensar que la solució s’havia de trobar dins d’aquest quadrat. Error. Introduir aquest supòsit en la resolució del trencaclosques feia impossible trobar una solució que connectés els nou punts. Ho intentés per on ho intentés, sempre em quedava un punt per connectar. Estava intentant cercar una solució introduint canvis dins el sistema però que mantenien invariable aquest sistema de referència, és a dir, cercava solucions a través de canvis continuistes que perpetuaven el sistema.
La solució al trencaclosques va aparèixer quan vaig superar el supòsit de partida. Per solucionar aquest problema calia introduir canvis innovadors que trenquessin amb el sistema de referència establert. Calia fer l’esforç mental d’abandonar el supòsit del quadrat format pels nou punts i cercar noves premisses per resoldre el trencaclosques. Com podeu veure a la figura de sota, la solució resulta evident quan s’analitza des de fora del sistema de referència establert.
Fent un símil amb l’actual situació, la recessió econòmica i financera provocada per la crisi és el trencaclosques que la nostra societat ha de resoldre. Per això penso que és molt important tenir en compte que per resoldre problemes complexos no només valen els canvis continuistes; també hem de ser capaços de generar canvis innovadors, superar els marcs de referència que ens autoimposem i que ens autolimiten i deixar de pensar que la solució només és al quadrat.
Òbviament, plantejar canvis innovadors no és gens senzill. Moltes vegades apareixen de forma imprevisible i/o il·lògica, perquè normalment tendim a analitzar les situacions des de marcs de referència establerts. I si plantejar-los no acostuma a ser senzill, fer que els canvis innovadors esdevinguin realitat pot ser encara més complicat. Des del meu punt de vista, la nostra societat és essencialment continuista, entenent aquest continuisme com una absència de canvis que trenquin els esquemes establerts. Dit d’una altra manera, la nostra societat tendeix al manteniment del statu quo. Penso que ens hem acostumat a viure i treballar en una societat continuista justament per la incertesa i, fins i tot, una certa por a les conseqüències provocades per canvis de paradigma en els marcs de referència de la societat actual i, especialment, per la por que senten els que troben favorable la realitat actual. Són aquests últims els que no escatimaran en mitjans per evitar canvis innovadors que trenquin amb l’actual sistema de referència i els facin perdre la seva posició favorable dins el sistema.
Com a societat, crec que hem de fer l'esforç col·lectiu d’aprendre a analitzar els problemes també des de fora dels sistemes de referència tradicionals. Hem d’aprendre a proposar canvis innovadors per superar situacions difícils com l’actual crisi. Hem d'imaginar noves solucions als problemes, perquè jo estic convençut que només amb les solucions velles no ens en sortirem. Hem de trencar alguns esquemes establerts, hem de sortir dels habituals sistemes de referència. Hem d'innovar, ho hem de fer a tots els nivells, i no és una tasca gens senzilla. Així doncs, la imaginació al poder!
El primer cop que vaig intentar resoldre aquest problema vaig partir -suposo que inconscientment- d’un sistema de referència que en feia impossible la seva resolució: els nou punts de la figura formaven un quadrat i vaig pensar que la solució s’havia de trobar dins d’aquest quadrat. Error. Introduir aquest supòsit en la resolució del trencaclosques feia impossible trobar una solució que connectés els nou punts. Ho intentés per on ho intentés, sempre em quedava un punt per connectar. Estava intentant cercar una solució introduint canvis dins el sistema però que mantenien invariable aquest sistema de referència, és a dir, cercava solucions a través de canvis continuistes que perpetuaven el sistema.
La solució al trencaclosques va aparèixer quan vaig superar el supòsit de partida. Per solucionar aquest problema calia introduir canvis innovadors que trenquessin amb el sistema de referència establert. Calia fer l’esforç mental d’abandonar el supòsit del quadrat format pels nou punts i cercar noves premisses per resoldre el trencaclosques. Com podeu veure a la figura de sota, la solució resulta evident quan s’analitza des de fora del sistema de referència establert.
Fent un símil amb l’actual situació, la recessió econòmica i financera provocada per la crisi és el trencaclosques que la nostra societat ha de resoldre. Per això penso que és molt important tenir en compte que per resoldre problemes complexos no només valen els canvis continuistes; també hem de ser capaços de generar canvis innovadors, superar els marcs de referència que ens autoimposem i que ens autolimiten i deixar de pensar que la solució només és al quadrat.
Òbviament, plantejar canvis innovadors no és gens senzill. Moltes vegades apareixen de forma imprevisible i/o il·lògica, perquè normalment tendim a analitzar les situacions des de marcs de referència establerts. I si plantejar-los no acostuma a ser senzill, fer que els canvis innovadors esdevinguin realitat pot ser encara més complicat. Des del meu punt de vista, la nostra societat és essencialment continuista, entenent aquest continuisme com una absència de canvis que trenquin els esquemes establerts. Dit d’una altra manera, la nostra societat tendeix al manteniment del statu quo. Penso que ens hem acostumat a viure i treballar en una societat continuista justament per la incertesa i, fins i tot, una certa por a les conseqüències provocades per canvis de paradigma en els marcs de referència de la societat actual i, especialment, per la por que senten els que troben favorable la realitat actual. Són aquests últims els que no escatimaran en mitjans per evitar canvis innovadors que trenquin amb l’actual sistema de referència i els facin perdre la seva posició favorable dins el sistema.
Com a societat, crec que hem de fer l'esforç col·lectiu d’aprendre a analitzar els problemes també des de fora dels sistemes de referència tradicionals. Hem d’aprendre a proposar canvis innovadors per superar situacions difícils com l’actual crisi. Hem d'imaginar noves solucions als problemes, perquè jo estic convençut que només amb les solucions velles no ens en sortirem. Hem de trencar alguns esquemes establerts, hem de sortir dels habituals sistemes de referència. Hem d'innovar, ho hem de fer a tots els nivells, i no és una tasca gens senzilla. Així doncs, la imaginació al poder!
21 de juliol 2011
canvis continuistes i canvis innovadors (I)
Aquesta setmana vaig rebre per correu electrònic un vell trencaclosques que em va fer reflexionar sobre com els diferents agents de la nostra societat estem afrontant l'actual situació de recessió econòmica i financera o, dit d’una altra manera, sobre com estem plantejant solucions al problema i en quins sistemes de referència es fonamenten les decisions preses.
El trencaclosques consisteix en unir els nou punts de la següent figura mitjançant només quatre línies rectes i sense aixecar el llapis del paper.
Els intents de resolució del trencaclosques em van fer reflexionar en el plantejament de dos tipus de solució davant d’un problema:
El trencaclosques consisteix en unir els nou punts de la següent figura mitjançant només quatre línies rectes i sense aixecar el llapis del paper.
Els intents de resolució del trencaclosques em van fer reflexionar en el plantejament de dos tipus de solució davant d’un problema:
- Solucions associades a canvis continuistes, és a dir, canvis dins d’un determinat sistema que realment no modifiquen aquest sistema.
- Solucions associades a canvis innovadors, és a dir, canvis que modifiquen veritablement el sistema de referència.
16 de juliol 2011
debat, diàleg, discussió
A hores d'ara ja no és cap notícia que el regidor Josep Sort ha renunciat a formar part de l'equip de govern a l'Ajuntament de Viladecavalls. Segons les declaracions que aquesta setmana he anat llegint a la premsa, el partit polític Ara-Reagrupament ha decidit abandonar el govern per discrepancies diverses. Aquesta decisió política ha provocat que, novament, el nostre poble torni a estar liderat per un govern en minoria. De tota manera, a diferència dels últims governs en minoria de CiU a Viladecavalls (2003-04, 2006-07, 2009-11), aquesta legislatura crec que l'actual equip de govern sabrà traçar els camins per arribar a grans acords de municipi, cercant amplis consensos amb els diversos partits que conformen l'oposició. Aquests camins que ens conduiran a l'assoliment d'acords han de venir definits per la fórmula de les tres D: Debat, Diàleg, Discussió.
Alguns m'heu preguntat aquesta setmana "i ara què?". Doncs ara igual. L'equip de govern ha de seguir treballant amb la mateixa fermesa i determinació per remuntar les finances municipals i posar ordre a l'Ajuntament, sense perdre de vista el full de ruta estratègic acordat, que es resumeix en vuit eixos:
Alguns també m'heu preguntat sobre una hipotètica presentació d'una moció de censura. Personalment, en aquests moments veig difícil que això prosperi. Cal tenir en compte que una moció de censura només pot prosperar amb una majoria absoluta de set regidors i regidores i que, per tant, la moció hauria d'estar recolzada per CiU, PVA, PP i Ara-Reagrupament. Penso sincerament que una moció de censura no és el millor camí per aportar una mica de tranquilitat a Viladecavalls d'una vegada per totes. Per això encoratjo als tretze regidors i regidores que conformen el consistori a arribar a consensos i grans acords de municipi seguint la fórmula de les tres D: debat, diàleg, discussió; una fórmula vàlida si va acompanyada d'una ferma voluntat d'entesa i d'arribar a acords entre govern i oposició. Tenint en compte l'actual composició política heterogènia i diversa del nostre Ajuntament, aquesta és la meva proposta per afrontar les problemàtiques i els reptes de present i futur del nostre municipi.
Alguns m'heu preguntat aquesta setmana "i ara què?". Doncs ara igual. L'equip de govern ha de seguir treballant amb la mateixa fermesa i determinació per remuntar les finances municipals i posar ordre a l'Ajuntament, sense perdre de vista el full de ruta estratègic acordat, que es resumeix en vuit eixos:
- Lluita contra la crisi: Sanejament progressiu de les finances municipals amb mesures que garanteixin l’equitat i alhora l’austeritat. Priorització de les inversions amb major rendibilitat social.
- Noves formes de governar: Establir espais de governança i presa de decisions compartides amb els agents socials i economics del municipi mitjançant la participació ciutadana.
- Dinamització econòmica: Plans d’actuació en matèria de polítiques d’ocupació i suport a l’emprenedoria.
- Aposta pels serveis públics de qualitat amb un posicionament ferm i clar davant de qualsevol retallada dels serveis bàsics.
- Garantir la cohesió social i territorial de tots els nuclis de població i refermar la identitat de poble.
- Dinamització de la vida social i associativa del poble de forma transversal que fomenti el treball voluntari i el bon veïnatge.
- Desenvolupament urbanístic sostenible i respectuós amb el medi ambient.
- Interelació i cooperació constants amb els municipis veïns de la comarca i institucions supramunicipals per tal d’optimitzar recursos i sumar esforços per fer front als nous temps.
Alguns també m'heu preguntat sobre una hipotètica presentació d'una moció de censura. Personalment, en aquests moments veig difícil que això prosperi. Cal tenir en compte que una moció de censura només pot prosperar amb una majoria absoluta de set regidors i regidores i que, per tant, la moció hauria d'estar recolzada per CiU, PVA, PP i Ara-Reagrupament. Penso sincerament que una moció de censura no és el millor camí per aportar una mica de tranquilitat a Viladecavalls d'una vegada per totes. Per això encoratjo als tretze regidors i regidores que conformen el consistori a arribar a consensos i grans acords de municipi seguint la fórmula de les tres D: debat, diàleg, discussió; una fórmula vàlida si va acompanyada d'una ferma voluntat d'entesa i d'arribar a acords entre govern i oposició. Tenint en compte l'actual composició política heterogènia i diversa del nostre Ajuntament, aquesta és la meva proposta per afrontar les problemàtiques i els reptes de present i futur del nostre municipi.
09 de juliol 2011
Bona Festa Major 2011!!
Us desitjo que passeu una bona Festa Major de Viladecavalls, i que gaudiu de tots els actes que s'han programat. Alguns ja m'heu demanat que comenti els últims esdeveniments a la Casa Gran, miraré d'escriure una entrada a partir de dimarts que ve. Aquest cap de setmana i fins dilluns, mantindré el bloc en treva de Festa Major ;)
Salut i bona Festa Major!! Ens veiem a la plaça!
Salut i bona Festa Major!! Ens veiem a la plaça!
07 de juliol 2011
Els primers passos de l'equip de govern
Després del nomenament d'en Carles Rodríguez com a Alcalde de Viladecavalls, l'equip de govern ha començat a desgranar la seves prioritats. Fa uns dies es va fer públic l'acord de govern 2011-2015, on s'estableixen de forma ben clara les bases i els principis fonamentals d'aquest acord: confiança, transparència, respecte i lleialtat entre els membres de l'equip de govern. És sota aquests principis bàsics que els regidors i regidores han acordat formar coalició i governar conjuntament aquest Ajuntament, avantposant a qualsevol consideració ideològica i personal l’interès del poble. L'acord també especifica quines són les línies estratègiques que determinaran les actuacions prioritaries de l'equip de govern, així com les responsabilitats dels seus membres, el seguiment i vigència de l'acord o la gestió de discrepàncies. Podeu llegir el text complet de l'acord aquí. Personalment, crec que aquest document és una molt bona eina que servirà als grups municipals de manual de bones pràctiques per treballar conjuntament amb l'objectiu de fer un Viladecavalls millor, i els animo a treballar seguint les directrius i els principis d'aquest acord de govern.
Una de les primeres mesures de l'equip de govern també ha estat fer públic un comunicat de la situació económico-financera de l'Ajuntament de Viladecavalls, que podeu llegir integrament aquí. Suposo que no sorprendrà a cap lector constatar que la situació econòmica de l'Ajuntament és crítica. Algunes de les dades que hi queden reflectides ja les havia anat comentant durant l'anterior legislatura. Crec fermament que amb aquest primer exercici de transparència, l'equip de govern ens ha demostrat que ha arribat una nova manera de fer política a l'Ajuntament. En aquest sentit, encoratjo a l'equip de govern a emprendre les accions necessàries per aconseguir un sanejament progressiu de les finances municipals i establir els mecanismes oportuns perquè mai més es pugui tornar a produir un desequilibri financer com el dels anys 2007-09.
Finalment, en aquest breu repàs dels primers passos de l'equip de govern, crec important destacar l'actitud adoptada per l'equip de govern davant l'imminent tancament del CAP Ernest Lluch, l'únic CAP que tenim a Viladecavalls. Una actitud que es podria resumir en tres conceptes: valentia, unitat d'acció i perseverança. Les compareixences públiques com la del passat 28 de juny (llegiu-ne aquí el contingut), la presència del conjunt dels regidors de l'ajuntament a les concentracions de protesta convocades per treballadors i usuaris del CAP o l'aprovació per unanimitat d'una moció conjunta contra el tancament del CAP en són bons exemples. Govern i gent, societat civil, treballadors i Ajuntament, tots units per aturar les retallades en matèria de sanitat. Espero que es mantingui aquesta actitud, és l'única via per aconseguir aturar les retallades. Junts podem.
Em queda comentar el cartipàs municipal. Ja avui dijous 7 de juliol al vespre (20:30h) hi ha convocat un ple extraordinari per donar-ne compte. Així doncs, no avançaré esdeveniments, i em reservo els comentaris per una propera anotació, a veure com es desenvolupa aquest ple.
Una de les primeres mesures de l'equip de govern també ha estat fer públic un comunicat de la situació económico-financera de l'Ajuntament de Viladecavalls, que podeu llegir integrament aquí. Suposo que no sorprendrà a cap lector constatar que la situació econòmica de l'Ajuntament és crítica. Algunes de les dades que hi queden reflectides ja les havia anat comentant durant l'anterior legislatura. Crec fermament que amb aquest primer exercici de transparència, l'equip de govern ens ha demostrat que ha arribat una nova manera de fer política a l'Ajuntament. En aquest sentit, encoratjo a l'equip de govern a emprendre les accions necessàries per aconseguir un sanejament progressiu de les finances municipals i establir els mecanismes oportuns perquè mai més es pugui tornar a produir un desequilibri financer com el dels anys 2007-09.
Finalment, en aquest breu repàs dels primers passos de l'equip de govern, crec important destacar l'actitud adoptada per l'equip de govern davant l'imminent tancament del CAP Ernest Lluch, l'únic CAP que tenim a Viladecavalls. Una actitud que es podria resumir en tres conceptes: valentia, unitat d'acció i perseverança. Les compareixences públiques com la del passat 28 de juny (llegiu-ne aquí el contingut), la presència del conjunt dels regidors de l'ajuntament a les concentracions de protesta convocades per treballadors i usuaris del CAP o l'aprovació per unanimitat d'una moció conjunta contra el tancament del CAP en són bons exemples. Govern i gent, societat civil, treballadors i Ajuntament, tots units per aturar les retallades en matèria de sanitat. Espero que es mantingui aquesta actitud, és l'única via per aconseguir aturar les retallades. Junts podem.
Em queda comentar el cartipàs municipal. Ja avui dijous 7 de juliol al vespre (20:30h) hi ha convocat un ple extraordinari per donar-ne compte. Així doncs, no avançaré esdeveniments, i em reservo els comentaris per una propera anotació, a veure com es desenvolupa aquest ple.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)